Earth's Changing Land

Entre el 14 i el 18 de març de 1998 es va celebrar a Barcelona la conferència Earth’s Changing Land sota la tutela dels programes internacionals Global Change in Terrestrial Ecosystems (GCTE) i Land Use and Land Cover Change (LUCC). L’objectiu principal de la trobada era presentar les darreres aportacions científiques sobre els efectes presents i previsibles del canvi global sobre els ecosistemes terrestres i la societat. Al mateix temps, es volia afavorir l’establiment de ponts de diàleg entre els professionals implicats en el canvi global

La provincia en Boyacá : unidad territorial, histórico-funcional de planificación en la gestión del desarrollo regional endógeno. 2004-2011

Se ha dicho que el Desarrollo Regional Endógeno implica el cambio social sostenido que lleve al perfeccionamiento de una región. Para que se dé ese cambio, es necesario partir de la activación de las capacidades internas lo que implícitamente incluye la organización del territorio. Dicha organización para el caso de Boyacá es la Provincia o Provincias. Y lo es debido a que la provincia como unidad territorial es un lugar concreto de la acción política, donde es factible organizar la sociedad y donde se pueden coordinar sus necesidades por medio de la participación. Lo es también, ya que la provincia es resultado de los usos del territorio a través del tiempo, no es un capricho ni es resultado del azar o de los intereses de algunos, es pues unidad histórica. Y lo es, porque implica reconocer que la disposición del territorio con miras a una función y usos determinados, unidad funcional, es definitiva en la capacidad territorial de toma de decisión, en la elección, el diseño, la ejecución y la evaluación de políticas; es decir, en el proceso de Gestión Pública que involucra la Planificación y que se alimenta asimismo de ella. La provincia es la unidad territorial (lugar concreto de acción) histórico (trascendente) funcional (que se emplea) para la Planificación en la Gestión del Desarrollo Regional Endógeno en Boyacá.

Asymmetrically fair rules for an indivisible good problem with a budget constraint

We study a particular restitution problem where there is an indivisible good (land or property) over which two agents have rights: the dispossessed agent and the owner. A third party, possibly the government, seeks to resolve the situation by assigning rights to one and compensate the other. There is also a maximum amount of money available for the compensation. We characterize a family of asymmetrically fair rules that are immune to strategic behavior, guarantee minimal welfare levels for the agents, and satisfy the budget constraint.

Informality in the City: a Theoretical Analysis

This thesis theoretically studies the relationship between the informal sector (both in the labor and the housing market) and the city structure.

Emissions de N2O i desnitrificació en sòls agrícoles i d'ecosistemes naturals. Factors de regulació

La major conscienciació actual dels problemes de pol·lució que acompanyen les pèrdues de N del sòl cap a l'atmosfera ha reorientat les investigacions cap a un coneixement més profund dels processos implicats en les emissions dels compostos nitrogenats que comporten un major perjudici des d'un punt de vista ecològic així com els seus principals factors reguladors. La creixent preocupació per l'increment de la concentració atmosfèrica de N2O és deguda a les seves interaccions amb la fotoquímica atmosfèrica i el balanç de radiació de la Terra ja que intervé en la destrucció de la capa estratosfèrica d'ozó, contribueix a l'efecte hivernacle i participa de la pluja àcida. Es considera que els sòls són la principal font de N2O atmosfèric. Al voltant del 90% d'aquestes emissions són d'origen biòtic; els principals processos implicats són la desnitrificació i la nitrificació. L'emissió del N2O produït a través d'aquests dos processos es caracteritza pels diferents nivells de regulació que presenta ja que depèn de la taxa dels processos, de la proporció de N canalitzada per cada procés cap a la producció de N2O i del seu consum dins el mateix sòl el qual està relacionat amb les dificultats en el transport cap a l'atmosfera. Això comporta una gran dificultat a l'hora d'aprofundir en el coneixement de les emissions de N2O del sòl cap a l'atmosfera i de la seva regulació. El desconeixement dels nivells d'emissió de N2O i de la importància de la desnitrificació així com de la seva regulació tant en sòls agrícoles com naturals de les nostres contrades és el principal punt de partida dels objectius d'aquest treball.

Análisis y evaluación de la vulnerabilidad de la población de La Fortuna de San Carlos a la actividad volcànica del Volcán Arenal, Costa Rica.

El Volcán Arenal es un joven estratovolcán (7ka) localizado en el noroeste de Costa Rica. Inicio su presente ciclo eruptivo el 29 de Julio de 1968 con una gran explosión lateral que mató alrededor de 90 personas. En el momento inicial de la erupción los alrededores del volcán estaban ocupados principalmente por fincas ganaderas. Hoy día, 40 años después de constante actividad volcánica las tierras dedicadas a la ganadería en los alrededores del volcán han retrocedido como principal actividad económica para dar paso a la creciente infraestructura turística. La población de La Fortuna, la ciudad más cercana al volcán (5 km) ha crecido aceleradamente como producto del desarrollo del turismo y la cercanía al volcán. Considerando los peligros volcánicos presentes, las tendencias de crecimiento de la población, y la extensión de la actividad turística, se propone una zonificación de los usos del suelo en La Fortuna de San Carlos y alrededores del Volcán Arenal. El estudio de percepción del riesgo en la población fue implementado en La Fortuna y alrededores con posee una población de aproximadamente 12000 personas. La población fue dividida en dos segmentos para el análisis. Lo primero fue una muestra (N=32) de la población directamente involucrada en la actividad turística (dueños de hotel, empleados, dueños de restaurante, operadora de tour, etc). La segunda (N=40) fue una muestra de la población residente en la ciudad de La Fortuna y alrededores, relacionados o no con las actividades turísticas. Se diseño una entrevista para cada segmento investigado. Así se investigó la percepción del riesgo de la población directamente beneficiada por el turismo atreves de la actividad volcánica y la población residente. El Volcán Arenal es visto de dos formas diferentes por la población que vive en la zona de La Fortuna. Por un lado, la población que vive directamente de la actividad turística, mencionan que el volcán es la razón del acelerado crecimiento económico en el lugar durante la última década. Además, para este grupo el Arenal es la fuente de cientos de empleos y la fuerza que ha transformado a La Fortuna de un poblado rural a una prospera ciudad con una inusual oferta de servicios para los turistas y residentes. Por otra parte, los residentes que no dependen directamente de la actividad turística creen que el volcán es el más importante peligro natural en la zona, sin embargo han aprendido a convivir con él.

La consolidació de la propietat pagesa a Catalunya (el Baix Empordà, 1850-1940)

Aquesta tesi estudia algunes de les transformacions agràries enregistrades en un àmbit comarcal (la comarca catalana del Baix Empordà) entre mitjan segle XIX i mitjan segle XX. EI fil conductor és la distribució de la propietat del sol agrícola. Però per a la seva comprensió es considera necessari integrar moltes altres variables. EI treball també es proposa assajar alguns procediments metodològics poc habituals en l'anàlisi de la distribució de la propietat del sòl agrícola i la seva evolució en època contemporània. Com a hipòtesi central, es sosté que, al Baix Empordà i al llarg del període comprès entre 1850 i 1940, els canvis que varen produir-se en l'estructura de la propietat i, també, en I'estructura social rural, varen apuntar genèricament a favor dels grups pagesos. En particular, es sosté : ( I) Que la situació de partida (de mitjan segle XIX) ja es caracteritzava per un notable pes de la petita propietat pagesa sobre I'estructura de la propietat agrícola i sobre el conjunt del sistema agrari. (2) Que, amb posterioritat a la crisi agrària finisecular, els problemes de rendibilitat de la producció agrària i l'erosió soferta per alguns mecanismes d'extracció de renda varen tendir a allunyar els sectors rendistes que tradicionalment havien exercit la seva hegemonia -econòmica i social- en la societat rural. (3) I, finalment, que al llarg del període va produir-se un avenç de la propietat pagesa com a conseqüència del fet que una porció significativa de famílies pageses aconseguissin ampliar el seu patrimoni territorial a través de compres realitzades en el mercat de terres, alhora que un nombre significatiu de vells grans patrimonis es fraccionava i desfeia. La magnitud d'aquests canvis va ser moderada i no va pas estar exempta d'ambigüitats, però posa de relleu la capacitat de resistència i adequació de l'explotació pagesa a les condicions d'un capitalisme evolvent, malgrat els pronòstics en sentit contrari de molts teòrics. La tesi està articulada en dues parts. En la primera es duu a terme una descripció detallada de les característiques del sistema agrari baixempordanès de mitjan segle XIX amb l'objectiu final de determinar el significat econòmic de les terres posseïdes per cada patrimoni familiar (més enllà de la simple consideració de les superfícies). EI primer pas consisteix en l'anàlisi dels usos del sòl, dels conreus principals i la seva ordenació en rotacions, dels rendiments físics, de les practiques de reposició de la fertilitat i de la dotació ramadera. A continuació es descriuen les tècniques i el procés de treball agrari amb l'objectiu de formular un model d'organització del treball agrícola que permeti mesurar les exigències en treball d'aquesta activitat. Es conclou que, des de la perspectiva de l'ocupació i de la demanda de treball generades pel sistema agrari, les localitats rurals es caracteritzaven per un fort excedent de mà d'obra en relació a les demandes laborals dels conreus tant des d'una perspectiva macroeconòmica com microeconòmica. EI tercer capítol es centra en l'avaluació de les necessitats de consum i reproducció de les UFP. Les estimacions realitzades permeten proposar un model flexible, que és contrastat amb els ingressos potencialment obtenibles per cada patrimoni. S'arriba a la conclusió que només una ínfima part de la població arribava a obtenir, amb l'explotació directa del seu patrimoni, l'ingrés necessari per a la seva reproducció econòmica simple. Paral·lelament però, es posa de relleu la importància econòmica i social dels petits patrimonis pagesos. S'estima que entorn una mitjana del 45% del sòl agrícola estava posseït per aquest segment de propietaris i, en el quart capítol, s'estudien les implicacions d'aquest fet. EI retrat de la situació de partida finalitza amb l'estudi dels règims de no-propietat predominants a la comarca. En la segona part, aquesta visió estàtica deixa pas a una anàlisi dinàmica. A mitjan segle XIX, al Baix Empordà, s'estava arribant a la fi d'una llarga etapa expansiva iniciada una centúria abans. Els primers signes d'esgotament varen ser la intensa pèrdua de població rural entre 1860 i 1880, la paralització de l'expansió dels conreus i el fort desenvolupament de la industria surera, eix del nou motor econòmic comarcal. Amb posterioritat a 1860 els canvis en l'estructura distributiva de la propietat varen tendir a apuntar cap a la consolidació de la propietat pagesa. Es va produir un procés de transferència de terres des dels sectors rendistes cap a sectors pagesos que va realitzar-se a través de compravendes en el mercat de la terra més que a través d'establiments i subestabliments emfitèutics. Va tenir com a conseqüència última el retrocés dels vells patrimonis rendistes, que, en general, no varen ser substituïts per l'aparició de nous grans patrimonis, com havia pogut passar fins aleshores. Paral·lelament, un bon nombre d'unitats familiars rurals també varen anar abandonant el camp i les seves propietats, produint-se una altra línia de transferència de terres entre sectors pagesos. La depreciació sostinguda dels preus agrícoles, la caiguda de la renda agrària, la superior rendibilitat de les inversions en valors mobiliaris i la incidència d'una creixent conflictivitat agrària són els factors que es destaquen per explicar la reculada dels grans patrimonis territorials. Des de la perspectiva pagesa es proposen tres elements explicatius per interpretar el procés d'acumulació patrimonial observat en un determinat segment de població: (1) el manteniment d'estratègies de producció per a l'autoconsum (un aspecte sempre polèmic i de difícil demostració); (2) l'existència d'un flux important d'ingressos salarials i extra-agrícoles en la composició de l'ingrés familiar pagès; i (3) el canvi en les orientacions tècniques i productives de les explotacions pageses. La combinació dels tres, alhora que hauria limitat els efectes directes dels moviments dels preus agraris, hauria possibilitat l'estratègia acumulativa observada.

The Phosphorus Indicators Tool: a simple model of diffuse P loss from agricultural land to water

The Phosphorus Indicators Tool provides a catchment-scale estimation of diffuse phosphorus (P) loss from agricultural land to surface waters using the most appropriate indicators of P loss. The Tool provides a framework that may be applied across the UK to estimate P loss, which is sensitive not only to land use and management but also to environmental factors such as climate, soil type and topography. The model complexity incorporated in the P Indicators Tool has been adapted to the level of detail in the available data and the need to reflect the impact of changes in agriculture. Currently, the Tool runs on an annual timestep and at a 1 km(2) grid scale. We demonstrate that the P Indicators Tool works in principle and that its modular structure provides a means of accounting for P loss from one layer to the next, and ultimately to receiving waters. Trial runs of the Tool suggest that modelled P delivery to water approximates measured water quality records. The transparency of the structure of the P Indicators Tool means that identification of poorly performing coefficients is possible, and further refinements of the Tool can be made to ensure it is better calibrated and subsequently validated against empirical data, as it becomes available.

Evaluation of two hybrid metric-conceptual models, for simulating phosphorus transfer from agricultural land in the river enborne, a lowland UK catchment

Across Europe, elevated phosphorus (P) concentrations in lowland rivers have made them particularly susceptible to eutrophication. This is compounded in southern and central UK by increasing pressures on water resources, which may be further enhanced by the potential effects of climate change. The EU Water Framework Directive requires an integrated approach to water resources management at the catchment scale and highlights the need for modelling tools that can distinguish relative contributions from multiple nutrient sources and are consistent with the information content of the available data. Two such models are introduced and evaluated within a stochastic framework using daily flow and total phosphorus concentrations recorded in a clay catchment typical of many areas of the lowland UK. Both models disaggregate empirical annual load estimates, derived from land use data, as a function of surface/near surface runoff, generated using a simple conceptual rainfall-runoff model. Estimates of the daily load from agricultural land, together with those from baseflow and point sources, feed into an in-stream routing algorithm. The first model assumes constant concentrations in runoff via surface/near surface pathways and incorporates an additional P store in the river-bed sediments, depleted above a critical discharge, to explicitly simulate resuspension. The second model, which is simpler, simulates P concentrations as a function of surface/near surface runoff, thus emphasising the influence of non-point source loads during flow peaks and mixing of baseflow and point sources during low flows. The temporal consistency of parameter estimates and thus the suitability of each approach is assessed dynamically following a new approach based on Monte-Carlo analysis. (c) 2004 Elsevier B.V. All rights reserved.

A baseline appraisal of water-dependant ecosystem services, the roles they play within desakota livelihood systems and their potential sensitivity to climate change

This report forms part of a larger research programme on 'Reinterpreting the Urban-Rural Continuum', which conceptualises and investigates current knowledge and research gaps concerning 'the role that ecosystems services play in the livelihoods of the poor in regions undergoing rapid change'. The report aims to conduct a baseline appraisal of water-dependant ecosystem services, the roles they play within desakota livelihood systems and their potential sensitivity to climate change. The appraisal is conducted at three spatial scales: global, regional (four consortia areas), and meso scale (case studies within the four regions). At all three scales of analysis water resources form the interweaving theme because water provides a vital provisioning service for people, supports all other ecosystem processes and because water resources are forecast to be severely affected under climate change scenarios. This report, combined with an Endnote library of over 1100 scientific papers, provides an annotated bibliography of water-dependant ecosystem services, the roles they play within desakota livelihood systems and their potential sensitivity to climate change. After an introductory, section, Section 2 of the report defines water-related ecosystem services and how these are affected by human activities. Current knowledge and research gaps are then explored in relation to global scale climate and related hydrological changes (e.g. floods, droughts, flow regimes) (section 3). The report then discusses the impacts of climate changes on the ESPA regions, emphasising potential responses of biomes to the combined effects of climate change and human activities (particularly land use and management), and how these effects coupled with water store and flow regime manipulation by humans may affect the functioning of catchments and their ecosystem services (section 4). Finally, at the meso-scale, case studies are presented from within the ESPA regions to illustrate the close coupling of human activities and catchment performance in the context of environmental change (section 5). At the end of each section, research needs are identified and justified. These research needs are then amalgamated in section 6.

The economic dimensions of integrating flood management and agri-environment through washland creation: a case from Somerset, England

In many river floodplains in the UK, there has been a long history of flood defence, land reclamation and water regime management for farming. In recent years, however, changing European and national policies with respect to farming, environment and flood management are encouraging a re-appraisal of land use in rural areas. In particular, there is scope to develop, through the use of appropriate promotional mechanisms, washland areas, which will simultaneously accommodate winter inundation, support extensive farming methods, deliver environmental benefits, and do this in a way which can underpin the rural economy. This paper explores the likely economic impacts of the development of flood storage and washland creation. In doing so, consideration is given to feasibility of this type of development, the environmental implications for a variety of habitats and species, and the financial and institutional mechanisms required to achieve implementation. (C) 2007 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Effective livelihood adaptation to climate change disturbance: scale dimensions of practice in Mozambique

Natural resource-dependent societies in developing countries are facing increased pressures linked to global climate change. While social-ecological systems evolve to accommodate variability, there is growing evidence that changes in drought, storm and flood extremes are increasing exposure of currently vulnerable populations. In many countries in Africa, these pressures are compounded by disruption to institutions and variability in livelihoods and income. The interactions of both rapid and slow onset livelihood disturbance contribute to enduring poverty and slow processes of rural livelihood renewal across a complex landscape. We explore cross-scale dynamics in coping and adaptation response, drawing on qualitative data from a case study in Mozambique. The research characterises the engagements across multiple institutional scales and the types of agents involved, providing insight into emergent conditions for adaptation to climate change in rural economies, The analysis explores local responses to climate shocks, food security and poverty reduction, through informal institutions, forms of livelihood diversification and collective land-use systems that allow reciprocity, flexibility and the ability to buffer shocks. However, the analysis shows that agricultural initiatives have helped to facilitate effective livelihood renewal, through the reorganisation of social institutions and opportunities for communication, innovation and micro-credit. Although there are challenges to mainstreaming adaptation at different scales, this research shows why it is critical to assess how policies can protect conditions for emergence of livelihood transformation. (C) 2008 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Use of remote sensing to measure change in the extent of habitat for the critically endangered Jerdon's Courser Rhinoptilus bitorquatus in India

Jerdon's Courser Rhinoptilus bitorquatus is one of the most endangered and least understood birds in the world. It is endemic to scrub habitats in southeast India which have been lost and degraded because of human land use. We used satellite images from 1991 and 2000 and two methods for classifying land cover to quantify loss of Jerdon's Courser habitat. The scrub habitats on which this species depends decreased in area by 11-15% during this short period (9.6 years), predominantly as a result of scrub clearance and conversion to agriculture. The remaining scrub patches were smaller and further from human settlements in 2000 than in 1991, implying that much of the scrub loss had occurred close to human population centres. We discuss the implications of our results for the conservation of Jerdon's Courser and the use of remote sensing methods in conservation.

Food choice in an interdisciplinary context

Reform of agricultural policies, notably the continuing elimination of production-enhancing subsidies, makes it possible for policies to respond to social issues such as the rural environment and health in future. In this paper, we draw on a Rural Economy and Land Use (RELU) research project which is examining the potential for the development of healthy food chains and the implications for human health and the environment. One of the key issues to be addressed is consumers' willingness to pay for the nutritionally enhanced food products from these new chains, but it is evident that only a partial understanding can be gained from a traditional economics approach. In the paper, we discuss how economists are beginning to incorporate views from other disciplines into their models of consumer choice.

The potential for competitive and healthy food chains of benefit to the countryside

Agricultural policy liberalisation, concern about unhealthy diets and growing recognition of the importance of sustainable land use have fostered interest in the development of competitive food chains based around products that are beneficial to the rural environment. We review the potential for foods with enhanced health attributes based on alternative varieties/breeds and production systems to traditional agriculture which has been predominantly motivated by yields. We concentrate on soft fruit, which is an important source of polyphenols, and grazing livestock systems that have the potential for improving fatty acid profiles in meat products and find there to be clear scientific potential, but limited research to date. Consumer research suggests considerable acceptance of such products and willingness to pay sufficient to cover additional production costs. Purchase of such foods could have major implications for agricultural land use and the rural environment. There is little research to date on specific healthier food products, but spatially explicit models are being developed to assess land use and environmental implications of changing demand and husbandry methods.