But where is the green parrot?

Historia apropiada para niños que están aprendiendo los colores y para estimular la capacidad de concentración. Se describe la ilustración de cada doble página, donde hay un dibujo de un loro verde camuflado. El texto acaba en una frase repetitiva preguntando dónde está el loro verde que el niño tiene que encontrar.

One day at Wood Green Animal Shelter.

Vamos a visitar un refugio de animales acompañados por algunos de sus empleados y por la autora del libro que lleva su máquina de fotos y un magnetófono. Ésta utiliza una combinación de texto y fotografía collage y nos introduce en el desarrollo de un día en este centro, en el que las personas y los animales, que son cuidados y tratados de sus enfermedades, forman una familia.

The green banana hunt.

Kavita busca algo especial. Su padre quiere hacer una rica sopa de bananas verdes, pìcante y brillante como el Caribe para obsequiar a la madre que ha traído un hermanito a casa. Kavita busca y rebusca las bananas verdes como manzanas y duras como patatas, como le dice su padre, pero no son fáciles de encontrar.

Ten green monsters.

Diez monstruos verdes en equilibrio en la parte superior de una pared de ladrillo. Uno por uno,los chicos verdes caen de una manera accidental. Abajo, en el suelo, los monstruos se ayudan mutuamente, comparan magulladuras y se dan cuenta de que sus caídas no fueron accidentales. Cuando por fin el culpable, un monstruo que llevaba una sospechosa sonrisa inocente, se descubre, sus víctimas deciden darle una lección. Las solapas de cada página muestran los monstruos de pie en la pared y luego en el suelo.

How green is your class? : over 50 ways your students can make a difference.

Es una guía para maestros sobre cómo motivar y apoyar a sus estudiantes a reflexionar sobre las cuestiones ecológicas y el futuro del medio ambiente. Se detallan más de cincuenta acciones, todas ellas con potencial para lograr un cambio: en el hogar, la escuela, a nivel local, nacional e internacional, sobre cualquier cuestión que los jóvenes elijan. Está dividido en cinco secciones principales, cada una hace frente a un tipo diferente de acción para el cambio. Cada uno de estos capítulos contiene una serie de actividades, mediante las cuales los jóvenes pueden lograrlo. La información de cada sección está dedicada a ayudar a los docentes a que sus alumnos consideren los méritos relativos de las acciones de cambio diferentes, y seleccionar la más adecuada y eficaz. Proporciona una serie de acciones a largo plazo a través de proyectos que pueden ser utilizados en las clases o en el tiempo libre.

Spanish adaptation of the Green Paranoid Thought Scales

Resumen tomado de la publicaci??n

Estudi dels carotenoides en espècies marrons de bacteris verds del sofre: diversitat, eco-fisiologia i regulació

El present treball es centra en l'estudi a diferents nivells dels carotenoides de les espècies marrons de Bacteris Verds del Sofre (GSB, de l'anglès Green Sulfur Bacteria). L'objectiu global ha estat el d'esbrinar quina és la funció d'aquests pigments dins l'aparell fotosintètic d'aquests microorganismes i aprofundir en el coneixement de la seva estructura i interaccions amb els altres pigments de l'aparell fotosintètic. En primer lloc es va dissenyar un nou mètode de cromatografia líquida d'alta resolució (HPLC) per analitzar de manera més ràpida i precisa els carotenoides de diferents soques de GSB (Capítol 3). Aquest mètode es basa en una purificació prèvia dels extractes pigmentaris amb columnes d'alúmina per eliminar les bacterioclorofil·les (BCls). Això va permetre analitzar amb una elevada resolució i en tan sols 45 min de carrera cromatogràfica els diferents carotenoides i els seus precursors, així com les configuracions trans i cis dels seus isòmers. El segon mètode utilitzat va consistir en una modificació del mètode de Borrego i Garcia-Gil (1994) i va permetre la separació precisa de tot tipus de pigments, procedents tant de cultius purs com de mostres de caràcter complex. Un exemple concret foren uns paleosediments de la zona lacustre de Banyoles. En aquests sediments (0,7-1,5 milions d'anys d'antiguitat) es van detectar, entre d'altres pigments, carotenoides específics de les espècies marrons de GSB, la qual cosa va permetre confirmar la presència d'aquests bacteris a la zona lacustre de Banyoles ja des del Pleistocè inferior. En aquest primer capítol també es van analitzar els carotenoides de Chlorobium (Chl.) phaeobacteroides CL1401 mitjançant cromatografia líquida acoblada a espectrometria de masses (LC-MS/MS), amb l'objectiu de confirmar la seva identificació i el seu pes molecular. A més, també es va avaluar l'efecte de la temperatura, la llum i diferents agents oxidants i reductors en la composició quantitativa i qualitativa dels carotenoides i les BCls d'aquesta espècie. Això va permetre confirmar el caràcter fotosensible de les BCls i que els isòmers trans/cis dels diferents carotenoides no són artefactes produïts durant la manipulació de les mostres, sinó que són constitutius de l'aparell fotosintètic d'aquests microorganismes. El Capítol 4 inclou els experiments de fisiologia duts a terme amb algunes espècies de GSB, a partir dels quals es va intentar esbrinar la dinàmica de síntesi dels diferents pigments de l'aparell fotosintètic (BCl antena, BCl a i carotenoides) durant el creixement d'aquestes espècies. Aquestes investigacions van permetre monitoritzar també els canvis en el nombre de centres de reacció (CR) durant el procés d'adaptació lumínica. La determinació experimental del nombre de CR es va realitzar a partir de la quantificació de la BCl663, l'acceptor primari en la cadena de transport d'electrons dels GSB. L'estimació del nombre de CR/clorosoma es va realitzar tant a partir de dades estequiomètriques i biomètriques presents a la bibliografia, com a partir de les dades experimentals obtingudes en el present treball. El bon ajust obtingut entre les diferents estimacions va donar solidesa al valor estequiomètric calculat, que fou, com a promig, d'uns 70 CR per clorosoma. En aquest capítol de fisiologia també es van estudiar les variacions en les relacions trans/cis pels principals carotenoides de les espècies marrons de GSB. Aquestes es van determinar a partir de cultius purs de laboratori i de poblacions naturals de GSB. Pel que fa als valors trobats en cultius de laboratori no es van observar diferències destacades entre el valor calculat a alta intensitat de llum i el calculat a baixa intensitat, essent en ambdós casos proper a 2. En els clorosomes aïllats de diferents soques marrons aquest quocient prengué un valor similar tant pels isòmers de l'isorenieratè (Isr) com pels del -isorenieratè (-Isr). En poblacions naturals de Chl. phaeobacteroides aquesta relació va ser també de 2 isòmers trans per cada isòmer cis, mantenint-se constant tant en fondària com al llarg del temps. Finalment, en el Capítol 5 es presenta un marcador molecular que permet la identificació específica d'espècies marrons de GSB. Malgrat que inicialment aquest marcador fou dissenyat a partir d'un gen implicat en la síntesi de carotenoides (crtY, el qual codifica per a una licopè ciclasa) la seqüència final a partir de la qual s'han aconseguit els encebadors selectius està relacionada amb la família de proteïnes de les Policètid-ceto-sintases (PKT). Tot i així, l'eina dissenyada pot ser de gran utilitat per a la discriminació d'espècies marrons de GSB respecte les verdes en poblacions mixtes com les que es troben en ambients naturals i obre la porta a futurs experiments d'ecologia microbiana utilitzant tècniques com la PCR en temps real, que permetria la monitorització selectiva de les poblacions d'espècies marrons de GSB en ecosistemes naturals.