Plasmodium falciparum gametocyte carriage, sex ratios and asexual parasite rates in Nigerian children before and after a treatment protocol policy change instituting the use of artemisinin-based combination therapies

The effects of artemisinin-based combination therapies (ACTs) on transmission of Plasmodium falciparum were evaluated after a policy change instituting the use of ACTs in an endemic area. P. falciparum gametocyte carriage, sex ratios and inbreeding rates were examined in 2,585 children at presentation with acute falciparum malaria during a 10-year period from 2001-2010. Asexual parasite rates were also evaluated from 2003-2010 in 10,615 children before and after the policy change. Gametocyte carriage declined significantly from 12.4% in 2001 to 3.6% in 2010 (@@χ² for trend = 44.3, p < 0.0001), but sex ratios and inbreeding rates remained unchanged. Additionally, overall parasite rates remained unchanged before and after the policy change (47.2% vs. 45.4%), but these rates declined significantly from 2003-2010 (@@χ² for trend 35.4, p < 0.0001). Chloroquine (CQ) and artemether-lumefantrine (AL) were used as prototype drugs before and after the policy change, respectively. AL significantly shortened the duration of male gametocyte carriage in individual patients after treatment began compared with CQ (log rank statistic = 7.92, p = 0.005). ACTs reduced the rate of gametocyte carriage in children with acute falciparum infections at presentation and shortened the duration of male gametocyte carriage after treatment. However, parasite population sex ratios, inbreeding rates and overall parasite rate were unaffected.

The residual efficacy of a cypermethrin pour-on formulation applied on goats on the mortality and blood intake of Triatoma infestans

Triatoma infestans is the main vector of Trypanosoma cruzi, the aetiological agent of Chagas disease in the Gran Chaco region of South America. As a frequent blood meal source for triatomine bugs, domestic goats play a key role in the eco-epidemiology of Chagas disease. The aim of this study was to evaluate the mortality and blood intake of T. infestans fed on goats that had been treated with different doses of pour-on insecticide. Third-instar nymphs were fed on goats that had been treated with 0 cc, 5 cc, 10 cc or 15 cc of a pour-on formulation of cypermethrin. The exposure of T. infestans to animals treated at different post-application intervals revealed a residual activity of the insecticide. The mortality rate in the treated groups was higher than in the control groups until 30 days post-insecticide application (p = 0.03), except in the group treated with 5 cc, in which no mortality was detected after seven days of insecticide application. Rainfall affected the triatomicide effect, reducing the time of residual activity. The cypermethrin pour-on treatment decreased the blood intake of T. infestans. Thirty days after the cypermethrin application, nymph mortality was 16% (± 13) with both doses (10 cc and 15 cc). The 15 cc dose did not result in higher insect mortality or increased persistence compared to the 10 cc dose.

La formulation de cas : un modèle d'évaluation psychologique de l'enfant et de l'adolescent

L'article présente le modèle de la formulation de cas pour l'évaluation psychologique de l'enfant et de l'adolescent. La formulation de cas s'est développée en réponse au diagnostic psychiatrique qui peut être perc ̧u comme une approche réductionniste du fonctionnement psychique. En Europe, de nombreux psychologues cliniciens ont adopté ce modèle, qui a initialement été développé par les psychothérapeutes d'orientation cognitivo-comportementale, et l'ont adapté à leur pratique respective. Ce modèle, aujourd'hui bien ancré dans la pratique clinique quotidienne, consiste à élaborer différents regards théoriques intégrant les résultats de la recherche scientifique pour favoriser la compréhension d'un cas clinique. Ce modèle s'inscrit parallèlement dans une approche centrée sur les preuves et dans une pratique réflexive de la clinique. L'objectif de la formulation de cas est d'élaborer des hypothèses et de proposer des traitements adéquats. La famille est toutefois intégrée dans le processus de discussion et de prise de décision, ce qui permet de renforcer l'alliance thérapeutique. Cet article présente les trois courants théoriques les plus utilisés dans la formulation de cas : les approches cognitivo-comportementale, psychodynamique et systémique. L'utilisation d'une seule et même vignette permettra de montrer la pertinence du modèle et la complémentarité des différentes approches cliniques.

Agriculture, technological change and environmental sustainability: Looking for a win-win water policy strategy

This paper analyses the effects that technological changes in agriculture would have on environmental, social and economic indicators. Specifically, our study is focused on two alternative technological improvements: the modernization of water transportation systems versus the increase in the total factor productivity of agriculture. Using a computable general equilibrium model for the Catalan economy, our results suggest that a water policy that leads to greater economic efficiency is not necessarily optimal if we consider social or environmental criteria. Moreover, improving environmental sustainability depends less on the type of technological change than on the institutional framework in which technological change occurs. Keywords: agricultural technological changes, computable general equilibrium model, economic impact, water policy

Adverse selection, moral hazard, and outlier payment policy

In this article, we analyze the rationale for introducing outlier payments into a prospective payment system for hospitals under adverse selection and moral hazard. The payer has only two instruments: a fixed price for patients whose treatment cost is below a threshold and a cost-sharing rule for outlier patients. We show that a fixed-price policy is optimal when the hospital is sufficiently benevolent. When the hospital is weakly benevolent, a mixed policy solving a trade-off between rent extraction, efficiency, and dumping deterrence must be preferred. We show how the optimal combination of fixed price and partially cost-based payment depends on the degree of benevolence of the hospital, the social cost of public funds, and the distribution of patients severity. [Authors]

Ideas, Possibilities and Limitations of Sustainable Economic Policy – the Example of Ecological Economics

A mesura que el suport del creixement econòmic constitueix un objectiu fonamental de la formulació de polítiques econòmiques, cal assenyalar que aquest tipus de creixement està limitat naturalment per un planeta finit. Aquest article argumenta que, des del punt de vista de la justícia intergeneracional, la realització d'un concepte de desmaterialització i, com a efecte, d'una economia que no creix (en el sentit de dissociació absoluta del creixement econòmic i consum d'energia i materials) es pot justificar. Per tant, el creixement pot ser també entesa com la millora de la qualitat de vida sobretot en comptes d'ampliar quantitats escarpats de sortida. Per tant, una dràstica reducció del cabal de material es necessita, sobretot en els països d'alts ingressos. Després de presentar alguns crítica de les propostes, en el focus d'aquest article es dibuixen en els arguments de per què la política econòmica en el futur han de ser etiquetats com "ecològic" i, a continuació, les opcions de posar en acció les idees del teòric presentat marc en tasques manejables polítiques seran discutides. En aquest cas, s'argumentarà que l'enfocament clàssic de internalització d'efectes externs sovint seguides de decisions de política econòmica ortodoxa no és completament capaç de reflectir canvis ecològics en les estructures de preus dels mercats. Per tant, formal (industrial i l'establiment de la política de consum) i institucions informals (llars) representen punts clau de la política econòmica sostenible, assenyalant l'individu com així com la responsabilitat col · lectiva per omplir aquest buit substancial.

The EU ‘2020 Energy Initiative’: The post-Lisbon pattern of change in EU energy policy

El novembre de 2010, la Comissió Europea ha finalment donat a conèixer la seva "Energia 2020 Comunicació", un document estratègic en el marc més ampli del programa "Europa 2020". Una estratègia per al desenvolupament sostenible intel · ligent, i creixement inclusiu posa les bases d'un nou enfocament a la política d'energia a la UE. En el marc d'Europa 2020, la Iniciativa d'Energia recopila els resultats que ja s'han obtingut a través de la Estratègia de Lisboa 2000-2010, s'identifiquen les deficiències del passat i i introdueix nous objectius ambiciosos per a la UE en matèria de política energètica.

The Strategic value of European renewable energy promotion policy

Encara falta per fer possible una transformació estratègica d'Europa del sistema d'energia, però el que és de la mateixa importància com a objectius a llarg termini de la FER i Reduccions de GEH són vinculants i forts objectius d'eficiència energètica, no només per 2020, però també per al 2030, 2040 i 2050, com aquesta força ajudaria a fixar l'augment de les energies renovables en el total d'energia consum i per reduir el total Emissions de GEH d'Europa en general, i les del sector de l'energia en particular, encara sent un dels majors emissors de gasos d'efecte hivernacle de tots els sectors. La refosa Directiva, prevista per 2011/12 ha de ser un bones finestres d'oportunitat per finalment establir objectius vinculants d'eficiència energètica, l'únic pilar que encara falta en la força energia interdependents i estratègia sobre el clima de la UE, basat en la reducció de gasos d'efecte hivernacle i i l'eficiència energètica.

EU “actorness” in International Relations: The Non-Proliferation Policy of the EU in the Southern Mediterranean

El punt de partida d'aquesta investigació és una retòrica molt utilitzada que la UE és un actor global. En vista d'això, la no proliferació de la política comunitària al sud de la Mediterrània s'examina. L'estudi es realitza sobre la base de la conceptualització de la UE "actorness" ia través d'alguns criteris (context extern, l'evolució de l'aparell de política exterior de la UE, la Unió Europea l'auto-presentació i la percepció de tercers, la consistència i la disponibilitat d'instruments de política i accions concretes) que involucren tant factors ideacionals i materials, d'acord amb el "pluralisme metodològic". Aquest marc conceptual va ajudar a avaluar la no proliferació de la política comunitària en aquesta regió en particular on la UE té interessos i bones raons per actuar. Cada un dels criteris de manifest els avantatges i desavantatges de la UE "actorness" en aquest camp seleccionat i la caixa. Aquest document sosté que la no proliferació "actorness" de la UE a la regió del sud de la Mediterrània ha estat limitat a causa d'una varietat de raons.

State Failure – A Rationale for EU Foreign Policy?

'Estats fallits' ha arribat a ser un lema popular per als acadèmics i els polítics per igual. En opinió dels governs occidentals i les institucions internacionals, els estats fallits no compleixen amb les condicions necessàries per assolir el desenvolupament econòmic i social i alhora proporcionar un terreny fèrtil per als actors violents conflictes i no estatals que participen en la delinqüència internacional. La Unió Europea té una relació de llarga data amb els països de l'Àfrica subsahariana, molts dels quals es caracteritzen per ser fallat. En aquest treball es pretén analitzar si el compromís retòric de la UE per fer front a la insuficiència de l'Estat es tradueix en un enfocament coherent davant les causes profundes de la fragilitat de l'Estat i pregunta pels factors que expliquen el compromís de la UE amb els problemes que enfronten aquests estats. Mitjançant la comparació de les polítiques europees cap a la República Democràtica del Congo, Sierra Leone i la República Centreafricana, s'argumenta que la resposta de la UE als Estats fallits es desenvolupa d'una manera incoherent esbiaixada cap a les situacions de conflicte en lloc de ser guiat per una preocupació més general per fragilitat . L'anàlisi suggereix que la participació de la UE es deu principalment a interessos coincidents en els Estats membres i de la UE.

Bargaining failures and merger policy

In this paper we study the optimal ex-ante merger policy in a model where merger proposals are the result of strategic bargaining among alternative candidates. We allow for firm asymmetries and, in particular, we emphasize the fact that potential synergies generated by a merger may vary substantially depending on the identity of the participating firms. The model demonstrates that, under some circumstances, relatively inefficient mergers may take place. That is, a particular merger may materialize despite the existence of an alternative merger capable of generating higher social surplus and even higher profits. Such bargaining failures have important implications for the ex-ante optimal merger policy. We show that a more stringent policy than the ex-post optimal reduces the scope of these bargaining failures and raises expected social surplus. We use a bargaining model that is flexible, in the sense that its strategic structure does not place any exogenous restriction on the endogenous likelihood of feasible mergers.

Shocking policy coefficients

This paper proposes an empirical framework to study the effects of a policy regime change defined as an unpredictable and permanent change in the policy parameters. In particular I show how to make conditional forecast and perform impulse response functions and counterfactual analysis. As an application, the effects of changes in fiscal policy rules in the US are investigated. I find that discretionary fiscal policy has become more countercyclical over the last decades. In absence of such a change, surplus would have been higher, debt lower and output gap more volatile but only until mid 80s. An increase in the degree of counter-cyclicality of fiscal policy has a positive effect on output gap in periods where the level of debt-to-GDP ratio is low and a zero or negative effect when the ratio is high. This explains why a more countercylical stance of the systematic fiscal policy taking place in 2008:II is predicted to be rather ineffective for recovering from the crisis.

EU's democracy promotion policy in the Mediterranean: Squaring the stability – democracy circle?

Why does the EU have an ambiguous and inconsistent democracy promotion (DP) policy towards the Mediterranean countries? This paper argues that the EU´s DP is determined by a crucial conflict of interests conceptualised as a stability – democracy dilemma. The EU has been attempting to promote democracy, but without risking the current stability and in connivance with incumbent autocratic regimes. In view of this dilemma, the four main characteristics of the EU´s DP promotion are explored, namely: gradualism, a strong notion of partnership-building, a narrow definition of civil society, and a strong belief in economic liberalisation. A fifth feature, relation of the EU with moderate Islamists, is analysed in the paper as it represents the most striking illustration of its contradictions. The paper concludes by arguing that the definition of a clear DP by the EU that considered engagement with moderate Islamists would represent a major step towards squaring its stability – democracy circle.