Toward a comprehensive conceptualization of business organizations and their members from a sensemaking perspective. Lessons learned from Picassoâeuro?s cubism

Until recently, much of the discussion regarding the type of organization theory needed in management studies focused on normative vs. descriptive roles of management science. Some authors however noticed that even a descriptive theory can have a normative impact. Among others, management theories are used by practitioners to make sense of their identity and roles in given contexts, and so guide their attitude, decision process, and behavior. The sensemaking potential of a theory might in this view represent an important element for predicting the adoption of a theory by practitioners. Accordingly, theories are needed which better grasp the increased complexity of today's business environment in order to be more relevant for practitioners. This article proposes a multi-faceted perspective of organizations. This implies leaving a simplistic view of organizations and building a 'cubist' conception. Picasso's cubism paintings are characterized by the use of multiple perspectives within a single drawing. Similarly, I argue here that managers must learn not only to add multiple responsibilities in their work, but to develop an integrated conception of their managerial identity and of their organizations in which the multiple social and economic dimensions are enmeshed. Social entrepreneurship is discussed as illustration of typical multi-faceted business.

La vida d'un llibre: qui és en Pau?

Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientí­fic del Jovent l'any 2009.Es basa fonamentalment en l'anàlisi de les publicacions editorials, és a dir, el procés que segueix un llibre des que és acabat d'escriure fins que el trobem a les prestatgeries d'una llibreria. No obstant això, també aprofundeix en les alternatives de publicació que no són habituals i força desconegudes de cara al gran públic -encara que de mica en mica van guanyant terreny-, en les editorials catalanes més importants que publiquen literatura juvenil i en el mètode de treball d'un escriptor. Tot això enfocat des de la mateixa experiència pròpia: l'autor va decidir escriure una novel•la, va buscar una editorial interessada i va aconseguir-ho. En el treball s'hi explica pas a pas el procés d escriptura, el contacte amb Setzevents, la presentació de la novel•la a la llibreria Robafaves i els mètodes de difusió. A més consta de quatre annexos on hi apareixen una entrevista amb l'escriptor Rafael Vallbona, aclariments o notes a peu de pàgina i per acabar, fotografies que mostren moments de tota la vivència i parts rellevants del procés en general.

Estudi ambiental del Centre Esportiu Puigverd: energies

Les problemàtiques ambientals actuals són per desgràcia un dels referents de les nostres vides quotidianes, si ens parem a pensar, la majoria d’accions que duem a terme des de que ens llevem fins que anem a dormir poden estar relacionades directa o indirectament amb el consum energètic. Realment formem part d’una societat “energeticodependent” i el problema no és exactament aquest, sinó d’on deriva la energia que utilitzem a diari, quines són les fons de producció d’aquesta energia, quins son els mecanismes receptors d’aquestes energies i quina es la seva eficiència energètica. L’estudi realitzat, ha tingut lloc al centre Puigverd de Castellar del Vallès, un centre esportiu gestionat pel Grup Ubae, a través d’una concessió municipal. En aquest estudi s’analitzen rigorosament els consums energètics del centre, separant els diferents consum d’electricitat i gas i observant les tendències anuals de cada un dels seus components. Un cop realitzat l’inventariat i l’estudi inicial, es va procedir a avaluar les diferents problemàtiques que presentava el centre i van ser classificades com a punts febles, juntament amb les seves oposades, punts forts ja existents. Finalment s’inicià la part final del projecte, que consisteix en un conjunt de propostes de millora per intentar reduir els consums energètics totals i una avaluació final de varies alternatives combinant diferents possibilitats entre les propostes de millora i analitzar les conseqüències econòmiques i ambientals de cadascuna d’elles.

Juguem amb la Wii!: telemesura d'acceleracions en 3D : desenvolupament d'un projecte informàtic de codi lliure

Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. Aquest treball de recerca és un projecte sobre el disseny i la creació d’un programa informàtic de codi obert amb l’objectiu de mesurar acceleracions en tres dimensions utilitzant el comandament de la wii, també conegut com a wiimote. Per tant, s'ha creat un programa que es connecta amb el wiimote, en rep les dades, les guarda i les representa per analitzar posteriorment diversos tipus de moviments i les seves acceleracions. Per tal de fer això es va aprofitar una biblioteca de funcions de codi obert ja existent que aporta les funcions principals per a la comunicació i control del comandament. El codi obert és un concepte que s’utilitza per als projectes informàtics, el codi dels quals està a la disposició de qui el necessiti. La biblioteca utilitzada està escrita en llenguatge C i per a plataforma Linux, i per tal d’aprofitar-la es va haver d’aprendre a utilitzar tant el llenguatge com la plataforma ja que no s'hi havia treballat mai abans. Gràcies a aquest projecte s'ha tingut la possibilitat de veure el funcionament d’algunes tecnologies alternatives i veure’n els avantatges sobre les convencionals o propietàries. Així doncs, des del punt de vista de l'autor, ha estat útil i enriquidor el fet de realitzar-lo.

Epidemiology and control of malaria and other arthropod born diseases

Malaria and other arthropod born diseases remain a serious public health problem affecting the lives and health of certain social groups when the two basic strategies to control fail due to : (1) the lack of effective chemoprophylaxis/chemotherapy or the rapid development of drug resistance of the infectious agents and (2) the ineffectiveness of pesticides or the arthropod vectors develop resistance to them. These situations enhances the need for the design and implementation of other alternatives for sustainable health programmes. The application of the epidemiological methods is essential not only for analyzing the relevant data for the understanding of the biological characteristics of the infectious agents, their reservoirs and vectors and the methods for their control, but also for the assessment of the human behaviour, the environmental, social and economic factors involved in disease transmission and the capacity of the health systems to implement interventions for both changes in human behaviour and environmental management to purpose guaranteed prevention and control of malaria and other arthropod born diseases with efficiency, efficacy and equity. This paper discuss the evolution of the malaria arthropod diseases programmes in the American Region and the perspectives for their integration into health promotion programs and emphasis is made in the need to establish solid basis in the decision-making process for the selection of intervention strategies to remove the risk factors determining the probability to get sick or die from ABDs. The implications of the general planning and the polices to be adopted in an area should be analyzed in the light of programme feasibility at the local level, in the multisectoral context specific social groups and taking in consideration the principles of stratification and equity

Collective victimisation and collective guilt in the former Yugoslavia : the interplay between individual, local and societal levels

The thesis examines the impact of collective war victimization on individuals' readiness to accept or assign collective guilt for past war atrocities. As a complement to previous studies, its aim is to articulate an integrated approach to collective victimization, which distinguishes between individual-, communal-, and societal-level consequences of warfare. Building on a social representation approach, it is guided by the assumption that individuals form beliefs about a conflict through their personal experiences of victimization, communal experiences of warfare that occur in their proximal surrounding, and the mass- mediatised narratives that circulate in a society's public sphere. Four empirical studies test the hypothesis that individuals' beliefs about the conflict depend on the level and type of war experiences to which they have been exposed, that is, on informative and normative micro and macro contexts in which they are embedded. The studies have been conducted in the context of the Yugoslav wars that attended the breakup of Yugoslavia, a series of wars fought between 1991 and 2001 during which numerous war atrocities were perpetrated causing a massive victimisation of population. To examine the content and impact of war experiences at each level of analysis, the empirical studies employed various methodological strategies, from quantitative analyses of a representative public opinion survey, to qualitative analyses of media content and political speeches. Study 1 examines the impact of individual- and communal- level war experiences on individuals' acceptance and assignment of collective guilt. It further examines the impact of the type of communal level victimization: exposure to symmetric (i.e., violence that similarly affects members of different ethnic groups, including adversaries) and asymmetric violence. The main goal of Study 2 is to examine the structural and political circumstances that enhance collective guilt assignment. While the previous studies emphasize the role of past victimisation, Study 2 tests the assumption that the political demobilisation strategy employed by elites facing public discontent in the collective system-threatening circumstances can fuel out-group blame. Studies 3 and 4 have been conducted predominantly in the context of Croatia and examine rhetoric construction of the dominant politicized narrative of war in a public sphere (Study 3) and its maintenance through public delegitimization of alternative (critical) representations (Study 4). Study 4 further examines the likelihood that highly identified group members adhere to publicly delegitimized critical stances on war. - Cette thèse étudie l'impact de la victimisation collective de guerre sur la capacité des individus à accepter ou à attribuer une culpabilité collective liée à des atrocités commises en temps de guerre. En compléments aux recherches existantes, le but de ce travail est de définir une approche intégrative de la victimisation collective, qui distingue les conséquences de la guerre aux niveaux individuel, régional et sociétal. En partant de l'approche des représentations sociales, cette thèse repose sur le postulat que les individus forment des croyances sur un conflit au travers de leurs expériences personnelles de victimisation, de leurs expériences de guerre lorsque celle-ci se déroule près d'eux, ainsi qu'au travers des récits relayés par les mass media. Quatre études testent l'hypothèse que les croyances des individus dépendent des niveaux et des types d'expériences de guerre auxquels ils ont été exposés, c'est-à-dire, des contextes informatifs et normatifs, micro et macro dans lesquels ils sont insérés. Ces études ont été réalisées dans le contexte des guerres qui, entre 1991 et 2001, ont suivi la dissolution de la Yougoslavie et durant lesquelles de nombreuses atrocités de guerre ont été commises, causant une victimisation massive de la population. Afin d'étudier le contenu et l'impact des expériences de guerre sur chaque niveau d'analyse, différentes stratégies méthodologiques ont été utilisées, des analyses quantitatives sur une enquête représentative d'opinion publique aux analyses qualitatives de contenu de médias et de discours politiques. L'étude 1 étudie l'impact des expériences de guerre individuelles et régionales sur l'acceptation et l'attribution de la culpabilité collective par les individus. Elle examine aussi l'impact du type de victimisation régionale : exposition à la violence symétrique (i.e., violence qui touche les membres de différents groupes ethniques, y compris les adversaires) et asymétrique. L'étude 2 se penche sur les circonstances structurelles et politiques qui augmentent l'attribution de culpabilité collective. Alors que les recherches précédentes ont mis l'accent sur le rôle de la victimisation passée, l'étude 2 teste l'hypothèse que la stratégie de démobilisation politique utilisée par les élites pour faire face à l'insatisfaction publique peut encourager l'attribution de la culpabilité à l'exogroupe. Les études 3 et 4 étudient, principalement dans le contexte croate, la construction rhétorique du récit de guerre politisé dominant (étude 3) et son entretien à travers la délégitimation publique des représentations alternatives (critiques] (étude 4). L'étude 4 examine aussi la probabilité qu'ont les membres de groupe fortement identifiés d'adhérer à des points de vue sur la guerre critiques et publiquement délégitimés.

A modified assay for measuring thymocyte co-stimulatory activity

The observation that murine thymocytes increase their proliferation to interleukin 1 (IL-1) in the presence of phytohemagglutinin (PHA) when pre-incubated with interleukin 2 (IL-2) allowed the introduction of a modified assay for the measurement of IL-1 or the search of thymocyte-inducing proliferative activities in biological samples. Pre-incubation of thymocytes for 24 hr with 50 u/ml IL-2, followed by washings, elicited their maximal response to IL-1 in the usual lymphocyte activating factor (LAF) assay. This suggests that sequential events lead to thymocyte activation. The responsiveness is three to five fold greater than, and the total time of assay is the same as that of the LAF assay. Interestingly, pre-incubation with IL-2 renders thymocytes more sensitive than responsive to crude monocyte conditioned media. The use of the MTT colorimetric method for the assessment of thymocyte proliferation, and of the lectin jacalin as a co-mitogen are suggested as alternatives to be used in co-stimulatory assays.

Withdrawal, "serosorting" and "strategic positioning": use of risk reduction strategies with casual sex partners in men who have sex with men (MSM) in Switzerland, 2007

Introduction: 1) Withdrawal before ejaculation, "serosorting" (to choose a partner of same serostatus) and "strategic positioning" (only insertive vs. only receptive role in anal sex according to serostatus) are known to be used by MSM as alternatives to condom use. 2) Despite their questionable levels of effectiveness they are collectively labelled as "risk reduction strategies" (RRS). Objectives: The aim of this study is to estimate the prevalence and factors related to RRS in men who report unprotected anal intercourse (UAI) with occasional partners in the last 12 months. Methods: 1) In 2007, a module on RRS was included in a repeated national survey conducted among readers of gay newspapers, members of gay organizations and visitors of gay websites (N=2953). 2) Using an anonymous self-completed questionnaire, participants were asked whether, with the aim of avoiding HIV infection, RRS were used with occasional partners. Analysis: 1) Prevalences were calculated in participants who reported UAI with occasional partners in the last 12 months (n=416). 2) A logistic regression was performed, using "at least one RRS" as dependent variable. Number of partners in the last 12 months, HIV-status and usual socio-demographic characteristics were used as independent factors. Result : 1) 70% (292/416) of the participants reporting UAI used at least one RRS when they had unprotected sex with casual partners in the last 12 months (Table 1). 2) Withrawal before ejaculation was the most frequently reported strategy, followed by serosorting and strategic positioning (Table 1). 3) Participants who reported at least one RRS were more likely to be over 30 years and to belong to a gay organisation. HIV-positive and non-tested participants were less likely to report RRS than HIV-negative participants (Table 2). Conclusions: 1) The majority of MSM who reported UAI in the last 12 months tried to reduce risk of HIV transmission by using specific strategies (withdrawal, serosorting, strategic positioning). It is not known, however, to what extent the use of these strategies was systematic. 2) It is necessary to provide MSM with balanced information on these strategies and their respective level of effectiveness. 3) It is important to monitor the use of RRS in HIV behavioural surveillance surveys in MSM.

A peripheral dose calculation model for estimating second cancer risk after breast radiotherapy

AbstractBreast cancer is one of the most common cancers affecting one in eight women during their lives. Survival rates have increased steadily thanks to early diagnosis with mammography screening and more efficient treatment strategies. Post-operative radiation therapy is a standard of care in the management of breast cancer and has been shown to reduce efficiently both local recurrence rate and breast cancer mortality. Radiation therapy is however associated with some late effects for long-term survivors. Radiation-induced secondary cancer is a relatively rare but severe late effect of radiation therapy. Currently, radiotherapy plans are essentially optimized to maximize tumor control and minimize late deterministic effects (tissue reactions) that are mainly associated with high doses (» 1 Gy). With improved cure rates and new radiation therapy technologies, it is also important to evaluate and minimize secondary cancer risks for different treatment techniques. This is a particularly challenging task due to the large uncertainties in the dose-response relationship.In contrast with late deterministic effects, secondary cancers may be associated with much lower doses and therefore out-of-field doses (also called peripheral doses) that are typically inferior to 1 Gy need to be determined accurately. Out-of-field doses result from patient scatter and head scatter from the treatment unit. These doses are particularly challenging to compute and we characterized it by Monte Carlo (MC) calculation. A detailed MC model of the Siemens Primus linear accelerator has been thoroughly validated with measurements. We investigated the accuracy of such a model for retrospective dosimetry in epidemiological studies on secondary cancers. Considering that patients in such large studies could be treated on a variety of machines, we assessed the uncertainty in reconstructed peripheral dose due to the variability of peripheral dose among various linac geometries. For large open fields (> 10x10 cm2), the uncertainty would be less than 50%, but for small fields and wedged fields the uncertainty in reconstructed dose could rise up to a factor of 10. It was concluded that such a model could be used for conventional treatments using large open fields only.The MC model of the Siemens Primus linac was then used to compare out-of-field doses for different treatment techniques in a female whole-body CT-based phantom. Current techniques such as conformai wedged-based radiotherapy and hybrid IMRT were investigated and compared to older two-dimensional radiotherapy techniques. MC doses were also compared to those of a commercial Treatment Planning System (TPS). While the TPS is routinely used to determine the dose to the contralateral breast and the ipsilateral lung which are mostly out of the treatment fields, we have shown that these doses may be highly inaccurate depending on the treatment technique investigated. MC shows that hybrid IMRT is dosimetrically similar to three-dimensional wedge-based radiotherapy within the field, but offers substantially reduced doses to out-of-field healthy organs.Finally, many different approaches to risk estimations extracted from the literature were applied to the calculated MC dose distribution. Absolute risks varied substantially as did the ratio of risk between two treatment techniques, reflecting the large uncertainties involved with current risk models. Despite all these uncertainties, the hybrid IMRT investigated resulted in systematically lower cancer risks than any of the other treatment techniques. More epidemiological studies with accurate dosimetry are required in the future to construct robust risk models. In the meantime, any treatment strategy that reduces out-of-field doses to healthy organs should be investigated. Electron radiotherapy might offer interesting possibilities with this regard.RésuméLe cancer du sein affecte une femme sur huit au cours de sa vie. Grâce au dépistage précoce et à des thérapies de plus en plus efficaces, le taux de guérison a augmenté au cours du temps. La radiothérapie postopératoire joue un rôle important dans le traitement du cancer du sein en réduisant le taux de récidive et la mortalité. Malheureusement, la radiothérapie peut aussi induire des toxicités tardives chez les patients guéris. En particulier, les cancers secondaires radio-induits sont une complication rare mais sévère de la radiothérapie. En routine clinique, les plans de radiothérapie sont essentiellement optimisées pour un contrôle local le plus élevé possible tout en minimisant les réactions tissulaires tardives qui sont essentiellement associées avec des hautes doses (» 1 Gy). Toutefois, avec l'introduction de différentes nouvelles techniques et avec l'augmentation des taux de survie, il devient impératif d'évaluer et de minimiser les risques de cancer secondaire pour différentes techniques de traitement. Une telle évaluation du risque est une tâche ardue étant donné les nombreuses incertitudes liées à la relation dose-risque.Contrairement aux effets tissulaires, les cancers secondaires peuvent aussi être induits par des basses doses dans des organes qui se trouvent hors des champs d'irradiation. Ces organes reçoivent des doses périphériques typiquement inférieures à 1 Gy qui résultent du diffusé du patient et du diffusé de l'accélérateur. Ces doses sont difficiles à calculer précisément, mais les algorithmes Monte Carlo (MC) permettent de les estimer avec une bonne précision. Un modèle MC détaillé de l'accélérateur Primus de Siemens a été élaboré et validé avec des mesures. La précision de ce modèle a également été déterminée pour la reconstruction de dose en épidémiologie. Si on considère que les patients inclus dans de larges cohortes sont traités sur une variété de machines, l'incertitude dans la reconstruction de dose périphérique a été étudiée en fonction de la variabilité de la dose périphérique pour différents types d'accélérateurs. Pour de grands champs (> 10x10 cm ), l'incertitude est inférieure à 50%, mais pour de petits champs et des champs filtrés, l'incertitude de la dose peut monter jusqu'à un facteur 10. En conclusion, un tel modèle ne peut être utilisé que pour les traitements conventionnels utilisant des grands champs.Le modèle MC de l'accélérateur Primus a été utilisé ensuite pour déterminer la dose périphérique pour différentes techniques dans un fantôme corps entier basé sur des coupes CT d'une patiente. Les techniques actuelles utilisant des champs filtrés ou encore l'IMRT hybride ont été étudiées et comparées par rapport aux techniques plus anciennes. Les doses calculées par MC ont été comparées à celles obtenues d'un logiciel de planification commercial (TPS). Alors que le TPS est utilisé en routine pour déterminer la dose au sein contralatéral et au poumon ipsilatéral qui sont principalement hors des faisceaux, nous avons montré que ces doses peuvent être plus ou moins précises selon la technTque étudiée. Les calculs MC montrent que la technique IMRT est dosimétriquement équivalente à celle basée sur des champs filtrés à l'intérieur des champs de traitement, mais offre une réduction importante de la dose aux organes périphériques.Finalement différents modèles de risque ont été étudiés sur la base des distributions de dose calculées par MC. Les risques absolus et le rapport des risques entre deux techniques de traitement varient grandement, ce qui reflète les grandes incertitudes liées aux différents modèles de risque. Malgré ces incertitudes, on a pu montrer que la technique IMRT offrait une réduction du risque systématique par rapport aux autres techniques. En attendant des données épidémiologiques supplémentaires sur la relation dose-risque, toute technique offrant une réduction des doses périphériques aux organes sains mérite d'être étudiée. La radiothérapie avec des électrons offre à ce titre des possibilités intéressantes.

Antiretroviral treatment of adult HIV infection: 2012 recommendations of the International Antiviral Society-USA panel.

CONTEXT: New trial data and drug regimens that have become available in the last 2 years warrant an update to guidelines for antiretroviral therapy (ART) in human immunodeficiency virus (HIV)-infected adults in resource-rich settings. OBJECTIVE: To provide current recommendations for the treatment of adult HIV infection with ART and use of laboratory-monitoring tools. Guidelines include when to start therapy and with what drugs, monitoring for response and toxic effects, special considerations in therapy, and managing antiretroviral failure. DATA SOURCES, STUDY SELECTION, AND DATA EXTRACTION: Data that had been published or presented in abstract form at scientific conferences in the past 2 years were systematically searched and reviewed by an International Antiviral Society-USA panel. The panel reviewed available evidence and formed recommendations by full panel consensus. DATA SYNTHESIS: Treatment is recommended for all adults with HIV infection; the strength of the recommendation and the quality of the evidence increase with decreasing CD4 cell count and the presence of certain concurrent conditions. Recommended initial regimens include 2 nucleoside reverse transcriptase inhibitors (tenofovir/emtricitabine or abacavir/lamivudine) plus a nonnucleoside reverse transcriptase inhibitor (efavirenz), a ritonavir-boosted protease inhibitor (atazanavir or darunavir), or an integrase strand transfer inhibitor (raltegravir). Alternatives in each class are recommended for patients with or at risk of certain concurrent conditions. CD4 cell count and HIV-1 RNA level should be monitored, as should engagement in care, ART adherence, HIV drug resistance, and quality-of-care indicators. Reasons for regimen switching include virologic, immunologic, or clinical failure and drug toxicity or intolerance. Confirmed treatment failure should be addressed promptly and multiple factors considered. CONCLUSION: New recommendations for HIV patient care include offering ART to all patients regardless of CD4 cell count, changes in therapeutic options, and modifications in the timing and choice of ART in the setting of opportunistic illnesses such as cryptococcal disease and tuberculosis.

Pseudarthroses aseptiques des os longs [Pseudarthrosis of the long bones].

5 to 10% of all fractures present with a delayed union, whereas 1 to 5% progress to a nonunion, which can be defined as a fracture older than 6 months and lacks any potential to heal without any further intervention. Different fracture and patient related risk factors exist, and the management of a nonunion needs a thorough clinical, radiological and biological workup to classify them in one of the two main categories, the viable nonunions that need essentially more stability, usually by a more rigid fixation, and the non-viable nonunions that need essentially a biological stimulation by decortication and bone grafting. This treatment still remains the first choice with bony healing obtained in 85 to 95% of cases, but it also comes along with certain risks, and some valuable alternatives exist if chosen on the basis of rigid criteria.

La Accesibilidad en el Patrimonio Cultural: Necesidades funcionales, barreras y análisis de la intervención

Com part de l'Estat de l'Art que aborda aquest primer subprojecte de PATRAC es continua en aquest segon lliurable amb una major concreció sobre els condicionaments funcionals de la població a l'hora d'accedir a edificacions i espais del patrimoni. Atès que PATRAC pretén desenvolupar solucions i alternatives als problemes concrets d'accessibilitat en el patrimoni, hem considerat necessari aprofundir en el coneixement de les limitacions funcionals humanes i les condicions concretes dels entorns que determinen l'existència de barreres. Aquestes anàlisis s'acompanyen de recomanacions per a facilitar l'accés de persones amb diferents perfils funcionals als entorns i serveis públics, tals com els quals es presten en monuments del patrimoni històric-cultural. Finalment el document revisa les formes d'intervenció habituals de les empreses i especialistes en el camp de l'auditoria d'accessibilitat i en la restauració del patrimoni a l'efecte de buscar fórmules de coordinació per a una millora de resultats des del punt de vista d'incrementar l'accessibilitat per a tot tipus de persones.

La mesura substitutiva de la pena de presó prevista a l’Art 89 Codi penal: aplicació judicial i pràctica penitenciària a Catalunya en el cas de dones penades

L’objecte de la recerca és analitzar l’aplicació a Catalunya de la mesura d’expulsió prevista a l’article 89 del Codi penal en el cas de les dones penades, fer-ne la valoració corresponent i, si s’escau, plantejar alternatives d’actuació. La recerca constata les dificultats d’aplicació del principi constitucional de reinserció i d’altres de previstos a la legislació penitenciària en relació amb el col•lectiu de penats estrangers en situació irregular. La pràctica penitenciària observada a Catalunya en els darrers anys ha fet una aposta clara per l’acolliment dels penats estrangers en el territori, en general, amb independència de la seva situació administrativa. Aquesta pràctica ha generat una important expectativa de romandre en el territori per part de bona part d’aquests penats. Per la seva banda, els jutges i tribunals han obviat en general i sota diversos arguments i fonaments el mandat del legislador en les diverses ocasions en què aquest ha fet l’aposta per l’expulsió dels penats estrangers en situació irregular. Aquesta posició oficial majoritària contrària a l’expulsió ha coincidit plenament amb el desig de la majoria de la població reclusa estrangera clarament contrària a la seva expulsió. Les diverses opcions legals que poden implicar el retorn del penat al seu país de residència resulten estranyament aplicades per part dels tribunals i en menor mesura per la mateixa Administració penitenciària. Aquesta no-actuació i la manca d’alternatives legals provoquen situacions divergents de caràcter negatiu que atempten clarament contra el principi d’igualtat, contra la finalitat reinsertadora de les penes i poden resultar generadores d’inseguretat pública. Conscients i coneixedors de les dificultats actuals, els autors estableixen diverses vies d’actuació en la línia de superar aquesta situació. Es proposa una reforma en profunditat de l’art. 89 del Codi penal i s’obre la via favorable a l’establiment d’una nova llibertat condicional per a penats estrangers en situació irregular i que han assolit el compliment de la meitat de la pena privativa imposada.

La medida sustitutiva de la pena de prisión prevista en el artículo 89 del Código penal: aplicación judicial y práctica penitenciaria en Cataluña en el caso de mujeres penadas

En los últimos años se constata el difícil ensamblaje del colectivo de penados extranjeros en situación irregular dentro del actual marco penal-penitenciario. El instrumento consistente en sustituir en estos casos la pena por la expulsión ha resultado un fracaso. Resulta necesario buscar alternativas.

Avaluació de programes formatius aplicats des de l’execució penal a la comunitat en delictes de violència de gènere

Des de la Subdirecció General de Reparació i Execució Penal a la Comunitat es va rebre l’encàrrec de fer un estudi, conjuntament amb el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, sobre l’avaluació de programes formatius aplicats des de l’execució penal a la comunitat en delictes de violència de gènere. Es volia conèixer el perfil més comú d’infractors que arriben als programes formatius de violència de gènere que es duen a terme en l’àmbit comunitari. També es volia avaluar aquests infractors, abans de l’aplicació dels programes formatius, en relació amb els factors de risc i protecció que des de la teoria i des d’altres estudis s’han associat amb aquests tipus de delictes. Es volia conèixer quins aspectes es treballen a través dels continguts dels programes formatius de violència de gènere i la seva relació amb els factors de risc teòrics i detectar si hi havia diferències significatives entre programes de les diferents entitats col•laboradores. Finalment es volia avaluar l’efectivitat dels programes formatius a dos nivells: observar l’assoliment dels mateixos objectius d’aprenentatge/canvi que planteja el programa i conèixer la taxa de reincidència dels subjectes, en el mateix tipus de delicte, un cop han dut a terme el programa formatiu i contrastar-la amb el d’un grup control de característiques similars. Aquest darrer punt formarà part d’una recerca posterior.