Front-Crawl propulsive phase detection using inertial sensors

Front crawl is an alternating swimming stroke technique in which different phases of arm movement induce changes in acceleration of limbs and body. This study proposes a new approach to use inertial body worn sensors to estimate main temporal phases of front crawl. Distinctive features in kinematic signals are used to detect the temporal phases. These temporal phases are key information sources of qualitative and quantitative evaluation of swimming coordination, which have been assessed previously by video analysis. The present method has been evaluated upon a wide range of coordination and showed a difference of 4.9% with video based system. The results are in line with video analysis inter-operator variability yet offering an easy-to-use system for trainers.

High one year mortality in adults with sickle cell disease and end-stage renal disease.

Adequate pre-dialysis care reduces mortality among end-stage renal disease (ESRD) patients. We tested the hypothesis that individuals with ESRD due to sickle cell disease (SCD-ESRD) receiving pre-ESRD care have lower mortality compared to individuals without pre-ESRD care. We examined the association between mortality and pre-ESRD care in incident SCD-ESRD patients who started haemodialysis between 1 June, 2005 and 31 May, 2009 using data provided by the Centers for Medicare and Medicaid Services (CMS). SCD-ESRD was reported for 410 (0·1%) of 442 017 patients. One year after starting dialysis, 108 (26·3%) patients with incident ESRD attributed to SCD died; the hazard ratio (HR) for mortality among patients with SCD-ESRD compared to those without SCD as the primary cause of renal failure was 2·80 (95% confidence interval [CI] 2·31-3·38). Patients with SCD-ESRD receiving pre-dialysis nephrology care had a lower death rate than those with SCD-ESRD who did not receive pre-dialysis nephrology care (HR = 0·67, 95% CI 0·45-0·99). The one-year mortality rate following an ESRD diagnosis was almost three times higher in individuals with SCD when compared to those without SCD but with ESRD and could be attenuated by pre-dialysis nephrology care.

Will the Convention on Biological Diversity put an end to biological control?

Will the Convention on Biological Diversity put an end to biological control? Under the Convention on Biological Diversity countries have sovereign rights over their genetic resources. Agreements governing the access to these resources and the sharing of the benefits arising from their use need to be established between involved parties. This also applies to species collected for potential use in biological control. Recent applications of access and benefit sharing principles have already made it difficult or impossible to collect and export natural enemies for biological control research in several countries. If such an approach is widely applied it would impede this very successful and environmentally safe pest management method based on the use of biological diversity. The International Organization for Biological Control of Noxious Animals and Plants has, therefore, created the "Commission on Biological Control and Access and Benefit Sharing". This commission is carrying out national and international activities to make clear how a benefit sharing regime might seriously frustrate the future of biological control. In addition, the IOBC Commission members published information on current regulations and perceptions concerning exploration for natural enemies and drafted some 30 case studies selected to illustrate a variety of points relevant to access and benefit sharing. In this article, we summarize our concern about the effects of access and benefit sharing systems on the future of biological control.

Motor Vehicle Crash Fatalities for Week Ending,Year End 2008

Motor Vehicle Crash Fatalities

Fractures non traumatiques en fin de grossesse: s'agit-il toujours d'une ostéoporose? A propos de deux cas [Non-traumatic fractures at the end of a pregnancy: are there always of osteoporotic origin].

Pregnancy-associated osteoporosis usually appears during the first pregnancy and does not affect the followings. We report two cases where non-traumatic fractures have been diagnosed shortly after delivery of second pregnancies. Wide investigations could not find a cause of secondary osteoporosis. In the first case we came to the diagnosis of pregnancy-associated osteoporosis and an intravenous treatment of ibandronate has been prescribed. In the second case the bone mineral density (BMD) being almost normal and the localisation of the fracture being atypical, we concluded to a fracture of non-osteoporotic origin, probably due to mechanical stress during pregnancy. No therapy against osteoporosis has been prescribed.

Fitxa Qualitativa. Diagonal Mar-Rambla Taulat-Front Maritim [Barcelona]

Pòster

The prelude of the end-Permian mass extinction predates a postulated bolide impact

The mass extinction at the Permian-Triassic Boundary (PTB) is said to have been abrupt and probably caused by an extraterrestrial impact. However, evidence from the Global Stratotype Section and Point (GSSP) of the base of the Induan at Meishan, China, shows that the biotic crisis began prior to the level, in beds 25 and 26 at which the postulated impact event occurred. Evidence of such an earlier biotic crisis occurs in other sections in South China, and in central and western Tethyan regions. This event is characterized by the extinction of a range of faunas, including corals, deep-water radiolarians, most fusulinids and pseudotirolitidammonoids, and many Permian brachiopods. In all sections, this extinction level is usually a few decimeters to meters below that of the main mass extinction in the event beds (25 and 26) at Meishan, and their correlatives elsewhere. This earlier extinction event happened before the postulated bolide impact at the level of beds 25 and 26, and constrains interpretation of the mechanisms that brought about this greatest mass extinction.

Diabète et insuffisance rénate terminate. Evolution en huit ans dans le canton de Vaud [Diabetes and end stage renal disease. Eight year progression in the Canton de Vaud, Switzerland].

Diabetic nephropathy is the first cause of endstage renal disease. The demographic expansion, the increase in the incidence of diabetes and the prolonged survival rates explain the steep increase observed these last 30 years. In the United States, improved treatment has brought to a decline in the incidence of end-stage renal disease in the diabetic population since the mid nineties. We examined the change in prevalence of diabetics on dialysis from 2001 and 2009 in the Canton de Vaud, Switzerland. The prevalence of diabetics on dialysis increased from 18% to 31% in dialysis centers and increased from 1.1/1000 to 1.9/1000 in the diabetic population. These are strong indicators that efforts are needed to improve the renal outcome of patients with diabetic nephropathy.

Dispersal probability distributions and the wave-front speed problem

The speed and width of front solutions to reaction-dispersal models are analyzed both analytically and numerically. We perform our analysis for Laplace and Gaussian distribution kernels, both for delayed and nondelayed models. The results are discussed in terms of the characteristic parameters of the models

[6 phot. d'Angleterre et d'Irlande: Land's End, Dovedale, Waterford, Killarney, don E. Reclus en 1889]

Donateur : Reclus, Élisée (1830-1905)

L' Impacte de la mort en estudiants d'infermeria durant el seu primer període de pràctiques

La mort i el procés de morir són fets quotidians en les persones grans i, conseqüentment, en els centres sociosanitaris, on bona part de les persones usuàries són d’edat avançada. Tot i que es tracta d’un fenomen natural que s’inclou dins del cicle vital de les persones, en la nostra societat la mort encara provoca rebuig, por, ansietat, tristesa i inquietud. En aquest marc, les estudiants1 d’infermeria són un col·lectiu que poden patir especialment l’impacte de la mort. Primer, perquè com a membres de la societat tenen interioritzat el codi social preestablert envers aquest tema i, segon, perquè durant la seva formació estan en contacte amb persones que estan al final de la vida i poden presenciar vivències de mort. En el primer període de pràctiques dels estudis d’infermeria, les estudiants han de fer front a diverses situacions del dia a dia fins aleshores desconegudes. Els conflictes interpersonals amb l'equip de treball i la inseguretat sobre les habilitats i les competències professionals són alguns dels aspectes que acostumen a viure amb més tensió. Tot i això, el que més impacte els provoca és la cura de les persones al final de la vida. Davant d'una situació de tensió, la persona viu un component estressor, que suposa el punt d’inflexió. A partir d’aquí s’activen els components adaptatius, que és el que emocionalment fa que la persona pugui fer front a aquesta situació estressant. A més, hi ha un component de suport, que són les ajudes que té. Segons com es treballi el component adaptatiu farà que la persona reaccioni en un futur de forma més automàtica i inconscient o, al contrari, que la persona respongui de forma més conscient i intencionada. El present treball està concebut per comprendre quins elements psicosocials – components estressors i components de suport– poden afectar a les estudiants que presencien la vivència de la mort de malalts geriàtrics terminals en el primer període de pràctiques en un centre sociosanitari. S’ha dissenyat un estudi descriptiu transversal quantitatiu, de caràcter exploratori, per tal de descriure la freqüència i algunes característiques psicosocials al voltant de la mort en estudiants d'infermeria en el seu primer període de pràctiques, tant a nivell personal com a nivell professional. La mostra de l'estudi són 65 estudiants, la majoria són dones d'entre els 18 i els 29 anys –més d’un 90%–. Els resultats indiquen que un 80% dels futurs professionals estudiats han patit la mort d’alguna persona significativa al llarg de la seva vida; d'aquests, gairebé un de cada quatre presenta dol complicat. Quant a la vivència de mort en les pràctiques, el 83% l'ha experimentat. Tot i aquest elevat percentatge, no totes les experiències tenen una connotació negativa. En prop de la meitat dels casos, les morts són percebudes com una experiència enriquidora i natural. Els components estressors més impactants que les estudiants han viscut durant les pràctiques per la mort d’alguna persona malalta són: la reacció de la família del finat, el patiment que es genera al seu voltant, algun signe o símptoma físic experimentat pel malalt al final del procés, i la pròpia reacció emocional. Els components de suport expressats són: saber gestionar les pròpies emocions, tenir més formació sobre relació d’ ajuda i empatia, tenir més formació en control de símptomes i comunicació, per atendre usuaris –tant malalts com familiars- i que algú els informés i orientés en el procés. Altres resultats a tenir en compte són que la població estudiada té més preocupació o inquietud per la mort i el procés de morir de la persona estimada i menys per la pròpia mort. A més, tot i que la meitat no hagués escollit geriatria com opció a les primeres pràctiques clíniques, gairebé tot el grup estudiat ho recomanaria després d'haver viscut l'experiència. Les implicacions pràctiques d'aquest estudi porten a pensar que es pot reorientar la informació i preparació que es dóna a les estudiants d’infermeria abans del primer contacte amb la realitat dels centres sociosanitaris, així com també el paper de formació i suport que pot fer tant la persona tutora de pràctiques com les infermeres de referència dels diferents centres. En conclusió, caldria dissenyar estratègies formatives i de suport entorn a la preparació psicològica personal de l’estudiant; entorn a l’acompanyament, les cures pal·liatives i el dol; i valorar la seva eficiència en el futur.