La Vil·la romana dels Hospitals (El Morell, Tarragona) : un assentament de la via De Italia in Hispanias

Es tracta d’una obra fruit d’un conveni de col·laboració signat l’any 2004 entre la URV, l’ICAC i Repsol YPF, i resultat d’un projecte de recerca de l’ICAC inclòs en la línia de recerca Arqueologia del paisatge, poblament i territori, que ha comptat amb el cofinançament de Repsol YPF i la col·laboració de Codex. Aquesta obra se centra en les excavacions arqueològiques efectuades en una vil·la romana situada entre la via Tarraco-Ilerda i la llera del riu Francolí, a l’actual terme municipal del Morell. És un assentament datat entre els segles II aC i V dC que reflecteix els patrons d’ocupació romana a l’àrea central de l’ager Tarraconensis i complementa, a partir d’una exhaustiva anàlisi, les dades històriques que, fins a l’actualitat, oferien les vil·les de Centcelles a Constantí o de Paret Delgada a la Selva del Camp. L’estudi parteix de les excavacions que l’empresa Codex hi va efectuar l’any 1996 arran d’una actuació d’urgència motivada per la construcció d’una nova planta industrial de l’aleshores Repsol Química SA. L’obra és fruit de l’estudi de la documentació, fins ara inèdita, elaborada per l’empresa Codex i que ha estat cedida per a aquest projecte de recerca. La publicació ha estat coordinada per Josep M. Macias Solé i Joan J. Menchon Bes i els textos són obra del Dr. Domènec Campillo, M. Milagros Cuesta i Laura Devenat (Laboratori de Paleopatologia i Paleoantropologia, Museu d’Arqueologia de Catalunya), Montserrat García Noguera (Codex – Arqueologia i Patrimoni), Miguel Á. González Pérez (Grup de Recerca d’Arqueologia Clàssica, Protohistòrica i Egípcia, Universitat de Barcelona), Josep M. Macias Solé (ICAC), Joan J. Menchon Bes (Museu d’Història de Tarragona), Joan S. Mestres i Torres (Laboratori de Datació per Radiocarboni, Universitat de Barcelona), Rosario Navarro Sáez (Universitat de Barcelona), Josep M. Palet Martínez (ICAC) i Jordi Principal Ponce (Museu d’Arqueologia de Catalunya). Amb la nova col·lecció Hic et nunc l’ICAC assumeix el compromís de difondre regularment la documentació arqueològica bàsica generada des del camp universitari o empresarial, entenent que la publicació d’aspectes més concrets és imprescindible per a l’elaboració de síntesis més globalitzadores.

La Vil·la romana del Mas d'en Gras (Vila-seca, Tarragonès)

La vil·la romana del Mas d’en Gras és una de les vil·les més interessants de l’ager de Tàrraco, ja que ens ha permès documentar un important conjunt hidràulic d’època romana republicana (segles II-I aC) que podria correspondre ja en aquells moments a una vil·la romana que seria una de les més antigues del país. Els seus banys, datats entre finals del segle I i principis del segle II dC, molt ben conservats, són un magnífic exemple d’aquest tipus d’estructures a casa nostra. Aquest llibre és la monografia de les excavacions d’urgència del 1994. Els autors són Ramon Járrega (investigador de l’ICAC) i Eduard Sánchez (Arqueociència Serveis Culturals, SL).

1.° Instrumenti cujusdam astronomici descriptio, compositio et usus : accedunt figurae. — 2.° Anonymi arithmetica de rerum ac numerorum proportionibus. — 3.° Messahallach tractatus de compositione et usu astrolabii. — 4.° Canones super tabulas Alphonsinas : authore Joanne de Saxonia. — 5.° Tabulae astronomicae Alphonsi, Regis Castellae. — 6.° Canones Joannis de Ligneriis, aliàs, de Lineriis. — 7.° Tractatus de eclipsibus Solis.

Colbertinus

La Necròpolis protohistòrica de Milmanda (Vimbodí, Conca de Barberà, Tarragona) : un exemple del món funerari català durant el trànsit entre els segles VII i VI aC

La necròpolis protohistòrica de Milmanda (Vimbodí, Conca de Barberà, Tarragonès). Un exemple del món funerari català durant el trànsit entre els segles VII i VI aC és una monografia que documenta els materials que es van trobar en aquest jaciment i els posa en el context del món funerari del període ibèric antic a Catalunya.

Image Analysis of PCC and AC Pavements Using SEM Images, HR-346, 1994

The major objective of this work was to evaluate the potential of image analysis for characterizing air voids in Portland cement Concrete (PCC), voids and constituents of Asphalt Concrete (AC) and aggregate gradation in AC. Images for analysis were obtained from a scanning electron microscope (SEM). Sample preparation techniques are presented that enhance signal differences so that backscattered electron (BSE) imaging, which is sensitive to atomic number changes, can be effectively employed. Work with PCC and AC pavement core samples has shown that the low vacuum scanning electron microscope (LVSEM) is better suited towards rapid analyses. The conventional high vacuum SEM can also be used for AC and PCC analyses but some distortion within the sample matrix will occur. Images with improved resolution can be obtained from scanning electron microscope (SEM) backscatter electron (BSE) micrographs. In a BSE image, voids filled with barium sulfate/resin yield excellent contrast in both PCC and AC. There is a good correlation between percent of air by image analysis and linear traverse.

Aproximació a la metrologia ibèrica (segles V-II aC)

En aquest treball presentem l’estat de la recerca de la metrologia ibèrica aplicada a l’arquitectura. S’analitza un conjunt ample d’assentaments, amb una cronologia que abasta des de l’ibèric ple fins a la romanització, i un àmbit geogràfic que comprèn tot el nord-est de la península Ibèrica. L’anàlisi metrològica de l’urbanisme i els sistemes defensius ibèrics ens han permès identificar dos possibles sistemes de mesures propis de les comunitats ibèriques. La definició de les proporcions geomètriques emprades a les construccions, així com les propostes de restitució d’aquestes, ens permet identificar una repetició de mòduls que mostren el probable ús d’eines de mesura. Conjuntament, hem comprovat que tant l’aplicació d’unitats constructives mediterrànies com dels principals sistemes de proporcions indiquen que el món ibèric català es troba immers dintre dels principals corrents característics de la koiné mediterrània entre els segles V i II aC

El poblament rural del Camp de Tarragona en època tardo-republicana (segles II-I aC)

This project consists of a study of the settlement of population during the Late Republican period in the Camp de Tarragona, an extensive agricultural plain in the shape of a crescent moon opening out towards the sea which constitutes the area of land in closest proximity to the capital, Tarraco. It does not therefore include the entirety of the ager Tarraconensis, which covered a considerably larger area. After reviewing the preceding Iberian presence in the area, the study focuses on the archaeological evidence corroborating the settlement of population referred to above and its evolution during the course of the two centuries prior to the rule of Augustus. Attention is also given to certain speciic themes, such as the centuriation of certain sectors, the presence of military checkpoints, the production of ceramics during the Republican period (at Fontscaldes and Valls) and the appearance of the irst Roman villas (El Moro and El Mas d’en Gras).

Asphalt Cement Containing AC-13, HR-522, Final Report, 1988

Stopping and turning maneuvers on high traffic volume asphalt cement concrete surfaced roads and streets often cause distortion of the pavement. Distortion may show up as excessive rutting in the wheel path, shoving of the pavement and/or rippling of the surface. Often times repeated corrective work such as cold milling or heater planing is required in these areas to maintain the pavement surface in a reasonable condition. In recent years polymer additives have been developed for asphalt cement concrete paving mixes that show promise in improving the inplace stability of the pavements. AC-13 (Styrelf 13) available from Bitucote Products Company, St. Louis, Missouri is an asphalt cement that has been modified by an additive to exhibit characteristics of very high stability in asphalt mixes.

Características agronômicas de genótipos de bananeira em três ciclos de produção em Rio Branco, AC

O objetivo deste trabalho foi avaliar características agronômicas de genótipos de bananeira, em três ciclos de produção. O experimento foi realizado em blocos ao acaso, com parcelas subdivididas e cinco repetições, em Rio Branco, AC. Os genótipos Preciosa, Japira, Pacovan Ken, Pacovan, PA42-44, Prata-anã, ST12-31, FHIA 02, Nanicão, Grande Naine, Calipso, Ambrósia e Bucaneiro foram avaliados quanto aos caracteres: altura da planta; diâmetro do pseudocaule; número de folhas vivas na floração e na colheita; ciclo de formação do cacho da floração à colheita; número de pencas por cacho; massa do fruto e do cacho; e produtividade. As cultivares Preciosa e Pacovan Ken apresentaram as maiores alturas, e os híbridos PA42-44 e FHIA 02, e as cultivares Prata-anã, Nanicão e Grande Naine, o porte mais baixo. As cultivares Nanicão, Ambrósia, Bucaneiro, Pacovan, Prata-anã e Grande Naine e o híbrido ST12-31 apresentaram os menores números de folhas vivas na colheita. A cultivar Preciosa e o híbrido FHIA 02 foram os mais produtivos. Os híbridos PA42-44 e FHIA 02 apresentam características agronômicas promissoras e podem ser incorporados ao sistema produtivo, assim como os híbridos de Pacovan, já adaptados e recomendados para o cultivo no Estado do Acre.

Flora fridrichsdalina, sive Methodica descriptio plantarum in agro fridrichsdalensi simulque per regnum Daniae crescentium, cum characteribus genericis et specificis, nominibus trivialibus, vernaculis, pharmaceuticis, locis natalibus specialissimis, iconibus optimis allegatis, ac speciebus pluribus in Dania nuper detectis [auctore O. F. Müller]

Mécénat texte imprimé : Cet ouvrage a été numérisé grâce à Frédéric et Elisabeth Bonté

Role of DC-SIGN in Lassa virus entry into human dendritic cells.

The arenavirus Lassa virus (LASV) causes a severe hemorrhagic fever with high mortality in humans. Antigen-presenting cells, in particular dendritic cells (DCs), are early and preferred targets of LASV, and their productive infection contributes to the virus-induced immunosuppression observed in fatal disease. Here, we characterized the role of the C-type lectin DC-specific ICAM-3-grabbing nonintegrin (DC-SIGN) in LASV entry into primary human DCs using a chimera of the prototypic arenavirus lymphocytic choriomeningitis virus (LCMV) expressing the LASV glycoprotein (rLCMV-LASVGP). We found that differentiation of human primary monocytes into DCs enhanced virus attachment and entry, concomitant with the upregulation of DC-SIGN. LASV and rLCMV-LASVGP bound to DC-SIGN via mannose sugars located on the N-terminal GP1 subunit of LASVGP. We provide evidence that DC-SIGN serves as an attachment factor for rLCMV-LASVGP in monocyte-derived immature dendritic cells (MDDC) and can accelerate the capture of free virus. However, in contrast to the phlebovirus Uukuniemi virus (UUKV), which uses DC-SIGN as an authentic entry receptor, productive infection with rLCMV-LASVGP was less dependent on DC-SIGN. In contrast to the DC-SIGN-mediated cell entry of UUKV, entry of rLCMV-LASVGP in MDDC was remarkably slow and depended on actin, indicating the use of different endocytotic pathways. In sum, our data reveal that DC-SIGN can facilitate cell entry of LASV in human MDDC but that its role seems distinct from the function as an authentic entry receptor reported for phleboviruses.

August i la política d'entreteniment popular: la construcció d'edificis d'espectacles durant l'època augustal.

Quan August va accedir al poder en solitari l'any 31 aC, Roma es trobava trastornada per un seguit de guerres civils que havien deixat l'Estat molt malparat. A partir d'aquell moment, el principal objectiu d'August va ser el retorn a la normalitat, assegurar les necessitats del poble i consolidar el règim que acabava d'inaugurar. No en va, aquest emperador presumia d'haver trobat una Roma de maons i haverla deixat de marbre. August va assumir una bona part de les despeses que generava aquesta política com si fos un veritable deure personal. Gràcies a la immensa fortuna heretada de Juli Cèsar, August va poder finançar aquells aspectes de la vida pública que més atreien els seus contemporanis. El primer ciutadà de l'Imperi es converteix també en el primer evergeta (benefactor) amb un propòsit ben interessat: captar el favor popular.