Trabajo Fin de Carrera .NET : librería EBookNet

Trabajo fin de carrera centrado en las tecnologías .Net de Microsoft, concretamente con la herramienta WebMatrix. La temática del mismo, es un proyecto de librería virtual denominada EBookNet.

Diseño e implementación de un marco de trabajo de presentación para aplicación J2EE

El projecte pretén definir i crear un conjunt d'utilitats i pautes de programació que permetin al programador implementar aplicacions J2EE seguint el patró de disseny MVC.

Heterogeneous secretion of individual B cells in response to D-glucose and to nonglucidic nutrient secretagogues.

We used a hemolytic plaque assay for insulin to determine whether the same pancreatic B cells respond to D-glucose, 2-amino-bicyclo[2,2,1]heptane-2-carboxylic acid (BCH) and the association of this nonmetabolized analogue of L-leucine with either the monomethyl ester of succinic acid (SME) or the dimethyl ester of L-glutamic acid (GME). During a 30-min incubation in the absence of D-glucose, BCH alone (5 mM) had no effect on insulin release. In contrast, the combination of BCH with either SME (10 mM) or GME (3 mM) stimulated insulin release to the same extent observed in the sole presence of 16.7 mM D-glucose. The effects of BCH plus SME and BCH plus GME on both percentage of secreting B cells and total insulin output were little affected in the presence of D-glucose concentrations ranging from 0 to 16.7 mM. Varying the concentration of SME from 2 to 10 mM also did not influence these effects. In other experiments, the very same B cells were first exposed 45 min to 16.7 mM D-glucose, then incubated 45 min in the presence of only BCH and SME. Under these conditions, most (80.3 +/- 2.5%) of the cells contributing to insulin release did so during both incubation periods. Furthermore, virtually all cells responding to BCH and SME during the second incubation corresponded to cells also responsive to D-glucose during the first incubation. Similar observations were made when the sequence of the two incubations was reversed.(ABSTRACT TRUNCATED AT 250 WORDS)

Individual serological follow-up of patients with suspected or confirmed abdominal angiostrongyliasis

Abdominal angiostrongyliasis (AA) is a zoonotic nematode infection caused by Angiostrongylus costaricensis, with widespread occurrence in the Americas. Although the human infection may be highly prevalent, morbidity is low in Southern Brazil. Confirmed diagnosis is based on finding parasitic structures in pathological examination of biopsies or surgical resections. Serology stands as an important diagnostic tool in the less severe courses of the infection. Our objective is to describe the follow up of humoral reactivity every 2-4 weeks up to one year, in six individuals with confirmed (C) and ten suspected (S) AA. Antibody (IgG) detection was performed by ELISA and resulted in gradually declining curves of reactivity in nine subjects (56%) (4C + 5S), that were consistently negative in only three of them (2C + 1S) after 221, 121 and 298 days. Three individuals (2C + 1S) presented with low persistent reacitivity, other two (1C + 1S) were serologically negative from the beginning, but also presenting a declining tendency. The study shows indications that abdominal angiostrongyliasis is usually not a persistent infection: although serological negativation may take many months, IgG reactivity is usually declining along time and serum samples pairing may add valuable information to the diagnostic workout.

Entorno Colaborativo de Trabajo: La Intranet 2.0 de la Consejería de Salud de la Junta de Andalucía

The Department of Health of the Government of Andalusia provides professionals of the Andalusian Public Health Care System a collaborative working environment (Entorno colaborativo de trabajo [ECT]) based on the principles of web 2.0. The ECT is organized into communities, understood as sets of people with a common interest who share a space with its own information and collaboration tools. This space is managed and powered autonomously by the communities themselves. This paper analyzes the use and degree of implementation of the ECT, considering the user communities and activity statistics in 2009 and 2010. From the data obtained we deduce that instrumental services have easier acceptance than collaboration and knowledge management services; content generation is focused on a small number of users; and communities associated with organizational units have less development than those associated with work areas or projects.

Validación de escala para evaluar la relación familia-trabajo en médicos y médicas de familia

Ayudas concedidas por la Consejería de Salud de la Junta de Andalucía (Expediente: 0020/2006); por el Fondo de Investigación Sanitaria (Expediente PI071176) y los Fondos FEDER de la Unión Europea

The influence of individual, social and physical environment factors on physical activity in the adult population in Andalusia, Spain

A person’s physical and social environment is considered as an influencing factor in terms of rates of engagement in physical activity. This study analyses the influence of socio-demographic, physical and social environmental factors on physical activity reported in the adult population in Andalusia. This is a cross-sectional study using data collected in the Andalusia Health Survey in 1999 and 2003. In addition to the influence of the individual’s characteristics, if there are no green spaces in the neighbourhood it is less likely that men and women will take exercise (OR = 1.26; 95% CI = 1.13, 1.41). Likewise, a higher local illiteracy rate also has a negative influence on exercise habits in men (OR = 1.39; 95% CI = 1.21, 1.59) and in women (OR = 1.22; 95% CI = 1.07, 1.40). Physical activity is influenced by individuals’ characteristics as well as by their social and physical environment, the most disadvantaged groups are less likely to engage in physical activity

La transició a la societat xarxa a Catalunya. Informe final de recerca (volum I)

Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.

La transición en la sociedad red en Catalunya. Informe final de investigación (volumen II)

Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.

La transición en la sociedad red en Catalunya. Informe final de investigación (volumen I)

Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.

La societat xarxa a Catalunya. Informe de recerca I

Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.

La transició a la societat xarxa a Catalunya. Informe final de recerca (volum II)

Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.

Marco de trabajo de presentación para aplicaciones J2EE : MTP

Diseño e implementación de un marco de trabajo de presentación para aplicaciones J2EE. Análisis de los frameworks de mercado Struts 2, JavaServer Faces y Spring MVC. Patrones de diseño MVC, Core J2EE Patterns y patrones de diseño para programación orientada a objetos (Design Patterns, Elements of Reusable Object-Oriented Software). Aplicación de autoservicio de socios para una asociación de padres y madres de alumnos para demostración de uso del framework MTP y de la definición de una arquitectura en tres capas: presentación, negocio y persistencia basada en Hibernate.

Y a-t-il une place pour la psychothérapie individuelle en systémique ? = Is there a place for individual psychotherapy within the systems approach ?

La clinique systémique est trop souvent identifiée à la thérapie de couple ou de famille au détriment de la psychothérapie individuelle. Cet article présente les résultats d'un groupe de travail de thérapeutes systémiciens qui ont longuement réfléchi à cette question. Après une revue bibliographique commentée sur le sujet, il propose un certain nombre de points critiques concernant la clinique de la psychothérapie individuelle d'orientation systémique. Systems therapy is too often identified with couple or family therapy to the detriment of individual psychotherapy. This paper presents the results of a group of systems oriented therapists who have reflected on this question in depth. After a review of literature on the subject, this group advances key points concerning the practice of systems oriented individual psychotherapy.