Sobre as espécies do gênero Echinostoma Rudolphi, 1809 descritas por Adolpho Lutz em 1924

Os autores redescrevem as espécies E. erraticum, E. exile, E. microrchis, E. neglectum, E. nephrocystis e E. parcespinosum, criadas por Lutz em 1924, apresentando figuras e quadros de medidas.

Novas contribuicões ao conhecimento do gênero Procamallanus (Nematoda, Camallanoidea)

Os autores, continuando com o estudo dos Procamallanus brasileiros, propõem Procamallanus (S.) solaini como espécie nova para o gênero. Redescrevem Procamallanus (S.) iheringi Travassos, Artigas & Pereira, 1928, depois de terem tido acesso ao material tipo e elucidado dúvidas a respeito de sua morfologia. Para Procamallanus (S.) inopinatus Travassos, Artigas & Pereira, 1928, tiveram a descrição de Pinto & Noronha, 1972 adaptada. De Procamallanus (S.) amarali Vas & Pereira, 1934, tornam conhecida a fêmea da espécie e fazem uma breve redescrição do macho. Listam amostras de Procamallanus sp. que não conduziram a um diagnóstico preciso, devido ao seu precário estado de conservação. Foram examinadas amostras de helmintos que fazem parte da Coleção Helmintológica do Instituto Oswaldo Cruz.

Contribuição para o conhecimento de alguns cestódeos do gênero Raillietina Fuhrmann, 1920, (Cestoda-Davaineidae), parasitos de columbiformes

Contribuindo para o conhecimento de alguns cestódeos do gênero Raillietina Fuhrmann, 1920, parasitos de Columbiformes, são estudadas aqui duas espécies encontradas em intestino delgado de columba livia dom. L. 1758. Uma delas, Raillietina (Raillietina) allomyodes (Kotlan, 1921), originalmente descrita da Nova Guiné, é agora assinalada pela primeira vez no Brasil, em novo hospedeiro. A outra, Raillietina (Fuhrmannetta) crassula (Rudolphi, 1819) apesar de ter sido descrita de material do Brasil e África, não tem uma descrição detalhada.

Sobre duas espécies novas do gênero Culicoides latreille, 1809, do Brasil (Diptera, Ceratopogonidae)

São descritas as espécies Culicoides (Hoffmania) saintjusti sp. n. e Culicoides (Oecacta) macieli sp. n. (localidade tipo; Brasil, Rio de janeiro, Jacarepaguá, Pau da Fome) e discutidas sua posição taxionômica e suas relações com espécies afins.

A genitália externa dos machos em quatro espécies do gênero Sirthenea Spinola, 1837 (Hemiptera, Reduviidae, Peiratinae)

Com o intuito de acrescentar parâmetros à taxonomia do gênero Sirthenea Spinola, 1837, realizamos uma análise morfológica comparativa da genitália externa dos machos de quatro espécies: S. carinata (Fabricius, 1798), S. stria (Fabricius, 1794), S. flavipes (Stal, 1855) e S. amazona Stal, 1866. Foram evidenciadas 10 estruturas (8º esternito, processo do pigóforo, parâmeros, falosoma e seus quatro processos e os dois processos do endosoma) que permitem diferenciar as quatro espécies. Uma descrição resumida da morfologia geral de cada espécie é adicionada.

Análisis textual y discursivo de dos relatos del posmodernismo mexicano en la segunda mitad del siglo XX: Nuevas fronteras del género a través de la experimentación intertextual y metaficcional.

La labor principal del presente trabajo de investigación consiste en el análisis de dos relatos del “posmodernismo mexicano” de la segunda mitad del siglo XX. Para ello, y en primer lugar, se parte de la acotación y definición de términos y nociones ligados a la “posmodernidad”, el “posmodernismo” y “lo posmoderno”. En segundo lugar, se lleva a cabo una lectura crítica de propuestas teóricas de autores como Fredric Jameson y Lauro Zavala, destinadas a describir fenómenos y prácticas relacionadas con la posmodernidad como forma discursiva y del relato posmoderno mexicano, respectivamente. En último término, se analizan los relatos mencionados bajo dos aspectos principales de experimentación: la intertextualidad y la metaficcionalidad y de los cuales se desprenden fenómenos privilegiados como “la hibridación genérica”, “el uso del pastiche”, “la superposición de códigos narrativos”, “la fragmentación del tiempo”, así como toda una serie de estrategias discursivas destinadas a expandir las fronteras del género relato en el contexto de enunciación mencionado.

Novas contribuições ao gênero Ablaptus Stal, 1864 (Heteroptera, Pentatomidae, Discocephalinae)

In this paper, three new species are described: Ablaptus bolivianus, n. sp. and A. simillimus, n. sp. from Bolivia, and A. lopesi, n. sp. from Brazil. A detailed study of the male genitalia is included, and the relarionships of the genus Ablaptus are discussed.

Mirideos neotropicais, CCCXX: um gênero e duas espécies novos do Brasil (Hemiptera)

The authors describe a new genus and two new species of Brazil as follows: Juinacoris n. gen., J. hugoi n. sp., from Juina, Mato Grosso; Perissobasis hugoi n. sp., Juina, Mato Grosso. Figures of habitus and male genitalia are included.

Estudos sobre os Scionini neotropicais do gênero Fidena - o subgênero Leptofidena - (Diptera, Tabanidae, Pangoniinae)

The author redescribes the males of Fidena (Leptofidena) morio (Wulp, 1881) based on details of external morphology and of the dissected genitalia hitherto not studied.

Avaliação de uma técnica in vivo para medir a infestação por ácaros do gênero Raillietia Trouessart (Acari) em bovinos

In vivo flushing of the ear canals with 50 to 100 ml collected all larvae in 100% of infested cattle. All adult mites were collected from 22 ou 27 parasitized ears (81.5%). Both stages adult and larva were collected from 18 out 22 parasitized ears (82%). The technique is adequate as a measure of prevalence, incidence, density/intensity of infestation as well as in vivo diagnosis. No damage to the host ear has been noticed.

Sobre uma nova espécie do gênero Aedokritus Roback, 1958 (Diptera: Chironomidae)

In this paper we describe a new species of a non-biting midge of the genus Aedokritus Roback, 1958 (Chironominae, Chironomidae) from Brazil and Bolívia. That is the fifth species of this genus. The other species of the genus are: A. penicilligerus (Edwards, 1931), from Argentina and Peru; A. pruinescens (Edwards, 1931), from Argentina; A. platycnemis (Edwards, 1931), from Argentina; and A. sartis Roback, 1960, from Brazil.

Violència contra les dones: anàlisi de la situació psicològica personal i interpersonal d'un grup de dones maltractades

Aquest projecte és la continuació d'un estudi pilot finançat per l'Institut Català de les Dones (U/01-6). Es va anar incrementant la grandària de la mostra -avaluant les característiques del maltractament, la simptomatologia, la personalitat i la seva percepció de la relació de parella-, fins que el 2003 -i gràcies a l'ajut del Departament de Benestar i Família-, dins la Fundació Vidal i Barraquer es va crear un servei d'assistència pública especialitzat en atendre dones maltractades (UNADOM); lloc on durant el 2006 hem desenvolupat el treball que ara presentem. L'objectiu general d'aquest estudi transversal consistia en analitzar la situació psicosocial d'un grup de dones maltractades que acudien a la UNADOM, afegint com a element novedós l'avaluació dels estils d'enfrontament que les dones fan servir després de l'experiència abusiva viscuda. Els instruments utilitzats són l'MCMI-II (Millon, 1999), la DAS (Spanier, 1976), el COPE (Carver et al., 1989) i una adaptació de l’Entrevista Semiestructurada sobre Maltractament Domèstic (Echeburúa et al., 1994). Es recull informació d'un total de 50 dones, 17 de les quals han completat la mesura sobre l'enfrontament. Els resultats indiquen que les escales de personalitat que apareixen més alterades són l'esquizoide, la dependent i l'evitativa, i que aquestes són coherents amb les actituds defensives i les estratègies d'enfrontament predominants de les dones de la mostra. A nivell clínic, i segons l’experiència assistencial, es conclou amb la importància de realitzar entrevistes exploratòries acurades ja que això facilita la indicació terapèutica més adient i la focalització de l'ajuda.

Estudi del sistema de constructes en dones víctimes de violència de gènere

Mitjançant les seves experiències, els éssers humans aprenen a construir significats amb els quals donar sentit i organitzar l’entorn físic i social en què es troben immersos. No accedeixen a una realitat vertadera i única sinó que són possibles múltiples construccions de la realitat. Per tant, és necessari elaborar hipòtesis sobre un mateix, els altres i l'entorn. Aquestes hipòtesis personals estan constituïdes per dimensions de significat o constructes, que consisteixen en la captació d’una diferència o en un contrast; implica percebre una discrepància, que s’expressarà en dos pols oposats. Per exemple, construir el significat “fort” implica diferenciar-lo del significat “feble”; a partir d’aquesta dimensió “fort–feble” s'organitzen les experiències classificant-les al llarg d’aquest continuum. Els constructes s’integren en una xarxa constituïnt un sistema. L’experiència clínica evidencia sovint que dones maltractades no reconeixen la violència de gènere. L’experiència d’abús ha de ser detectada, construïda i integrada dins del món dels significats, és a dir, dels constructes, per ser identificada com a tal. Per exemple, és necessari construir la noció d’agressor i de víctima per poder posicionar-hi a un mateix i als altres. L’objectiu d’aquest estudi és explorar el sistema de constructes en dones que pateixen o han patit violència de gènere, centrant-se en la construcció personal de l’abús per identificar els seus constructes i detectar possibles motius que bloquegin el trencament de la relació amb el maltractador o altres possibles solucions. La mostra està constituïda per 36 dones, amb un rang d’edat situat entre els 18 i els 72 anys. La mitjana d’edat es troba al voltant dels 45 anys. La durada d’aquest estudi és de març de 2006 a març de 2007.

Trabajo y niveles de vida en el Franquismo. Un estado de la cuestión desde una perspectiva de género.

El objetivo del trabajo es plantear preguntas sobre la situación general de las mujeres en el franquismo. Para ver cómo se ha estudiado el trabajo y los niveles de vida de las mujeres en el franquismo es útil distinguir tres grandes temas o niveles de análisis: (a) el Estado franquista, (b) la construcción ideológica y jurídica de "la mujer" y "el varón" como grupos sociales con distintos derechos y funciones, y (c) la división del trabajo entre mujeres y hombres.

Sobre uma nova espécie neotrópica do gênero Djalmabatista Fittkau, 1968 (Diptera, Chironomidae)

A new non-biting midge for the genus Djalmabatista Fittkau, 1968 (Tanipodinae, Chironomidae) from Brazil is described.