Eficàcia de les intervencions infermeres per a l'autocontrol de la tensió arterial en persones hipertenses

Fonaments: La hipertensió és una malaltia crònica amb alta prevalença al món. Els estils de vidasaludables es relacionen directament amb aquesta patologia pel que el rol de la infermeria és clauen el desenvolupament d'eines i intervencions per millorar l'autocontrol dels pacients hipertensosmitjançant l'educació sanitària.Objectiu: És valorar l'eficàcia de les intervencions en consultes d'infermera per a l'autocontrol dela tensió arterial en pacients amb hipertensió arterial respecte al seguiment habitual d'aquestspacients en consultes mèdiques.Mètode: S'estudiaran a 34 adults hipertensos mitjançant un assaig clínic aleatoritzat en dos grupsde 17 pacients hipertensos. El grup experimental serà objecte d'unes intervencions educativessobre la hipertensió i la repercussió dels estils de vida pel control d'aquesta patologia per partd'infermeria, a més a més, d'un control rutinari mèdic. Mentre que el grup control solamentassistirà als controls rutinaris mèdics sobre la hipertensió i no rebrà intervencions infermeres. Enl'avaluació de les dades es tindran en compte les variables de la mesura de la tensió arterial, ladieta, l'exercici físic i el seguiment del tractament, a més de diferents variablessociodemogràfiques com són l'edat, el gènere i el nivell socioeconòmic. Les dades s'analitzaranmitjançant Chi Cuadrat per a les variables qualitatives, la Correlació de Pearson i la de Spearmanper a les variables quantitatives i, finalment, la T de Student per a la comparació de la mitja de lesdues mostres independents.Conclusió: Amb l'assaig clínic es pretés demostrar que les intervencions d’infermeria en consultesmilloren l'autocontrol dels pacients amb hipertensió arterial, és a dir, són eficaces.

Influència de l'educació sanitària en l'adaptació dels pacients ostomitzats a la nova situació produïda per l'ostomia digestiva

Introducció: Les persones ostomitzades presenten una sèrie de canvis de tipus fisiològic, psicològic i social, els quals els obliga a adaptar-se a la seva vida diària. Per adaptar-se a aquesta nova situació utilitzen una sèrie d'estratègies d'afrontament, sent l'acceptació el producte final. Per a que les estratègies adoptades siguin les més efectives, han de rebre una educació sanitària adequada.Contràriament, l'escassetat d'educació sanitària o l'educació sanitària inadequada que reben aquests pacients és un problema real que ens trobem en l'actualitat.Objectiu: Conèixer si l'educació sanitària rebuda pels pacients ostomitzats, té influencia en la seva adaptació a la nova situació produïda per l'ostomia digestiva.Metodologia: Estudi qualitatiu fenomenològic, on les dades es recolliran a través d'entrevistessemiestructurades a pacients amb ostomia digestiva, els quals van rebre l'alta hospitalària fa almenys 2 mesos. Les entrevistes seran gravades, transcrites i analitzades, utilitzant en aquest últim pas la triangulació d'investigadors. La mostra serà de tipus intencional, la seleccionaré a l'Hospital Universitàri de Bellvitge entre els pacients que acudeixen a la consulta de la infermera estomaterapeuta, i el seu tamany estarà definit per la saturació teòrica. L'estudi estarà reglat en tot moment pel dret a la intimitat, incloent en aquest l'anonimat i la confidencialitat, i el dret a la lliure decisió.Consideracions finals: Inclou una explicació argumentada sobre els meus punts febles i forts del treball, una reflexió sobre la satisfacció amb les competències que he adquirit i finalment una autoavaluació dels resultats del meu aprenentatge.

Estudi comparatiu: errors de les infermeres en la preparació i l'administració de la medicació segons dos sistemes de distribució

Introducció: Els errors de medicació són definits com qualsevol incident prevenible que pot causar dany al pacient o donar lloc a una utilització inapropiada dels medicaments, quan aquests estan sota el control dels professionals sanitaris o del pacient. Els errors en la preparació i l’administració de medicació són els més comuns de l’àrea hospitalària i, tot i la llarga cadena per la qual passa el fàrmac, el professional d’infermeria és el últim responsable de l’acció, tenint així, un paper molt important en la seguretat del pacient. Les infermeres dediquen el 40% del temps de la seva jornada laboral en tasques relacionades amb la medicació. Objectiu: Determinar si les infermeres produeixen més errors si treballen amb sistemes de distribució de medicació de stock o en sistemes de distribució unidosis de medicació. Metodologia: Estudi quantitatiu, observacional i descriptiu, on la notificació d’errors (o oportunitats d’error) realitzats per la infermera, en les fases de preparació i administració de medicació, es farà mitjançant un qüestionari autoelaborat. Els elements a identificar seran: el tipus d’error, les causes que poden haver--‐lo produït, la seva potencial gravetat i qui l’ha pogut evitar; així com el tipus de professional que l’ha produït. Altres dades rellevants són: el medicament implicat junt amb la dosis i la via d’administració i el sistema de distribució utilitzat. Mostreig i mostra: El mostreig serà no probabilístic i per conveniència. S’escolliran aquelles infermeres que l’investigador consideri amb les característiques necessàries per participar en l’estudi, així que la mostra estarà formada per les infermeres les quals treballen a la unitat 40 de l’Hospital del Mar i utilitzen un sistema de distribució de medicació de dosis unitàries i les infermeres que treballen a urgències (concretament a l’àrea de nivell dos) de l’Hospital del Mar les quals treballen amb un sistema de distribució de medicació de stock.

Afrontamiento positivo a la salud mental en pacientes diagnosticados de bipolaridad

El objetivo es llevar a cabo una serie de actividades, actuaciones necesarias que me permitiránconocer a los participantes y a partir de ello, diseñar unas sesiones grupales donde sefomentará la mejora del mal afrontamiento a la patología, Trastornos Bipolares, de lospacientes seleccionados.Introducción: Tras valorar las necesidades personales que me llevaron a seleccionar lapatología estudiada, me plantee la realización de un estudio que me permitieradesarrollar una intervención enfermera dirigida al afrontamiento de ésta nuevasituación de vida en personas a las que se le había diagnosticado.Métodos: Diseño cualitativo a través de un grupo de participantes diagnosticados de trastornobipolar que muestran un afrontamiento inefectivo de la nueva situación de salud. Seprocederá a realizar una encuesta a cada uno de los participantes para poder conocer aquellostemas que más les preocupan, aquello que les hace mantener ese afrontamiento negativo,para posteriormente realizar entrevistas individuales donde se trataran los temas clave de lasencuestas para profundizar los temas y aclarar dudas. Posteriormente a partir de aquí seanalizarán los datos y se podrán desarrollar las sesiones grupales.Participarán aproximadamente 15 personas, entre 20 y 24 años sin diferenciación entre sexos,todos ellos extraídos de la asociación ABV. Todas ellas diagnosticadas de Trastorno Bipolar conafrontamiento inefectivo. Se pedirá consentimiento informado, para la participación en elestudio, así como para algunas intervenciones como grabación de conversaciones.

Comprender la experiencia de la mujer ingresada con pre-eclampsia y eclampsia

Introducción: La preeclampsia/eclampsia es una enfermedad del embarazo que puede producir cambios en el estado emocional de la mujer por su prolongado ingreso hospitalario. Objetivo: Conocer las experiencias vividas por las mujeres con preeclampsia/eclampsia durante el ingreso hospitalario. Los objetivos que se tendrán en cuenta serán conocer cómo se modifica el rol propio dentro de la organización familiar, conocer cómo impacta su ingreso respecto a suestado emocional, conocer cómo les afecta la estructura de la unidad a su estado emocional y conocer qué necesidades y/o cuidados terapéuticos reciben respeto al equipo sanitario. Ámbito: El estudio se realizará en el Hospital de la Vall d’ Hebrón de Barcelona. Metodología: Estudio fenomenológico. La muestra se escogerá intencionadamente que cumplirá con los criterios de inclusión (mujeres ingresadas por preeclampsia/eclampsia en launidad de materno infantil de la Vall d’ Hebrón de Barcelona), y se terminará hasta llegar al nivel de saturación teórico. Los datos se recogerán a través de entrevistas semi-estructuradas y de la observación participante. Consideraciones finales: Dada la baja incidencia que existe tanto a nivel nacional como internacional en estudios de este tipo, un estudio cualitativo que ayude a conocer las experiencias de las mujeres ingresadas por preeclampsia podría ayudar a mejorar la calidad y práctica asistencial enfermera.

Crises non épileptiques psychogènes: le défi des troubles fonctionnels en neurologie

Psychogenic non epileptic seizures (PNES) look like epilepsy, but are not accompanied by the electrophysiological alterations found in epilepsy. The diagnosis requires a complex process at the interface between neurology and psychiatry. Diagnostic restitution to the patient and treatment of the condition should be a collaboration between neurologist and psychiatrist including as much as possible a general practitioner. Vulnerability and triggering psycho-social factors, as well as frequent psychiatric co morbidity implicate that psychiatric-psychological care is needed in a majority of situations, however this cannot be done without a strong "somatic back-up" with rapid access to somatic facility for advice and care when needed. The neurological presentation of the disease, with psychiatric causes underlying the condition, bear the risk for the patient that neither neurological nor psychiatric care is offered. Current knowledge about the condition is still scarce, but the field is progressively enriched by studies with stronger methodologies. Recent neuroimaging studies open fascinating avenues on our understanding of the interplay between emotional regulation, representation of the self, and dissociative symptoms. These new avenues help our understanding of these disorders which challenge classical frontiers between neurology and psychiatry. In this paper we try to formulate a framework for the care of patient with dissociative disorders including NEPS.

Evaluation of the inhalation technique in asthmatic children visiting a specialised outpatient clinic

Background and objective: Asthma is one of the most frequent chronic diseases affecting children and adolescents. Good compliance is indispensable for effective treatment since a suboptimal use of inhalation devices can result in decreased therapeutic efficacy and increased morbidity. The objective of this work was to evaluate the inhalation technique of paediatric patients visiting a specialized consultation clinic of a university hospital. Design: Observational prospective study during a 3-month period. Setting Specialized consultation clinic of a university hospital. Main outcome measures: This study involved 40 outpatient infants, children and adolescents visiting alone or with their parent(s). Patients' data (age, sex, weight, diagnostic, reason for consulting, previous consultations) and their medicines were compiled using an ad hoc form. Filmed sequences of the inhalation procedure used by each child were reviewed independently by members of an interdisciplinary team consisting in a physician, a pharmacist, a nurse and a physiotherapist. A score of 1 was assigned to each correct step in the procedure, and a score of 0 to an incorrect step. A perfect procedure implied 12 correct steps. Results: Thirty patients were treated with a metered-dose inhaler and an inhalation chamber (Babyhaler or AeroChamber Plus); ten other patients were treated with a dry powder inhaler (Diskus or Turbuhaler). The agreement between the members of the interdisciplinary team was considered satisfactory. Nine patients (22.5%) reached an average score lower than 7, 18 patients (45%) a score between 7 and 10 and 13 (32.5%) a score equal to or better than 10. No patient reached the maximum score of 12. Users of the metered-dose inhalers (average score = 9.2) showed a better technique than users of the dry powder inhalers (average score = 7.4). Disappointingly, the score was not improved during a second consultation or following regular consultations. Conclusions: Video recording is a simple method to evaluate the degree of mastery of an inhalation procedure in paediatric patients. The method allows a convenient and efficient identification of suboptimal procedure steps by the hospital staff, and opens the way to patient-specific teaching. In two-thirds of juvenile patients, their inhalation technique was suboptimal despite initial training. This study shows conclusively that the inhalation technique in paediatric patients must be monitored during each examination, and teaching measures taken to improve it when necessary.

Técnica de respiración Jacobson para reducir el estrés de enfermeras de unidades de cuidados intensivos

Problema del estudio: El sector de enfermería perteneciente a las Unidades de Cuidados Intensivos presentan estrés, y se ofrece la Técnica de respiración Jacobson como herramienta para disminuir los niveles y los problemas derivados del estrés. Objetivo general: Evaluar la eficacia de la técnica de respiración Jacobson sobre el estrés en los profesionales de enfermería de UCI. Objetivos específicos: Diseñar un taller de respiración de la técnica Jacobson, para enfermería de UCI; comparar los niveles de estrés de los enfermeros de UCI antes y después de la intervención mediante los cuestionarios STAI, NSS y NWI; y evaluar los principales factores estresantes de los enfermeros/as en su trabajo, comparando los 2 grupos de la intervención (los que realizan el programa de la Técnica de relajación Jacobson y los que no participan). Metodología: El ámbito de estudio será una planta del servicio de UCI de un Hospital de Agudos. Se trata de un ensayo clínico aleatorio y experimental, que constará de 2 grupos control; uno realizará la intervención (Grupo 1) y el otro no (Grupo 2). Los sujetos del estudio son las enfermeras/os de una planta de UCI de un Hospital de Agudos, incluidas enfermeras administrativas y gerentes. Los instrumentos que se utilizarán son: la recogida de datos personales de cada participante, Test STAI (State-Trait Anxiety Inventory), Escala de Estrés de Enfermería NSS (Nursing Stress Scale) y Escala del entorno de práctica enfermera del NWI (Nursing Work Index). Limitaciones del estudio: Pérdidas de seguimiento y la no participación de las enfermeras/os en el estudio.

Grau de millora del compliment de l'exercici físic en pacients amb diabetus mellitus tipus 2

L’objectiu d’aquest projecte és conèixer quin mètode és el més efectiu per millorar el compliment de prescripció d’exercici físic, en persones que pateixen Diabetis Mellitus tipus 2. La Hipòtesi del treball, és que els pacients del grup intervenció tindran un grau de millora més elevat que els pacients del grup control. Per dur-lo a terme s’analitzarà el grau d’exercici físic de persones amb diabetis Mellitus, a través de la enquesta IPAQ. Es faran dos grups: Grup intervenció, que seran persones que participen en les sessions del Programa Pacient expert. Grup control, que seran persones que van a les visites de control amb la infermera del CAP. També s’utilitzarà una enquesta de dades demogràfiques per valorar el nivell d’estudis i la situació laboral dels participants. Aquest estudi es portarà a terme en 10 centres d’atenció primària del Bages, per professionals d’infermeria i durant 26 mesos. Com a limitacions de l’estudi trobem que el grup intervenció i el grup control no rebran el mateix tipus de formació i es portaran a terme en períodes de temps diferents, pot haver abandonament per part dels usuaris i pot ser que els infermers dels CAP on es portarà a terme arribin a conèixer l’estudi.

Use of the Cognitive Performance Scale (CPS) to detect cognitive impairment in the acute care setting: concurrent and predictive validity.

The Cognitive Performance Scale (CPS) was initially designed to assess cognition in long term care residents. Subsequently, the CPS has also been used among in-home, post-acute, and acute care populations even though CPS' clinimetric performance has not been studied in these settings. This study aimed to determine CPS agreement with the Mini Mental Status Exam (MMSE) and its predictive validity for institutionalization and death in a cohort (N=401) of elderly medical inpatients aged 75 years and over. Medical, physical and mental status were assessed upon admission. The same day, the patient's nurse completed the CPS by interview. Follow-up data were gathered from the central billing system (nursing home stay) and proxies (death). Cognitive impairment was present in 92 (23%) patients according to CPS (score >or= 2). Agreement with MMSE was moderate (kappa 0.52, P<.001). Analysis of discordant results suggested that cognitive impairment was overestimated by the CPS in dependent patients with comorbidities and depressive symptoms, and underestimated in older ones. During follow-up, subjects with abnormal CPS had increased risks of death (adjusted hazard ratio (adjHR) 1.7, 95% CI 1.0-2.8, P=.035) and institutionalization (adjHR 2.7, 95% CI 1.3-5.3, P=.006), independent of demographic, health and functional status. Interestingly, subjects with abnormal CPS were at increased risk of death only if they also had abnormal MMSE. The CPS predicted death and institutionalization during follow-up, but correlated moderately well with the MMSE. Combining CPS and MMSE provided additional predictive information, suggesting that domains other than cognition are assessed by professionals when using the CPS in elderly medical inpatients.

Characteristics of highly frequent users of a Swiss academic emergency department: a retrospective consecutive case series.

OBJECTIVES: The aim of this study was to describe the demographic, social and medical characteristics, and healthcare use of highly frequent users of a university hospital emergency department (ED) in Switzerland. METHODS: A retrospective consecutive case series was performed. We included all highly frequent users, defined as patients attending the ED 12 times or more within a calendar year (1 January 2009 to 31 December 2009). We collected their characteristics and calculated a score of accumulation of risk factors of vulnerability. RESULTS: Highly frequent users comprised 0.1% of ED patients, and they accounted for 0.8% of all ED attendances (23 patients, 425 attendances). Of all highly frequent users, 87% had a primary care practitioner, 82.6% were unemployed, 73.9% were socially isolated, and 60.9% had a mental health or substance use primary diagnosis. One-third had attempted suicide during study period, all of them being women. They were often admitted (24.0% of attendances), and only 8.7% were uninsured. On average, they cumulated 3.3 different risk factors of vulnerability (SD 1.4). CONCLUSION: Highly frequent users of a Swiss academic ED are a highly vulnerable population. They are in poor health and accumulate several risk factors of being even in poorer health. The small number of patients and their high level of insurance coverage make it particularly feasible to design a specific intervention to approach their needs, in close collaboration with their primary care practitioner. Elaboration of the intervention should focus on social reinsertion and risk-reduction strategies with regard to substance use, hospital admissions and suicide.

La PMU au carrefour des nouveaux chemins du système de santé [Redesigning Swiss ambulatory health care system].

Primary care medicine is first in line to meet the necessary changes in our health care system. Innovations in this field pursue three types of objectives: accessibility, quality and continuity of care. The Department of ambulatory care and community medicine of the University of Lausanne (Policlinique médicale universitaire) is committed to this path, emphasizing interprofessional collaboration. The doctor, nurse and medical assistant coordinate their activities to contribute efficiently to meet the needs of patients today and tomorrow. This paper also addresses how our department, as a public and academic institution, might play a major role as a health care network actor. A master degree dissertation in health management has started to identify the critical success factors and the strategic core competencies needed to achieve this development.

EEG windowed statistical wavelet scoring for evaluation and discrimination of muscular artifacts

EEG recordings are usually corrupted by spurious extra-cerebral artifacts, which should be rejected or cleaned up by the practitioner. Since manual screening of human EEGs is inherently error prone and might induce experimental bias, automatic artifact detection is an issue of importance. Automatic artifact detection is the best guarantee for objective and clean results. We present a new approach, based on the time–frequency shape of muscular artifacts, to achieve reliable and automatic scoring. The impact of muscular activity on the signal can be evaluated using this methodology by placing emphasis on the analysis of EEG activity. The method is used to discriminate evoked potentials from several types of recorded muscular artifacts—with a sensitivity of 98.8% and a specificity of 92.2%. Automatic cleaning ofEEGdata are then successfully realized using this method, combined with independent component analysis. The outcome of the automatic cleaning is then compared with the Slepian multitaper spectrum based technique introduced by Delorme et al (2007 Neuroimage 34 1443–9).

The Mixed Management of Patients' Medical Records: Responsibility Sharing Between the Patient and the Physician

Through this article, we propose a mixed management of patients' medical records, so as to share responsibilities between the patient and the Medical Practitioner by making Patients responsible for the validation of their administrative information, and MPs responsible for the validation of their Patients' medical information. Our proposal can be considered a solution to the main problem faced by patients, health practitioners and the authorities, namely the gathering and updating of administrative and medical data belonging to the patient in order to accurately reconstitute a patient's medical history. This method is based on two processes. The aim of the first process is to provide a patient's administrative data, in order to know where and when the patient received care (name of the health structure or health practitioner, type of care: out patient or inpatient). The aim of the second process is to provide a patient's medical information and to validate it under the accountability of the Medical Practitioner with the help of the patient if needed. During these two processes, the patient's privacy will be ensured through cryptographic hash functions like the Secure Hash Algorithm, which allows pseudonymisation of a patient's identity. The proposed Medical Record Search Engines will be able to retrieve and to provide upon a request formulated by the Medical ractitioner all the available information concerning a patient who has received care in different health structures without divulging the patient's identity. Our method can lead to improved efficiency of personal medical record management under the mixed responsibilities of the patient and the MP.

Renoncement aux soins: comment appréhender cette réalité en médecine de premier recours [Patients forgoing health care for economic reasons: how to identify this in a primary care setting?].

Although the performance of the Swiss health system is high, one out of ten patients in general practitioner's (GP) office declares having foregone care in the previous twelve months for economic reasons. Reasons for foregoing care are several and include a lack of knowledge of existing social aids in getting health insurance, unavailability of GPs and long waiting lists for various types of care. Although long term knowledge of patients or a psychosocial history of deprivation or poverty may help identify individuals at risk of foregoing care, many may remain undetected. We propose then a few instruments to help GPs to identify, in a simple and structured approach, patients at risk of forgoing care for economic reasons; these patients are frequently deprived and sometimes poor.