CHARACTERIZATION OF EPSTEIN-BARR VIRUS-ENCODED LATENT MEMBRANE PROTEIN 1

Le virus d'Epstein-Barr (EBV), un virus de la famille des gammaherpesvirus, infecte plus de 95% de la population adulte mondiale. EBV est associé à plusieurs types de cancers dont le lymphome de Hodgkin, le lymphome de Burkitt et le carcinome nasopharyngé. La protéine membranaire de latence 1 (LMP1), l'oncogène principal d'EBV, est une protéine membranaire intégrale composée d'une petite extrémité N-terminale cytoplasmique, six segments transmembranaires (TMs) lié par de petites boucles et un long domaine C-terminale cytoplasmique. Le gène de LMP1, BNLF-1, est très polymorphe et plusieurs variants de la protéine LMP1 ont été décrits. Parmi les variants de LMP1 la majeure différence décrite est leur capacité à activer le facteur de transcription NF-κB. Nous avons défini des polymorphismes permettant aux variants d'avoir une activation accrue de NF-κB comparé au prototype B95-8 LMP1. Tous les polymorphismes cruciaux identifiés dans notre étude se trouvent dans les TMs 4 et 5 de LMP1. Nous avons étudié l'implication de chaque paire de TMs dans l'association à la membrane, l'auto-agrégation, la liaison aux partenaires cellulaires de LMP1 TRAF3 et β-TrCP, ainsi que pour NF-κB. De plus, nous avons décrit un nouveau rôle pour LMP1 consistant à inhiber l'activation contrôlée par MAVS de ISRE et du promoteur d'IFNβ. En résumé, nous avons observé que les différentes paires de TMs, ainsi que les deux boucles intracellulaires, ne sont pas équivalents. Dans l'ensemble, notre étude a montré que les TMs jouent un rôle clé dans les interactions protéine-protéine et la signalisation et qu'ils peuvent être considérés comme des régulateurs essentiels des activités de LMP1.

Molecular determinants for membrane association of the hepatitis C virus NS2 protease domain

Background: Hepatitis C virus (HCV) nonstructural protein 2 (NS2) plays essential roles in particle assembly and polyprotein processing. It harbors an N-terminal membrane domain comprising three putative transmembrane s egments ( amino acids [aa] 1-93) a nd a C-terminal cysteine protease domain (aa 94-217). Given that the latter has been predicted to be membrane-associated, we aimed to identify molecular determinants for membrane association of the NS2 protease domain. Methods: A comprehensive panel of NS2 deletion constructs was analyzed by fluorescence microscopy, selective membrane extraction, and m embrane flotation assays. Candidate aa r esidues involved in membrane association were substituted by site-directed mutagenesis. Results: The NS2 protease domain alone was found to associate with membranes. Two N-terminal α-helices comprising aa 102-114 and aa 123-136 were found to m ediate this a ssociation, w ith c onserved hydrophobic and positively charged aa residues representing the key determinants. I nterestingly, m utagenesis analyses r evealed that electrostatic interactions involving a positively charged aa residue in α-helix aa 123-136 are required for membrane association. Mono- and bicistronic (i.e. NS2 c leavage-independent) HCV constructs were prepared to i nvestigate the effect o f these substitutions on RNA replication and infectious viral particle formation. Conclusions: T he NS2 protease d omain itself harbors m olecular determinants for membrane association within α-helices aa 102-114 and aa 1 23-136 which may contribute to p roper p ositioning of t he active site. These results provide new insights i nto the membrane topology and t he p oorly understood f unction of t his essential viral protease.

Ocular distribution, spectrum of activity, and in vivo viral neutralization of a fully humanized anti-herpes simplex virus IgG Fab fragment following topical application.

Herpes simplex ocular infection is a major cause of corneal blindness. Local antiviral treatments exist but are associated with corneal toxicity, and resistance has become an issue. We evaluated the biodistribution and efficacy of a humanized anti-herpes simplex virus (anti-HSV) IgG FAb fragment (AC-8; 53 kDa) following repeated topical administration. AC-8 was found in the corneal epithelium, anterior stroma, subepithelial stromal cells, and retinal glial cells, with preferential entry through the ocular limbus. AC-8 was active against 13 different strains of HSV-1, with 50% and 90% mean effective concentrations (MEC(50) and MEC(90), respectively) ranging from 0.03 to 0.13 μg/ml, indicating broad-spectrum activity. The in vivo efficacy of AC-8 was evaluated in a mouse model of herpes-induced ocular disease. Treatment with low-dose AC-8 (1 mg/ml) slightly reduced the ocular disease scores. A greater reduction of the disease scores was observed in the 10-mg/ml AC-8-treated group, but not as much as with trifluridine (TFT). AC-8 treatment reduced viral titers but less than trifluridine. AC-8 did not display any toxicity to the cornea or other structures in the eye. In summary, topical instillation of an anti-HSV FAb can be used on both intact and ulcerated corneas. It is well tolerated and does not alter reepithelialization. Further studies to improve the antiviral effect are needed for AC-8 to be considered for therapeutic use.

Genetic variability among populations of Lutzomyia (Psathyromyia) shannoni (Dyar 1929) (Diptera: Psychodidae: Phlebotominae) in Colombia

Polyacrylamide gel electrophoresis was used to elucidate genetic variation at 13 isozyme loci among forest populations of Lutzomyia shannoni from three widely separated locations in Colombia: Palambí (Nariño Department), Cimitarra (Santander Department) and Chinácota (Norte de Santander Department). These samples were compared with a laboratory colony originating from the Magdalena Valley in Central Colombia. The mean heterozygosity ranged from 16 to 22%, with 2.1 to 2.6 alleles detected per locus. Nei's genetic distances among populations were low, ranging from 0.011 to 0.049. The estimated number of migrants (Nm=3.8) based on Wright's F-Statistic, F ST, indicated low levels of gene flow among Lu. shannoni forest populations. This low level of migration indicates that the spread of stomatitis virus occurs via infected host, not by infected insect. In the colony sample of 79 individuals, the Gpi locus was homozygotic (0.62/0.62) in all females and heterozygotic (0.62/0.72) in all males. Although this phenomenon is probably a consequence of colonization, it indicates that Gpi is linked to a sex determining locus.

Plan de comunicación para el lanzamiento de la marca país : Colombia

Aquest treball realitza un estudi de la imatge actual de la marca país “Colòmbia”, amb la finalitat de desenvolupar un Pla de Comunicació per al llançament d'aquesta marca a Espanya. Per aconseguir aquest objectiu s'analitza l'actual entorn colombià, els seus recursos naturals, la seva situació social i l'actual afluència de turistes al país. També s'analitza el mercat espanyol com a mercat d'origen. En el Pla de Comunicació Global, es planteja l'actual problema d'imatge que té Colòmbia a Espanya, i com el seu passat, i la ressonància que el mateix ha tingut gràcies als mitjans de comunicació, han fet que Colòmbia no sigui una de entre les destinacions triades pels espanyols, a causa de la percepció que es té de turísme d'alt risc.

Movilización de progenitores hematopoyéticos de sangre periférica para transplante autólogo en pacientes con linfomas e infección por el virus de la inmunodeficiencia humana

La infección por el virus de la inmunodeficiencia humana (VIH) es un factor limitante para la movilización de progenitores hematopoyéticos de sangre periférica (PHSP). En este estudio se compararon los resultados de dos estrategias de movilización de PHSP en 42 pacientes con linfoma e infección por el VIH remitidos para trasplante autogénico y los factores asociados con una movilización adecuada. La tasa de movilización satisfactoria (recolección &1,6x106 células CD34/Kg) con G-CSF (16/22 [72%]) fue similar a la obtenida con quimioterapia asociada a G-CSF (12/20 [60%]) (p=0,382). El estado de la enfermedad pretrasplante fue el único factor que influyó en la movilización (20/22 pacientes [91%] en remisión completa movilizaron adecuadamente frente a 5/12 [58%] en remisión parcial, p=0,038).

Impacto de la inmunoquimioterapia antilinfomatosa sobre el estado inmunológico y virológico de los pacientes adultos con infección por virus de la inmunodeficiencia humana afectos de leucemia o linfoma de Burkitt

Objectiu. Analitzar l’impacte de la immunoquimioteràpia antilimfomatosa en l’estat immunològic i virològic a llarg termini dels pacients amb leucèmia/limfoma de Burkitt i infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH). Pacients y mètode. Dels 25 pacients VIH positius inclosos en l’assaig clínic BURKIMAB del grup cooperatiu PETHEMA entre juliol de 2003 i febrer de 2009, 14 van tenir un seguiment superior a un any. Tots ells van rebre teràpia antirretroviral de gran activitat durant i després de la immunoquimioteràpia. En aquests pacients es va avaluar la resposta virològica (CV & 50 còpies/mL) i immunològica (limfòcits CD4 & 200/L), així com els events tardans relacionats amb el VIH. Resultats. Tretze pacients (93%) eren homes, amb una mediana d’edat de 37 (extrems 31-54) anys. El seguiment medià dels 14 pacients va ser de 37 mesos, (extrems 13-43). Tres (21%) presentaven una resposta immunològica i virològica al TARGA en el moment del diagnòstic de la LB i tots ells van romandre en aquesta situació després de completar la immunoquimioteràpia i durant el seguiment a llarg termini. Quatre (29%) pacients en resposta immunològica però amb càrrega viral detectable en el moment del diagnòstic van assolir la resposta virològica i la van mantenir. Finalment, 5/7 (71%) pacients amb infecció pel VIH no controlada en el moment del diagnòstic van assolir i mantenir la resposta immunològica i virològica després de la immunoquimioteràpia. Després d’un seguiment de 496 pacients-any no s’ha reportat cap pèrdua de resposta al tractament amb TARGA. S’han diagnosticat 4 infeccions associades al VIH: infeccions por micobactèries (2), gastroenteritis de repetició per Blastocystis hominis i sífilis. Un pacient va desenvolupar un sarcoma de Kaposi. Fins la data no s’ha produït cap mort en aquests pacients. Conclusions: La immunoquimioteràpia en els pacients afectes de LB i infecció pel VIH no ha afectat negativament a la resposta virològica ni immunològica obtinguda amb el TARGA y s’ha associat a una baixa incidència d’events relacionats amb el VIH.

Protocolo diagnóstico y seguimiento de la prevalencia e incidencia del virus del papiloma humano (vph) y las anormalidades citológicas de la mucosa anal de hombres que tienen sexo con hombres (hsh) e infección por el virus de la inmunodeficiencia humana (vih).

La citologia anal és un mètode sensible en el despistatge de la neoplàsia de canal anal i similar a la biòpsia dirigida mitjançant rectoscopi i tinció amb àcid acètic al 5%, sobretot en lesions d’alt grau de malignitat; a més de ser una prova adequada en el seguiment d’aquestes lesions. Els pacients VIH homes que tenen sexe amb altres homes tenen major incidència i prevalència de virus papiloma humà i major nombre d’anormalitats en la mucosa del canal anal que els VIH negatius.

Estudi comparatiu de detecció de Virus del Papiloma Humà entre pell psoriàsica i pell normal.

Existeix un debat continu sobre la rellevància del Virus del papiloma humà (VPH) en l’etiopatogènia de la psoriasi. S’ha reportat un elevat percentatge de detecció de VPH en pacients psoriàsics, sobretot el VPH5 i 36, suggerint que podrien correspondre a l’antigen causal de la cascada inmunològica. El propòsit de l’estudi és utilitzar un mètode ampli per a la detecció d’ADN tant de beta com gamma-papilomavirus en 30 biòpsies de pell psoriàsica i 30 biòpsies de pell sana. Avaluarem si els VPH són detectats de forma més freqüent en pell psoriàsica en comparació amb pell sana, i quins són els VPH específics més sobreexpresats.

Resultados del tratamiento con interferón pegilado y ribavirina para la hepatitis crónica por virus C en la práctica clínica. Experiencia de cinco años

El treball conté un estudi en motivat pel quet que es coneix poc sobre els resultats obtinguts a la pràctica clínica, pel que fa a eficàcia en el tractament amb interferó pegilat y ribavirina, a pesar de que existeixen nombrosos assaigs clínics que demostren una alta eficàcia. S’han volgut evaluar a la pràctica clínica, la resposta y els factors que influeixen en el tractament de la hepatitis crònica per virus C.

IS6110 fingerprinting of sensitive and resistant strains (1991-1992) of Mycobacterium tuberculosis in Colombia

The standardized method to study the polymorphism of IS 6110 was used to characterize 53 isolates of Mycobacterium tuberculosis obtained during 1991-1992 from 14 regions in Colombia. In Valle region cluster rate was 25% (4/16). The mean number of IS6110 band was 10 ± 3. Similarity between strains was of 60% in 81% of strains and this tended to be correlated with geographic origin. For the first time M. tuberculosis without IS6110 bands in restriction fragment length polymorphism analysis was found in Colombia. Additional studies are necessaries in order to best characterize the situation in relation to human immunodeficiency virus epidemic and recent changes in tuberculosis control program.

Temporal distribution of dengue virus serotypes in Colombian endemic area and dengue incidence: re-introduction of dengue-3 associated to mild febrile illness and primary infection

We have investigated the temporal distribution of dengue (DEN) virus serotypes in the department (state) of Santander, Colombia, in relation to dengue incidence, infection pattern, and severity of disease. Viral isolation was attended on a total of 1452 acute serum samples collected each week from 1998 to 2004. The infection pattern was evaluated in 596 laboratory-positive dengue cases using an IgG ELISA, and PRNT test. The dengue incidence was documented by the local health authority. Predominance of DEN-1 in 1998 and DEN-3 re-introduction and predominance in 2001-2003 coincided with outbreaks. Predominance of DEN-2 in 2000-2001 coincided with more dengue hemorrhagic fever (DHF). DEN-4 was isolated in 2000-2001 and 2004 but was not predominant. There was an annual increase of primary dengue infections (from 13.7 to 81.4%) that correlated with frequency of DEN-3 (r = 0.83; P = 0.038). From the total number of primary dengue infections DEN-3 (81.3%) was the most frequent serotype. DHF was more frequent in DEN-2 infected patients than in DEN-3 infected patients: 27.5 vs 10.9% (P < 0.05). DEN-3 viruses belonged to subtype C (restriction site-specific-polymerase chain reaction) like viruses isolated in Sri-Lanka and other countries in the Americas. Our findings show the importance of continuous virological surveillance to identify the risk factors of dengue epidemics and severity.

Dengue virus type 3 in Brazil: a phylogenetic perspective

Circulation of a new dengue virus (DENV)-3 genotype was recently described in Brazil and Colombia, but the precise classification of this genotype has been controversial. Here we perform phylogenetic and nucleotide-distance analyses of the envelope gene, which support the subdivision of DENV-3 strains into five distinct genotypes (GI to GV) and confirm the classification of the new South American genotype as GV. The extremely low genetic distances between Brazilian GV strains and the prototype Philippines/L11423 GV strain isolated in 1956 raise important questions regarding the origin of GV in South America.

Intermediary and structural determinants of early childhood health in Colombia: exploring the role of communities

This study examines how structural determinants influence intermediary factors of child health inequities and how they operate through the communities where children live. In particular, we explore individual, family and community level characteristics associated with a composite indicator that quantitatively measures intermediary determinants of early childhood health in Colombia. We use data from the 2010 Colombian Demographic and Health Survey (DHS). Adopting the conceptual framework of the Commission on Social Determinants of Health (CSDH), three dimensions related to child health are represented in the index: behavioural factors, psychosocial factors and health system. In order to generate the weight of the variables and take into account the discrete nature of the data, principal component analysis (PCA) using polychoric correlations are employed in the index construction. Weighted multilevel models are used to examine community effects. The results show that the effect of household’s SES is attenuated when community characteristics are included, indicating the importance that the level of community development may have in mediating individual and family characteristics. The findings indicate that there is a significant variance in intermediary determinants of child health between-community, especially for those determinants linked to the health system, even after controlling for individual, family and community characteristics. These results likely reflect that whilst the community context can exert a greater influence on intermediary factors linked directly to health, in the case of psychosocial factors and the parent’s behaviours, the family context can be more important. This underlines the importance of distinguishing between community and family intervention programmes.