The Impact of democratization: a preliminary investigation on social policies and political violence in Latin America

The recent strides of democracy in Latin America have been associated to conflicting outcomes. The expectation that democracy would bring about peace and prosperity have been only partly satisfied. While political violence has been by and large eradicated from the sub-continent, poverty and social injustice still prevail and hold sway. Our study argues that democracy matters for inequality through the growing strength of center left and left parties and by making political leaders in general more responsive to the underprivileged. Furthermore, although the pension reforms recently enacted in the region generated overall regressive outcomes on income distribution, democratic countries still benefit from their political past: where democratic tradition was stronger, such outcomes have been milder. Democratic tradition and the specific ideological connotations of the parties in power, on the other hand, did not play an equally crucial role in securing lower levels of political violence: during the last wave of democratizations in Latin America, domestic peace was rather an outcome of political and social concessions to those in distress. In sum, together with other factors and especially economic ones, the reason why recent democratizations have provided domestic peace in most cases, but have been unable so far to solve the problem of poverty and inequality, is that democratic traditions in the subcontinent have been relatively weak and, more specifically, that this weakness has undermined the growth of left and progressive parties, acting as an obstacle to redistribution. Such weakness, on the other hand, has not prevented the drastic reduction of domestic political violence, since what mattered in this case was a combination of symbolic or material concessions and political agreements among powerful élites and counter-élites.

Dinámicas de cooperación política en sistemas presidenciales de América Latina 2004-2009

Han pasado doscientos años desde que la mayoría de los países latinoamericanos lograron su independencia, durante todo este tiempo se han evidenciado al menos tres aspectos característicos de la tradición política latinoamericana, el primero de ellos tiene que ver con la brecha entre las reglas formales y el comportamiento real de los actores políticos, el segundo, la tradición de presidencialismo que en la relación entre los poderes ejecutivo y legislativo ha llevado a que el primero se imponga sobre el segundo, por último, la inestabilidad política. Ciertos cambios empezaron a observarse con la inclusión de algunos mecanismos institucionales a partir de los años ochenta que flexibilizarían las relaciones ejecutivo-legislativo y transformarían las dinámicas partidistas motivando diversas formas de cooperación política que serán analizadas en este trabajo con el fin de establecer los factores que inciden en la formación y consolidación de alianzas y las características que éstas adoptan en sistemas políticos cuya base radica en la división y separación de poderes.

Die Linke. L’émergence du nouveau parti de la gauche antilibérale allemande: une menace pour le SPD, un défi pour la gouvernabilité de la République fédérale

En réussissant à s’ancrer dans les Länder d’Allemagne occidentale, et en devenant de ce fait une formation politique “relevant” à l’échelle de l’ensemble de la République fédérale –et non de sa seule partie orientale–, le parti de la gauche antilibérale Die Linke (La Gauche) a mis fin au système quadripartite qui avait perduré outre-Rhin malgré la présence du Parti du socialisme démocratique au Bundestag depuis 1990. Interrogeant les succès électoraux de Die Linke, qui tiennent non seulement à des facteurs endogènes propres à l’Allemagne (plus grande sensibilité aux inégalités sociales depuis la réunification, désaffection touchant un SPD “désidéologisé” mis en difficulté par les réformes de l’Agenda 2010), mais aussi à des facteurs exogènes dont les effets se font sentir dans de nombreux autres pays européens (paupérisation des classes moyennes et inférieures, réaction anti-libérale à l’encontre des politiques de dérégulation prônées par l’Union Européenne, etc.), le présent article tente de cerner la menace électorale que ce nouvel acteur politique fait peser sur le SPD, ainsi que les réponses que ce dernier y apporte. Il montre également que la percée de Die Linke entraînera à court terme une redéfinition des jeux d’alliances partisanes affectant la constitution et la stabilité des exécutifs gouvernementaux aussi bien régionaux que fédéraux, et augmentant corollairement les risques de “cohabitation à l’allemande”.

Prediction of the economic cost of individual long-term care in the Spanish population

Pensions together with savings and investments during active life are key elements of retirement planning. Motivation for personal choices about the standard of living, bequest and the replacement ratio of pension with respect to last salary income must be considered. This research contributes to the financial planning by helping to quantify long-term care economic needs. We estimate life expectancy from retirement age onwards. The economic cost of care per unit of service is linked to the expected time of needed care and the intensity of required services. The expected individual cost of long-term care from an onset of dependence is estimated separately for men and women. Assumptions on the mortality of the dependent people compared to the general population are introduced. Parameters defining eligibility for various forms of coverage by the universal public social care of the welfare system are addressed. The impact of the intensity of social services on individual predictions is assessed, and a partial coverage by standard private insurance products is also explored. Data were collected by the Spanish Institute of Statistics in two surveys conducted on the general Spanish population in 1999 and in 2008. Official mortality records and life table trends were used to create realistic scenarios for longevity. We find empirical evidence that the public long-term care system in Spain effectively mitigates the risk of incurring huge lifetime costs. We also find that the most vulnerable categories are citizens with moderate disabilities that do not qualify to obtain public social care support. In the Spanish case, the trends between 1999 and 2008 need to be further explored.

Ocio digital y la creación de espacios de ocio heterotópicos: El desafío de la creación del significado

Estudio que describe las maneras en que 30 entrevistados realizan actividades de ocio digital. Se analizaron aspectos relacionados con las dinámicas de uso y alcances de la experiencia de ocio y se aportan evidencias de que las actividades de ocio digitales se fusionan y desarrollan en simultaneidad y con los significados de los contextos los informantes separan o diferencian las actividades. Se comenta sobre las implicaciones del ocio digital en la dimensión social de los informantes en dos aspectos: los aportes del ocio digital para el desarrollo de habilidades y conocimientos y como una vía de socialización e interacción.

Personalitat de la Fundació. Notes sobre la nova regulació a Catalunya

És evident el traspàs per part de l’Estat del Benestar de diferents accions socials a la societat civil, que aglutina un conjunt d’entitats sense ànim de lucre anomenat actualment com a tercer sector o sector privat social que es configura com un nou espai que floreix com una nova realitat a l’economia occidental, on desenvolupen un paper important en la prestació de serveis socials. En aquest context, el present treball pretén en primer lloc conèixer la concepció actual de persones jurídiques i desgranar-ne les categories. Fer una breu visió de l’evolució històrica d’aquestes entitats fins arribar a la configuració actual de les mateixes. D’aquestes entitats, les Fundacions són un dels membres més antics, genuïns i actius del tercer sector i per aquest motiu, declinem la segona part del present treball en l’estudi de la seva regulació a Catalunya, fent un anàlisi crític de la regulació de les Fundacions que conté el Llibre III del Codi Civil Català. Es qüestiona si la configuració jurídica de la Fundació i el sistema de control administratiu sobre les mateixes està en concordança amb les característiques i funcions actuals de les fundacions arrel dels escàndols financers d’una de les entitats més representatives de Catalunya, el Palau de la Música Catalana. En la mateixa línia s’analitzaran les exempcions fiscals actuals per a determinar si són suficients i adients per a incentivar la seva proliferació en el nostre teixit social.

Els horts urbans a la ciutat de Barcelona: les experiències d'horts urbans comunitaris com a formes d'intervenció social i ambiental

Aquest estudi presenta la situació actual dels horts urbans (i periurbans) a la ciutat de Barcelona, els quals s'han classificat segons el tipus d'organització desenvolupada a cada projecte. Així, podem trobar horts de gestió: a) individual i autogestionada; b) comunitària i autogestionada; c) individual i supervisada, i d) comunitària i supervisada. Els horts urbans es presenten, en general, com una eina interessant en la millora de la sostenibilitat urbana. A més de tenir una clara funció d'entreteniment, són propostes que consideren la internalització a les ciutats de la producció de part dels aliments que s'hi consumeixen i alhora aprofiten part dels residus que s'hi produeixen. En particular, els horts urbans comunitaris i autogestionats – el centre d'aquest estudi – es plantegen com espais de participació i autogestió d'acord a la complexitat del context local, d'integració social a través de noves formes de relació i de creació, d'educació ambiental i de transmissió i intercanvi de coneixements inter-generacional. A més, es presenten com una alternativa d'organització realment participativa del territori urbà. Finalment, i d'acord amb l'anterior, es destaquen un conjunt de característiques dels projectes d'horts urbans comunitaris, que juguen un rol fonamental en la capacitat d'aquests per intervenir en aspectes socials i ambientals de la ciutat; característiques que s'haurien de tenir en compte a l'hora de promocionar i implementar projectes d'horts urbans de qualsevol tipus.

Validació i adaptació de l'EuropASI a la població penitenciària catalana (Índex europeu de la severitat de l'addicció)

Aquest treball d'investigació fa una anàlisi de les possibilitats de l’escala EuropASI. Aquest instrument, adaptació europea de l'Addiction Severity Index (ASI), ha demostrat la seva utilitat com a instrument que permet avaluar diferents àrees, assignar als usuaris un tractament i avaluar els canvis produïts per un tractament. També s'han administrat altres proves, com ara la CMR-versió presó i la TECVASP, i s'han recollit diferents variables penitenciàries. En aquesta investigació s'ha fet una revisió dels principals treballs relacionats amb aquest instrument i s'ha utilitzat una mostra de 49 interns dels DAE del Centre Penitenciari Quatre Camins i del Centre Penitenciari Brians 2. Després d'analitzar les dades obtingudes, s'han observat algunes diferències significatives entre els interns del dos DAE que l'EuropASI és capaç de detectar. Les correlacions entre les escales de l'EuropASI indiquen una coherència interna en relació amb les mostres observades. Algunes escales, com ara les d'estat psiquiàtric, relacions familiars i socials i consum d'alcohol i drogues són les que aporten major informació en el global de l'escala. La inclusió de l'escala de l'ASI Criminalitat aporta informació especifica que complementa la resta de les escales. Al treball també s'emfatitzen alguns aspectes relacionats amb l'aplicació i amb la recomanació que les persones que utilitzin aquest instrument tinguin algun tipus de formació, així com algunes propostes relacionades amb l'escala.

Avaluació de la violència psicològica en la parella en l'àmbit forense

Aquest estudi es basa en el coneixement de les dificultats teòriques i pràctiques amb què es troba el professional forense que ha de valorar situacions de violència psicològica en la parella (VPP). L'objectiu principal de l'estudi és conèixer el procés d'avaluació forense que empren els psicòlegs i els treballadors socials dels Equips d'Assessorament Tècnic Penal dels jutjats davant aquests casos. L'interès se centra a conèixer com fan realment els professionals aquesta detecció i avaluació: quins instruments o quines pautes utilitzen, quin ús fan del seu propi judici clínic i en què basen la presa de decisions. Els resultats, de caràcter descriptiu, permeten l'anàlisi i la reflexió sobre la realitat actual de la pràctica professional. Mitjançant una enquesta administrada a aquests experts, sabem que la valoració de la VPP és una tasca freqüent entre les activitats d'avaluació que realitzen. Les fonts d'informació que empren són diverses. La majoria manifesta utilitzar proves o instruments no específics per a casos de violència de parella, i generalment són eines d'avaluació de la personalitat, la intel·ligència o la simptomatologia psiquiàtrica. Un terç dels experts apel·la exclusivament al judici clínic. El nombre d'indicadors que exploren i de seqüeles que detecten és elevat i són de diversa naturalesa. Els resultats obtinguts posen de manifest la rellevància de comptar amb metodologies sistematitzades i amb instruments específics i adaptats a l'àmbit forense, amb la finalitat de guanyar en precisió dels resultats i en optimització del procés d'avaluació de la VPP.

Les pensions compensatòries de l'article 84 del Codi de família de Catalunya: proposta per la seva determinació i estudi dels seus efectes pels cònjugues deutor i creditor

El present projecte pretén representar una aproximació complerta a l'estudi de la pensió compensatòria regulada a l'article 84 del Codi de Família. Aquesta aproximació s'ha fet des de dos punts de vista diferents: d'una banda, a través de la definició d'un marc teòric relatiu al context normatiu de la pensió compensatòria, a la seva determinació, pagament i potencial modificació i d'altra banda, un punt de vista més aplicat a través de l'estudi de la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que ha interpretat i aplicat l'article 84 del Codi de Família en seu de crisis matrimonials. Els principals resultats d'aquesta recerca fan referència essencialment a incorporar les noves tendències socials, familiars i econòmiques, d'una banda, definir la naturalesa de la pensió compensatòria i de l'altra, determinar la quantitat, modificació i modalitat de pagament de la pensió compensatòria. Des del punt de vista de la naturalesa d'aquesta pensió, aquesta va néixer amb l'objectiu de protegir les dones que principalment eren les que duien a terme el treball domèstic i per tant sortien més perjudicades patrimonialment en els moments de crisi matrimonial. Tot i que avui dia la gran majoria de pensions compensatòries encara són pagades pels marits, cal adaptar la nova realitat social de les dones i per tant de les famílies a la concepció i rol que la pensió compensatòria té en el moments de crisis matrimonials. D'altra banda, el nou rol dels cònjuges en la família i la simetria – encara no completa, però – d'homes i dones al mercat laboral fa que aquest treball de recerca defensi que la determinació, modificació i modalitat de pagament de la pensió compensatòria s'hagi de fer tenint en compte les possibilitats professionals que els cònjuges tenien abans de contraure matrimoni per tal de poder valorar acuradament les decisions que han pres i les possibilitats a les quals han renunciat per tal d'invertir a la vida familiar.

Estudi comparatiu sobre competències parentals de famílies amb dinàmiques violentes vs. famílies amb dinàmiques no violentes ateses al SATAF

A partir de la recerca pilot "Estudi descriptiu de famílies amb dinàmiques de violència domèstica en un context judicial d'ordre civil" es constatà que la valoració tècnica prioritza de forma clara la consideració de les competències i habilitats parentals d'ambdós progenitors quant a formular propostes relacionals. Tenint en compte l'escassa literatura especialitzada quant a les competències parentals de les famílies sotmeses a dinàmiques de violència a la llar, aquest estudi pretén establir una comparativa entre les competències parentals de les famílies ateses al SATAF de Barcelona durant l'any 2008, que presenten dinàmiques amb continguts violents, vs. d'altres famílies que no queden contextualitzades en la violència relacional. Això respon a l'objectiu de constatar l'existència o no de diferències en els estils de criança d'ambdós tipus de famílies, així com si existeixen divergències associades al gènere. A tal fi s'han emprat el test CUIDA i una graella tècnica heteroaplicada per obtenir una mesura de les competències d'aquestes famílies. Els principals resultats obtinguts han partit d'una anàlisi estadística no-paramètrica, considerant el petit tamany de la mostra. A partir d'aquesta anàlisi es copsen diferències entre ambdós tipus de famílies quant a llurs capacitats parentals, així com s'observen dèficits en les mares i pares provinents de dinàmiques violentes. Així mateix, es conclou la dificultat de mesura de les competències parentals a partir de proves d'autoinforme. Finalment, es suggereix el desenvolupament de programes de recuperació i/o millora específics de la parentalitat orientats a aquests progenitors, per tal d'augmentar els nivells de benestar dels seus fills.

Dones immigrades i pràctiques sociolegals en situacions de violència en la parella: diferències, desigualtats i dissidències en els contextos d’atenció

La següent investigació aborda el problema de la violència de gènere dins la parella en dones immigrants. El motiu que va despertar l´interés per abordar aquesta qüestió ha sigut l´increment de casos que actualment arriben al sistema sociosanitari i juridicopenal (Instituto de la mujer, 2007). L´objectiu és doble, per una banda, conèixer l´impacte que han tingut els dispositius sociolegals sobre les pròpies dones immigrants, i d´altre, conèixer com el fenomen de la violència de gènere-immigració ha influït i modificat les pràctiques dins de les institucions on es desenvolupen els dispositius sociolegals. Els plantejaments teòrics orienten envers a donar una perspectiva de gènere i d´estudis culturals en l´anàlisi del problema. La metodologia utilitzada ha sigut de tipus qualitatiu (entrevistes obertes a informants claus: professionals dels sistema sociolegal i dones immigrants que han patit o pateixen violència de gènere en la parella). Els resultats mostren unes dimensions que hem de considerar: (1) efectes protectors dels dispositius sociolegals i alhora efectes de desemparament, indefensió i estigmatització envers les dones, i (2) resistències per part de dones i professionals envers l´imaginari social que domina en el sistema, resistències que son mostrades mitjançant replantejaments sobre les diferències interculturals, intervencions relatives a les formes de vida particulars de les dones, la reconceptualització dels límits de la violència de gènere i la priorització de la recuperació de les dones. Dins de les propostes suggerides, es destaca la necessitat d´unes pràctiques sociolegals que es centrin en la “ètica de la cura” (Izquierdo, 2003) per sobre de la “ètica de la sanció penal”.

Mujeres inmigradas y prácticas sociolegales en situaciones de violencia en la pareja: diferencias, desigualdades y disidencias en los contextos de atención

La investigación aborda el problema de la violencia de género dentro de la pareja en mujeres inmigrantes. El objetivo es conocer el impacto de los dispositivos sociolegales sobre las propias mujeres inmigrantes, a la vez que se conoce como el fenómeno de la inmigración ha influido en las prácticas institucionales. Los resultados indican efectos de protección y a la vez efectos perversos en los dispositivos sociolegales que se cuidan de las mujeres inmigradas. Se hacen propuestas para una intervención más situada y reflexiva.

Avaluació de programes formatius aplicats des de l’execució penal a la comunitat en delictes de violència de gènere

Des de la Subdirecció General de Reparació i Execució Penal a la Comunitat es va rebre l’encàrrec de fer un estudi, conjuntament amb el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, sobre l’avaluació de programes formatius aplicats des de l’execució penal a la comunitat en delictes de violència de gènere. Es volia conèixer el perfil més comú d’infractors que arriben als programes formatius de violència de gènere que es duen a terme en l’àmbit comunitari. També es volia avaluar aquests infractors, abans de l’aplicació dels programes formatius, en relació amb els factors de risc i protecció que des de la teoria i des d’altres estudis s’han associat amb aquests tipus de delictes. Es volia conèixer quins aspectes es treballen a través dels continguts dels programes formatius de violència de gènere i la seva relació amb els factors de risc teòrics i detectar si hi havia diferències significatives entre programes de les diferents entitats col•laboradores. Finalment es volia avaluar l’efectivitat dels programes formatius a dos nivells: observar l’assoliment dels mateixos objectius d’aprenentatge/canvi que planteja el programa i conèixer la taxa de reincidència dels subjectes, en el mateix tipus de delicte, un cop han dut a terme el programa formatiu i contrastar-la amb el d’un grup control de característiques similars. Aquest darrer punt formarà part d’una recerca posterior.