988 resultados para Prematura barn
Resumo:
Resumen basado en el de la publicaci??n
Resumo:
Resumen basado en el de la publicaci??n
Resumo:
Resumen basado en el de la publicaci??n
Resumo:
Afrontamos el reto de innovar en la enseñanza-aprendizaje de la Parasitología diseñando una metodología adaptada al nuevo enfoque del EESS, buscando: la participación activa del estudiante, la adquisición y evaluación de competencias y la retroalimentación. Las enseñanzas prácticas de la Parasitología son deficitarias en recogida de muestras y sin embargo estas funciones las realizan nuestros egresados. El modelo de enseñanza/aprendizaje que proponemos supone la realización de tareas fuera de las aulas, proporcionando a los alumnos experiencias de aprendizaje enriquecedoras. Acercamos a los alumnos al entorno de los parásitos y buscamos su competentencia en la toma de muestras en diferentes contextos
Resumo:
La coordinació i assignació de tasques en entorns distribuïts ha estat un punt important de la recerca en els últims anys i aquests temes són el cor dels sistemes multi-agent. Els agents en aquests sistemes necessiten cooperar i considerar els altres agents en les seves accions i decisions. A més a més, els agents han de coordinar-se ells mateixos per complir tasques complexes que necessiten més d'un agent per ser complerta. Aquestes tasques poden ser tan complexes que els agents poden no saber la ubicació de les tasques o el temps que resta abans de que les tasques quedin obsoletes. Els agents poden necessitar utilitzar la comunicació amb l'objectiu de conèixer la tasca en l'entorn, en cas contrari, poden perdre molt de temps per trobar la tasca dins de l'escenari. De forma similar, el procés de presa de decisions distribuït pot ser encara més complexa si l'entorn és dinàmic, amb incertesa i en temps real. En aquesta dissertació, considerem entorns amb sistemes multi-agent amb restriccions i cooperatius (dinàmics, amb incertesa i en temps real). En aquest sentit es proposen dues aproximacions que permeten la coordinació dels agents. La primera és un mecanisme semi-centralitzat basat en tècniques de subhastes combinatòries i la idea principal es minimitzar el cost de les tasques assignades des de l'agent central cap als equips d'agents. Aquest algoritme té en compte les preferències dels agents sobre les tasques. Aquestes preferències estan incloses en el bid enviat per l'agent. La segona és un aproximació d'scheduling totalment descentralitzat. Això permet als agents assignar les seves tasques tenint en compte les preferències temporals sobre les tasques dels agents. En aquest cas, el rendiment del sistema no només depèn de la maximització o del criteri d'optimització, sinó que també depèn de la capacitat dels agents per adaptar les seves assignacions eficientment. Addicionalment, en un entorn dinàmic, els errors d'execució poden succeir a qualsevol pla degut a la incertesa i error de accions individuals. A més, una part indispensable d'un sistema de planificació és la capacitat de re-planificar. Aquesta dissertació també proveeix una aproximació amb re-planificació amb l'objectiu de permetre als agent re-coordinar els seus plans quan els problemes en l'entorn no permeti la execució del pla. Totes aquestes aproximacions s'han portat a terme per permetre als agents assignar i coordinar de forma eficient totes les tasques complexes en un entorn multi-agent cooperatiu, dinàmic i amb incertesa. Totes aquestes aproximacions han demostrat la seva eficiència en experiments duts a terme en l'entorn de simulació RoboCup Rescue.
Resumo:
Os objetos têm sempre desempenhado um papel fundamental nas nossas vidas, pela forma como eles, passivamente, fazem-nos companhia e transmitem tacitamente a sua quietude inata. Contudo, o que acontece quando os objetos se tornam uma presença tão poderosa que, como resultado, dominam a vida das pessoas? Noutras palavras, o que é que acontece quando os objetos sobrecarregam as pessoas com as suas potentes (falando literalmente, sempre lá) presenças? No silêncio dos objetos há um lugar onde nos tornamos conscientes da nossa insignificância, da nossa crise de identidade,ansiedade de linguagem e entorpecimento. Mas nas peças Endgame e Act without Words I de Samuel Beckett, o dramaturgo gradualmente capta a inutilidade da vida das personagens principais e a transformação das suas mentes e corpos numa coleção de objetos arquivados. Sem interagir com outras pessoas e por se autoencarcerarem estas personagens de Beckett esquecem-se o que é ser humano e tornam-se «uma não-coisa, nada». Pode haver um facto perturbador nesta realização, e, sem dúvida, até mesmo uma infeliz aliteração; mesmo assim, o que é ainda mais chocante é que estas personagens são paradigmáticas em relação ao que significa ter pisado uma aniquilação prematura ontológica e existencial. Estas são agora objetos abandonados entre outros objetos, uma espécie de coleção ineficaz. Com base nestes argumentos, este ensaio mostra uma tremenda influência de Beckett no desenvolvimento da teoria da descarnalizaçao e da desmaterialização do corpo e mente do povo, culminando na revolução tecnológica onde queremos ser empilhados dentro de incontáveis arquivos de computador. O principal argumento propõe uma reflexão sobre como podemos pôr em perigo a nossa sofisticação emocional e social, jogando este complicado «jogo» digital.
Resumo:
Os enormes avanços que ocorreram no tratamento de neoplasias nos últimos anos, pelo surgimento de novos fármacos, ao nível da radioterapia ou dos transplantes de medula óssea, fazem-se acompanhar por uma série de efeitos colaterais, que comprometem quase todas as funções orgânicas. A própria neoplasia pode estar na génese destas complicações clinicas. A toxicidade hematológica seja neutropénia, anemia ou trombocitopenia, constitui um efeito grave que necessita de intervenção imediata pelo risco que acarreta para os doentes oncológicos. As náuseas e vómitos são um transtorno frequente da quimioterapia que é particularmente desagradável e assustador para os doentes. A sua severidade pode levar mesmo à interrupção prematura do tratamento. É portanto pertinente prover uma adequada terapia antiemética baseada no potencial emetogénico da quimioterapia, fatores de risco individuais e diferentes fases da emese. A diarreia é uma complicação séria da quimioterapia, que pode surgir em resultado de processos imunológicos, infeciosos ou decorrentes do próprio cancro. Esta deverá ser bem gerida por forma a prevenir desequilíbrios eletrolíticos e desidratação que poderão comprometer o tratamento. A obstipação surge por diversas causas, frequentemente como efeito adverso resultante do controlo da dor com opiáceos. A inflamação das mucosas, ou mucosite, é outra patologia gastrointestinal que pode ser observada em vários locais, podendo ser muito debilitante e reduzir a qualidade de vida dos doentes. É uma das responsabilidades do farmacêutico dar recomendações aos doentes quanto à profilaxia da mucosite e seu tratamento. Ao nível da doença óssea, esta surge frequentemente nalguns tipos de cancro e tratamentos, pelo que a administração de moduladores da formação óssea poderá contribuir para um aumento da sobrevida. A maioria dos doentes com tumores também apresenta dor durante o curso da doença, muitas vezes pela compressão de raízes nervosas. A causa, tipo e a intensidade de dor pode ser diferente. É importante e necessário um diagnóstico e intervenção precoce.Com a presente revisão bibliográfica pretendeu-se compilar a informação relevante existente na literatura científica por forma a compreender melhor o papel do farmacêutico na terapêutica de suporte do cancro e como este profissional poderá contribuir para uma melhor qualidade de vida do doente oncológico. Para isso é necessário que este aprofunde os seus conhecimentos ao nível da fisiopatologia, prevenção e tratamento dos frequentes efeitos colaterais.
Resumo:
1. Introducción. 2. La élite de la Sierra Norcentral en busca de un camino al mar. 3. Pedro Vicente Maldonado el nuevo empresario vial (s.XVIII). 4. El Barón de Carondelet el camino a Malbucho.
Resumo:
Las exigencias de la globalización han expuesto la severa vulnerabilidad de los países caribeños, y por lo tanto, el fenómeno se ha convertido en el catalizador principal de un acelerado proceso hacia la integración regional para evitar la marginación de los estados pequeños caribeños en la escena internacional. Con el fin de fortalecer su presencia en el contexto global, los países miembros de la Caricom, han echado la vista atrás al decidir proceder con un proyecto que inicialmente surgió en 1989, pero por varias razones, lo más notable, las diferencias y pleitos entre las diferentes islas, había quedado estancado. El proyecto se radica en la creación de un Mercado y Economía Únicos, y pretende tener un papel casi estrictamente geopolítico, porque muchos optimistas se aferran al sueño de que unida, la región incrementará su capacidad de lidiar con los países poderosos e impresionarles sobre su naturaleza vulnerable para que por lo menos intenten suavizar sus leyes que son diseñadas de sofocar la economía caribeña. De particular importancia es la protección de las dos industrias principales que sostienen los estados pequeños de la región-el turismo y el sector offshore. La región ha percibido su carácter vulnerable y existe el consenso que la integración representa un paso decisivo para combatirlo, sin embargo, muchos aún creen que el establecimiento del Mercado y Economía Únicos de Caricom es una estrategia prematura debido al hecho que las islas de la región no han superado sus diferencias que a lo largo del siglo pasado han destrozado cualquier camino hacia la integración. El éxito del MEUC dependerá de la voluntad de los estados pequeños para cooperar plenamente al desechar sus antiguas diferencias por un bien común; y este representa el desafío más grande para la integración caribeña.
Resumo:
Although mortality of birds from collisions with vehicles is estimated to be in the millions in the USA, Europe, and the UK, to date, no estimates exist for Canada. To address this, we calculated an estimate of annual avian mortality attributed to vehicular collisions during the breeding and fledging season, in Canadian ecozones, by applying North American literature values for avian mortality to Canadian road networks. Because owls are particularly susceptible to collisions with vehicles, we also estimated the number of roadkilled Barn owls (Tyto alba) in its last remaining range within Canada. (This species is on the IUCN red list and is also listed federally as threatened; Committee on the Status of Endangered Wildlife in Canada 2010, International Union for the Conservation of Nature 2012). Through seven Canadian studies in existence, 80 species and 2,834 specimens have been found dead on roads representing species from 14 orders of birds. On Canadian 1 and 2-lane paved roads outside of major urban centers, the unadjusted number of bird mortalities/yr during an estimated 4-mo (122-d) breeding and fledging season for most birds in Canada was 4,650,137 on roads traversing through deciduous, coniferous, cropland, wetlands and nonagricultural landscapes with less than 10% treed area. On average, this represents 1,167 birds killed/100 km in Canada. Adjusted for scavenging, this estimate was 13,810,906 (3,462 dead birds/100 km). For barn owls, the unadjusted number of birds killed annually on 4-lane roads during the breeding and fledging season, within the species geographic range in southern British Columbia, was estimated as 244 owls and, when adjusted for scavenging and observer bias (3.6 factor), the total was 851 owls.
Resumo:
Within-field variation in sugar beet yield and quality was investigated in three commercial sugar beet fields in the east of England to identify the main associated variables and to examine the possibility of predicting yield early in the season with a view to spatially variable management of sugar beet crops. Irregular grid sampling with some purposively-located nested samples was applied. It revealed the spatial variability in each sugar beet field efficiently. In geostatistical analyses, most variograms were isotropic with moderate to strong spatial dependency indicating a significant spatial variation in sugar beet yield and associated growth and environmental variables in all directions within each field. The Kriged maps showed spatial patterns of yield variability within each field and visual association with the maps of other variables. This was confirmed by redundancy analyses and Pearson correlation coefficients. The main variables associated with yield variability were soil type, organic matter, soil moisture, weed density and canopy temperature. Kriged maps of final yield variability were strongly related to that in crop canopy cover, LAI and intercepted solar radiation early in the growing season, and the yield maps of previous crops. Therefore, yield maps of previous crops together with early assessment of sugar beet growth may make an early prediction of within-field variability in sugar beet yield possible. The Broom’s Barn sugar beet model failed to account for the spatial variability in sugar yield, but the simulation was greatly improved when corrected for early canopy development cover and when the simulated yield was adjusted for weeds and plant population. Further research to optimize inputs to maximise sugar yield should target the irrigation and fertilizing of areas within fields with low canopy cover early in the season.
Resumo:
Syftet med uppsatsen är att analysera hur olika näringsområden i Nås socken, under perioden 1744-1764, skapade olika mönster i föräktenskaplig sexualitet och sedlighet. Materialet som undersökningen grundar sig på är domstolsprotokoll, lysnings- och vigselböcker och födelse- och dopböcker, för Nås socken och Säfsnäs församling. De undersökta områdena är Nås finnmark, vilken befolkades vid en senare tid än det andra undersökningsområdet, Nås svenskbygd, som bestod av självägande små¬bönder vilka varit boende i området under en mycket längre tid än finnmarkens in¬vånare. Resultatet uppvisar en högre frekvens av sedlighetsbrott i finnmarksområdet. Kvinnorna på finnmarken hade även oftare haft föräktenskapliga förbindelser, vilket har visat sig genom att de oftare hade ett utomäktenskapligt barn vid giftermålet. Föräktenskapliga relationer förekom inom båda områdena, vilket undersökningen om kvinnorna var gravida vid vigseln visar. De föräktenskapliga förbindelserna synes dock inte ha varit någon ka¬tastrof så till vida kvinnan och mannen gifte sig. Analysen visar att olikheterna i sexu¬ell aktivitet och sedlighet mellan de båda områdena har sina förklaringar i sociala och ekonomiska aspekter, och kan även ses som kulturellt och etniskt betingade.
Resumo:
Syftet med denna uppsats har varit att klargöra livs- och arbetsförhållandena för barnmorskorna i Falu provinsialläkardistrikt under senare delen av 1800-talet. Det finns forskning som menar att landsortsbarnmorskorna från förra sekelskiftet och bakåt oftast var gifta och/eller hade egna barn, och denna slutsats har inspirerat till föreliggande arbete. Med utgångspunkt i samtliga distriktsbarnmorskors civilstånd, ev. moderskap, ålder och ursprung år 1897, har sedan ett mindre antal valts ut för en djupare granskning. Undersökningen har alltså varit tudelad. Resultatet som helhet visar bl.a. att de flesta barnmorskorna var ogifta och barnlösa år 1897. Den djupare granskningen visar dessutom stor variation i livs- och arbetsvillkor, där exempelvis löner och arbetsbörda var mycket olika. Vidare forskning kring frågor som t. ex. beräkningsgrunderna för kontantlönerna, skulle nyansera bilden ytterligare.
Resumo:
Undersökningen jämför en teoretisk bas, baserad på Kerstin Bladinis ”Handledning som verktyg och rum för reflektion”, med hur pedagoger i en mellansvensk förskola tänker om specialpedagogens uppdrag och handledningssamtalets funktion.Resultatet visar att även om pedagogerna på ett intellektuellt plan är väl insatta i dessa områden, och känner till specialpedagogens uppdrag såväl som hur handledningssamtalet fungerar och vad det syftar till, så uppstår det ibland i praktiken en form av missförstånd mellan dem och specialpedagogen, där man istället efterfrågar helt andra kvaliteter än de specialpedagogen kan erbjuda. Av intervjuresultaten framträder en bild av att den avgörande faktorn för detta är stress. Pedagogerna beskriver situationer där specialpedagogens kompetens efterfrågas som en sista utväg, då man försökt allt annat och läget är akut. Men befinner sig i ett läge där man kräver snabba, konkreta besked och inte är mottaglig för det processinriktade arbetssätt som kännetecknar såväl specialpedagogens uppdrag som handledningssamtalets funktion.Uppfattningen om stress som en avgörande faktor för kvaliteten på kommunikationen mellan pedagog och specialpedagog styrks av de positiva erfarenheter som uttrycks då specialpedagogen i ett tidigt skede varit delaktig i utvecklingsarbetet kring ett eller flera barn – och då stressmomentet kunnat elimineras.
Resumo:
Detta arbete har syftet att undersöka varför det nationella ämnesprovet (Np) i skolår 5 genomförs. För att undersöka den frågan har vi tagit del av information och åsikter från Skolverket samt intervjuat 16 personer som arbetar i eller för skolan i en av Sveriges kommuner. Informationsinsamlandet består bland annat av två rapporter (böcker) från Skolverket. Intervjuerna är basen för denna undersökning då det finns lite skrivet om detta ämne. Av de resultat vi redovisar kring varför det nationella ämnesprovet i skolår 5 genomförs har vi valt att utförligare presentera de viktigaste av dem, vilka är; Information/Kommunikation, Likvärdighet, Lärarunderlag och Resursfördelning.Denna undersökning visar att nationella ämnesprovet i skolår 5 är väldigt uppskattat bland lärarna, provet hjälper läraren att finna kvaliteter och brister hos elever och det ger dem även ett bra underlag för att följa och dokumentera elevernas utveckling. Många lärare framhåller samtidigt att provet är krävande vad det gäller planering och genomförande. Av personal på skolor i den aktuella kommunen efterfrågades att det nationella ämnesprovet skall ligga till grund för resursfördelningen, vilket den inte gör, idag. Resultatet av denna undersökning visar på stora brister i information och kommunikation mellan de olika nivåerna i skolan. Det vill säga från Barn- och skolnämnd till lärare, via skolområdeschefer och rektorer. Vidare visar resultatet att många lärare väljer att plocka bort vissa delar ur det nationella ämnesprovet i skolår 5, vilket inte är tillåtet enligt den aktuella kommunens bestämmelser.