Régime de retraites des ouvriers des établissements industriels de l'État. 1979, 23 janvier 1979 : [lois et décrets d'application] (Éd. mise à jour au..)

Collection : Journal officiel de la République française ; brochure 1039

Attachés d'administration centrale. Constitution initiale des nouveaux corps . [Instruction du 11 avril 1956 des secrétaires d'Etat au Budget et à la présidence du conseil (Fonction publique) relative à la constitution initiale des nouveaux corps d'attachés d'administration. - Annexes. I. Programme des matières à option "Administration générale" du concours spécial prévu à l'article 23 ; II. Textes de base : Loi du 3 février 1953 et du 3 avril 1955. Décret du 16 décembre 1955 portant règlement d'administration publique relatif au statut particulier des attachés d'administration centrale. III. Organisation et programme du concours normal prévu aux articles 5 et 12 du décret du 16 décembre 1955.]

[Code]

Proposta 23 habitatges c. Sant Pere Romaní. Molins de Rei

El projecte dona resposta a un programa de residència col•lectiva de promoció pública, consistent en un màxim de 24 habitatges agrupats en un bloc plurifamiliar, amb les seves corresponents places d’aparcament.L’emplaçament del concurs promogut per l’Institut Català del Sol (INCASOL) és força peculiar. Es tracta d’un solar en el límit NE de la població de Molins de Rei, ubicat precisament en uns terrenys a cavall entre un sol rústic de bosc mediterrani amb una forta pendent i unes preexistències històriques molt puntuals (una masia i una ermita al cim de la muntanya), i un sol industrial de pendent suau, ocupat per grans naus, que s’obre a la plana del Llobregat. El solar es troba deprimit en la seva cara NE, és a dir, el seu nivell base està bastant per sota de la cota del camí que condueix cap el bosc. Per tant, el seu límit és el talús de terra que marca l’inici del terreny feréstec. En canvi, en la vessant SO, no existeix cap impediment a les vistes i a la ventilació, doncs la obertura a la plana del Llobregat és total.Enfront d’aquestes preexistències i atenent també els requeriments tècnics i funcionals presents tant en les bases del concurs com en les necessitats d’avui en dia, el projecte desenvolupat ofereix un conjunt de respostes innovadores als següents temes considerats crucials:1. El respecte al medi ambient i a la cultura del llocEnfront al repte topogràfic, el projecte proposa concentrar els habitatges i garatges en un sol bloc de PB + 3 plantes que no sobrepassa la cota del camí superior, però que se separa el suficient del talús natural posterior per garantir la ventilació creuada. D’aquesta manera es produeixen pocs moviments de terres i l’edifici final, d’ajustada fondària, respecta la muntanya del seu darrera i no manlleva terreny forestal.Vinculant-se també a la cultura del lloc, els acabats exteriors dels habitatges es proposen cromàtica i materialment semblants a la pedra existent en l’entorn, la mateixa que es visualitza en la masia i en l’ermita del bosc. Igualment, el bloc segueix la corbatura natural del carrer, ajustant-se a la alineació de vial per tal de no imposar-se a la morfologia traçada des de temps pretèrits.2. La relació amb l’exteriorLa resposta al lloc comporta també la configuració interna dels habitatges des del conjunt i des de la unitat habitable. Així, la cara NE, junt a la muntanya, es reserva per el corredor de distribució comunitari, al que s’obren de manera tamisada les cambres de rentat i, com a molt, un dormitori. En canvi, la cara SO, oberta a les vistes de la plana, al sol i a la llum més intensa, concentra les sales d’estar i la majoria de dormitoris. Aquestes cambres, a més a més, es perllonguen cap a l’exterior per mitjà duna terrassa coberta susceptible de tancar-se o obrir-se segons els requeriments climàtics de cada moment del dia o de l’època del any, convertint-se així en una estança més de la casa. Climàticament, la terrassa fa les funcions de cambra d’aire quiet al hivern, i de doble protecció solar al estiu.D’altra banda, tenint en compte el caràcter rural del lloc, i considerant que es tracta de l’última edificació de la població abans d’accedir al terreny boscós, es proposen uns habitatges que reforcen el caràcter veïnal del carrer, situats a 80-150 cm de la cota de vial, que gaudeixen d’un jardí privat.3. La innovació tipològica i la optimització del espaiInteriorment, la superfície dels habitatges s’optimitza de manera que en ells hi apareixen els mínims distribuïdors, per tal d’evitar passadissos i passos constrenyits. La relació de la sala i el menjador es produeix en diagonal, proposant-se la ubicació de la cuina en el centre de la casa. D’aquesta manera, es dona resposta a les necessitats de vida actuals, on els espais principals dels habitatges demanen una certa flexibilitat en les seves funcions.Igualment es proposa de manera innovadora la generació d’un distribuïdor amb un rentamans doble, que dona accés tant al bany de la casa com a la zona de rentat, tant necessària en qualsevol habitatge. Aquesta peça ventila a l’exterior a través d’una gelosia i garanteix les funcions d’estenedor. D’aquesta manera, la ‘pica exterior’ pot satisfer a través d’un sol element diverses funcions, estalviant així espai i flexibilitzant el seu ús. 4. L’accessibilitat i la mobilitat interiorTots els habitatges son visitables amb cadira de rodes a la sala, la cuina, el bany i, com a mínim, una habitació. La manca de passadissos i l’amplitud dels passos i portes així ho permet.De la mateixa manera, existeix un itinerari practicable que uneix la via pública amb l’entrada de cada habitatge, havent-se suprimit en ell totes les barreres arquitectòniques.5. La ecoeficiència i l’acompliment del Codi Tècnic de l’EdificacióLa sostenibilitat de la proposta satisfà diversos paràmetres i alhora aporta solucions novetoses:-minimització de moviments de terres-garatges en planta baixa oberts al pati posterior i, per tant, sense extractors-ventilació creuada en tots els habitatges-assoleiament garantit en tots els habitatges durant les 10 i les 14 hores durant el solstici d’hivern-protecció solar durant l’estiu-safareig ventilat per estendre la roba i per l’estalvi de l’aparell de secadora-façana prefabricada amb cambra interna: transmitància tèrmica idònia per la zona-forats de façana de menys del 40% de la superfície total, tal i com marca el CTE -finestres amb vidres dobles per aïllament del so aeri-utilització de sistemes pre-industrialitzats en un 80% de la superfície d’estructura i en un 80% dels tancaments exteriorsLes instal•lacions tenen en compte els requeriments mediambientals:-diferenciació de canyeries d’aigües negres i pluvials-aparells amb mecanismes d’estalvi d’aigua-tuberies de calefacció vistes que aporten calor suplementari als radiadors-producció d’aigua calenta sanitària amb energia solar-instal•lació d’un aljub de reaprofitament d’aigües pluvials per al rec del jardí-espai de recollida selectiva de residus a les cuines-circuit de pre-instal•lació domòtica

Increased interleukin-10 production by ASC-deficient CD4(+) T cells impairs bystander T-cell proliferation.

Apoptosis-associated speck-like protein containing a caspase recruitment domain (ASC) is an important component of the inflammasome, functioning as an adaptor protein that facilitates the recruitment and activation of procaspases that in turn promote the maturation of interleukin-1β (IL-1β) and IL-18. Despite initial focus on the inflammatory properties of ASC there is emerging evidence that highlights the importance of ASC in facilitating adaptive immune responses. However, the cellular and molecular basis for the involvement of ASC in adaptive immunity remains largely unexplored. We have previously demonstrated that activated ASC-deficient T cells have dampened proliferative responses. We have therefore explored the underlying cellular mechanism(s) by which ASC regulates T-cell proliferation. We show that under activating conditions (anti-CD3/CD28 stimulation) in bulk T-cell cultures the presence of ASC(-/-)  CD4(+) T cells is sufficient to suppress the proliferative responses of neighbouring T cells. Furthermore, ASC(-/-)  CD4(+) T cells upon activation exhibit a suppressive cytokine profile, with elevated production of IL-10 and reduced secretion of T helper type 1 cytokines, interferon-γ and IL-2. This increase in IL-10 secretion within the activated ASC(-/-)  CD4(+) T-cell compartment was not associated with a proportional increase in conventional Foxp3(+) regulatory T (Treg) cells. Interestingly, when equal numbers of fluorescence-activated cell sorted ASC(+/+) and ASC(-/-) Treg cells (CD4(+)  CD44(intermediate/high)  CD25(+) ) were activated in vitro, the ASC(-/-) fraction produced significantly more IL-10 than their wild-type counterparts, suggesting that ASC(-/-) Treg cells have greater suppressive capacity. Collectively, these results imply that the ASC may influence the development and functioning of Treg cells.

Intracellular trafficking of interleukin-1 receptor I requires Tollip.

Interleukin-1 receptor (IL-1RI) is a master regulator of inflammation and innate immunity. When triggered by IL-1beta, IL-1RI aggregates with IL-1R-associated protein (IL-1RAcP) and forms a membrane proximal signalosome that potently activates downstream signaling cascades. IL-1beta also rapidly triggers endocytosis of IL-1RI. Although internalization of IL-1RI significantly impacts signaling, very little is known about trafficking of IL-1RI and therefore about precisely how endocytosis modulates the overall cellular response to IL-1beta. Upon internalization, activated receptors are often sorted through endosomes and delivered to lysosomes for degradation. This is a highly regulated process that requires ubiquitination of cargo proteins as well as protein-sorting complexes that specifically recognize ubiquitinated cargo. Here, we show that IL-1beta induces ubiquitination of IL-1RI and that via these attached ubiquitin groups, IL-1RI interacts with the ubiquitin-binding protein Tollip. By using an assay to follow trafficking of IL-1RI from the cell surface to late endosomes and lysosomes, we demonstrate that Tollip is required for sorting of IL-1RI at late endosomes. In Tollip-deficient cells and cells expressing only mutated Tollip (incapable of binding IL-1RI and ubiquitin), IL-1RI accumulates on late endosomes and is not efficiently degraded. Furthermore, we show that IL-1RI interacts with Tom1, an ubiquitin-, clathrin-, and Tollip-binding protein, and that Tom1 knockdown also results in the accumulation of IL-1RI at late endosomes. Our findings suggest that Tollip functions as an endosomal adaptor linking IL-1RI, via Tom1, to the endosomal degradation machinery.

Can resistance to trastuzumab be reversed by endocrine therapy? Combination of trastuzumab and letrozole after resistance to sequential trastuzumab and aromatase inhibitor monotherapies in patients with ER-positive, HER-2 positive, advanced breast cancer: a proof-of-concept trial (SAKK 23/03)

Introduction: Trastuzumab (T) is a cornerstone in the treatment of patients with HER2-overexpressing advanced breast cancer and development of resistance to T is a major therapeutic problem. HER-2 is part of a highly interactive signaling network that may impair efficacy of endocrine therapy. A sequential treatment design was chosen in this trial to ensure complete resistance to single agent therapy before receiving both a non-steroidal aromatase inhibitor (AI) and T. Any kind of clinical activity with combined treatment of AI and T after progression of single agent treatments could indicate restoration of sensitivity as a consequence of cross-talking and networking between both pathways. Methods: Key eligibility criteria included postmenopausal patients (pts.) with advanced, measurable, HER-2 positive (assessed by FISH, ratio (≥2)), HR positive disease and progression on prior treatment with a non-steroidal AI, e.g. letrozole or anastrozole, either in an adjuvant or advanced setting. Pts. received standard dose T monotherapy either weekly or three-weekly in step 1 and upon disease progression, continued T in combination with letrozole in step 2. The primary endpoint was clinical benefit response (CBR: CR, PR or SD for at least 24 weeks (+/- 1 week) according to RECIST) in step 2. Results: Thirteen pts. were enrolled in five centers in Switzerland. In step 1, six pts. (46%) achieved CBR. Median time to progression (TTP) was 161 days (Range: 50 - 627). Based on data collected until the end of May 2010, CBR was observed in seven out of the eleven evaluable pts. (64%) in step 2, including one pt. with partial response. Four of the seven pts. within step 2 that achieved CBR also had CBR in step 1. Seven out of eleven pts. have documented tumor progression during step 2 treatment. Median TTP for all eleven pts. was 184 days (range 61 - 471). Mean time on study treatment (TTP in step 1 plus TTP in step 2) for pts. reaching step 2 was 380 days (range 174 - 864). Adverse events were generally mild. Conclusion: Results of this proof-of-principle trial suggest that complete resistance to both AI and T can be overcome in a proportion of pts. by combined treatment of AI and T, as all pts. served as their own control. Our results appear promising for a new treatment strategy which offers a chemotherapy-free and well-tolerated option for at least a subset of the pts. with HR positive, HER-2 positive breast cancer. Further trials will need to corroborate this finding.

Small proline-rich protein 1A is a gp130 pathway- and stress-inducible cardioprotective protein.

The interleukin-6 cytokines, acting via gp130 receptor pathways, play a pivotal role in the reduction of cardiac injury induced by mechanical stress or ischemia and in promoting subsequent adaptive remodeling of the heart. We have now identified the small proline-rich repeat proteins (SPRR) 1A and 2A as downstream targets of gp130 signaling that are strongly induced in cardiomyocytes responding to biomechanical/ischemic stress. Upregulation of SPRR1A and 2A was markedly reduced in the gp130 cardiomyocyte-restricted knockout mice. In cardiomyocytes, MEK1/2 inhibitors prevented SPRR1A upregulation by gp130 cytokines. Furthermore, binding of NF-IL6 (C/EBPbeta) and c-Jun to the SPRR1A promoter was observed after CT-1 stimulation. Histological analysis revealed that SPRR1A induction after mechanical stress of pressure overload was restricted to myocytes surrounding piecemeal necrotic lesions. A similar expression pattern was found in postinfarcted rat hearts. Both in vitro and in vivo ectopic overexpression of SPRR1A protected cardiomyocytes against ischemic injury. Thus, this study identifies SPRR1A as a novel stress-inducible downstream mediator of gp130 cytokines in cardiomyocytes and documents its cardioprotective effect against ischemic stress.

Fin du procès Caillaux, 23/4/20 [M. Caillaux sortant d'une voiture près du palais du Luxembourg] : [photographie de presse] / [Agence Rol]

Référence bibliographique : Rol, 59026

Type I interferon inhibits interleukin-1 production and inflammasome activation.

Type I interferon (IFN) is a common therapy for autoimmune and inflammatory disorders, yet the mechanisms of action are largely unknown. Here we showed that type I IFN inhibited interleukin-1 (IL-1) production through two distinct mechanisms. Type I IFN signaling, via the STAT1 transcription factor, repressed the activity of the NLRP1 and NLRP3 inflammasomes, thereby suppressing caspase-1-dependent IL-1β maturation. In addition, type I IFN induced IL-10 in a STAT1-dependent manner; autocrine IL-10 then signaled via STAT3 to reduce the abundance of pro-IL-1α and pro-IL-1β. In vivo, poly(I:C)-induced type I IFN diminished IL-1β production in response to alum and Candida albicans, thus increasing susceptibility to this fungal pathogen. Importantly, monocytes from multiple sclerosis patients undergoing IFN-β treatment produced substantially less IL-1β than monocytes derived from healthy donors. Our findings may thus explain the effectiveness of type I IFN in the treatment of inflammatory diseases but also the observed "weakening" of the immune system after viral infection.

Associated anomalies in multi-malformed infants with cleft lip and palate: An epidemiologic study of nearly 6 million births in 23 EUROCAT registries.

We studied 5,449 cases of cleft lip (CL) with or without cleft palate (CL/P) identified between 1980 and 2000 from the EUROCAT network of 23 registers (nearly 6 million births) in 14 European countries. We investigated specific types of defects associated with clefts. Among CL/P cases (prevalence = 9.1 per 10,000), 1,996 (36.6%) affected only the lip (CL) and 3,453 (63.4%) involved CL and palate (CLP). A total of 3,860 CL/P cases (70.8%) occurred as isolated anomalies and 1,589 (29.2%) were associated with other defects such as multiple congenital anomalies of unknown origin (970), chromosomal (455) and recognized syndromes (164). Associated malformations were more frequent in infants who had CLP (34.0%) than in infants with CL only (20.8%). Among multi-malformed infants, 2 unrelated anomalies were found in 351 cases, 3 in 242 cases, and 4 or more in 377 cases. Among 5,449 CL/P cases, 4,719 were live births (LB) (86.6%), 203 stillbirths (SB) (3.7%), while 508 (9.3%) were terminations of pregnancy (ToP). CL/P occurred significantly more frequently in males (M/F = 1.70), especially among total isolated cases (M/F = 1.87) and CLP isolated cases (M/F = 1.92). The study confirmed that musculoskeletal, cardiovascular, and central nervous system defects are frequently associated with CL/P. An association with reduction anomalies of the brain was found. This association suggests that clinicians should seek to identify structural brain anomalies in these patients with CL/P as the potential functional consequences may be important for rehabilitation and clinical management.

Projecte de plantació de 23,58 ha de fruiters de llavor al terme municipal de El Poal (Lleida)

Projecte de plantació de 23,58 ha de fruiters de llavor i la seva explotació, construcció d’una bassa de reg per a l’autoabastiment, instal•lació de reg localitzat i construcció d’una nau magatzem per a maquinària, oficina, serveis per als treballadors, magatzem de productes i capçal de reg.