Mosques, sants i política a la Catalunya moderna. L’episodi del setge de 1653

Repàs de les posteriors referències en documents d’arxiu al miracle de les mosques als setges de Girona

Paleoparasitologic, paleogenetic and paleobotanic analysis of XVIII century coprolites from the church La Concepción in Santa Cruz de Tenerife, Canary Islands, Spain

We present the results of a paleoparasitologic, paleogenetic and paleobotanic analysis of coprolites recovered during the excavation of the church La Concepción in Santa Cruz de Tenerife. Coprolites (n = 4) were rehydrated and a multidisciplinary analysis was conducted. The paleobotanic analysis showed numerous silicates, seeds and fruits of the family Moraceae. In the paleoparasitologic study, Ascaris sp. eggs (n = 344) were identified. The paleogenetic results confirmed the Ascaris sp. infection as well as the European origin of human remains. These findings contribute to our knowledge of ancient helminthes infections and are the first paleoparasitological record of Ascaris sp. infection in Spain.

Una Proposta d’organització turística del territori: El cas de Catalunya

A la vista dels buits acadèmics detectats, aquest estudi té per objectiu la configuració del mapa de clústers turístics de Catalunya, a partir dels seus productes turístics, tant pel que fa a l’existència actual com al potencial desenvolupament de noves sinèrgies entre els existents, a partir de nous criteris d’organització de l’oferta, fonamentalment per atendre a les noves motivacions de la demanda.Ens fem la pregunta:¿Es poden trobar criteris per al desenvolupament de les destinacions turístiques que permeabilitzin les estructures administratives actuals, i prioritzin criteris de producte, mercat o demanda i d’empresa, garantint la màxima competitivitat i sostenibilitat dels productes turístics resultants?

Anàlisi del flux de materials del sector de la fusta a Catalunya per l’any 2005

Anàlisi del flux de manterials que travessen el sector de la fusta a Catalunya durant l’any 2005 calculant els balanços de matèria i els indicadors derivats, de cara a avaluar la gestió dels boscos a Catalunya

La Planificació als Plans de Desenvolupament Comunitari

Treball amb l’objectiu d’aproximar-se teòricament i analitzar a través d’un treball de camp, com es planifica en els PDC i reflexionar sobre els elements que incideixen d’una forma o un altre en aquest procés, així com els efectes que pot generar una bona o mala planificació en la pràctica quotidiana d’un PDC. Parteix de les pràctiques de l’autora en el pla comunitari, el Pla Educació i Convivència de Santa Eugènia, Sant Narcís i Can Gibert del Pla de Girona

Avaluació ambiental del cicle del nitrògen a Catalunya: evolució 1997-2003

Aquesta memòria és un estudi sobre l’avaluació ambiental del nitrogen a Catalunya, tot analitzant l’evolució que aquest element tant important ha tingut des del 1997 al 2003 en el nostre país

Estudi de la vegetació dels camins de ronda de Palafrugell: impacte i mesures de control de la flora introduïda

El treball consisteix en un estudi aprofundit de la vegetació que configura el veritable ecosistema mediterrani de la costa de Palafrugell (inventaris de les espècies al.lòctones i les autòctones) fent una sèrie de propostes de millora de les zones més degradades intentant evitar la colonització de les espècies no desitjables amb la posterior elaboració d’un llistat d’espècies aconsellables per plantar en espais públics enjardinats

Anàlisi de l’accessibilitat a Girona, temps de flors

Estudi per mesurar el grau d’accessibilitat amb què compten els espais interiors que conformen l’esdeveniment “Girona, temps de flors”, tot contemplant la normativa vigent que regula aquest tema a Catalunya. Es basa en persones amb mobilitat reduïda o qualsevol deficiència física. S’estableix una llista de fortaleses i debilitat, i s’estableixen possibles propostes de millora

Les Primeres passes del cristianisme al nord-est de Catalunya: Estat de la qüestió

Recull de tot el coneixement que fins avui ha elaborat la historiografia a partir de les fonts escrites i l’arqueologia sobre els orígens del cristianisme al nord-est de Catalunya, en concret, als antics bisbats de Girona i Empúries, entre els segles IV i VIII

Programa de conservació de la flora vascular de les comarques de Girona : bdesenvolupament per al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i el LIC de les basses de l’Albera

Descripció dels passos a seguir per realitzar un pla de conservació de la flora vascular a Girona, més concretament es tracten les àrees del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i de les basses de l’Albera, i que sigui atribuïble a d’altres indrets de Catalunya per així obtenir una major consolidació i coordinació entre la xarxa d’espais protegits i no protegits.La metodologia seguida ha estat la realització d’una baremació dels tàxons prioritzats segons els espais escollits, l’elaboració de les actuacions de conservació per a les espècies prioritàries, l’establiment de la distribució geogràfica dels tàxons prioritzats dels quals es crearà un cronograma que recollirà totes les actuacions que es realitzaran durant un període de temps determinat, depenent dels impactes que els hi afectin i, per últim, es pressupostarà el cost genèric de les actuacions realitzades durant el programa

Iniciativas privadas para la difusión del patrimonio húngaro en Catalunya

El presente trabajo partió de la idea de vincular las tres dimensiones del pasado, presente y futuro en la representación de la cultura húngara Catalunya, y más concretamente en Barcelona.

Spotted fever group Rickettsia infecting ticks (Acari: Ixodidae) in the state of Santa Catarina, Brazil

During 2006-2008, a total of 260 adult ticks were collected from domestic and wild animals in different regions of the state of Santa Catarina (SC), Brazil, including areas where human cases of Brazilian spotted fever have been reported. Collected ticks belonging to nine species (Amblyomma aureolatum, Amblyomma cajennense, Amblyomma dubitatum, Amblyomma longirostre, Amblyomma ovale, Amblyomma tigrinum, Dermacentor nitens, Rhipicephalus microplus and Rhipicephalus sanguineus) were tested by polymerase chain reaction (PCR) for rickettsial infection. Overall, eight (3.1%) ticks were found to be infected with Rickettsia species. After sequencing the PCR products, we determined that the sequences generated from three A. aureolatum, one A. ovale and one R. sanguineus from the municipality of Blumenau, one A. ovale from the municipality of Águas Mornas and one A. ovale from the municipality of Urussanga were identical to the corresponding partial rickettsial ompA gene sequence of Rickettsia parkeri strain Atlantic rainforest. The sequence generated from one A. longirostre from Blumenau was 100% identical to the corresponding partial rickettsial ompA gene sequence of Rickettsia amblyommii strain AL. Because R. parkeri strain Atlantic rainforest was recently shown to have caused two cases of human spotted fever in other states of Brazil, the role of this rickettsial agent as a possible etiological agent of spotted fever in SC is discussed.

Biological, biochemical and molecular features of Trypanosoma cruzi strains isolated from patients infected through oral transmission during a 2005 outbreak in the state of Santa Catarina, Brazil: its correspondence with the new T. cruzi Taxonomy Consensus (2009)

We examined strains of Trypanosoma cruzi isolated from patients with acute Chagas disease that had been acquired by oral transmission in the state of Santa Catarina, Brazil (2005) and two isolates that had been obtained from a marsupial (Didelphis aurita) and a vector (Triatoma tibiamaculata). These strains were characterised through their biological behaviour and isoenzymic profiles and genotyped according to the new Taxonomy Consensus (2009) based on the discrete typing unities, that is, T. cruzi genotypes I-VI. All strains exhibited the biological behaviour of biodeme type II. In six isolates, late peaks of parasitaemia, beyond the 20th day, suggested a double infection with biodemes II + III. Isoenzymes revealed Z2 or mixed Z1 and Z2 profiles. Genotyping was performed using three polymorphic genes (cytochrome oxidase II, spliced leader intergenic region and 24Sα rRNA) and the restriction fragment length polymorphism of the kDNA minicircles. Based on these markers, all but four isolates were characterised as T. cruzi II genotypes. Four mixed populations were identified: SC90, SC93 and SC97 (T. cruzi I + T. cruzi II) and SC95 (T. cruzi I + T. cruzi VI). Comparison of the results obtained by different methods was essential for the correct identification of the mixed populations and major lineages involved indicating that characterisation by different methods can provide new insights into the relationship between phenotypic and genotypic aspects of parasite behaviour.

Importació d'obres artístiques dels Països Baixos del Sud a Catalunya durant els segles XV i primera meitat del XVI

Durant els segles XV i primera meitat del XVI, tota mena de productes de luxe eren exportats des dels Països Baixos del sud a tota Europa, moda fomentada pels ducs de Borgonya, que governaven el territori. Malgrat el major número d’estudis sobre les relacions entre la Corona de Castella i Flandes a finals de l’Edat Mitjana, i les més nombroses peces flamenques conservades en aquesta regió veïna, també la Corona d’Aragó mantenia intenses relacions comercials amb els Països Baixos del sud, essent la colònia de mercaders catalans de les primeres en establir-se a Bruges, principal port d’exportació a l’època. És nombrosa la documentació referida a naus catalanes viatjant cap al nord, així com als privilegis de què gaudia aquesta colònia de mercaders. Un bon grapat de peces d’aquesta procedència es conserven a museus i institucions locals. Malgrat que de moltes no se’n coneix el moment d’arribada, d’altres es troben ben documentades o se’n pot deduïr la seva presència a Catalunya des de finals de l’Edat Mitjana, conformant un farcit catàleg. D’altra banda, la documentació d’arxiu ens proporciona valuoses notícies sobre la gran quantitat de peces flamenques avui desaparegudes però que haurien existit a l’època, evidenciant que el que avui ens resta no és més que una molt petita porció del que hauria estat a finals de l’Edat Mitjana, i ens permet acostar-nos a una visió de la societat i els seus gustos més propera a la realitat de l’època, posant de manifest que la moda flamenca arrelaria intensament a Catalunya.