1000 resultados para ALGAS DE LAS SALINAS DE HUACHO
Resumo:
El paper del DirCom en les organitzacions s un treball de fi de carrera en el que es fa una aproximaci al perfil professional del Director de Comunicaci. Cont una primera part terica, basada en la opini de diversos autors i una segona part prctica en la que sestudia si els tres DirCom entrevistats sajusten a la teoria proposada
Resumo:
Del jingle a la msica pop: una aporximaci a lus de la msica en la publicitat s un treball de fi de carrera en el que sexposa la evoluci que ha patit la can publicitria. En una primera part sexpliquen el diferents tipus de msica que existeixen, en la segona la histria de la msica a la publicitat espanyola i conclou amb un Top-10 de les millors canons dels anuncis.
Alcohol en las relaciones pblicas. Cmo se dan a conocer las marcas a travs de las relaciones pblicas
Resumo:
Treball danlisis i investigaci de ls de les relacions pbliques i el mrqueting experiencial dels anunciants de begudes alcohliques. Tractament de la normativa vigent sobre el tema i estudi dels diferents tipus daccions de comunicaci que porta a terme aquest sector. Profunditzant en dos exemples de marques i la seva comunicaci durant els ltims anys mitjanant les relacions pbliques.
Resumo:
Aquest Treball de Fi de Carrera (TFC) analitza i avalua les poltiques sociolaborals de dos comunitats autnomes: Madrid i Canries. Per realitzar-lo s ha investigat tant a nivell qualitatiu com quantitatiu, les politiques sociolaborals que es desenvolupant en les dos comunitats per mitja dels plans y programes d actuaci, realitzats per les seves Consegeries de Govern. Per realitzar l'estudi quantitatiu de cada comunitat autnoma, s ha calculat i analitzat a nivell estadstic, les poltiques sociolaborals, per mitj d'unes variables i rtios determinats. Els programes que s' analitzen en aquest estudi sn el Pla de Formaci Professional que ve desenvolupant la Comunitat de Madrid durant els ltims anys, i el Pla per a la Dona a Canries.
Resumo:
Lobjectiu daquesta tesina s donar a conixer la tasca dels mediadors lingstico-culturals entre pares i mares xinesos i educadors catalans. La tesina s estructurada en tres parts: a la primera, presentem una panormica general de la immigraci xinesa a Catalunya; a la segona i a la tercera, analitzem els aspectes lingstics i culturals de la mediaci, emfasitzant els trets propis de lmbit escolar i els casos ms complexos de transferncia de referents culturals. A les conclusions descrivim el perfil del mediador i, finalment, adjuntem un glossari amb la terminologia prpia de lmbit educatiu.
Resumo:
Durante la dcada de los 60 Espaa vivi su particular edad de oro y uno de los periodos de transformaciones ms radicales de toda su historia en su economa y su sociedad. La dcada que empez con el Plan de Estabilizacin acab con una pas ya plenamente industrial, atravesado por el movimiento interior y exterior ms grande de personas de su historia, con un campo que se fue vaciando rpidamente y, consecuentemente, se fueron imponiendo transformaciones de su agricultura que la alejaron definitivamente del modelo de la agricultura tradicional; fue esta la dcada de mayor crecimiento econmico del siglo XX (y por extensin de la historia). Lo nico que se mantena intacto era el sistema poltico, que haca del tardo-fascismo y del nacional-catolicismo espaol la gran anomala del concierto europeo, junto a su vecino ibrico. De manera que en Espaa los aos gloriosos del capitalismo keynesiano, amn de empezar con notable retraso respecto al resto del mundo capitalista avanzado, se caracterizaron por una particular cojera en la aplicacin del modelo occidental de la poca; una cojera consolidada de la mano de los intereses militares y geopolticos estadounidenses y acentuada por las transformaciones a que obligaba una desastrosa crisis de balanza de pagos. Es decir, se asisti a una indita aceleracin del crecimiento pero sin paralela construccin del Estado de Bienestar. Cmo influy esta circunstancia sobre los niveles de bienestar de los espaoles y las espaolas? De qu magnitud eran durante este perodo las desigualdades y cmo evolucionaron? Responder a estas preguntas desde la perspectiva de los ingresos y de la alimentacin es el objetivo de esta investigacin.
Resumo:
Este artculo se organiza en los siguientes apartados. En el primero, se presentan las fuentes y los datos de las estadsticas espaolas sobre consumo de leches de origen animal y se discute las limitaciones del anlisis basado en los valores medios. A continuacin se presentar una metodologa de correccin y ajuste de estos indicadores y a partir de la cual podrn inferirse las distribuciones de consumo del conjunto de la poblacin espaola. En el segundo, se sigue con la aplicacin de este procedimiento a los datos provinciales espaoles comprendidos entre 1925 y 1981 y se comentan los resultados bsicos obtenidos. Por ltimo, se profundiza en el estudio de las tendencias de consumo a lo largo de ese perodo tanto a travs del anlisis de las estructuras de consumo como de sus pautas territoriales. La conclusin situar brevemente los resultados principales en el contexto de la transicin nutricional espaola en el siglo XX y cerrar con unas observaciones sobre la naturaleza de la metodologa aplicada, sus limitaciones y posibilidades.
Resumo:
Existen en el medio teatral varias tcnicas de entrenamiento vocal para el actor de teatro. Pueden usarse siempre las mismas tcnicas indiferentemente del sujeto? Es posible obtener de un ejercicio vocal siempre los mismos resultados o beneficios? Al analizar las rutinas bsicas utilizadas en la preparacin vocal para teatro desde las patologas funcionales de la voz, es posible afirmar que no todos los sujetos estn en disposicin fsica de cumplir con determinadas exigencias particulares. Este trabajo analiza las diferentes patologas funcionales de la voz partiendo de algunos ejercicios en los entrenamientos de Linklater y Houseman enfocados desde el manejo de patologas.
Resumo:
En el presente trabajo de investigacin realizamos un anlisis sobre el impacto de la revolucin digital en las industrias culturales. Reflejamos como el Derecho espaol se adapta a las nuevas necesidades de la tecnologa para garantizar la proteccin de la Propiedad Intelectual (PI). Indagamos en las competencias de las entidades de gestin y que se encargan de la gestin de los derechos de autor as como la aplicacin conjunta del canon digital. Nuestro objetivo general es mostrar cuales son las particularidades del nuevo contexto cultural-digital, esclareciendo cual es el papel que cada uno de los actores implicados desarrolla, as como mostrar cual es el valor econmico, legal y social que esta tendencia de consumo representa para el desarrollo cultural y tecnolgico en el territorio espaol. iv. Al present treball dinvestigaci realitzem un anlisi sobre l impacte de la revoluci digital a les indstries culturals. Reflectirem com el Dret espanyol sadapta a les noves necessitats de la tecnologia per garantir la protecci de la Propietat Intellectual (PI). Indagarem en les competncies de les entitats de gesti i que sencarrega de la gesti dels drets dautor, aix com laplicaci conjunta del canon digital. El nostre objectiu general s mostrar quines sn les particularitats del nou context cultural-digital, aclarint quin s el paper que cadasc dels actors implicats desenvolupa, aix com mostrar quin s el valor econmic, legal i social que aquesta tendncia de consum representa per al desenvolupament cultural i tecnolgic al territorio espanyol.
Resumo:
El grau de mortalitat de les empreses familiars en el canvi de generaci es un factor clau per aturar-se i estudiar el per qu i les seves causes. Una empresa a curt termini pot ser molt rentable i puntera per sense una bona estratgia per perdurar en el temps no podr avanar o afrontar els canvis de mercat. El factor que defineix la continutat es el lideratge. El lder guia, renova lestratgia, prepara els successors, s perseverant en les seves metes i segueix un model organitzacional comprs per la cultura, lestratgia i lestructura de lorganitzaci. Les empreses familiars afronten nombrosos reptes. La successi s un dels principals reptes. La vocaci en la continutat s un dels elements en els que diferencia lempresa familiar i lempresa no familiar. Tenen una cultura forta i un sistema de valors que s el nexe com en la cultura de lempresa. La voluntat de control de lempresa en pocs membres, el retard en el procs successori, la barrera dentrada a nous accionistes i de membres externs professionalitzats dificulta levoluci contnua necessria. No es sol distingir la diferncia entre lempresa i lempresa familiar, que sn dues realitats molt diferents. Un consell de famlia tracta especficament aquestes dues realitats i promou la continutat i el comproms entre elles. Aquestes mesures no redueixen el paper de la famlia, sin que donen prioritat als temes empresarials. Hi ha diversos models dempresa familiar. Aquests models van evolucionant en funci del creixement de lempresa, en el tipus de famlia propietria, en la seva estructura organitzativa, en mans de qui resideix la propietat i el tipus dempresa familiar. Segons la propietat es divideix en empresa de propietat nica, en el qual el fundador s lempresari que dirigeix el negoci, el consorci de germans, en qu la propietat passa als fills i solen aparixer diferents valors, estils i opinions, i, per ltim, el consorci de cosins, les segents generacions. En aquesta etapa sarriba a una elevada complexitat de gesti. El tipus de propietat no determina el tipus dempresa ni el seu grau de creixement per solen anar acompanyats. Amb el pas del temps els models dempresa familiar van evolucionant de mononegoci, a diversos negocis relacionats i finalment a holding, i dempreses de treball familiar, a direcci familiar a govern de famlia. s important que el consell de famlia tingui un protocol familiar que imposi una srie de regles abans establertes per consens, que promoguin la convivncia, lharmonia, la no dispersi del capital ... etc. Triar un lder s vital en la lleugeresa de preses de decisi en la gesti.
Resumo:
La integraci laboral de les persones discapacitades s un procs que t com a objectiu la feina integrada en empreses normalitzades, s a dir, aconseguir una feina exactament igual y en les mateixes condicions de tasques, salari i horaris que la resta de treballadors que formen part de lempresa. Tot i que de vegades poden donar-se diversos factors (ja siguin de tipus econmic, social, ambiental o personal) que tinguin una influncia de forma directa o indirecta en la persona amb discapacitat i en conseqncia es quedi en un punt determinat dins del procs daccs a la feina normalitzada.
Resumo:
La Directiva s una norma de resultat. Quan els Estats membres incompleixen la seva obligaci de transposar la Directiva en termini i correctament al Dret intern, el principi defecte directe, com a construcci jurisprudencial, permet als particulars invocar la Directiva en front de lEstat. El Tribunal de Justcia de les Comunitats Europees s contrari a laplicaci de lefecte directe horitzontal o entre particulars de la Directiva. Si lefecte directe no s daplicaci, per palliar l incompliment entren en joc el principi dinterpretaci conforme o el principi de responsabilitat de lEstat infractor pels danys ocasionats.