1000 resultados para programari lliure
Resumo:
En el siguiente documento podr encontrar de una forma clara y entendedora, a travs de la creacin de un sencillo aplicativo, el mecanismo para la creacin de una aplicacin J2EE basada en el framework de desarrollo Yakarta Struts. En el mismo partir desde cero, desde el inicio en la captacin de requerimientos, pasando por la etapa de anlisis y diseo y la posterior implementacin.
Resumo:
Aquest projecte presenta una soluci integral e integrada per a la gesti dequipaments pblics municipals. s integral ja que contempla tots els aspectes de la gesti, mitjanant diferents canals en funci del perfil dusuari que lutilitza ; s integrada ja que proporciona una soluci integrada amb lERP corporatiu existent actualment a lAjuntament per al qual sha desenvolupat. El projecte presenta els segents canals de gesti: Aplicaci Windows desenvolupada en .NET, Extranet de gesti amb gesti de continguts, Aplicaci web per dispositius mbils i Web informativa de recollida selectiva i neteja viria. El projecte tamb disposa de connexi al gestor documental Documentum de EMC2.
Resumo:
Aquest projecte representa una recerca en les classes basat en l'eficcia de la combinaci entre activitats de lectura i d'escriptura, textos i tecnologia. Presenta un currculum b dissenyat que ofereix material als professors per a planificar la instrucci en primria i en pre-escolar. Els materials sn una selecci de textos considerats com uns mediadors de la instrucci. Lestudi proporciona un model preliminar per a un currculum basat en textos que ajuden en la lectura i escriptura i en les habilitats inicials. Les lectures sn llibres tipus lbum. Dues dcades en el camp dels llibres infantils, illustradors, autors, editors han prestat una major atenci a les maneres del procs d'adquisici de la lectura i de l'escriptura. Aquest estudi representa un pas per a incloure aquest tipus de materials de lectura. Tres caracterstiques de text s'han identificat: a) el contingut lingstic a nivell de la paraula, i a nivell de l'estructura del text (repeticions dels patrons sintctics i textuals); b) la diversitat de gnere dels llibres (llibres de narraci i d'informaci); i c) el control de la crrega cognitiva (densitat de paraules, repetici i predicci del contingut i relaci illustraci-text). Els participants en aquest estudi eren 25 nens de primer curs i 23 nens pre-escolars i els seus professors (CEIP Lavinia de Barcelona). L'escola va ser seleccionada per la seva disposici a l's de tecnologies i els seus interessos de participar en aquest projecte experimental. Durant l'any 2007-08 van desenvolupar aquests textos, les activitats i el programa de tecnologia (Veure www.princepsiprinceses.blogspot.com, i www.conills.blogspot.com). Els efectes de la qualitat instruccional, de la selecci de textos i de l's de la tecnologia s'han d'observar en les diferncies en les prctiques de les professores, en les habilitats dels nens i en l's de tecnologies en les sales de classe.
Resumo:
A partir dels resutats de la prova d'angls de la Selectivitat els anys 2007, 2006 i 2005, s'han seleccionat 8 instituts de secundria (titularitat pblica) que han obtingut resultats ms alts i s'han estudiat les possibles caracterstiques que contribueixen al seu bon funcionament.
Resumo:
El projecte Aprenentatge de llenges i coneixement de cultures a travs dun web potic sha centrat en la continuaci del treball realitzat en aules d'acollida i en classes amb diverses cultures presents a l'aula i en la verificaci de laprenentatge de llenges mitjanant la poesia contempornia.
Resumo:
Lescola catalana t plantejats un seguit de reptes pel que fa a leducaci lingstica de tots els infants, siguin nascuts a Catalunya, siguin vinguts daltres regions, s a dir, la tasca daugmentar i millorar tant els seus repertoris lingstics com els usos socials de les llenges que els componen, molt especialment el catal, la llengua de lescola i del pas. Calen canvis substancials en els plantejaments didctics per ensenyar- aprendre les llenges de lescola. Els docents tenen, en aquest sentit, un paper crucial. Han de disposar de nous repertoris didctics adequats als nous contextos i, per introduir progressivament innovacions ms profundes, han de poder construir representacions renovades de la llengua i la comunicaci, del plurilingisme i de lesdevenir plurilinge, de lensenyament a grups daprenents tan diversos. Les experincies viscudes com aprenents i, ms tard, com a professors, les histries de vida lingstica i educativa, tenen sovint ms pes en les decisons i actuacions dels docents que la formaci que han rebut o reben. En alguns aspectes les seves prctiques sn resistents al canvi i poc poroses front a les accions de formaci clssiques, basades en models transmissors, gens favorables a la desestabilitzaci de les velles creences. El projecte presentat pel grup PLURAL s'ha centrat en l'estudi dels processos de formaci de professors de llenges de diferents nivells del sistema educatiu, per tal de trobar vies de canvi i innovaci del seu pensament i de les seves actuacions a fi de ajustar els seus gestos professionals als nous contextos plurilinges escolars a Catalunya.
Guia dactivitats integrades de llengua i continguts daltres rees curriculars per a aules multilinges
Resumo:
La finalitat del projecte s proporcionar eines a la comunitat educativa per encarar de manera eficient lensenyament de la llengua en contextos amb presncia important dalumnat nouvingut. Per assolir aquest objectiu shan aplicat els principis de la metodologia densenyament de la llengua a travs de les altres rees curriculars (o ensenyament integrat de llengua i continguts) en el disseny dun conjunt dactivitats daula per al cicle mitj dEducaci Primria.
Resumo:
S' ha realitzat una anlisi de processos comunicatius i didctics en un treball de matemtiques a Primria en llengua anglesa, emmarcat dins un projecte escolar plurilinge. El treball s' organitza en forma de recerca-acci que analitza dos objectius principals: (a) elaboraci de propostes d' activitat matemtica i de formaci de professorat, i (b) anlisi del treball realitzat en una experincia escolar. Els resultats mostren que: (1) Les dificultats generals observades, es centren ms sobre el contingut de la llengua matemtica (anomenat L4), pel damunt de les prpies de ls de la llengua anglesa L3. (2) Les decisions del professorat privilegiant ls de L1 i L2 (catal i castell) per a treballar L4 shan mostrat positives i adients. La proposta elaborada, que segueix el model CLIL (Content Language Integrated Learning) ha estat positiva i reproduble (3) Ha estat possible constatar un bon treball amb els estudiants de formaci inicial de mestres de llengua estrangera futurs docents dins l'assignatura de Matemtiques i la seva Didctica.a la Formaci de professorat. Tanmateix es reconeixen dificultats degudes al poc coneixement previ dels estudiants en L3 i L4 i el fet de ser la primera experincia daquest tipus que realitzen. (4) Lalumnat de lescola s capa de tenir una bona conversa oral en angls al final de Primria, que creix en qualitat fins dominar estructures causals prpies del raonament deductiu. (5) Lalumnat guanya en confiana en ls de les quatre llenges ,(6) el professorat incorpora relativament elements didctics nous en la seva acci pedaggica.
Resumo:
Laparici de la demanda dun nou tipus de professor de primria i secundria, que ha dafegir a les competncies professionals fins ara exigibles de tot bon professor, la capacitat densenyar la seva matria a travs duna llengua estrangera en aules denominades AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua) en Semiimmersi (SI) justifica el treball desenvolupat en el marc del projecte 2006ARIE10011. Els formadors del Mster en Formaci Inicial del Professorat de Secundria (FIPS) de la UAB (especialitats dangls, cincies socials i cincies naturals) i del Curs de Qualificaci Pedaggica (CQP) de la UdL (especialitat dangls) han collaborat en el disseny dun component formatiu en tcniques densenyament AICLE (CLILC), com a constituent del futur Mster Oficial que habilitar per al exercici de la professi Professor dEducaci Secundaria Obligatria i Batxillerat (ORDEN ECI/3858/2007, de 27 desembre; BOE 312)(...)
Resumo:
Aquest projecte revisa la narrativa al voltant del fracs escolar a partir del desenvolupament de deu histries de joves set nois i tres noies- de Catalunya en situaci dexclusi escolar. Dins daquesta marc la recerca sha articulat a partir de tres eixos: (1) La realitzaci dun mapa dels estudis realitzats a Catalunya entorn al anomenat fracs escolar, amb la finalitat de situar i contextualitzar les seves narratives dominants. (2) La recerca entorn a les histries biogrfiques dun grup de joves per explorar alternatives a lactual crisi internacional de lescola secundria que es reflecteix, entre daltres fenmens, en els elevats ndexs dabandonament daquesta etapa educativa per part dels estudiants. (3) La recerca conclou amb una srie de consideracions que pretenen contribuir a una narrativa a favor duna escola inclusiva per a leducaci secundria que tingui en compte les experincies i sabers daquests joves que, per diferents raons, no finalitzen la seva educaci bsica.
Resumo:
La finalitat daquest document es presentar un conjunt de resultats de recerca i dinnovaci al voltant de laprenentatge servei, una metodologia prctica deducaci en valors i per a la ciutadania que combina el servei a la comunitat amb laprenentatge de coneixements i valors. Els objectius bsic que es busquen sn: fonamentar tericament laprenentatge servei, analitzar experincies rellevants i impulsar accions per afovorir la seva implantaci en el nostre sistema educatiu formal i no formal. Lamplitud dobjectius ens obliga a diferenciar els resultats de recerca daquells vinculats a la innovaci. Pels que fa als primers els de recerca es presenten tres treballs complementaris per documentar i analitzar bones prctiques daprenentatge servei: 1) lestudi dexperincies realitzat conjuntament entre els protagonistes i els investigadors usant com a metodologia la etnografia histrica; 2) lestudi etnogrfic en situaci natural dexperincies paradigmtiques en lmbit de laprenentatge servei, i 3) la classificaci i anlisi quantitatiu dexperincies properes a laprenentatge servei que shan detectat en revistes pedaggiques de relleu. Aquestes recerques ofereixen un bagatge experincial ampli i obren camins per una reflexi terica ms acurada. Pel que fa als objectius dinnovaci es presenten en els annexos els segents treballs: la collaboraci amb el Banc de Sang i Teixits de Catalunya per implementar una proposta daprenentatge servei, de la que es presenten uns materials didctics; el desenvolupament amb Institut Municipal dEducaci de Matar dun pla per acordar experincies daprenentatge servei entre centres educatius i entitats de la ciutat; i finalment dos treballs sobre el lloc de laprenentatge servei en lEducaci per a la ciutadania i, per una altra part, un treball de sntesi sobre la formaci del professorat en la metodologia de laprenentatge servei.
Resumo:
La comunicaci de les idees grcies a l's de llenguatges diversos permet l'emergncia de nous coneixements, tant en les cincies com a les classes de cincies. La condici s que correspongui a un dileg en el qual es plantegin preguntes, i s'expressin les idees, les quals han d'evolucionar per tal d'elaborar una resposta raonable a la pregunta inicial. L'ensenyament de les cincies a l'escola necessita aquest dileg, que noms ser possible si els estudiants i els professors desenvolupen les competncies lingstiques prpies de l'activitat cientfica, tal com es presenten avui en els diferents mitjans de comunicaci. Amb aix, els alumnes i els professors han d'interaccionar amb informacions presentades amb formats diversos i poder 'navegar' per internet de manera intencionada; a ms a ms han de ser capaos de mantenir un dileg comproms i intelligent que els permeti intervenir en experiments propis dels coneixements escolars, construir evidncies amb un s adequat del llenguatge multimodal (signes, imatges, grfics.) i donar significat a nous esdeveniments que siguin rellevants per a les cincies
Resumo:
El projecte pretenia analitzar com l's de les noves tecnologies incideixen en un procs de formaci permanent per afavorir la participaci i lapropiaci de les noves mirades als fenmens, la innovaci en didctica de les cincies experimentals i les cincies socials. El projecte ha tingut una durada d'un any i s'ha realitzat a Catalunya. En el projecte han intervingut tres formadors de la UAB i els Camps d'Aprenentatge depenents del Departament d'Educaci. El desenvolupament del projecte ha tingut lloc en base als materials elaborats o transcrits durant diferents sessions virtuals, en les que s'ha utilitzat una plataforma sincrnica, i en diferents sessions presencials. Els resultats del projecte mostren que tot i que el canvi de les mirades sobre els fenmens del mn s un procs lent, l'us de la plataforma combinada amb sessions presencials, i l'anlisi i la discussi dels resultats amb els formadors, afavoreix aquest procs de canvi.
Resumo:
En estudis anteriors al que ara us proposem i en diferents articles realitzats pels components daquest grup de recerca sha constatat que el professorat que ha datendre grups dalumnes amb adaptacions curriculars, programes diniciaci professional, alumnes amb difcil inclusi acadmica i escolar que aquests docents haurien de rebre una formaci psicopedaggica per adequar-se al trets caracterstics dels alumnes i per aplicar una metodologia que desperti en els alumnes la illusi per seguir formant-se i les estratgies organitzatives i de planificaci per fer un ensenyament de qualitat. El professorat ha dadquirir una srie de competncies que li permetin donar resposta a les necessitats dels alumnes. Estudis previs constaten que hi ha una gran necessitat pel que fa a les competncies personals i participatives per sobre de les tcniques. Tot i que tamb s molt important apostar per les metodolgiques. Aquesta formaci l'haur de rebre al llarg de la seva acci docent i est lliga amb el concepte Lifelong learning que es proposa arreu de la Uni Europea con un dret i una obligaci per aconseguir la constant adequaci a les demandes socials i a les necessitats personals, aix com assolir la progressi professional i laccs a noves etapes educatives:No hi ha dubte que una professi com la docent que requereix un domini competencial tan exigent desvetlla la curiositat per iniciar recerques i la necessitat desmerar esforos per facilitar que tingui xit la inserci dels nous professors i professores en lentorn socioeducatiu durant el perode llindar. Cal saber qu passa, qu ocupa i qu preocupa a Europa en relaci al professorat i a la seva formaci, sobretot que cal desenvolupar en el perode previ i com es facilita la transici des daquesta formaci inicial per assolir una rpida i efica inserci a la professi docent.
Resumo:
El projecte Formaci de professorat per a una educaci matemtica de familiars en contextos multiculturals ha consistit en el desenvolupament i anlisi destratgies formatives en matemtiques per a familiars dalumnat de primria i secundria. El projecte dna resposta a la necessitat de donar eines als familiars de lalumnat per a facilitar-los laccs a les matemtiques que estan aprenent els seus fills i filles i poder ajudar-los. Daquesta manera se superen les distncies existents entre les matemtiques que coneixen els pares/les mares i les que sensenyen a lescola, que sincrementen en el cas de famlies provinents daltres pasos, i es contribueix a desenvolupar una educaci de qualitat que faciliti lassoliment duna igualtat de resultats educatius entre lalumnat, en el respecte a les diferncies entre cultures, i establint lligams entre lescola i la comunitat. A travs del desenvolupament de dos tallers de matemtiques per a familiars, a una escola de primria i a un institut de secundria, i partint del coneixement existent en educaci de persones adultes i del dileg igualitari entre les diferents persones participants, shan pogut identificar elements rellevants en la formaci matemtica de familiars que faciliten el seu aprenentatge de les matemtiques, aix com estratgies per a ajudar els seus fills/es en laprenentatge de les matemtiques. Partint daquestes situacions reals de formaci de pares i mares que shan donat als tallers, shan creat materials didctics que poden ser emprats en altres contextos de formaci de familiars: per una banda, un recull de materials en format llibre que poden ser emprats per part de professorat que treballi en formaci de familiars o pels propis familiars per a treballar amb els seus fills/es; per altra banda, un material audiovisual amb situacions claus que illustren estratgies i elements rellevants per a la formaci matemtica de familiars.
