996 resultados para Lang, Tarja
Resumo:
Tutkielman tavoitteena oli kuvata ja selittää oopperavierailuprosessia. Tarkoituksena oli lisäksi selvittää miten prosessia johdetaan, miten sitä pitäisi prosessissa keskeisesti toimivien toimijoiden mielestä johtaa ja minkälaisissa tilanteissa johtamista tarvitaan. Tutkielman kohteena oli Hedelandiin, Tanskaan tehty oopperavierailu. Tutkielma toteutettiin teoreettis-empiirisesti. Tutkimusmenetelmänä on käytetty laadullista toimintatutkimusta, jonka avulla on kuvattu ja analysoitu oopperavierailuprosessia ja sen johtamista. Empiiristä aineistoa on täydennetty haastattelemalla prosessin keskeisiä toimijoita. Tutkielma osoitti, että oopperavierailuprosessin onnistumisen kannalta tärkeitä tekijöitä löytyy sekä prosessista itsestään, että sen johtamisesta. Huolellinen ennakkosuunnittelu, prosessin rajapintojen tunnistaminen ja hyvä tiedonvälitys ovat kriittisiä tekijöitä prosessin onnistumisen kannalta. Prosessissa olevan osaamisen ja tiedon yhdistämistä sekä johtamista tarvitaan oopperavierailuprosessille ominaisessa luovassa kaaoksessa.
Resumo:
Opinnäytetyön tarkoitus on arvioida Helsingin ammattikorkeakoulu Stadian ensihoitajaopiskelijoiden OSCE-mittarin pohjalta kehittämän Käden taidot -mittarin soveltuvuutta intraoperatiivisen hoitotyön käyttöön. Soveltuvuuden arviointi on kohdennettu anestesiapuolella työskentelevän sairaanhoitajan työnkuvaan. Opinnäytetyö liittyy Keski-Uudenmaan pelastuslaitoksen ja Helsingin ammattikorkeakoulu Stadian yhteiseen KUOSCE-hankkeeseen. Työssä hyödynnetään Stadian ensihoitajaopiskelijoiden tekemää opinnäytetyötä aiheesta Keskeisten kädentaitojen osaaminen perustason sairaankuljetuksessa. Tämän opinnäytetyön ja Keski-Uudenmaan pelastuslaitoksen välillä ei ole varsinaista yhteistyötä. Toisin sanoen emme ole heidän kanssaan yhteyksissä eikä tätä työtä ole tarkoitettu heidän käyttöönsä. Työssä arvioidaan Käden taidot -mittarin soveltuvuutta intraoperatiiviseen hoitotyöhön alan kirjallisuuden ja tutkimusten perusteella. Näistä esiin nousevat sairaanhoitajan osaamisvaatimukset toimivat pohjana mittarin soveltuvuuden arvioinnille. Esiin nousseiden osaamisvaatimusten ja mittarilta vaadittavien kriteerien perusteella päädyttiin tulokseen, että Käden taidot -mittaria voidaan hyödyntää intraoperatiivisessa hoitotyössä. Pienten muutoksien avulla mittari olisi käyttökelpoinen työväline leikkaussalissa anestesiapuolella työskentelevän sairaanhoitajan käden taitojen arvioinnissa. Tulevaisuudessa työtä voidaan käyttää hyödyksi kehiteltäessä omaa mittaria intraoperatiivisen hoitotyön käyttöön ja erityisesti kehitettäessä keinoa, minkä avulla voidaan arvioida anestesiapuolen sairaanhoitajan ammattiosaamista.
Resumo:
Depuis une cinquantaine d'années, nombreuses sont les études qui s'intéressent aux interactions entre les milieux de vie et leur impact sur la santé. Deux axes principaux se dégagent : l'un focalisé sur le conflit travail-famille en termes de notions liées au stress, et l'autre faisant la promotion du bien-être via l'équilibre travail-vie privée. Cependant, peu de travaux portent sur la dimension contextualisée de ce phénomène, dans son rapport à l'activité quotidienne concrète. Cette étude est consacrée à l'articulation travail - vie privée et son influence sur le bien-être subjectif (corporo-socio-psychologique) chez des femmes cadres en Suisse romande. Cette population est un terrain privilégié pour comprendre le sens donné à l'activité à partir des contraintes, responsabilités, et sollicitations perçues dans des contextes différents. Abordée selon une perspective qualitative en psychologie de la santé, notre approche permet de définir l'expérience plurielle de ces femmes par rapport aux divers groupes d'appartenance et par rapport à leur propre corporéité. Ces résultats ouvrent de nouvelles perspectives de recherche et d'intervention, notamment dans le domaine de la santé au travail.
Resumo:
Vitamin D (VitD), which is well known for its classic role in the maintenance of bone mineral density, has now become increasingly studied for its extra-skeletal roles. It has an important influence on the body's immune system and modulates both innate and adaptive immunity and regulates the inflammatory cascade. In this review our aim was to describe how VitD might influence immune responsiveness and its potential modulating role in vaccine immunogenicity. In the first instance, we consider the literature that may provide molecular and genetic support to the idea that VitD status may be related to innate and/or adaptive immune response with a particular focus on vaccine immunogenicity and then discuss observational studies and controlled trials of VitD supplementation conducted in humans. Finally, we conclude with some knowledge gaps surrounding VitD and vaccine response, and that it is still premature to recommend "booster" of VitD at vaccination time to enhance vaccine response.
Resumo:
En este trabajo se presentan resultados de indicadores de eficiencia productiva y económica en el uso del agua de riego en el área regable de los Canales de Urgell (Lleida). Se ha realizado un estudio de costes, ingresos, márgenes brutos y beneficios de los principales cultivos de la zona: trigo, maíz, alfalfa, manzana var. Golden, pera var. Conference y pera var. Blanquilla, todos ellos mediante riego por superficie. La recogida de datos proviene de la realización de entrevistas a 24 agricultores de la zona de estudio. Los resultados muestran que los frutales presentan mayores índices de eficiencia productiva, entre 1,9 y 6,6 kg/m3 de agua aplicada, respecto a los cultivos extensivos, que presentan un índice entre 0,7 y 1,8 kg/m3. En cuanto a los índices de eficiencia económica, también se han obtenido valores más elevados en el caso de los frutales, entre 0,4 y 1,7 €/m3, frente a 0,06 – 0,20 €/m3 en extensivos para el ratio Margen bruto / agua aplicada, y entre 0,3 y 1,3 €/m3 para el ratio Beneficio / agua aplicada en frutales, frente a 0,04 – 0,16 de los extensivos.
Resumo:
Objectifs En EHPAD, selon les recommandations de la Haute Autorité de santé (HAS), la prise en charge non médicamenteuse des troubles psychocomportementaux associés à la maladie d'Alzheimer ou aux syndromes apparentés, implique une réorganisation, une formation spécifique du personnel et du temps. Se pose ici la question du rôle des bénévoles dans cette prise en charge. Matériels et méthodes Enquête descriptive à partir de questionnaires distribués aux différents intervenants (bénévoles, professionnels de santé et aidants familiaux) d'une unité protégée de l'EHPAD de la clinique du Diaconat (Colmar, France) et spécifiquement élaborés pour évaluer leur vécu de l'expérience de bénévolat dans la prise en charge des résidents souffrant d'une maladie d'Alzheimer ou d'un syndrome apparenté. Résultats Sur les 101 questionnaires qui ont été remplis, 85,7 % des aidants, 60 % des bénévoles et 42,1 % des professionnels constataient des bénéfices pour eux-mêmes. Les professionnels et les aidants avaient confiance dans l'intervention des bénévoles. Cependant, les bénévoles semblaient manquer de compétence pour le soutien des aidants et dans les techniques de communication avec les résidents. Les points essentiels pour permettre un fonctionnement harmonieux entre les différents intervenants étaient de bien définir préalablement le rôle de bénévoles et d'en informer les autres intervenants, de former les bénévoles à ce rôle et de favoriser la communication entre les bénévoles et les professionnels. Conclusion Cette enquête montre que les bénévoles ont une place aux côtés des équipes soignantes pour participer à la prise en charge non médicamenteuse des personnes atteintes de maladie d'Alzheimer ou syndromes apparentés. Ils ont une position singulière et jouent un rôle complémentaire de celui des soignants et des aidants. Objectives According to the recommendation of the French High Authority of Health (HAS), the non-pharmaceutical management of psycho-behavioural disorders associated with Alzheimer's disease or related disorders in a nursing home, involves reorganization an specific training for staff members and time. This raises the question of the role of volunteering in this approach. Materials and methods A descriptive survey using questionnaires distributed to various stakeholders (volunteers, healthcare professionals and caregivers) of a protected unit of the nursing home of the Diaconat clinic (Colmar, France) and specifically designed to assess their experience of the volunteering in supporting residents suffering from Alzheimer's diseases or related disorders. Results Of the 101 questionnaires that were filled in, 85.7% of caregivers, 60% of volunteers and 42.1% of professionals recorded benefits for themselves. Professionals and informal carers had confidence in the intervention of volunteers. However, volunteers seemed to lack skills to support informal caregivers and specific knowledge about the technique of communicating with residents. The key points to favor harmonious collaborations between the different stakeholders were: to properly define the role of volunteers and to inform other stakeholders about this role previously, and to specifically educate themselves in this task and to promote communication between volunteers and all other professionals. Conclusion This study shows that volunteers have a place alongside medical teams to participate in the non-pharmaceutical treatment for people with Alzheimer's disease or related syndromes. They have a unique position and play a complementary role to that of carers and informal caregivers.
Resumo:
El govern de la Comuniata Autònoma de Catalunya ha reinstituït l'organització comarcal que ja havia implantat la Generalitat durant la II República, Ara però, s'ha otorgat als Consells Comarcals, com a òrgan de govern de les comarques, un marcat caràcter institucional i administratiu. Per tant, l'administració comarcal a Catalunya s'adscriu entre les administracions locals, i com un nou nivell intermedi entre el municipi i la província (mentre aquesta subsisteix) o bé la Comunitat Autònoma. Aquesta modificació del model estatal d'Administracions Públiques, evidentment, condiciona l'organització del sistema de serveis socials.El present treball pretén estudiar, a través del repositoir legislatiu, el marc institucional en el qual s'organitzen els serveis social d'àmbit comarcal. Això ens ha de permetre conèixer més el context pròxim en el què actuen els equips i professionals del medi comarcal. Ells són els principals destinataris d¡aquesta proposta d'anàlisis: però igualment pot ajudar als altres professionals a reflexionar sobre el procés d'estructuració dels serveis de benestar social que s'està desenvolupant a Catalunya
Resumo:
El govern de la Comuniata Autònoma de Catalunya ha reinstituït l'organització comarcal que ja havia implantat la Generalitat durant la II República, Ara però, s'ha otorgat als Consells Comarcals, com a òrgan de govern de les comarques, un marcat caràcter institucional i administratiu. Per tant, l'administració comarcal a Catalunya s'adscriu entre les administracions locals, i com un nou nivell intermedi entre el municipi i la província (mentre aquesta subsisteix) o bé la Comunitat Autònoma. Aquesta modificació del model estatal d'Administracions Públiques, evidentment, condiciona l'organització del sistema de serveis socials.El present treball pretén estudiar, a través del repositoir legislatiu, el marc institucional en el qual s'organitzen els serveis social d'àmbit comarcal. Això ens ha de permetre conèixer més el context pròxim en el què actuen els equips i professionals del medi comarcal. Ells són els principals destinataris d¡aquesta proposta d'anàlisis: però igualment pot ajudar als altres professionals a reflexionar sobre el procés d'estructuració dels serveis de benestar social que s'està desenvolupant a Catalunya
Resumo:
El present assaig és una modesta i particular reflexió sobre alguns aspectes de les polítiques socials que configuren l’Estat del benestar en el nostre país i en aquest primer lustre del segle XXI. L’objectiu genèric no és altre que “prendre el pols” i fer una temptativa de diagnosi de l’estat que presenta aquest complex institucional encarregat d’accionar els mecanismes de protecció social. Per fer dita aproximació seguiré un itinerari del més general al més concret. En el primer apartat dibuixo a grans trets un esbós de la qualificació que atribueixo a l’actual situació del benestar. En el segon punt desgrano els que crec que són els principals problemes amb que s’enfronten els sis sistemes de l’Estat del benestar. I en el darrer epígraf aventuro les accions en que podria implicar-s’hi específicament el treball social.