Avaluació de la dieta d'una mostra de pacients fumadors i no fumadors

Les principals causes de mortalitat en el món són les malalties cardiovasculars, les malalties respiratòries i el càncer. Entre els factors de risc que predisposen a l’individu a patir aquestes malalties s’hi situen el tabac i la dieta poc saludable així com també la inactivitat física com el consum nociu d’alcohol.

Fermentación colónica in vitro de compuestos fenólicos presentes en el aceite de oliva

La fermentación colónica in vitro ha sido ampliamente utilizada para identificar los compuestos fenólicos procedentes del metabolismo microbiano. A pesar de que este modelo no reproduce idénticamente las condiciones in vivo del colon, proporciona valiosa información sobre el comportamiento de los compuestos para así facilitar su posterior aplicación en estudios in vivo. La identificación y cuantificación de los metabolitos microbianos producidos en el intestino grueso son de gran importancia en el contexto de la biodisponibilidad y de los efectos potencialmente beneficiosos de estos compuestos procedentes de la dieta.

Stable carbon isotopes in archaeobotanical remains and palaeoclimate

Es descriu una metodologia recent per a inferir la precipitació en el passat basada en l’anàlisi de la composició isotòpica del carboni (δ13C) en restes arqueobotàniques. Un cop descrita la base fisiològica de la tècnica, s’il·lustra l’aplicabilitat de δ13C mitjançant un exemple referent al NE peninsular. Hom pretén proporcionar una estimació quantitativa de l’evolució de la precipitació estacional (primavera) i anual al llarg dels darrers quatre mil anys basada en δ13C. Les mostres analitzades comprenen carbons (pi blanc) i llavors carbonitzades (blat i ordi), i s’obtenen estimes pluviomètriques superiors en el passat que actualment, amb una tendència gradual cap a condicions progressivament més àrides. No obstant això, aquesta tendència no esdevé uniforme, i es detecten dues fases de major precipitació (1800-900 aC; 300 aC - 300 dC) alternadament amb períodes relativament secs (900-300 aC; 900 dC - present). Dels resultats presentats també es desprèn que la importància relativa de la pluja primaveral en el passat fou variable. Des d’aproximadament el 300 aC en endavant, el període primaveral subministrà una major proporció de pluja anual que actualment. Contràriament, durant el període 1800-800 dC la seva contribució va esdevenir inferior, i va aparèixer una fase transitòria (800-300 aC) que mostra una recuperació sobtada en aportació primaveral. Posteriorment a aquesta fase la sincronia de canvis en δ13C en granes i carbons suggereix l’arribada del clima mediterrani a la regió.

L'impacte econòmic de la Universitat de Lleida

La tendència descentralitzadora que ha caracteritzat els darrers anys la política universitària ha tingut, sens dubte, un impacte important sobre l’economia de les regions en les quals s’ha ubicat una universitat de nova creació. Els estudis de l’impacte econòmic de la universitat sobre el territori són un instrument important per justificar i incentivar la descentralització geogràfica de l’ensenyament superior. Sobretot en èpoques en què les rigideses pressupostàries exigeixen racionalitzar al màxim els nivells de despesa pública. Aquest estudi aplica la metodologia input-output per quantificar l’impacte que les activitats de la Universitat de Lleida han tingut sobre l’economia del territori. En concret, s’avaluen els impactes de la despesa de la mateixa Universitat, del professorat, de la resta del personal i dels estudiants. L’objectiu principal és arribar a conclusions sobre com un impuls exogen al territori genera producció, renda i ocupació en la mateixa regió.

Registro arqueobotánico de Cataluña occidental durante el II y I milenio a.n.e.

Se presenta una síntesis de los resultados obtenidos en los estudios de semillas y frutos realizados durante los últimos años en la Cataluña Occidental (especialmente en el llamado Llano Occidental Catalán) en yacimientos del II y I milenio a.n.e. Entre las plantas cultivadas destacan claramente los cereales, sobre todo la cebada vestida (Hordeum vulgare) y el trigo común/duro (Triticum aestivum/durum), con escasa presencia de leguminosas, siendo las más representadas la lenteja (Lens culinaris) y el guisante (Pisum sativum). Nuevos cultivos como los mijos (Panicum miliaceum y Setaria italica) o el lino (Linum usitatissimum) se detectan ya desde mediados del II milenio, mientras que otros como la avena (Avena sativa) se introducen en época ibérica. Se han recuperado también testimonios de recolección, como las bellotas (Quercus sp.) o la uva silvestre (Vitis vinifera ssp. sylvestris), así como de la vegetación arvense, principalmente el raygrás (Lolium sp.).

Un país amb 7 territoris

El nou Estatut d’autonomia de Catalunya (2006) preveu la creació de vegueries, enteses en la doble funció d’ens local en substitució de les diputacions i com a àmbit d’actuació perifèrica de la Generalitat. Resta per aclarir l’encaix de la vegueria amb la província estatal. Hores d’ara la planificació del territori i bona part de l’administració perifèrica de la Generalitat s’organitza en 7 àmbits, en tant que l’Estat manté inalterada la seva organització en 4 províncies. S’estudien els precedents històrics de les vegueries contemporànies i en particular el debat i gestació de 9 regions en temps de la Generalitat republicana (1931-1939). Es posa de relleu la important aportació intel·lectual d’Enric Lluch en la reforma i simplificació del mapa de vegueries (de 9 a 7). Es planteja el feixuc trànsit efectuat des de la idea de “província única” al plantejament d’un increment en el nombre de províncies-vegueries.

A wolf in sheep"s clothing: carnivory in dominant sea urchins in the Mediterranean

Arbacia lixula and Paracentrotus lividus are the dominant sea urchins in the Mediterranean sublittoral, where they are key structuring species due to their grazing activity. It has been commonly accepted that competition between both species is minimized by specializing in different algal foods. A. lixula is considered to feed mainly on encrusting coralline algae, while P. lividus prefers fleshy macroalgae. We used stable isotope analysis to test if these species occupy different trophic positions at 3 locations in the western Mediterranean and one in Macaronesia. Our results show unambiguously that A. lixula always occupies a higher trophic level than P. lividus, with a δ15N comparable in some locations to strict carnivores such as Actinia schmidti or Marthasterias glacialis. A temporal monitoring at one locality showed that this signature of a higher trophic level is consistent throughout the year. These results are incompatible with the current belief of an herbivorous diet for A. lixula and suggest that it must be considered an omnivore tending to carnivory in Mediterranean ecosystems, feeding at least partially on sessile animals such as Cirripedia, Hydrozoa or Bryozoa. A parallel analysis of gut contents showed a predominance of vegetal items in both species, although A. lixula consistently had a higher abundance of animal components than P. lividus. Our results challenge the validity of using gut content observations alone for characterizing the trophic behaviour of omnivorous marine invertebrates that feed on a variety of food sources with different digestibility.

Drought tolerance and light requirements of high and low sublittoral species of Mediterranean macroalgae of the genus Cystoseira C. Agardh (Fucales, Phaeophyceae)

Article sobre la tolerància a la sequera i les necessitats de llum d'espècies de l'alt i baix sublitoral de macroalgues de la Mediterrània del gènere Cystoseira C. Agardh (Fucales, Phaeophyceae)

The spreading of the introduced seaweed Caulerpa taxifolia (Vahl) C. Agardh in the Mediterranean Sea: testing the boat transportation hypothesis

The Spreading of the Introduced Seaweed Caulerpa taxifolia (Vahl) C. Agardh in the Mediterranean Sea: Testing the Boat Transportation Hypothesis

Natural or naturalized? phylogeography suggests that the abundant sea urchin arbacia lixula Is a recent Colonizer of the Mediterranean

We present the global phylogeography of the black sea urchin Arbacia lixula, an amphi-Atlantic echinoid with potential to strongly impact shallow rocky ecosystems. Sequences of the mitochondrial cytochrome c oxidase gene of 604 specimens from 24 localities were obtained, covering most of the distribution area of the species, including the Mediterranean and both shores of the Atlantic. Genetic diversity measures, phylogeographic patterns, demographic parameters and population differentiation were analysed. We found high haplotype diversity but relatively low nucleotide diversity, with 176 haplotypes grouped within three haplogroups: one is shared between Eastern Atlantic (including Mediterranean) and Brazilian populations, the second is found in Eastern Atlantic and the Mediterranean and the third is exclusively from Brazil. Significant genetic differentiation was found between Brazilian, Eastern Atlantic and Mediterranean regions, but no differentiation was found among Mediterranean sub-basins or among Eastern Atlantic sub-regions. The star-shaped topology of the haplotype network and the unimodal mismatch distributions of Mediterranean and Eastern Atlantic samples suggest that these populations have suffered very recent demographic expansions. These expansions could be dated 94-205 kya in the Mediterranean, and 31-67 kya in the Eastern Atlantic. In contrast, Brazilian populations did not show any signature of population expansion. Our results indicate that all populations of A. lixula constitute a single species. The Brazilian populations probably diverged from an Eastern Atlantic stock. The present-day genetic structure of the species in Eastern Atlantic and the Mediterranean is shaped by very recent demographic processes. Our results support the view (backed by the lack of fossil record) that A. lixula is a recent thermophilous colonizer which spread throughout the Mediterranean during a warm period of the Pleistocene, probably during the last interglacial. Implications for the possible future impact of A. lixula on shallow Mediterranean ecosystems in the context of global warming trends must be considered.

Time and space: genetic structure of the common sea urchin paracentrotus lividus in the south-eastern iberian coast

Spatio-temporal variability in settlement and recruitment, high mortality during the first life-history stages, and selection may determine the genetic structure of cohorts of long-lived marine invertebrates at small scales. We conducted a spatial and temporal analysis of the common Mediterranean Sea urchin Paracentrotus lividus to determine the genetic structure of cohorts at different scales. In Tossa de Mar (NW Mediterranean), recruitment was followed over 5 consecutive springs (2006-2010). In spring 2008, recruits and two-year-old individuals were collected at 6 locations along East and South Iberian coasts separated from 200 to over 1,100 km. All cohorts presented a high genetic diversity based on a fragment of mtCOI. Our results showed a marked genetic homogeneity in the temporal monitoring and a low degree of spatial structure in 2006. In 2008, coupled with an abnormality in the usual circulation patterns in the area, the genetic structure of the southern populations studied changed markedly, with arrival of many private haplotypes. This fact highlights the importance of point events in renewing the genetic makeup of populations, which can only be detected through analysis of the cohort structure coupling temporal and spatial perspectives.

Estructura y relleno sedimentario de la semifosa neógena de Vilanova (Garraf, Barcelona)

En el presente trabajo se aborda el estudio de una cuenca sedimentaria mediante la utilización conjunta de técnicas de cartografía geológica y datos de subsuelo, provenientes del análisis de sondeos mecánicos y de la determinación de las anomalías de la gravedad. La cuenca presenta una geometría asimétrica en forma de semigraben orientado segun la dirección regional ENE-OSO, controlado por fallas normales en dicha dirección en su límite NO, mientras que por el SE está delimitado por una discordancia. La existencia de un sistema asociado de fracturas, ortogonalmente dispuestas, complica el dispositivo anterior, resultando un basamento estructurado en bloques que configuran pequeñas subcuencas. La modelización gravimétrica de la cuenca en 3D ha permitido obtener un modelo de gran resolución para la geometria del basamento. El modelo geofísico obtenido ha sido contrastado con los datos provenientes de los sondeos...

Lake-level and salinity reconstruction from diatom analyses in Quillagua Formation (Late Neogene, Central Andean Forearc, Northern Chile)

A sedimentary and micropaleontological study of the Quillagua Formation provides a detailed paleohydrological reconstruction of the lacustrine system which occupied the present-day hyperarid Quillagua-Llamara fore-arc Basin (Northern Chile) from lattermost Miocene to Early Pliocene times.

Distribucion de las algas epifitas sobre los ejemplares de Cystoseira mediterranea Sauv.

El estudio de ocho muestras recolectadas estacionalmente en dos localidades de la península del Cap de Creus (nordeste de España), ha permitido identificar un total de 81 táxones de algas epífitas de Cystoseira mediterranea Sauv. De éstas, Peyssonnelia rosa-marina í. saxicola Boudouresque y Denizot, Lithophyllum incrustans Phil., Pseudochlorodesmis furcellata (Zanardini) Boerg. y Feldmannophycus rayssiae (J. Feldmann y G. Feldmann) Augier y Boudouresque se encuentran exclusivamente sobre el disco basal del forófito, Jania rubens (L.) Lamour. es la especie más abundante en el estipe y Ceramium rubrum (Huds.) C. Agardh y Dermatolithon pustulatum (Lamour.) Foslie dominan sobre las ramas. Por otra parte, el supergrupo ecológico Fotófilo Infralitoral (FI) es el mejor representado en las tres partes del talo del forófito, si bien cabe señalar que sobre el disco basal se desarrolla un grupo de algas esciófilas muy característico.

Estructura y relleno sedimentario de la semifosa neógena de Vilanova (Garraf, Barcelona)

En el presente trabajo se aborda el estudio de una cuenca sedimentaria mediante la utilización conjunta de técnicas de cartografía geológica y datos de subsuelo, provenientes del análisis de sondeos mecánicos y de la determinación de las anomalías de la gravedad. La cuenca presenta una geometría asimétrica en forma de semigraben orientado segun la dirección regional ENE-OSO, controlado por fallas normales en dicha dirección en su límite NO, mientras que por el SE está delimitado por una discordancia. La existencia de un sistema asociado de fracturas, ortogonalmente dispuestas, complica el dispositivo anterior, resultando un basamento estructurado en bloques que configuran pequeñas subcuencas. La modelización gravimétrica de la cuenca en 3D ha permitido obtener un modelo de gran resolución para la geometria del basamento. El modelo geofísico obtenido ha sido contrastado con los datos provenientes de los sondeos...