1000 resultados para H Al
Resumo:
Aquest treball consisteix en un estudi sobre limpacte del Programa Tr3s Accions per a la incorporaci dels joves al mn del treball a partir dentrevistes en profunditat als diferents joves que han passat per aquest Programa. s a dir, sestudia en quins aspectes els hi ha estat til i els ha influt el Programa en les seves posteriors experincies formatives, laborals i de la vida quotidiana. A partir de les reflexions i opinions dels joves sextreuen unes conclusions globals sobre el Programa que ens permeten conixer els punts forts i els punts dbils daquest i elaborar les propostes de millora oportunes
Resumo:
La present investigaci parteix de la urgncia de revisar la poesia catalana contempornia des dels parmetres de la teoria literria que abracen lmbit de la representaci del desig. Sota aquest paraiges teric i la seva estricta vinculaci amb les noves formulacions del subjecte lric postmodern, he proposat un estudi comparatiu entre tres grans potiques que han marcat, cada una delles en el seu context socioliterari, un punt dinflexi: Gabriel Ferrater, Maria-Merc Maral i Enric Casasses. Ms enll de la ruptura moderna entre escriptura i exaltaci duna subjectivitat nica i monoltica, he investigat i esclarit les variables retriques (teoria literria ) i ontolgiques (discursos filosfics) que coparticipen en la installaci dun subjecte lric i un quefer potic postmoderns. Un nou posicionament de la veu lrica que transforma la identitat textural en un procs, en una recerca. Aix s que lalteritat amorosa sevidencia com el centre de representaci i experimentaci dels lmits del jo lric. A partir de les aproximacions teriques sobre la representaci del desig que des del postestructuralisme han arribat, mitjanant la crtica literria feminista, fins als nostres dies -, he establert les coordenades metodolgiques que justifiquen el triangle comparatiu i mhan perms mostrar com la poesia erticoamorosa s epicentre de la poesia i la potica dels tres autors. Lexgesi de les seves obres ha guiat la investigaci cap a labordatge de les construccions dels jo lrics, tot prenent com a centre: a) lescriptura, obertura cap a lAltre, b) el subjecte de lenunciaci com a subjecte desitjant, c) les representacions de laltre/a amors, d) les retriques del desig, e) la recerca del plaer textual, i f)moral i potiques. Lobjectiu final ha estat dibuixar un mapa de carreteres per guiar els itineraris de lescriptura del desig en la nostra poesia i, palesar, a mode de sntesi i dobertura, com lobra dEnric Casasses recull la retrica de lalteritat amorosa i funda, des della, la necessitat de la paraula oral i lacci potiques.
Resumo:
Publicado en la pgina web de la Consejera de Igualdad, Salud y Polticas Sociales: www.juntadeandalucia.es/salud (Consejera de Salud / Profesionales / Nuestro Compromiso por la Calidad / Procesos Asistenciales Integrados)
Resumo:
La ricerca prende in considerazione dal punto di vista dellarchitettura e dellurbanistica la relazione tra la citt e il fiume che la attraversa o la lambisce; linsediamento umano viene analizzato nel contesto del bacino idrografico al quale appartiene. La ricerca stata sviluppata in seno alla tesi dottorale ora in fase di elaborazione presso il Departamento de Urbanismo y Ordenacin del Territorio dellUniversidad Politecnica de Catalunya. La tesi ha come caso studio il tratto basso del fiume Ter in Catalogna. Nella discussione sul paesaggio urbano contemporaneo oggi la riflessione centrata sulla citt che si territorializza; la dimensione urbana interferisce con gran parte della superficie della terra facendo sfumare le tradizionali distinzioni tra urbano e non-urbano, tra spazio costruito e spazio aperto. In questo contesto, quale termine di conciliazione tra la dinamica naturale e la costruzione storica dei luoghi prodotta dallintervento umano, il fiume si rivela uno strumento essenziale di analisi e progetto. Lobiettivo di questa ricerca suggerire unapprossimazione al progetto della citt che si sviluppa lungo il corso fluviale costruendo strumenti per la riflessione attraverso il fiume. Partendo dallipotesi che la citt si insedia lungo un corso dacqua secondo una sintassi territoriale stabilita dalla geografa e dalla geomorfologia del fiume stesso, il fine fornire strumenti per il processo di recupero degli spazi fluviali in contesti urbanizzati. Il fiume diviene componente geografica chiave degli insediamenti dispersi e risorsa per costruirne labitabilit.
Resumo:
Documento relacionado: Al lado, itinerario de atencin compartida : Demencias, Alzheimer (http://hdl.handle.net/10668/487). Publicado en la pgina web de la Consejera de Salud y Bienestar Social: Consejera de Salud y Bienestar Social / Profesionales / Salud Pblica / 'Al Lado' con... / 'Al Lado' con las personas afectadas por Alzheimer.
Resumo:
En aquest treball volem analitzar i projectar limpacte econmic que suposa el turisme de creuers a Europa en general i la ciutat de Barcelona en particular, que compta amb el primer port de creuers ms important dEuropa i el quart port base del mn. En primer lloc repassarem breument el paper del turisme en el desenvolupament dEspanya i ms concretament de la ciutat comtal, des dels plans de desenvolupament iniciats en la dcada dels 60 fins a lactualitat. A continuaci donarem una ullada general al mercat dels creuers. Per tal dentendre limpacte del sector sobre el port de Barcelona haurem dentendre prviament levoluci dels creuers en el mercat europeu, especialment a la regi Mediterrnea, ja que els vaixells que realitzen aquestes rutes son els que surten o fan escala a Barcelona. Un cop vists els dos conceptes bsics dels quals tractarem, passarem a analitzar limpacte econmic procedent del turisme de creuers a nivell agregat d Europa i en concret de Barcelona. Per acabar farem un anlisi de riscs i oportunitats per al sector.
Resumo:
A partir del buidatge exhaustiu dels fulls de subhasta del peix i de les fitxes tcniques de les embarcacions de la Confraria del Port de Llan, es fa una anlisi cronolgica qualitativa i quantitativa dels darrers vint anys de pesca. La flota, inicialment constituda per barques d'arrossegament i de pesca artesanal (palangre petit i tresmail), ha anat evolucionant, i ha quedat bsicament constituda actualment pel rssec i el palangre de fons, que ha substituit progressivament la pesca artesanal. Les pesqueries, notablement multiespecfiques els primers anys, van donar pas, bsicament amb la incorporaci del radar, a una pesca molt ms selectiva, dominada essencialment per la captura de llu entre els anys 1980 i 1985. La progressiva incorporaci del palangre de fons fa que a partir del 1986 es tendeixi novament cap a una captura ms multiespecfica, perd amb canvis qualitatius importants en la composici d'espcies capturades en relaci amb els primers anys
Resumo:
La vida al medi mar de la Costa Brava
Resumo:
Aquest article presenta un estudi detallat de peces cermiques que pertanyen al tipus cermic conegut com derivada de la sigillata paleocristiana (D.S.P.), obrada al migdia de la Gllia des de molt a final del segle IV fins ben entrat el VI i exportada per tota la costa de la Mediterrnia occidental
Resumo:
Creaci dun itinerari deducaci ambiental des de Tamariu fins al far de Sant Sebasti, al municipi de Palafrugell, per tal de sensibilitzar i conscienciar la societat sobre la necessitat de conservar el medi.Sha fet una diagnosi per tal destudiar les mancances i necessitats que sorgeixen al llarg del cam. A partir daquesta anlisi sha elaborat una srie de propostes divulgatives i didctiques per tal dadequar litinerari com a eina deducaci ambiental
Resumo:
La finalitat del projecte consisteix en establir les pautes per a la implantaci dun model decobarri al Pla den Serra, un barri situat a lest del municipi de Sant Gregori, el qual, com a conseqncia de la crisi, es troba urbanitzat i pendent dedificaci. Per tal dassolir lobjectiu proposat es fa mfasi en aspectes dusos del sl, mobilitat, metabolisme i governana. Inclou un estudi previ amb la diagnosi de lestat actual de la zona i dels Plans influents, enquesta a la poblaci, diagnosi de conflictes i potencialitats entre el model decobarri i el model tradicional.El model que resulta de lelaboraci daquest projecte s el dun barri ms sostenible, ms respectus amb el medi ambient, proporciona una major comoditat i qualitat de vida per als futurs habitants de la comunitat en comparaci a les perspectives que se li donen actualment a la zona
Resumo:
Laplicaci de les les TIC (Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci) a leducaci presenta trets positius pel que fa a laprenentatge significatiu, la construcci del coneixement, el pensament reflexiu o la interacci social i cognitiva, per sha dutilitzar seguint els valors humanitzadors de la responsabilitat, el respecte, la disciplina, la generositat i el treball collaboratiu. A tal efecte cal elegir la tecnologia adient, supervisar els continguts, crear exercicis innovadors i garantir la connectivitat. Avantatges comprovats de la tecnologia aplicada a lensenyament sn la millora del seguiment del curs en cas de situacions de fora major, un enriquiment de lalumnat arran de la presncia delements multimdia, hipertextuals i interactius, i la possibilitat destendre lactivitat acadmica de forma asincrnica utilitzant les aules virtuals.
