La restitution archéologique comme modèle: le cas espagnol

Voici une réflexion autour des restitutions archéologiques et de leurs fonctions du point de vue de la recherche et du point de vue pédagogique. Nous abordons quelques cas méthodologiques propres à l’Espagne, pays où la tendance dominante est à la simple présentation des ruines, protégées ou restaurées suivant des critères d’intervention minimale. Néanmoins, plusieurs expériences de reconstruction ou reconstitution sur place ont été mises en place dans des années 1990. Plus précisément, ces expériences correspondent à deux modèles différents : la restitution sur place et la réplique. Quant au modèle de transfert, il n’a pas été adopté pour la restitution des sites archéologiques, mais il existe de nombreux exemples de monuments médiévaux et d’époque moderne qui ont été déplacés de leur emplacement d’origine.

L'Aigua i el patrimoni industrial de la Garrotxa

L’objectiu d’aquest treball de recerca és el d’establir una “Ruta sobre el Patrimoni Industrial de la Garrotxa” amb la finalitat de potenciar el patrimoni industrial de la comarca; fomentar la seva protecció, rehabilitació i preservació; així com també fer accessible aquest patrimoni als visitants i habitants donant a conèixer diferents tipus d’accés a la ruta: a peu, amb bicicleta o amb cotxe

Anàlisi de les variacions de la humitat del sòl en parcel·les de vinya mecanitzada amb diferent grau d’alteració del sòl i sota diferents distribucions de la pluja a Masquefa (L’Anoia)

S’han estudiat dues parcel·les de vinya mecanitzada, l’una amb un relleu proper a l’original i l’altra amb el sòl modificat per un anivellament del terreny, sense mesures de conservació. Durant els anys 2002 a 2004 s’ha analitzat la relació entre la distribució de les precipitacions i l’evolució de la humitat del sòl, en tres punts de cada parcel·la. Els resultats mostren que, amb una distribució de les precipitacions molt variable, pròpia del clima mediterrani, la humitat del sòl oscil·la més en el punt més alterat, i s’assoleixen amb més facilitat i durant més temps valors extrems de saturació i sequera.

La genealogia a Espanya del segle XVI al segle XX.

En el treball s’intenta recollir el que ha estat la Genealogia a Espanya, des del segle XVI fins als nostres dies. L’estudi, dividit en períodes seculars, abasteix primordialment l’àmbit territorial de Castella, Catalunya i Aragó, reflectint-hi les característiques socials, fonts documentals, autors i obres de cada etapa més rellevants. Tanmateix, es fa ressò de l’impacte que tenen les noves tecnologies en la practica de la genealogia, cosa que ha permès la seva evolució i migració a sectors socials més amplis. Cal afegir que l’aportació tradicional a les ciències socials, s’ha vist incrementada darrerament per tenir una creixent aplicació en altres camps científics.

Transport i emmagatzematge de les àmfores en l'antiguitat:l'aportació de les ciències dels materials

[spa]Las ánforas son ejemplos claros de cerámicas utilitarias que requieren de unas características técnicas necesarias para cumplir su funcionalidad: servir de envase de almacenamiento y transporte. En este trabajo se propone el estudio del comportamiento funcional de estos envases a través de la evaluación de las propiedades mecánicas de resistencia y tenacidad a la fractura. Propiedades mecánicas, ámforas ibéricas, ámforas romanas, tecnología, funcionalidad.

De la Iltiŕta prerromana a la Ilerda tardorromana. Nuevos datos tras dos décadas de investigación continuada en Lérida

La antigua Ilerda (Hispania Citerior), bien conocida por las fuentes escritas y numismáticas republicanas e iniperiales, no contaba con un conocimiento arqueológico paralelo. Las excavaciones continuas de los últimos años han variado sustancialmente este panorama (sobre todo las más recientes) y hoy podemos aventurar su evolución histórica con unos datos más fiables, así como ,su extensión y principales características por etapas.

Las semillas y los frutos arqueológicos: aportación a la reconstrucción paleoambiental

La contribución de los análisis de semillas y frutos a la reconstrucción paleoambiental es más reducida que la de otras disciplinas paleobotánicas, aunque su aportación es fundamental ya que permite identificar a nivel de especie numerosas plantas. No obstante, los problemas en su interpretación son múltiples, lo que hace muy compleja su interpretación paleoecológica. La principal dificultad deriva del hecho de que la mayor parte de los restos provienen de yacimientos arqueológicos, a los cuales han llegado como resultado directo o indirecto de una actividad antrópica. Los de plantas silvestres -mejores indicadoras del entorno de las zonas de hábitat- se conservan principalmente en condiciones anaeróbicas, siendo, pues, los yacimientos de medio húmedo los idóneos para el estudio paleoambiental.

Iltirta y Auso, dos "capitales" regionales en al Hispania republicana

Estudio sobre el papel desempeñado por las ciudades ibéricas de Iltirta y Auso en la primera organización territorial romana de Hispania, en especial durante el siglo II a. de C. Ambos fueron importantes centros de carácter regional; el análisis de los contextos grecoromanos, la numismática y los escasos restos arqueológicos conocidos así lo confirman. En realidad, el proceso fue la continuación de una realidad ya preexistente con anterioridad a la conquista romana.

Sant Llorenç del Montsec (La Noguera): un despoblat medieval

The medieval deserted village of St. Lloreng, a fortified place in the west lands of Catalonia, in Lleida, near Aragon, is studied from its origins in 11th. century unti1 14th.C. The growth and evolution of population during this time is shown by the houses, placed between the castle and the church, some so simply with only one room, some wider. The authors don't know why the village became deserted, but they indicate the possible move of the population into the limits of the Ager valley.

L'Origen de l'arquitectura en pedra i l'urbanisme a la Catalunya Occidental

The consolidation of an agricultural economy based in extensive cereals production influenced the development of the typical communities of the plains of western Catalonia during the second millennium BC and the first centuries of the first and differentiated them from the villages of the coast. This paper analyzes the occupation and exploitation pattems of temtories, settlements and specially the development of stone architecture in the Bronze and Iron Age periods. We characterise the process that leads from the first open-air sedentary settlements to the agricultural settlements in early and middle Bronze Age period and the appearance of wellbuilt houses and town planning during the late Bronze Age. We can asses the contribution of the early Urnfield period and link the kind of settlement, the town plan, the architecture and building techniques - which centuries later characterised the Ibero-Ilergeta society - to their origin during the later Urnfield period: systematic exploitation of lands suitable for agriculture (Urgell, Monegros), the phenomenon of concentration-depopulation and the decrease in number of settlements combined with an increase in size.