A tradução de negócios e projetos on-line na empresa Bloomidea

Relatório de estágio de mestrado em Tradução e Comunicação Multilingue

Free Medical Information Doctor = Publisher

Today, doctors can be publishers – computer technology and the internet make it possible, and book projects are tempting in terms of money. A doctor who publishes his own textbooks can earn many times what he would be paid in royalties by a publishing house. More important than this, however, is the fact that a doctor who writes and publishes wants his texts to be read by as many colleagues, students and patients as possible. The best way to achieve this is through free parallel publication of these texts on the internet

Activem la filosofia del llenguatge

En el projecte de millora de la qualitat docent “Activem al filosofia del llenguatge” hi han participat 11 professors i professores de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Girona i la Universitat Rovira i Virgili. Aquest grup de docents constitueixen la pràctica totalitat del professors que imparteixen regularment matèries de filosofia del llenguatge en les universitats catalanes. Aquest projecte ha consistit en dissenyar, elaborar i aplicar diferents eines que tenen per objectiu ajudar als alumnes a passar d’una actitud passiva de receptors de classes, a una actitud activa vers els continguts dels cursos troncals de filosofia del llenguatge. La contribució al canvi d’actitud del “rebre” al “fer” s’ha buscat amb la combinació de diferents propostes: la selecció de textos clàssics breus, importants i clars que els estudiants tenien que llegir i rellegir amb deteniment relacionats amb cadascun dels temes tractats en el curs i, vinculat a això, l’elaboració de “preguntes per a guiar la lectura” que ajuden als estudiants a centrar la atenció en els aspectes més pertinents i importants de cadascun d’aquests textos, l’elaboració de dossiers electrònics vinculats a cadascun dels diferents temes que es tracten en aquests cursos, l’elaboració per a cadascun dels temes de diferents exercicis i “preguntes de discussió”, la creació d’un fòrum de discussió electrònic, i la celebració de “jornades de debat” que es centraven en algunes de les “preguntes de discussió”. Hem pogut constatar la necessitat de trobar en el futur maneres d’aplicar les diferents eines que hem dissenyat de forma que els estudiants facin ús de forma encara més general d’aquestes eines.

D'alumnes a mestres: explorant records escolars de noves generacions de mestres. Una mirada qualitativa i de gènere

Aquest treball de recerca té la finalitat de conèixer com noves generacions de mestres van construint la seva identitat professional. Com que la recerca es situa a l’inici del seu pas per la formació inicial, el que es pretén analitzar són les concepcions i l’experiència prèvies que han tingut amb el món docent durant la seva trajectòria escolar. Es vol comprendre quines poden haver estat les motivacions que les han i els han portat realment a escollir la carrera de Mestres, quines expectatives tenen sobre la professió des de la vivència personal de ser testimonis d’una professió que ara volen convertir en la seva. El disseny respon a una investigació de caràcter exploratori i descriptiu i el mètode d’investigació s’ha basat en l’anàlisi de contingut de textos autobiogràfics elaborats en el context d’una assignatura de primer de Grau en les carreres de Mestres. La informació s’ha analitzat amb el programa d’anàlisi qualitativa Atlas.ti.

Narrative Diagrammatik. Mit einer Modellanalyse: Die Diagrammatik des "Decameron"

Taking as a starting point the seeming inconsistency of late-medieval romances notoriously 'run wild' (verwildert), this article is concerned with the description of an abstract form of narrative coherence that is based on the notion of the diagrammatic. In a first section, this concept is illustrated in a simplified manner by an analysis of Boccaccio's Decameron based on two levels of spatial structure: that of the autograph Berlin manuscript (Codex Hamilton 90) and that of the recipient's mental visualisation of the relations between the frame and the tales of the work. It is argued that the connectivity of the work as a whole depends on the perception of those two spatial representations of the plot. A second section develops this concept in a more theoretical fashion, drawing on Charles Sanders Peirce's notion of diagrammatic reasoning as a way of perceiving relations through mental and material topological representations. Correspondingly, a view of narrative is proposed that does not depend on the traditional perspective of temporal sequence but emphasizes the spatial structure of literary narrative. It is argued that these conditions form the primary ontological mode of narrative, whereas the temporal development of a story is an aesthetic illusion that has been specifically stimulated by the narrative conventions of approximately the past three centuries and must thus be considered a secondary effect. To conclude, an interpretation in miniature of an aspect of Heinrich von Neustadt's Apollonius von Tyrland that seems to have 'run wild' is undertaken from a diagrammatic perspective.

Auschwitz : tres autors per a la memòria.

Introducció esquemàtica a la literatura de l'holocaust i comparació de l'obra de tres autors: Primo Levi, Imre Kertész i Maria Àngels Anglada. S'analitza una obra de cadascun d'ells. Les tres obres parlen de la vida quotidiana dels camps d'extermini nazis, es compara què tenen en comú i les diferències entre les tres, des del punt de vista humà i també dels recursos literaris; es fa referència al fet de crear i de conservar la humanitat en circumstàncies extremes.

El Jaufré i els seus patrons temàtics

El Jaufré és una obra que ens permet explicar, de manera molt il·lustrativa, la particular concepció medieval de la creació literària. L'autor del Jaufré, com els altres autors de ficció medievals, reescriuen les autoritats literàries i la tradició. No són ni creadors d'històries ni de referents nous. D'aquesta manera, per una banda, en comparar aquesta novel·la amb El cavaller del lleó de Chrétien de Troyes tenim un clar exemple de la reescriptura d'un text d'una autoritat com era l'autor francès de les novel·les artúriques. Per altra banda, el Jaufré també reflecteix la tradició i el folklore que servien de base temàtica a la ficció medieval i això ho podem comprovar si fem una anàlisi paral·lela, al mateix temps, amb els Lais de Maria de França. Amb tot, en paral·lel, podrem assenyalar algunes particularitats del Jaufré, que les té, en part degudes a la data més tardana de la seva escriptura i a l'origen cultural del seu escriptor (no pas francès, ni bretó), com poden ser les pinzellades de paròdia amb les quals descriu alguns fets de la narració que serien del tot impensables en el tractament que n'hagués fet un autor com Chrétien de Troyes o com pot ser la intenció crítica de la seva realitat política concreta.

Els premis literaris a Catalunya i en català fora del Principat (anys 2000-2001)

Peer-reviewed

Homer and the New Testament as "Multitexts" in the Digital Age ?

The field of classical studies has undergone a radical transformation with the arrival of the digital age, particularly with regard to the editing of ancient texts. As Umberto Eco (2003) pointed out, the digital age may mean the end of the history of variants and of the notion of the "original text." Among the texts of antiquity, the editing of Homer and of the New Testament are more especially susceptible to the effects of digital technology because of their numerous manuscripts. Whereas the "Homer Multitext" project recognizes that the notion of a synthetic critical edition is now seriously brought into question, the prototype of the online Greek New Testament continues to be based on the aim of obtaining a unique text, in the style of a printed critical edition. As it moves from a printed culture to the digital age, the editing of the Greek NT is also confronted by the emergence of non-Western scholarship. For example, the presence is to be noted of Arabic Muslim websites that examine Greek New Testament manuscripts but without directly interacting with Western scholarship.

Reconstrucció del clima durant el viatge de Fa Xian : influències climatològiques en la introducció del budisme a la Xina

S'examinen les possibles influències del canvi climàtic sobre les motivacions i les condicions d'un dels grans pelegrins budistes xinesos del segle quart, en el seu viatge cap a la Índia a la recerca de texts sagrats.

La valoració del coneixement de la llengua pròpia i del dret propi de Catalunya en la provisió de places del personal al servei de l’administració de justícia

La recerca proposa l’estudi del contingut i abast de les principals disposicions normatives que ordenen la valoració del coneixement de la llengua i el dret propis de Catalunya en la provisió de les places judicials. L’anàlisi de la tramitació parlamentària de les disposicions ha permès posar en context decisions del legislador, oferint instruments d’hermenèutica útils per resoldre debats interpretatius que avui es plantegen en seu doctrinal. La recerca inclou l’estudi dels efectes d’aquests textos normatius, en tant que permeten mesurar-ne la seva eficàcia i s’han de tenir en compte en el debat de les reformes que, eventualment, puguin desplegar-se. Des de la perspectiva d’anàlisi de les polítiques públiques, la recerca descriu les principals mesures formulades i implementades per les diferents Administracions Públiques, i molt especialment per la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de corregir disfuncions que presenta aquest marc legal i reglamentari. La recerca ha posat en evidència que el règim jurídic que ordena l’aptitud lingüística i el coneixement del dret propi de Catalunya per part del personal judicial es caracteritza per la seva complexitat i falta de coherència. La valoració del coneixement de la llengua i el dret propis de la Comunitat Autònoma s’ha regulat molt tardament. Com a regla general, es valora com un mèrit en la provisió de la plaça, sotmès a més a intenses controvèrsies pel que fa a la determinació dels barems de puntuació concedits. En certs casos, com és el cos de Fiscals substituts, la valoració de la llengua i el dret propis de la Comunitat Autònoma ni tan sols es valora com un mèrit. Simplement no es té en compte. Pel que fa referència als secretaris judicials, la darrera reforma de la L.O. 6/1985 d’1 de juliol, del Poder Judicial, aprovada per L.O. 19/2003 de 23 de desembre, ha introduït el requisit de la capacitació lingüística per cobrir determinades places, per bé que el criteri general és el de la meritació puntuable. Altrament, en el cas del personal judicial depenent de la Generalitat s’ha garantit el requisit d’aptitud lingüística. D’aquesta manera, s’ha optat per assegurar un coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, tant en l’expressió oral com en l’escrita, per a desenvolupar eficaçment les funcions pròpies del seu lloc de treball.

Character Networks and Centrality

A character network represents relations between characters from a text; the relations are based on text proximity, shared scenes/events, quoted speech, etc. Our project sketches a theoretical framework for character network analysis, bringing together narratology, both close and distant reading approaches, and social network analysis. It is in line with recent attempts to automatise the extraction of literary social networks (Elson, 2012; Sack, 2013) and other studies stressing the importance of character- systems (Woloch, 2003; Moretti, 2011). The method we use to build the network is direct and simple. First, we extract co-occurrences from a book index, without the need for text analysis. We then describe the narrative roles of the characters, which we deduce from their respective positions in the network, i.e. the discourse. As a case study, we use the autobiographical novel Les Confessions by Jean-Jacques Rousseau. We start by identifying co-occurrences of characters in the book index of our edition (Slatkine, 2012). Subsequently, we compute four types of centrality: degree, closeness, betweenness, eigenvector. We then use these measures to propose a typology of narrative roles for the characters. We show that the two parts of Les Confessions, written years apart, are structured around mirroring central figures that bear similar centrality scores. The first part revolves around the mentor of Rousseau; a figure of openness. The second part centres on a group of schemers, depicting a period of deep paranoia. We also highlight characters with intermediary roles: they provide narrative links between the societies in the life of the author. The method we detail in this complete case study of character network analysis can be applied to any work documented by an index. Un réseau de personnages modélise les relations entre les personnages d'un récit : les relations sont basées sur une forme de proximité dans le texte, l'apparition commune dans des événements, des citations dans des dialogues, etc. Notre travail propose un cadre théorique pour l'analyse des réseaux de personnages, rassemblant narratologie, close et distant reading, et analyse des réseaux sociaux. Ce travail prolonge les tentatives récentes d'automatisation de l'extraction de réseaux sociaux tirés de la littérature (Elson, 2012; Sack, 2013), ainsi que les études portant sur l'importance des systèmes de personnages (Woloch, 2003; Moretti, 2011). La méthode que nous utilisons pour construire le réseau est directe et simple. Nous extrayons les co-occurrences d'un index sans avoir recours à l'analyse textuelle. Nous décrivons les rôles narratifs des personnages en les déduisant de leurs positions relatives dans le réseau, donc du discours. Comme étude de cas, nous avons choisi le roman autobiographique Les Confessions, de Jean- Jacques Rousseau. Nous déduisons les co-occurrences entre personnages de l'index présent dans l'édition Slatkine (Rousseau et al., 2012). Sur le réseau obtenu, nous calculons quatre types de centralité : le degré, la proximité, l'intermédiarité et la centralité par vecteur propre. Nous utilisons ces mesures pour proposer une typologie des rôles narratifs des personnages. Nous montrons que les deux parties des Confessions, écrites à deux époques différentes, sont structurées autour de deux figures centrales, qui obtiennent des mesures de centralité similaires. La première partie est construite autour du mentor de Rousseau, qui a symbolisé une grande ouverture. La seconde partie se focalise sur un groupe de comploteurs, et retrace une période marquée par la paranoïa chez l'auteur. Nous mettons également en évidence des personnages jouant des rôles intermédiaires, et de fait procurant un lien narratif entre les différentes sociétés couvrant la vie de l'auteur. La méthode d'analyse des réseaux de personnages que nous décrivons peut être appliquée à tout texte de fiction comportant un index.

Metamorfozy Kopciuszka. Studium porównawcze dwóch angielskich przekładów baśni Perraulta

L'étude comparative de deux traductions de « Cendrillon ou la petite pantoufle de verre » de Charles Perrault montre comment le conte est réorienté vers la jeunesse en Angleterre à partir de projets très différents. «Cinderilla: or, The Little Glass Slipper», publié par Robert Samber dans Histories, or Tales of Past Times. With Morals en 1729, est considéré comme la première traduction du conte en langue anglaise. Plus près de nous, sa retraduction par l'écrivain britannique Angela Carter, « Cinderella: or, The Little Glass Slipper », parue dans The Fairy Tales of Charles Perrault en 1977, donne une nouvelle actualité au conte de Perrault. La première traduction propose un calque du conte qui illustre les conditions matérielles et l'interdiscours des traducteurs de Grub Street au début du XVIIIe siècle, tandis que la deuxième adapte le conte pour les enfants dans une perspective féministe au XXe siècle. Mon analyse s'attache surtout à dégager les enjeux de la (re)traduction de Carter, qui se démarque délibérément de Samber pour renouveler le sens du conte de Perrault et de sa morale.

O texto literário na aula de português L2: uma proposta de didactização: Vida e morte de João Cabafume, de Gabriel Mariano

Na concepção deste trabalho, que tem como tema O texto literário na aula de Português L2 – Uma proposta de didactização: Vida e Morte de João Cabafume, de Gabriel Mariano, procurámos investigar e reflectir sobre a abordagem do texto literário no 3º ciclo do ensino secundário cabo-verdiano, especificamente na aula de Português L2, nas áreas de estudos Científica e Tecnológica e Económica e Social, do 11º ano de escolaridade, seguida da apresentação, a título de exemplo, de uma proposta de didactização do texto acima mencionado, na perspectiva da utilização do texto literário como material em que o uso estético da língua potencia a dimensão plural da significação. Para a consecução dos objectivos propostos, procurámos dar visibilidade, na perspectiva da leitura do texto literário, às orientações do programa, às potenciais práticas pedagógicas no ensino de narrativa literária, incluindo os métodos de ensino, os recursos utilizados pelos professores, a forma como os alunos encaram todo o processo de leitura do texto literário em que está envolvido. No entanto, para a concepção da proposta de didactização, procurámos cruzar propostas metodológicas de modelos de leitura e métodos de ensino do texto narrativo e de línguas defendidos por vários autores do campo da didáctica da literatura e das línguas, cujos princípios assentam em bases que valorizam a interacção entre o texto e o leitor. Partindo de um conto de Gabriel Mariano, escritor cabo-verdiano, Vida e Morte de João Cabafume, tentámos propor um roteiro de leitura adequada do texto narrativo, de forma a conduzir o aluno não só na leitura do contexto narrativo, como também na compreensão da dimensão plural da língua enquanto material estético, procurando desenvolver, fundamentalmente, as suas atitudes, os valores éticos e morais e, num âmbito complementar, as suas competências da escrita e da oralidade. Palavras-chave: Texto Literário, Leitura, Escrita, Oralidade, Português L2.