An investment social network beside the Banco de Barcelona, an unusual case?

[cat] L’extensió de les activitats bancàries al segle XIX va ser liderat per alguns grups socials connectats amb el comerç, que van treure profit de la seva experiència i coneixement per estendre la seva influència al voltant del món del crèdit. A la historiografia espanyola, hi ha un conjunt de treballs que s’han centrat en aquesta gent, però en molts pocs casos s’ha fet una classificació que permeti detectar el conjunt de grups econòmics que han liderat el procés de modernització financera de l’Espanya de mitjans del segle XIX. El principal objectiu del treball és l’anàlisi dels grups socials que van formar el Banco de Barcelona entre 1844 i 1854. Aquesta institució va ser important per a la història financera i bancària d’Espanya per ser pionera en la seva activitat creditícia i d’emissió: a més, la seva experiència va servir com a base en la constitució d’un sistema financer modern a Espanya. En una societat com la catalana de mitjans del segle XIX, la confiança era un factor important per explicar la decisió d’invertir. L’aparició de noves companyies i les seves necessitats d’inversió van transformar el comportaments previs. Quin va ser el comportament dels inversors potencials? Va ser el grup que hi havia al voltant del banc el que va ascendir econòmicament en els anys centrals del segle XIX? La resposta és prou clara, els membres del consell d’administració del Banc de Barcelona formaven un grup apart dins dels grups que sorgeixen a l’economia catalana en el seu conjunt.

Qüestionari sociocèntric. Escola i xarxes socials

Projecte de recerca (EDU2011-25960) Ministerio de Economía y Competitividad

Sceaux détachés (originaux en cire), cachets, armoiries, jetons et médailles, dessinés ou gravés. XI 356 numéros (ex-libris armoriés, sceaux dessinés ou gravés, cachets, armoiries, dessins de jetons et médailles, etc.).

Contient : N° 53 Sceau de Catherine d'Alençon, duchesse de Bavière (1416) ; Nos 56 et 57 Sceaux de Jean, duc de Calabre et de Lorraine (31 octobre 1465) et de son fils aîné ; N° 58 Sceau de Marguerite, reine d'Angleterre (1470) ; N° 59 Sceau de Bernardin Bochetel, évêque de Rennes (1564) ; N° 61 « S. Petri, Dei gratia archiepiscopi Tholosani » [Pierre V de Lion ?] ; Nos 62 et 64 Sceau de Robert d'Alençon, comte du Perche (1370 et 1375) ; Nos 72 et 81 Médailles du roi René (dessins) ; N° 73 Sceau de Jeanne, reine de Jérusalem, Sicile et Aragon (1498), avec contre-sceau ; N° 74 Sceau et contre-sceau de Louis de France, duc d'Anjou et roi de Sicile ; N° 75 Sceau d'Isabelle, comtesse du Maine et de Guise (1462), avec contresceau ; N° 76 Sceau et contre-sceau de René d'Anjou, roi de Sicile et de Jérusalem ; N° 77 « [S. Nicolai] ducis Calabrie, Lotharingie, A[ndegavie]..., » avec contre-sceau ; N° 78 Sceau de Pierre, comte d'Alençon, seigneur de Fougères, vicomte de Beaumont (1378), avec contre-sceau ; Nos 79 et 82 Sceau et contre-sceau de Louis II, roi de Jérusalem et de Sicile et comte d'Anjou (1407 et 1408) ; Nos 80 et 88 Sceau et contre-sceau de Robert, comte d'Artois ; N° 84 « S. novum Ludovici, regis Fran. filii, ducis Andegavensis et comitis Cenomannensis, » avec contre-sceau (1374) ; N° 85 Sceau et contre-sceau de Catherine, fille aînée du duc d'Alençon, « comtesse de Montfort, dame de Sonois » ; N° 86 Sceau et contre-sceau de Charles, comte du Maine (1451) ; N° 87 « Scel René d'Anjou, chlr., baron et s. de Mézières et de Thury, » avec contre-sceau ; N° 89 Sceau de Yolande reine de Jérusalem et de Sicile (1428) ; N° 94 Sceau d'Henri de Carinthie, évêque de Troyes ; cf. vol. 3101, n° 8 ; N° 101 Sceau de Charles, comte d'Alençon (1361) ; N° 112 Sceau d'Antoine de Cravant, abbé de la Trinité de Vendôme ; cf. vol. 3113, n° 7 ; N° 113 « Sigillum Johannis, episcopi Silvanectensis » [Jean Neveu † 1499, ou Jean Calveau † 1522] ; N° 115 Sceau de Jean de Tinteniac du Percher, abbé de Saint-Aubin († 1525) ; N° 120 « Scel Pierre, bastart d'Alençon » (1419) ; N° 128 « Constras. Ludovici, regis condam Francor. filii, ducis Andegavie et comit. Cenamanie. » ; N° 154 Sceau de Mathieu, évêque de Troyes (1169-1180) ; N° 257 Sceau de René, duc d'Alençon (1478)

Aspectes sanitaris dels Arxius de les parròquies del terme i vila de Terrassa als Segles XVI, XVII i XVIII

Aquest estudi s'emmarca en la tradició iniciada pels doctors Camps i que consisteix en l'estudi de la medicina a partir de les fonts més directes, provinents sobretot d'arxius parroquials i notarials.En aquesta tesi concretament s'estudia la mortalitat-natalitat així com les epidèmies durant els segles XVI a XVIII a la ciutat de Terrassa. D'aquest estudi s'extreuen també conclusions per a una millor comprensió de les crisis demogràfiques a Catalunya i de la diferent incidència de les diverses epidèmies depenent del territori afectat.

Anàlisi dels aspectes mèdics de la mort violenta a Lleida a la Baixa Edat Mitjana: vol. 1

Aquest treball és el primer volum de la tesi presentada pel doctor Camps i Clemente, publicada pel Seminari Pere Mata per tal de donar-li major difusió. En aquesta tesi, l'autor estudia d'una forma extensa i profunda els episodis de mort violenta reportats a Lleida entre els anys 1308 i 1516. Els 342 procediments estudiats es guarden a la Paeria de Lleida i aporten dades sobre la realitat mèdico-sanitària i social de l'època baix-medieval.

Anàlisi dels aspectes mèdics de la mort violenta a Lleida a la Baixa Edat Mitjana: vol. 2

Aquí tenim el segon volum de la tesi del doctor Camps i Clemente sobre la mort violenta en el territori lleidatà durant els segles XIV i XV

Aspectes sanitaris dels arxius parroquials de Sant Feliu de Cabrera, Sant Genís de Vilassar, Sant Joan de Vilassar i de la Creu de Cabrils en els segles XVI, XVII i XVIII

L'autor exposa aquí el seu treball fruit de l'estudi dels arxius parroquials de dites localitats del Maresme. En concret, el seu estudi està fet sobre els llibres de Naixements, Òbits i Matrimonis. D'aquí n'extreu la informació de caràcter sanitari però també informació sobre la societat de l'època, la demografia i dades estadístiques.

Recursos web per a la classificació

En el número (BiD, núm. 5, desembre 2000) vàrem començar un repàs acurat i per temes de les eines bàsiques de treball per al bibliotecari. Aquest segon recull pretén, selectivament, donar a conèixer alguns treballs (associacions, publicacions, guies, recursos temàtics) lligats amb la classificació i, per extensió, a la indexació. Parlem de classificacions numèriques i alfanumèriques, deixant de banda les llistes d'encapçalament i tesaurus que formaran part d'una nova selecció posterior. Insisteixo que es tracta d'un recull selectiu i no pas exhaustiu (al marge de la selecció de recursos per a les classificacions clàssiques, és a dir, CDU, LCC, Bliss o DDC, les classificacionsgenerades per a especialitats concretes han trobat a Internet una magnífica via de distribució, molt especialment relacionades amb les disciplines cientificotècniques, les ciències de la salut, la literatura grisa i la informàtica i les noves tecnologies del coneixement). Es tracta, en la majoria dels casos, i pel que fa a les classificacions generalistes clàssiques, de guies elaborades per les mateixes biblioteques, de manera més o menys detallada, gairebé com a eines de formació d'usuaris. Un altre grup inclou les classificacions completes, pensades per al maneig del bibliotecari o l'usuari interessat en el món de la classificació i la indexació. Un capítol a part i que per raons òbvies s'ha desenvolupat notòriament aquests darrers anys, són les classificacions com a eina de disposició lògica (generalment jeràrquica)dels recursos localitzables a Internet (sovint adaptacions de la Dewey i molt especialment l'LLC), i, en alguns casos, classificacions pròpies i molt simplificades que parteixen dels principis bàsics de tota classificació: àmbits temàtics i de procedència, i, per als recursos electrònics, tipologia i accessibilitat. La selecció inclou, quan s'ha considerat oportú, uns petits comentaris de contingut i, entre cometes, la traducció d'algunes parts de la presentació del recurs o de comentaris realitzats sobre aquell pels mateixos autors. Per una qüestió simplement d'utilitat, no s'han inclòs referències d'algunes de les classificacions anomenades històriques, és a dir: Classification de Brunet (1810), Baconian Classification (1605), etc. (tot i que es troba informació disponible en xarxa). No s'ha inclòs un apartat exclusiu per a la classificació expansiva perquè es considera que el sistema inventat per Charles A. Cutter (1891) va ser la base i encara ho és de la Library of Congress Classification (especialment pel que fa als "Cutter Numbers").