Codesarrollo y migraciones : orientaciones para la buena práctica.

Resumen tomado del autor

Guías docentes adaptadas al Espacio Europeo de Educación Superior.

Resumen tomado del autor

Unitats didàctiques per a primària. 'Unidades didácticas para primaria'.

Resumen tomado del autor

Ara fa cent anys. 'Ahora hace cien años'.

Resumen de los autores en catalán

Rampas para movernos y para pensar.

Se relacionan las sesiones de psicomotricidad con las actividades con planos inclinados realizadas en el aula de ciencias y los juegos con los toboganes del patio para trabajar conceptos relacionados con la Educación Física, las rampas, las fuerzas o el movimiento. El proyecto se desarrolla con cincuenta niños y niñas de infantil de la Escuela Práctiques de Tarragona. Después de la experimentación del proyecto en los tres ámbitos implicados (recreo, descubrimiento de uno mismo, y descubrimiento del entorno), se pide al alumnado que comunique las conclusiones a las que ha llegado, primero individualmente con la realización de un dibujo y posteriormente explicando al grupo lo que ha dibujado. Haciendo evidente lo que el niño o la niña pensaban ayuda a reinterpretar lo que ha sucedido. En el diálogo entre la maestra y los niños y niñas, favorecido por los dibujos, se encuentra la manera de evidenciar los hallazgos, de compartir lo que han hecho y, sobretodo, de comunicar lo que han pensado. Durante las tres semanas de duración del proyecto se utilizaron tres espacios diferentes para realizar las actividades: la sala de psicomotricidad de la Universidad Rovira y Virgili (URV), el patio de la escuela y el aula de ciencias de Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC). La experiencia fue presentada en el Primer encuentro 'Cienciaciona t', dirigido a maestros de ciencias de infantil y primaria celebrado en Tarragona en el mes de mayo de 2008 y que fue organizado por el grupo de formadores de ciencias del ICE de la URV.

Canvi de tendència o estabilització de la població escolar de les Illes Balears

Resumen tomado de la publicación

Sistema educatiu de les Illes Balears: variables de context, indicadors de sistema i resultats. Cap a un compromís social per l’educació

L’objectiu és esbrinar quines variables o quins factors expliquen amb més intensitat i precisió els resultats que obtenen els alumnes1 de les Illes Balears en les avaluacions de competències bàsiques, fetes tant en l’àmbit internacional, com l’estatal o l’autonòmic (Avaluació General de Diagnòstic, d’àmbit estatal —en la qual se centra l’article—, PISA i Avaluació de Diagnòstic de les Illes Balears) i la manca de correlació entre algunes variables i indicadors i els resultats. Aquesta correlació, però, que no existeix a les Illes Balears, sí que és habitual a altres comunitats autònomes, estats o regions. En aquest àmbit, són millors els indicadors (situats per sobre de la mitjana estatal) que els resultats que se’n podrien esperar, atesa la correlació, que de vegades és intensa o forta. Hi ha altres comunitats autònomes que tenen uns indicadors pitjors que els de les Balears, però que ofereixen, això no obstant, uns resultats més bons. Què és el que no funciona? Quin element pertorba la correlació habitual que sí que s’expressa a altres llocs? Què és el que s’hauria de modificar? Què és el que diferencia o caracteritza el sistema educatiu de les Illes Balears?

L’experiència d’un projecte docent bilingüe a la Facultat d’Economia i Empresa de la UIB

Aquest treball analitza i avalua els resultats d’un nou model educatiu bilingüe dissenyat per la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat dels Illes Balears, el Recorregut Curricular en Anglès, i suggereix mesures per millorar el model en el futur. Els resultats acadèmics després de tres cursos d’implantació d’aquest projecte bilingüe per als estudis de grau d’Administració d’Empreses (GADE) i grau d’Economia (GECO) de la UIB són notòriament positius, superiors als obtinguts pels alumnes de la resta de grups. A més, els estudiants que segueixen aquesta modalitat presenten uns millors hàbits acadèmics quant a participació a classe i interacció entre els alumnes.

Desenvolupament de les competències familiars: la família com a context d’aprenentatge pares fills.

El artículo habla de la familia como uno de los principales contextos de aprendizaje tanto de los padres como de los hijos, de hecho, la calidad de la vida familiar es fundamental para los dos. De acuerdo con esto, los estudios etiológicos señalan algunos factores de interés, tanto de los modelos educativos utilizados en la crianza, como de contexto y la dinámica familiar en la que se produce el desarrollo evolutivo de los hijos. Se refiere tanto a las hablidades concretas de los padres en relación con la crianza de los hijos a lo largo del ciclo evolutivo, como el contexto de relaciones sociales que se producen dentro del contexto de la familia. Así, un problema o un déficit en una habilidad concreta se puede magnificar o no dependiendo del modelo evolutivo de la familia y de sus miembros. La falta de una relación cálida o positiva entre padres e hijos, la carencia de vínculos seguros, la rigidez, las prácticas de disciplina inconsistentes y la supervisión inadecuada aumentan el riesgo de que los hijos puedan desarrollar problemas serios en su ámbito de comportamiento y de sus emociones, llegando a desarrollar conductas antisociales, de acuerdo con eso, es primordial la familia como base educativa.

Assetjament escolar (Bullying)

Aquesta publicació ha rebut la col·laboració institucional de la Direcció General d’Ordenació i Innovació i Formació del Professorat (Conselleria d’Educació i Cultura), la Regidoria de Serveis Socials (Ajuntament de Palma), l'Observatori per a la Convivència Escolar de les Illes Balears, així com col·laboracions personals de la Sra. Carmen Orte Socías (Departament de Ciències de l’Educació de Universitat de les Illes Balears) i Maria de Lluc Lladó Sanmartín (Alumna en pràctiques de Treball Social (UIB) a la Direcció General de l’ODDM).

Una visión antropológica de la educación: la cultura como referencia y diferencia

Resumen tomado de la publicación

El Pràcticum al grau de Pedagogia de la Universitat de Barcelona : el mapa de la professió, la pràctica simulada i la immersió en una organització

Resumen tomado de la publicación

La Contribución de las prácticas de aula a los logros de aprendizaje

Este trabajo forma parte de un grupo de comunicaciones que dan cuenta de los hallazgos y resultados del proyecto de investigación Las condiciones del aprendizaje inicial de la lengua escrita: influencia de las prácticas vigentes en el aula y de los conocimientos previos de los alumnos

Didàctica del moviment en educació musical

L’estudi que s’ha dut a terme vol descriure com s’integra i desenvolupa el treball del moviment i la dansa a les sessions d’educació musical de 19 escoles d’educació infantil i primària a partir de les observacions i intervencions d’estudiants de tercer curs en pràctiques dels estudis de Mestre/a en Educació Musical de la Universitat de Girona. D’una altra banda, l’estudi pretén també contribuir a que l’estudiantat desenvolupi una capacitat d’observació de l’activitat docent més estructurada, reflexiva i crítica i a que millori la relació i integració dels coneixements teoricopràctics i professionals

La Dimensió territorial del nacionalisme

Conferència sobre la dimensió territorial dels nacionalismes, entenent els nacionalismes com unes ideologies sòcio-polítiques que persegueixen uns objectius determinats a través d’unes pràctiques polítiques determinades o com un conjunt d’expressions ideològiques que tracten de fer reconèixer una comunitat com un tot i que, a més, poden traslluir diverses estructures socials. Es tracta, doncs, el tema “dels nacionalismes”, més que no pas “del nacionalisme”