Revolucions

A gaire bé tothom li agrada sentir-se important, considerar-se el centre d'alguna cosa, pensar que hom és millor que la resta de persones i, en general,de tot allò que l'envolta. No deixa de ser una estratègia de supervivència per vèncer les dificultats. Però per molt ferit que es pugui sentir el nostre ego, la posició dels humans dins l'esquema còsmic de l'Univers s'ha anat allunyant progressivament de la posició central en què tot sovint ens creiem ser [...].

Excés de salut

Menjar és una necessitat per a tots els éssers vius. Cada espècie presenta un tipus d'alimentació determinant, que és el resultat de la seva història evolutiva, la qual ha permès l'adaptació dels seus òrgans i la seva fisiologia als aliments disponibles en el seu entorn. Els humans som omnívors. El nostre cos està adaptat a una dieta variada, amb predomini del gra, la fruita i la verdura, i amb ingestes més escadusseres de productes d'origen animal [...].

Tritons nacionals

En biomedicina, una de les mesures més utilitzades per valorar la productivitat científica d'una persona, una institució o un país és el nombre i l'impacte de les seves publicacions científiques. Totes les publicacions inclouen la filiació dels autors, que inclou el país. Si hom fa una cerca en una base de dades de bio- medicina dels articles científics publicats els darrers 12 mesos, un xic més de 600.000, veurà per exemple que en el 27% hi han participat grups de recerca nord-americans, i en el 6% britànics. Els grups de recerca catalans representem el 0,55%, la qual cosa no està gens malament tenint en compte el nombre de centres de recerca i el finançament total destinat [...].

Efectes secundaris

Un dels objectius centrals en biomedicina és la cerca de noves teràpies. Hi ha moltes aproximacions possibles, depenent de la malaltia i la tecnologia disponible, des de les més expeditives, com la cirurgia, fins a les més sofisticades, basades en l'enginyeria genètica, passant pels medicaments convencionals,que aprofiten els efectes de determinats productes sobre el nostre cos. En qualsevol cas, cada cop que s'utilitza una nova estratègia terapèutica o es comercialitza un nou fàrmac hi ha la possibilitat que es produeixin efectes secundaris inesperats [...].

Vols un gen?

En el meu darrer article (AVUI,8 de maig) parlava dels efectes secundaris dels fàrmacs i les teràpies mèdiques, i de les proves que es fan per reduir-ne la incidència, que inclouen assaigs clínics amb voluntaris. Respecte als voluntaris afegia, amb certa ironia, que s'ha de suposar que quan viuen en països del Tercer Món les condicions mèdiques il·legals són iguals que quan els assaigs es fan a Occident, però que malauradament potser en ocasions això era suposar massa [...].

Diferència alcohòlica

Una de les maneres que emprem els científics per comunicar els resultats de la nostra recerca, per conèixer la recerca dels nostres col·legues i per establir relacions professionals són els simposis. Segons el diccionari, un simposi és una "convenció o reunió de professionals per estudiar i discutir aspectes diversos relacionats amb llur camp de treball". Etimològicament el mot simposi prové del grec sympósi on, el qual s'utilitzava per denominar unes reunions que se celebraven a la Grècia clàssica amb l'objectiu principal de veure vi [...].

Educant el futur

Avui canviaré el registre del meu article i en lloc de parlar de recerca científica i de la seva implicació social reflexionaré sobre l'educació i la formació dels nostres estudiants. I ho faig perquè estic preocupat. Fa un parell de setmanes, durant uns seminaris que imparteixo a la Facultat, la discussió amb els meus alumnes va anar derivant sobre com veuen el seu futur. I vaig quedar corprès [...].

Immortalitat

Els humans sempre hem buscat la immortalitat, i potser de tant buscar-la en- cara no ens hem adonat que ja en som. Bé, de fet, com a persones individuals, no som pas immortals, però els nostres gens si que ho són. El raonament és molt simple: si tots els éssers vius descendim d'un mateix ancessor, tots haurem heretat característiques d'ell, codificades al material genètic. Per tant, en tots nosaltres sobreviuen característiques d'aquell reeixit intent vital primigeni, de la mateixa manera que en els nostres descendents, siguin humans o pertanyin a qualsevol altra espècie humanoide successora nostra que la selecció natural afavoreixi, si es dóna el cas, sobreviuran els nostres gens, assegurant-nos la immortalitat genètica [...].

Mutants solars

Des de fa un bon grapat de dècades, un dels costums més generalitzats a l'estiu és prendre el sol i permetre que l'astre rei ens escalfi la pell i la bronzegi. Certament, la llum solar exerceix una influència molt beneficiosa sobre el nostre organisme. D'una banda, el nostre cos la necessita per poder aprofitar determinades vitamines, com la vitamina D. També és molt eficaç en determinats processos dolorosos que afecten els ossos, la musculatura i les articulacions. A més, el sistema nerviós respon a la presència de llum solar produint endorfines, unes hormones que s'assemblen als opioides, les quals contribueixen a produir una sensació de benestar general [...].

Cervells autistes

Diuen els tòpics que als homes els costa mostrar i explicar els sentiments, i que les dones tenen més dificultats per orientar-se i interpretar els mapes. Hi ha molts llibres i articles que parlen amb més o menys encert de les aparents diferències psicològiques entre sexes, i hi ha moltes dites i acudits sobre aquesta qüestió, la major part dels quals tenen connotacions discriminatòries. Nietzsche ho resumeix molt bé en un dels seus aforismes: "Els homes i les dones no deixen de mal entendre's perquè van a tempos diferents" [...].

Converses bacterianes

Quan hom demana finançament per desenvolupar un projecte científic, un dels requisits acostuma a ser informar sobre el seu caràcter científic, bàsic o aplicat, una dicotomia que, si se'm permet dir-ho, amaga una certa perversió. La ciència aplicada és aquella que adapta coneixements científics a necessitats concretes de les persones, com per exemple necessitats tècniques o biomèdiques. La ciència bàsica, en canvi, estudia aspectes concrets del funcionament de la natura, sense que vagin específicament dirigits a resoldre necessitats concretes [...].

Extingim-nos bé

La fi de l'estiu i el retorn de les vacances poden ser tot un exercici de supervivència. Recuperem els problemes que vam deixar aparcats, ens en trobem de nous o ens en creem més, i recuperem tot l'estrès que havíem oblidat. De ben poc ens serveixen els bons propòsits estiuencs de prendre'ns la vida amb més calma. Això, es clar, si és que els hem fet, perquè potser ens hem dedicat a pensar en com ser més competitius o, massa sovint, en com desbancar millor la competència. I és que els humans tenim una tendència innata a pensar en el futur, però no sempre ho fem en la direcció correcta [...].

Emocions cardíaques

Fa unes setmanes es va celebrar a Barcelona un concorregut congrés mundial de cardiologia, del qual han informat a bastament i amb puntualitat els mitjans de comunicació. Durant el congrés els especialistes ens han recordat la importància d'aquest òrgan i tots els costums i actituds que poden comprometre'n la funcionalitat, com les dietes desequilibrades, especialment les riques en greixos d'origen animal, l'estrès, el sedentarisme i les drogues, entre les quals també les legals, com el tabac i l'alcohol. Ja fa molt temps que se'n parla, i crec que al nostre país pràcticament ningú pot al·legar ignorància, però és bo que de tant en tant ens ho recordin. Hi ha un aspecte, però, del qual s'ha parlat poc: les emocions [...].

Cervell addictiu

No tinc per costum comentar articles d'altres col·laboradors, però avui faré una excepció amb l'article de Toni de la Torre intitulat Addictes als videojocs? (AVUI, 25-9-06), en el qual defensa que 'addicció als videojocs no és deguda al videojoc en si mateix, sinó que és la manifestació de problemes anteriors de les persones afectades. Pretenc, amb humilitat, aportar-hi un punt de vista biològic [...].

Dogmes immutables

Els humans som ben curiosos: ens omplim la boca auto qualificant-nos d'animals racionals mentre fem tots els possibles per aferrar-nos a dogmes irracionals. Els dogmes són principis fonamentals, veritats universals indiscutibles o que sense ser-ho s'afirmen com a tals, i en principi són propis, però no pas exclusius, de les religions. Els dogmes també participen en moltes teories polítiques i concepcions socials, especialment en les extremistes, com els règims totalitaris, però també són presents en casos aparentment més moderats, com el dogma de la unitat indissoluble d'Espanya i de la immutabilitat de la seva Constitució, o el cas mai prou criticat que a igual feina una dona percebi un sou més baix que un home [...].