Migracions neuronals

En més d'una ocasió he defensat en aquestes pàgines que les interpretacions antropomòrfiques dels fenòmens biològics ens poden ajudar a entendre qüestions socials, malgrat que siguin discutibles i puguin portar a conclusions contraposades segons el punt de vista de cadascú. Aquesta me l'ha suggerida una companya de feina, i jo l'he passada pel meu sedàs. Pretenc comparar la migració i integració de les neurones al cervell amb la migració i integració dels nouvinguts a Catalunya [...]

Natalici nadalenc

Sí, ja ho sé, el títol d'aquest article és redundant, atès que Nadal prové de natalici. Però és que vull parlar justament d'això, de naixements, coincidint amb la festa dedicada a aquest fet, el Nadal, malgrat que, segons la tradició, en la concepció de l'infant el naixement del qual es commemora no hi intervingué cap progenitor masculí. Potser és una manera poètica de fer referència al que tot sovint s'anomena "guerra de sexes", de la qual també parlaré tot seguit [...].

Selecció d'embrions

Els humans sentim un profund respecte per la mort des de temps immemorials, però massa sovint aquest respecte és més intens que el que sentim per la pròpia vida. Altrament, costa d'entendre que les recents imatges de soldats alemanys jugant amb cranis d'una fossa comuna a l'Afganistan hagin causat tant rebombori o més que les innombrables víctimes civils que diàriament es produeixen en aquest i en altres conflictes, els cranis de les quals podrien haver-se estalviat d'anar a parar tan precipitadament i abans d'hora a una fossa. De fet, em temo que no és respecte per la mort en si mateixa el que sentim, sinó por a la pròpia mort, al patiment personal i a l'angoixa que sentim per la pèrdua d'un ésser estimat, que reflectim i intentem superar d'aquesta manera en unes despulles inertes, tant profanant-les com sacralitzant-les [...]

Miralls màgics

Els humans som uns imitadors excel·lents. Som capaços d'imitar els moviments dels altres, les seves expressions i també els seus sentiments. Aquesta és la base de la literatura, la poesia, la música i el teatre, manifestacions culturals cent per cent humanes que ens fan vibrar com si allò que llegim, escoltem o veiem ho estiguéssim vivint realment nosaltres, en un procés d'imitació mental que fa que ens hi sentim reflectits [...].

Més violència XY

A l'article anterior (AVUI, 14 de febrer) plantejava la necessitat d'entendre les arrels biològiques de la violència de gènere com a pas necessari per eliminar-la. De manera molt resumida, deia que cal rebuscar entre els instints evolutius més primaris de qualsevol ésser viu: la supervivència, que ha afavorit comportaments agressius; i la reproducció, entesa com la transmissió de les formes gèniques pròpies als descendents [...].

Immoralitat higiènica

Recordo que quan era menut i anava a l'escola, als escolapis, a la dècada de 1970, durant la Quaresma els professors de religió ens feien llegir la passió i mort de Jesús tal com està escrita als evangelis. De tots els passatges, un dels que em cridava més l'atenció era el de Ponç Pilat rentant-se les mans mentre accedia a condemnar Jesús a mort per crucifixió. Per quins set sous se les havia de rentar?, em preguntava. Després vaig saber que era costum dels romans rentar-se les mans com a símbol que s'eximien de qualsevol responsabilitat, tal com encara indica l'expressió homònima que ha perdurat fins a l'actualitat [...].

Violència XY

Una enquesta realitzada per l'Institut de la Dona ha posat de manifest que a l'Estat espanyol hi ha 1,8 milions de dones que són víctimes de maltractaments tècnics, que inclouen agressions físiques, verbals i menyspreus sistemàtics, i arriben al paroxisme amb els assassinats de dones per les seves parelles o ex-parelles (68 víctimes mortals el 2006). Una de les preguntes que tot sovint em faig és sobre el perquè de la violència en els humans, i en concret la de gènere [...].

Seny, rauxa i lliure albir

Fins fa pocs dies estàvem convençuts que la nostra existència era deguda a un aleatori caprici celestial. Es deia que l'eclosió de la gran varietat de mamífers actuals fou una conseqüència directa de l'extinció dels dinosaures, deguda a l'impacte catastròfic d'un asteroide. Un treball publicat a Nature a finals de març ha donat un nou caire a la situació, i m'ha suggerit paral·lelismes amb algunes qüestions polítiques i socials actuals [...].

Tauromàquia

Un dels debats científics sens dubte més apassionants és el de l'evolució de la nostra espècie, atès que hi conflueixen tots els aspectes bàsics que ens caracteritzen. Els humans som un complex compendi de característiques biològiques, socioculturals i tècniques, que es condicionen mútuament i esta- bleixen la nostra particular idiosincràsia. Com tota la resta d'éssers vius, hem estat sotmesos a un llarg procés de selecció i evolució biològica, l'hominització, des dels primats no homínids fins a assolir les característiques pròpies de la nostra espècie [...]

Espiritualitat genètica

Els humans hem tingut experiències espirituals des de l'alba de la nostra espècie, i probablement com a conseqüència d'aquest fet hem establert una gran varietat de pràctiques religioses. Segons la psicologia, l'espiritualitat implica un conjunt de sensacions i pensaments íntims difícilment verbalitzables de pertinença a un tot més gran. La religiositat, en canvi, és la pràctica de preceptes religiosos compartits ,per la qual cosa és culturalment transmissible i, a diferència de l'espiritualitat, es pot ensenyar i imposar [...].

Exhibicionisme energètic

Tots els organismes, per realitzar les funcions vitals, necessiten consumir energia. El nostre cos, per exemple, ha de consumir una mitjana de 2.500 a 3.000 quilocalories diàries que obté de l'aliment, encara que aquest valor varia considerablement en funció de l'activitat de cada persona i de la riquesa econòmica de què gaudeixi. Un infant d'un país subdesenvolupat, per exemple, en pot rebre menys de la quarta part, mentre que un habitant del primer món en pot menjar fins al triple. Aquesta energia s'anomena endosomàtica, paraula composta del prefix endo, que vol dir "a l'interior", i soma, o "cos" [...].

Invasions gelatinoses

Fa anys, durant la meva adolescència, vaig ser un devorador voraç de llibres de ciència-ficció, i no només de ciència-ficció. En un d'aquests llibres, titulat La legió de l'espai (1934), Jack Williamson descriu la invasió de la Terra per uns éssers monstruosos procedents d'un arcaic planeta, als quals anomena els meduses per llur semblança amb els seus homònims terrestres: "John Star [el protagonista] va captar la semblança superficial, la configuració en forma de volta, l'orla de tentacles que els havia fet merèixer el nom de meduses. Vistos de lluny no resultaven imponents. No semblaven intel·ligents [...].

Fanatisme mortífer

Aquests darrers anys hem viscut amb estupor la sensació d'un creixent fanatisme suïcida, que de forma simplista s'associa a determinats grups i ideologies. Fa unes setmanes, per exemple, a Catalunya es van detenir més d'una dotzena de persones acusades d'estar vinculades a una xarxa que enviava voluntaris i diners per perpetrar atemptats suïcides a altres països, que viuen amb molta intensitat els rigors d'aquest fanatisme [...].

Lladres del temps

Fa uns mesos, en un viatge que vaig fer als UA, vaig tenir ocasió de visitar les restes de diversos pobles construïts pels nadius americans segles abans de l'arribada dels europeus, incloent-hi ciutats, temples, granges, estadis esportius i un gran nombre de gravats i pintures rupestres, tots ells magnífics representants d'una important i civilitzada cultura al santípodes dels cànons imposats per Hollywood. En un d'aquests llocs vaig poder llegir un advertiment que, traduït al català, deia: "Es processarà els lladres del temps". Lladres del temps. Què volien dir amb aquesta expressió? No tenia pas cap intenció d'incórrer en un delicte pel qual pogués ser processat [...].

El cervell d'Estocolm

Un dels temes que darrerament m'ha fet meditar molt és el dels maltractaments. En concret, per què hi ha persones que senten l'impuls de maltractar els seus congèneres, i per què tot sovint les persones maltractades, tant en la violència de gènere com en qualsevol altre tipus d'assetjament, mantenen o desenvolupen vincles amb els seus maltractadors,culpant-se a si mateixes de la situació. La resposta és dins el cervell, en els nostres gens i en la nostra història evolutiva [...].