Pédiatrie. 3. Le score de McIsaac: une aide à l'indication des tests de diagnostic rapide dans tes angines à streptocoques A [Pediatrics. Using the McIsaac score for the indication of rapid diagnostic testing in children with streptococcal pharyngitis].

The McIsaac scoring system is a tool designed to predict the probability of streptococcal pharyngitis in children aged 3 to 17 years with a sore throat. Although it does not allow the physician to make the diagnosis of streptococcal pharyngitis, it enables to identify those children with a sore throat in whom rapid antigen detection tests have a good predictive value.

Postoperative subconjunctival mitomycin-C injection after non-penetrating glaucoma surgery.

PURPOSE: To evaluate subconjunctival mitomycin C (MMC) injection efficacy and safety in patients with failing glaucoma non-penetrating filtering blebs. METHODS: Twenty-eight eyes were consecutively recruited for this study. Only one eye for each patient was randomly selected. All the recruited patients had glaucoma and uncontrolled intraocular pressure after a non-penetrating filtering glaucoma surgery and/or a pathological aspect of the filtering bleb (i.e., vascularized and/or encysted). One or more MMC injections were performed under the conjunctiva closed to the bleb to improve filtration. Local effects and complications of subconjunctival MMC injections were analyzed. RESULTS: Out of the 28 patients, 21 (75%) had MMC also applied intraoperatively. The mean postoperative IOP before MMC injections was 17 +/- 6.6 mmHg. The final IOP after MMC injections was 13.9 +/- 2.9 mmHg after a mean follow-up of 6 months. A total of 67 subconjunctival MMC injections were performed with a mean of 2.9 (ranging from 1 to 5) injections per patient. The only complication found to be possibly related to MMC injections was two cases of corneal Dellen. CONCLUSION: From these preliminary results, subconjunctival MMC injections in selected cases appear to be not only safe but also effective in promoting further the postoperative IOP drop.

β-Lactam Monotherapy vs β-Lactam-Macrolide Combination Treatment in Moderately Severe Community-Acquired Pneumonia: A Randomized Noninferiority Trial.

IMPORTANCE: The clinical benefit of adding a macrolide to a β-lactam for empirical treatment of moderately severe community-acquired pneumonia remains controversial. OBJECTIVE: To test noninferiority of a β-lactam alone compared with a β-lactam and macrolide combination in moderately severe community-acquired pneumonia. DESIGN, SETTING, AND PARTICIPANTS: Open-label, multicenter, noninferiority, randomized trial conducted from January 13, 2009, through January 31, 2013, in 580 immunocompetent adult patients hospitalized in 6 acute care hospitals in Switzerland for moderately severe community-acquired pneumonia. Follow-up extended to 90 days. Outcome assessors were masked to treatment allocation. INTERVENTIONS: Patients were treated with a β-lactam and a macrolide (combination arm) or with a β-lactam alone (monotherapy arm). Legionella pneumophila infection was systematically searched and treated by addition of a macrolide to the monotherapy arm. MAIN OUTCOMES AND MEASURES: Proportion of patients not reaching clinical stability (heart rate <100/min, systolic blood pressure >90 mm Hg, temperature <38.0°C, respiratory rate <24/min, and oxygen saturation >90% on room air) at day 7. RESULTS: After 7 days of treatment, 120 of 291 patients (41.2%) in the monotherapy arm vs 97 of 289 (33.6%) in the combination arm had not reached clinical stability (7.6% difference, P = .07). The upper limit of the 1-sided 90% CI was 13.0%, exceeding the predefined noninferiority boundary of 8%. Patients infected with atypical pathogens (hazard ratio [HR], 0.33; 95% CI, 0.13-0.85) or with Pneumonia Severity Index (PSI) category IV pneumonia (HR, 0.81; 95% CI, 0.59-1.10) were less likely to reach clinical stability with monotherapy, whereas patients not infected with atypical pathogens (HR, 0.99; 95% CI, 0.80-1.22) or with PSI category I to III pneumonia (HR, 1.06; 95% CI, 0.82-1.36) had equivalent outcomes in the 2 arms. There were more 30-day readmissions in the monotherapy arm (7.9% vs 3.1%, P = .01). Mortality, intensive care unit admission, complications, length of stay, and recurrence of pneumonia within 90 days did not differ between the 2 arms. CONCLUSIONS AND RELEVANCE: We did not find noninferiority of β-lactam monotherapy in patients hospitalized for moderately severe community-acquired pneumonia. Patients infected with atypical pathogens or with PSI category IV pneumonia had delayed clinical stability with monotherapy. TRIAL REGISTRATION: clinicaltrials.gov Identifier: NCT00818610.

Repeated exposure to Lutzomyia intermedia sand fly saliva induces local expression of interferon-inducible genes both at the site of injection in mice and in human blood.

During a blood meal, Lutzomyia intermedia sand flies transmit Leishmania braziliensis, a parasite causing tegumentary leishmaniasis. In experimental leishmaniasis, pre-exposure to saliva of most blood-feeding sand flies results in parasite establishment in absence of any skin damages in mice challenged with dermotropic Leishmania species together with saliva. In contrast, pre-immunization with Lu. intermedia salivary gland sonicate (SGS) results in enhanced skin inflammatory exacerbation upon co-inoculation of Lu. intermedia SGS and L. braziliensis. These data highlight potential unique features of both L. braziliensis and Lu. intermedia. In this study, we investigated the genes modulated by Lu. intermedia SGS immunization to understand their potential impact on the subsequent cutaneous immune response following inoculation of both SGS and L. braziliensis. The cellular recruitment and global gene expression profile was analyzed in mice repeatedly inoculated or not with Lu. intermedia. Microarray gene analysis revealed the upregulation of a distinct set of IFN-inducible genes, an immune signature not seen to the same extent in control animals. Of note this INF-inducible gene set was not induced in SGS pre-immunized mice subsequently co-inoculated with SGS and L. braziliensis. These data suggest the parasite prevented the upregulation of this Lu. intermedia saliva-related immune signature. The presence of these IFN-inducible genes was further analyzed in peripheral blood mononuclear cells (PBMCs) sampled from uninfected human individuals living in a L. braziliensis-endemic region of Brazil thus regularly exposed to Lu. intermedia bites. PBMCs were cultured in presence or absence of Lu. intermedia SGS. Using qRT-PCR we established that the IFN-inducible genes induced in the skin of SGS pre-immunized mice, were also upregulated by SGS in PBMCs from human individuals regularly exposed to Lu. intermedia bites, but not in PBMCs of control subjects. These data demonstrate that repeated exposure to Lu. intermedia SGS induces the expression of potentially host-protective IFN-inducible genes.

Haemodynamic consequences of changing potassium concentrations in haemodialysis fluids.

BACKGROUND: A rapid decrease of serum potassium concentrations during haemodialysis produces a significant increase in blood pressure parameters at the end of the session, even if effects on intra-dialysis pressure are not seen. Paradoxically, in animal models potassium is a vasodilator and decreases myocardial contractility. The purpose of this trial is to study the precise haemodynamic consequences induced by acute changes in potassium concentration during haemodialysis. METHODS: In 24 patients, 288 dialysis sessions, using a randomised single blind crossover design, we compared six dialysate sequences with different potassium profiles. The dialysis sessions were divided into 3 tertiles, casually modulating potassium concentration in the dialysate between the value normally used K and the two cut-off points K+1 and K-1 mmol/l. Haemodynamics were evaluated in a non-invasive manner using a finger beat-to-beat monitor. RESULTS: Comparing K-1 and K+1, differences were found within the tertiles regarding systolic (+5.3, +6.6, +2.3 mmHg, p < 0.05, < 0.05, ns) and mean blood pressure (+4.3, +6.4, -0.5 mmHg, p < 0.01, < 0.01, ns), as well as peripheral resistance (+212, +253, -4 dyne.sec.cm-5, p < 0.05, < 0.05, ns). The stroke volume showed a non-statistically-significant inverse trend (-3.1, -5.2, -0.2 ml). 18 hypotension episodes were recorded during the course of the study. 72% with K-1, 11% with K and 17% with K+1 (p < 0.01 for comparison K-1 vs. K and K-1 vs. K+1). CONCLUSIONS: A rapid decrease in the concentration of serum potassium during the initial stage of the dialysis-obtained by reducing the concentration of potassium in the dialysate-translated into a decrease of systolic and mean blood pressure mediated by a decrease in peripheral resistance. The risk of intra-dialysis hypotension inversely correlates to the potassium concentration in the dialysate. TRIAL REGISTRATION NUMBER: NCT01224314.

Wavelet analysis residual kriging vs. neural network residual kriging

This paper deals with the problem of spatial data mapping. A new method based on wavelet interpolation and geostatistical prediction (kriging) is proposed. The method - wavelet analysis residual kriging (WARK) - is developed in order to assess the problems rising for highly variable data in presence of spatial trends. In these cases stationary prediction models have very limited application. Wavelet analysis is used to model large-scale structures and kriging of the remaining residuals focuses on small-scale peculiarities. WARK is able to model spatial pattern which features multiscale structure. In the present work WARK is applied to the rainfall data and the results of validation are compared with the ones obtained from neural network residual kriging (NNRK). NNRK is also a residual-based method, which uses artificial neural network to model large-scale non-linear trends. The comparison of the results demonstrates the high quality performance of WARK in predicting hot spots, reproducing global statistical characteristics of the distribution and spatial correlation structure.

Chitosan-based nanogels for selective delivery of photosensitizers to macrophages and improved retention in and therapy of articular joints.

Macrophages play key roles in inflammatory disorders. Therefore, they are targets of treatments aiming at their local destruction in inflammation sites. However, injection of low molecular mass therapeutics, including photosensitizers, in inflamed joints results in their rapid efflux out of the joints, and poor therapeutic index. To improve selective uptake and increase retention of therapeutics in inflamed tissues, hydrophilic nanogels based on chitosan, of which surface was decorated with hyaluronate and which were loaded with one of three different anionic photosensitizers were developed. Optimal uptake of these functionalized nanogels by murine RAW 264.7 or human THP-1 macrophages as models was achieved after <4h incubation, whereas only negligible uptake by murine fibroblasts used as control cells was observed. The uptake by cells and the intracellular localization of the photosensitizers, of the fluorescein-tagged chitosan and of the rhodamine-tagged hyaluronate were confirmed by fluorescence microscopy. Photodynamic experiments revealed good cell photocytotoxicity of the photosensitizers entrapped in the nanogels. In a mouse model of rheumatoid arthritis, injection of free photosensitizers resulted in their rapid clearance from the joints, while nanogel-encapsulated photosensitizers were retained in the inflamed joints over a longer period of time. The photodynamic treatment of the inflamed joints resulted in a reduction of inflammation comparable to a standard corticoid treatment. Thus, hyaluronate-chitosan nanogels encapsulating therapeutic agents are promising materials for the targeted delivery to macrophages and long-term retention of therapeutics in leaky inflamed articular joints.

Monarquia vs. República : què costa més?

“El coneixement condueix a la unitat, com la ignorància a la diversitat” Ramakrishna.Fins a quin punt les nostres opinions estan realment ben fonamentades? És la diversitat d’opinió, fruit de la ignorància col·lectiva?Tants punts a tractar sobre la Monarquia o la República, i tan difícils cada un d’ells. En aquest cas, pretenem saber si hi ha o no grans diferències econòmiques entre un sistema i altre, donant un repàs als conceptes i magnituds importants per entendre bé el significat de les dades resultants.Si bé pensàvem que seria difícil arribar a una conclusió clara, i ens sorprèn haver-ho aconseguit, més ens sorprèn el fet d’haver-nos adonat, durant la realització de la investigació, de la carència d’informació que tenim. I no només els ciutadans, sinó els propis governs sobre les seves pròpies dades i sobre el que reflecteixen les mateixes. Conceptes entremesclats, dades poc clares, diferències en les informacions dins llocs oficials d’un mateix país... La República és més cara. Ho sabien? Però...ara que ho saben...és aquest un resultat que podria variar les seves preferències? O necessiten saber més?Tots tenim dret a opinar sobre aquest tema, a triar el que ens agrada més,però, com bé diu Ramakrishna, el resultat de la diversitat d’opinions sobre eltema és, probablement, conseqüència de la poca informació que tenim sobre laglobalitat de factors que influencien en la execució d’una d’aquestes formes d’estat.

La Crisi i el petit comerç alimentari : els queviures vs. els supermercats

Els queviures són petits comerços d’alimentació on el tractament personal amb els clients es la clau de l’èxit ja que això provoca una conscienciació per part d’aquests i així es mantenen fidels a aquest establiment. En canvi, el supermercats tracten de explotar al màxim la seva reducció dels costos sense tenir tant en compte el tracte amb el client i donant-li més importància al preu de producte. Com podem observar, són dos tipus de comerços molt diferenciats tot i que al cap i a la fi, són competidors directes.La idea d’aquest treball es veure com afecta la crisi actual en aquests petits comerços i comparar-los amb el grans supermercats per arribar a una sèrie de conclusions.Hem escollit aquest tema ja que ens ha semblat interessant tractar de demostrar com el queviures tradicionals segueixen sent un negoci de profit, tot i la forta expansió que han patit les grans superfícies comercials. Un exemple d’aquest fort creixement podrien ser les dades que ens ha facilitat l’Ajuntament de Barcelona on es reflexa que el consum d’aliments es solen donar en primer lloc al supermercat (47,3%), seguit pel mercat municipal (29,3%) i en tercer lloc en la botiga de barri (16,2%).Un dels grans problemes amb que es troben els queviures és el canvi en el ritme de vida de la societat actual, sempre amb presses i estressada, que busca més, la comoditat i l’estalvi, tant de temps com de diners, a l’hora d’anar a comprar. Peraquest motiu, hem volgut investigar sobre quin es el factor que facilita la supervivència dels queviures.Degut a que el tema dels comerços estrangers va ser un tema que va provocar molta controvèrsia a la presentació del nostre treball, hem cregut convenient estudiar-lo una mica més a fons, únicament a Poble Sec. Per fer-ho hem estudiat el punt de vista que tenen els comerços estrangers sobre els comerços nacionals i també la situació actual del nombre de queviures regentats per uns i altres a través de informació extreta de la associació de comerciants de Poble Sec.Per crear el nostre treball hem realitzar diferents enquestes i entrevistes, tant a consumidors com a propietaris, per poder extreure informació amb la qual poder treballar. En total hem realitzar 100 enquestes a clients, una enquesta a cadapropietari i dues entrevistes: una a un propietari estranger i una altra a Pedro de Diego ( fundador de la associació de comerciants del Poble Sec i primer tresorer del barri)Cal destacar que ens hem trobat amb moltes dificultats per trobar o aconseguir dades econòmiques i financeres sobre aquests establiments i per això hem realitzat una aproximació a la proporció de beneficis sobre ingressos per veure quina proporció dels ingressos es poden considerar beneficis.També hem recopilat diverses notícies de diaris que tracten sobre temes relacionats amb la crisi del petit comerç i sobre l’augment en el nombre de nous queviures regentats per gent estrangera, i a partir d’aquestes hem realitzat una breu crítica sobre la situació actual.

Habitatges convencionals vs. habitatges sostenibles

Actualment a la nostra societat estan molt de moda els grans temes. Ens agrada parlar i criticar sobre grans esdeveniments, sobre fets que ens commouen encara que sigui per un període de temps determinat i de curta durada. Això sí, no sempre la magnitud de la importància que li donem (a través sobretot dels mitjans de comunicació) és la importància real. Grans temes com el futbol, els personatges mediàtics que mouen el dia a dia de la nostra societat... i, des de fa no gaire, el canvi climàtic. Des de fa ja molt de temps, petits grups socials ens han estat alertant sobre un possible canvi en les temperatures de la Terra que tindrien efectes en molts aspectes de la nostra vida diària en un futur no gaire llunyà. Però no ha estat fins que les persones realment influents en el planeta s’han preocupat per, aparentment, donar una cobertura especialment mediàtica al tema que la gent ha començat a despertar. Tot i així, la frivolitat amb la que es tracta fa pensar que és una altra d’aquelles modes que comentàvem abans: tal vegada quan la gent se’n cansi, tot tornarà a ser com abans. I en aquesta onada d’impulsos que ens mouen avui dia, cal destacar altres aspectes socials, com ara la immigració, la seguretat, el treball...i l’habitatge. Aquest últim és un dels temes dels darrers anys que més preocupen a la gent del carrer. I no es tracta precisament d’una moda passatgera. Tant és així que la classe política actual centra bona part dels seus discursos en aquest aspecte. És a dir, si fem convergir dos dels grans temes que avui dia estan a primera línia d’actualitat, ens dóna com a resultat el tema del nostre treball: els habitatges sostenibles. No pretenem donar cap solució a l’encariment dels preus dels pisos, ja que no és l’objecte del nostre estudi. Les nostres motivacions inicials són completament diferents: com que no podem incidir en el principal problema que és el preu, intentem disminuir el consum i fomentar l’estalvi en energies que permetin una reducció de la despesa en els subministraments de les famílies.

Cost del tractament del SIDA i d'Hepatitis C per a l'Estat : Comparació de la despesa d'una persona en llibertat vs. un pres

Un dels principals motius que ens va impulsar en l’elecció del tema és que es tracta d’untema que pot despertar curiositat entre la població.Un altre motiu, es que varem trobar que està íntimament relacionat amb els estudis queestem cursant, donat que afecta als pressupostos de l’estat i a la seva restricciópressupostària, i per tant, està directament relacionat amb la macroeconomia. En el nostrecas, reduirem l’àmbit d’estudi al territori català, de manera que estudiarem aquestes duesmalalties dins la despesa en sanitat pública catalana. A demés, estan finançades amb elsnostres impostos, i per tant la seva despesa afecta a la restricció pressupostària delsciutadans.L’elecció d’aquestes malalties no ha estat feta a l’atzar. Inicialment, varem pensar enestudiar els costos dels interns penitenciaris que patien aquestes malalties. Com que laSIDA i d’hepatitis C són les malalties més freqüents dins la presó, i les que tenen unscostos més característics donada la complexitat dels seus tractaments, varem pensar queserien prou representatives.No obstant, a mesura que ens anàvem endinsant en el tema, ens varem adonar que tambéseria molt interessant comparar el cost de les malalties amb el de les persones no recluses, iesbrinar si hi havia algun tipus de cost diferencial. És per això que varem decidir analitzaraquestes dues malalties tant dins com fora.Un altre factor que ens ha impulsat en l’elecció del tema és el fet que el nombre d’interns ales presons té un ritme de creixement constant que s’ha accelerat en els últims anys,sobretot degut a l’augment de la immigració. Això implica un augment progressiu de ladespesa, que es tradueix en una necessitat d’ingressos majors per tal de poder equilibrar larestricció de la qual parlàvem abans.També varem voler anar una mica més lluny i analitzar el pes d’aquestes malalties dins dela despesa que la generalitat ha establert per a la sanitat pública. Com les dues son MDO (malalties de declaració obligatòria ) estan finançades completament pel sector públic.L’objectiu era veure si representaven un cost tant elevat com pensàvem.OBJECTIUS DEL TREBALL:· Demostrar l’elevat cost que suposen certes malalties per l’estat.· Manifestar els canvis en el cost de les malalties amb l’evolució delstractaments.· Analitzar els costos sanitaris extres que es produeixen a les presons.· Destacar l’augment accelerat del nombre d’interns i l’augment del cost sanitarique això suposa. METODOLOGIA: Per tal de poder realitzar l’estudi comparatiu, hem hagut de calcular manualment els costosde les malalties, tot informant-nos del preu dels medicament, les dosis, el cost de lesconsultes externes,etc. A més, per a calcular el cost del tractament dins la presó, ens hemhagut d’informar dels aspectes més generals que envolten a un pres, per poder veure sirealment existeix un cost diferencial respecte la malaltia a l’exterior. Per obtenir aquestesdiverses informacions, ens hem hagut de posar en contacte amb el personal que treballa ala presó que hem pres com a model d’estudi.Així, podem dividir les nostres fonts d’informació en 3 categories:• Obtenció d’informació directament amb el personal de la presó:– Entrevista amb la directora d’infermeria de la Secretaria de ServeisPenitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil– Entrevista amb la Cap d’infermeria del Centre Quatre Camins.• Informació a partir de mostres facilitades pels propis funcionaris de la presó• Informació a partir d’estudis sobre el tema i de dades oficials, concretament lesdades oficials sobre els Pressupostos de la Generalitat.

La Investigació farmacèutica i les seves dues realitats : malària vs. hipertensió

El món està mal repartit, això és evident. La qüestió és: fins a quin punt? El treball que segueix a continuació pretén estudiar aquest mal repartiment a través d'un àmbit concret: el de la indústria farmacèutica.Els recursos per a la investigació farmacèutica sovint es destinen a finalitats que estan lluny d'aconseguir benestar pel màxim nombre de persones possible. En canvi, es destinen allà on hi ha més possibilitat d'obtenir uns elevats rendiments econòmics. Malgrat no haver-hi dades concretes que evidenciïn aquest fet, sí que n'hi ha d'indirectes que ens ajudaran a esbrinar-ho.En l'estudi es posa en evidència les enormes discriminacions que pateixen diferents tipus de malalties, així com també algunes solucions que permetrien arreglar el problema, però que no es duen a terme. A més, ens endinsem en el món de la indústria farmacèutica a partir de dos països i dues malalties que mostren de primera mà la situació de la indústria farmacèutica mundial.

A coiled coil trigger site is essential for rapid binding of synaptobrevin to the SNARE acceptor complex.

Exocytosis from synaptic vesicles is driven by stepwise formation of a tight alpha-helical complex between the fusing membranes. The complex is composed of the three SNAREs: synaptobrevin 2, SNAP-25, and syntaxin 1a. An important step in complex formation is fast binding of vesicular synaptobrevin to the preformed syntaxin 1.SNAP-25 dimer. Exactly how this step relates to neurotransmitter release is not well understood. Here, we combined different approaches to gain insights into this reaction. Using computational methods, we identified a stretch in synaptobrevin 2 that may function as a coiled coil "trigger site." This site is also present in many synaptobrevin homologs functioning in other trafficking steps. Point mutations in this stretch inhibited binding to the syntaxin 1.SNAP-25 dimer and slowed fusion of liposomes. Moreover, the point mutations severely inhibited secretion from chromaffin cells. Altogether, this demonstrates that the trigger site in synaptobrevin is crucial for productive SNARE zippering.

Drug uptake in a rodent sarcoma model after intravenous injection or isolated lung perfusion of free liposomal doxorubicin /

Rapport de synthèseDrug uptake in a rodent sarcoma model after intravenous injection or isolated lungperfusion of free/liposomal doxorubicinIntroductionLa distribution de doxorubicine libre et doxorubicin liposomale pegylée (Liporubicin?) a été comparée après administration intraveineuse ou application via perfusion isolée du poumon (ILP) dans le parenchyme pulmonaire et dans la tumeur des poumons de rongeurs, porteurs d'une tumeur sarcomateuse.Matériel et méthodeUne tumeur sarcomateuse unique a été générée dans le poumon gauche de 36 rongeurs (Fisher rats) suivie, 10 jours plus tard, par application de doxorubicine ou Liporubicin? soit par perfusion isolée du poumon (n = 20) ou administration intraveineuse (n = 12). Deux différentes concentrations ont été utilisées (100 μg et 400 pg) à doses équimolaires pour les deux formulations de doxorubicine. La concentration des agents cytostatiques ont été mesurées dans la tumeur et le parenchyme pulmonaire à l'aide de chromatographic (HPLC).RésultatsLes résultats indiquent que pour doxorubicine libre, le taux de concentration dans la tumeur et le parenchyme pulmonaire est 3 fois (dosage de 100 μ§) et 10 fois (dosage de 400 plus élevé après ILP par rapport à l'administration intraveineuse. En revanche, pour Liporubicin , le taux de concentration est similaire dans la tumeur et le parenchyme pulmonaire entre ILP et administration intraveineuse, pour les deux doses appliquées.ConclusionPour ILP et administration intraveineuse, le ratio entre accumulation de l'agent cytostatique dans la tumeur versus dans le parenchyme pulmonaire a été comparé pour les deux formulations de doxorubicine ainsi que pour les deux dosages. Pour les deux formulations et dosages de doxorubicine, ILP aboutit à un ratio plus élevé par rapport à l'administration intraveineuse. Cependant, pour les deux formulations et dosages de doxorubicine, ILP résulte également en une distribution de l'agent cytostatique plus hétérogène dans le parenchyme pulmonaire comparé à l'administration intraveineuse.En résumé, l'application de doxorubicine par ILP aboutit donc à une accumulation tumorale élevée et à une augmentation du ratio tumeur-parenchyme pulmonaire, mais en même temps également à une distribution plus hétérogène dans le parenchyme pulmonaire par rapport à l'application intraveineuse. Ceci a été observé pour les deux formulations de doxorubicine et pour les deux dosages appliqué.