985 resultados para Topografia irregular
Resumo:
We report the case study of a French-Spanish bilingual dyslexic girl, MP, who exhibited a severe visual attention (VA) span deficit but preserved phonological skills. Behavioural investigation showed a severe reduction of reading speed for both single items (words and pseudo-words) and texts in the two languages. However, performance was more affected in French than in Spanish. MP was administered an intensive VA span intervention programme. Pre-post intervention comparison revealed a positive effect of intervention on her VA span abilities. The intervention further transferred to reading. It primarily resulted in faster identification of the regular and irregular words in French. The effect of intervention was rather modest in Spanish that only showed a tendency for faster word reading. Text reading improved in the two languages with a stronger effect in French but pseudo-word reading did not improve in either French or Spanish. The overall results suggest that VA span intervention may primarily enhance the fast global reading procedure, with stronger effects in French than in Spanish. MP underwent two fMRI sessions to explore her brain activations before and after VA span training. Prior to the intervention, fMRI assessment showed that the striate and extrastriate visual cortices alone were activated but none of the regions typically involved in VA span. Post-training fMRI revealed increased activation of the superior and inferior parietal cortices. Comparison of pre- and post-training activations revealed significant activation increase of the superior parietal lobes (BA 7) bilaterally. Thus, we show that a specific VA span intervention not only modulates reading performance but further results in increased brain activity within the superior parietal lobes known to housing VA span abilities. Furthermore, positive effects of VA span intervention on reading suggest that the ability to process multiple visual elements simultaneously is one cause of successful reading acquisition.
Resumo:
El Palatí. La formació dels palaus imperials a Roma neix d’un projecte iniciat el 1988 amb l’excavació arqueològica de la zona situada al voltant del temple de Júpiter Stator, als peus del Palatí, un dels turons més emblemàtics de Roma. Aquest treball de camp va durar gairebé 18 anys i, durant tot aquest temps, Ricardo Mar va portar a terme una recerca molt àmplia sobre la topografia arqueològica del Palatí. El resultat d’aquest treball és aquesta obra, que descriu l’evolució del turó, des de l’època de la Roma primitiva fins a la darreria de la República, i entra després en el que constitueix el cos fonamental del llibre: el naixement, la formació i l’evolució dels palaus imperials de Roma a partir del moment en què August va decidir situar-hi casa seva. L’obra, de 355 pàgines, inclou, a més, tres annexos: el primer, del mateix Ricardo Mar, amb les dades de l’excavació. Un segon, de Natàlia Alonso, amb l’anàlisi de sediments de les clavegueres aparegudes durant l’excavació. I, finalment, un tercer, d’Ana Rodríguez, amb l’estudi de la presència de la família Fragipane al Palatí durant l’edat mitjana. Les conclusions de l’estudi apareixen traduïdes a l’anglès. A banda, s’inclou una carpeta amb 12 plànols DIN-A2 en color amb la planimetria dels palaus imperials al Palatí en diferents períodes.
Resumo:
El paisatge mediterrani és una terra de llum, de sol i d’ombres, de forta topografia formada per pendents aterrassades i rieres que baixen cap al mar. També és un paisatge amb una extraordinària pressió de l’home. La presencia del home ha estat un fet continuat al llarg de la història. Per tant, és un paisatge completament transformat per l’home. Des de les ciutats fins als camps la presència de l’home és omnipresent i es fa impossible la separació de natura i artifici. En qualsevol cas el fet de que la interacció humana ha estat continuada i estesa al llarg d’un molt extens període de temps, lligat al fet de la lentitud i graduació d’aquests procés de transformació , provoquen dos trets fonamentals: la indiferència d’home i natura i la unicitat del seu paisatge.En el paisatge català podem trobar rastres d’aquest procés per tot arreu. Els Romans van importar els pins que són indissociables del paisatge de la Costa Brava. Els xiprers es plantaven com senyals d’hospitalitat o d’espiritualitat, o bé com a barreres per protegir-se de la Tramuntana. Les palmeres sovint expliquen la historia d’un ‘indiano’ que va fer fortuna a les Amèriques. Les oliveres i les vinyes estan tan arrelades en el paisatge que han acabat per perdre el seu caràcter agrícola i convertir-se en l’essència del Mediterrani, l’antiga aliança entre oli i vi.El suau clima mediterrani també té dues conseqüències importants. La utilització agrícola de la terra amb el subproducte d’una erosió controlada o manipulada des de la topografia natural a una d’artificial. I la especial qualitat de la seva vida urbana fonamentalment a l’aire lliure. Aquesta és probablement la principal contribució a la humanitat: l’ aparició de la polís, de la ciutat. Ciutat entesa en el seu més ampli significat; com lloc de intercanvi, de cultura i de comerç, en resum un lloc d’encontre humà.Molt d’aquest paisatge es conceptualitza en el paisatge Cubista. L’addició de diversos punts de vista i geometries com camps de cultiu, façanes i cobertes de teula, murs de pedra seca, estan emmarcats en una superfície plana que és la tela del pintor. Cezanne va mostrar parcialment aquest potencial en les juxtaposicions i gradacions de color dels paisatges de Gardanne. Finalment Picasso va culminar el manifest Cubista en les seves exultants pintures de paisatges urbans/rurals d’Horta de Sant Joan de l’estiu de 1909. El Paisatge Cubista, utilitzant l’abstracció formal, addiciona la multiplicitat de significats i percepcions del lloc i crea una nova realitat.A l’estratègia cubista d’assignar valors similars a l’home i a la natura explorant les seves qualitats formals hi ha molta de la mateixa qualitat descrita abans en el paisatge Mediterrani. Nogensmenys, tal i com anticipaven els pioners del Moviment Modern, hi ha un gran potencial per a ser aplicat al projecte de paisatge, de ciutat i d’arquitectura.La percepció arquitectònica aplicada a l’ espai urbà ha produït un cert grau d’ originalitat a la pràctica del paisatgisme, fonamentalment en el context urbà, ja sigui en la ciutat tradicional o encara més en els nous territoris de la perifèria urbana.El Parc Central dels arquitectes Arriola&Fiol al districte de Nou Barris a Barcelona es va projectar tenint presents els conceptes exposats abans. L’emplaçament del projecte és el buit resultant de la massiva construcció de blocs d’habitatge durant els anys 60’ i 70’ en una part de Barcelona que fins aquell moment no eren res més que camps de cultiu. A desgrat del tamany del problema la superfície de l’àrea quasi no es pot apreciar com a conseqüència de la organització caòtica dels blocs. El projecte tracta de suggerir un altre paisatge que proposi no tant sols un parc urbà en el centre d’un barri densament poblat sinó també integrar el skyline i la massa construïda dels blocs com una part inseparable i essencial del nou paisatge.www.arriolafiol.com
Resumo:
We use the mesoscopic nonequilibrium thermodynamics theory to derive the general kinetic equation of a system in the presence of potential barriers. The result is applied to a description of the evolution of systems whose dynamics is influenced by entropic barriers. We analyze in detail the case of diffusion in a domain of irregular geometry in which the presence of the boundaries induces an entropy barrier when approaching the exact dynamics by a coarsening of the description. The corresponding kinetic equation, named the Fick-Jacobs equation, is obtained, and its validity is generalized through the formulation of a scaling law for the diffusion coefficient which depends on the shape of the boundaries. The method we propose can be useful to analyze the dynamics of systems at the nanoscale where the presence of entropy barriers is a common feature.
Free-breathing whole-heart coronary MRA with 3D radial SSFP and self-navigated image reconstruction.
Resumo:
Respiratory motion is a major source of artifacts in cardiac magnetic resonance imaging (MRI). Free-breathing techniques with pencil-beam navigators efficiently suppress respiratory motion and minimize the need for patient cooperation. However, the correlation between the measured navigator position and the actual position of the heart may be adversely affected by hysteretic effects, navigator position, and temporal delays between the navigators and the image acquisition. In addition, irregular breathing patterns during navigator-gated scanning may result in low scan efficiency and prolonged scan time. The purpose of this study was to develop and implement a self-navigated, free-breathing, whole-heart 3D coronary MRI technique that would overcome these shortcomings and improve the ease-of-use of coronary MRI. A signal synchronous with respiration was extracted directly from the echoes acquired for imaging, and the motion information was used for retrospective, rigid-body, through-plane motion correction. The images obtained from the self-navigated reconstruction were compared with the results from conventional, prospective, pencil-beam navigator tracking. Image quality was improved in phantom studies using self-navigation, while equivalent results were obtained with both techniques in preliminary in vivo studies.
Resumo:
Perturbations of the trans-sarcolemmal and sarcoplasmic Ca2+ transport contribute to the abnormal myocardial activity provoked by anoxia and reoxygenation. Whether Ca2+ pools of the extracellular compartment and sarcoplasmic reticulum (SR) are involved to the same extent in the dysfunction of the anoxic-reoxygenated immature heart has not been investigated. Spontaneously contracting hearts isolated from 4-day-old chick embryos were submitted to repeated anoxia (1 min) followed by reoxygenation (5 min). Heart rate, atrioventricular propagation velocity, ventricular shortening, velocities of contraction and relaxation, and incidence of arrhythmias were studied, recorded continuously. Addition of verapamil (10 nM), which blocks selectively sarcolemmal L-type Ca2+ channels, was expected to protect against excessive entry of extracellular Ca2+, whereas addition of ryanodine (10 nM), which opens the SR Ca2+ release channel, was expected to increase cytosolic Ca2+ concentration. Verapamil (a) had no dromotropic effect by contrast to adult heart, (b) attenuated ventricular contracture induced by repeated anoxia, (c) shortened cardioplegia induced by reoxygenation, and (d) had remarkable antiarrhythmic properties during reoxygenation specially. On the other hand, ryanodine potentiated markedly arrhythmias both during anoxia and at reoxygenation. Thus despite its immaturity, the SR seems to be functional early in the developing chick heart and involved in the reversible dysfunction induced by anoxia-reoxygenation. Moreover, Ca2+ entry through L-type channels appears to worsen arrhythmias especially during reoxygenation. These findings show that the Ca2+-handling systems involved in irregular activity in immature heart, such as the embryonic chick heart, may differ from those in the adult.
Resumo:
OBJECTIVE: To determine whether infusion line compliance contributes to irregular drug delivery during vertical displacement of syringe pumps. DESIGN: Five different commercially available infusion lines were studied at infusion rates of 0.5, 1.0, and 1.5 ml/h. Zero drug delivery time was measured after acute line loop formation (70 cm) using an electronic balance. Compliance of each infusion line was calculated using a pressure transducer and measurement of the occlusion release bolus at 300 mmHg occlusion pressure. Finally, the influence of infusion line compliance on drug delivery during acute lowering of the syringe pump was studied using low- and high-compliance infusion lines. RESULTS: Acute line loop formation resulted in zero drug delivery time from 5.1 +/- 1.5 to 44.0 +/- 6.8 s at flow rates of 0.5 ml/h. Increased flow rates significantly reduced loop-induced flow variability. A close correlation was found between zero drug delivery time and calculated infusion line compliance at 0.5 ml/h (linear regression R2 = 0.79). Lowering of the syringe pump 50 cm prolonged zero drug delivery time from 295.8 +/- 20.7 s with the low-compliance tube to 463.3 +/- 24.0 s with the high-compliance infusion line. CONCLUSIONS: Infusion line compliance contributes to irregular drug delivery associated with vertical displacement of syringe pumps. Siphoning of the infusion line during patient care should be avoided, and flow rates of 1 ml/h or higher are recommended. Low-compliance infusion lines are indicated whenever highly short-acting vasoactive drugs at low delivery rates are administered.
Resumo:
O objetivo deste trabalho foi avaliar a influência da topografia no balanço de radiação e na disponibilidade hídrica em microbacia hidrográfica com plantio de eucalipto, bem como verificar os efeitos dos plantios de eucalipto na regularização do escoamento da água. Foram monitorados os componentes do balanço hídrico em uma microbacia hidrográfica localizada na região Leste do Estado de Minas Gerais. Os componentes do balanço hídrico foram computados pontual e espacialmente, em escala horária, para a camada útil do solo. Os resultados foram comparados com os valores medidos a partir da lâmina escoada pelo curso d'água. Nos meses em que houve disponibilidade de água no solo, os valores médios da transpiração real, estimada a partir do método espacial, foram maiores que os estimados pelo método pontual. A estimativa do balanço hídrico é mais eficiente quando considera os efeitos do relevo. As florestas de eucalipto regulam o escoamento de água em microbacias hidrográficas.
Resumo:
O objetivo deste trabalho foi avaliar a exatidão do cálculo da obstrução do horizonte, a partir de um modelo digital de elevação (MDE), em diferentes situações topográficas. O material utilizado incluiu um MDE disponível para a região da Serra Gaúcha, RS, receptores GPS, câmera digital, lente grande‑angular e os programas Idrisi, Arcview/ArcGIS e Solar Analyst. Foram adquiridas fotografias hemisféricas, e coletadas as coordenadas de 16 locais na área de estudo. As coordenadas e o MDE foram utilizados para calcular a obstrução do horizonte com uso do algoritmo Solar Analyst. Foram comparadas a fração aberta do céu calculada e a obtida pelas fotografias hemisféricas. O coeficiente de determinação foi de 0,8428, tendo-se observado superestimativa média de 5,53% da fração aberta do céu. Os erros são atribuídos principalmente à obstrução pela vegetação, que não pode ser identificada pelo MDE. A obstrução do horizonte, causada pelo relevo na Serra Gaúcha, pode ser calculada satisfatoriamente pelo Solar Analyst, a partir de um MDE interpolado de cartas topográficas na escala 1:50.000.
Resumo:
The objective of this study was to assess the efficiency of spiral CT (SCT) aortography for diagnosing acute aortic lesions in blunt thoracic trauma patients. Between October 1992 and June 1997, 487 SCT scans of the chest were performed on blunt thoracic trauma patients. To assess aortic injury, the following SCT criteria were considered: hemomediastinum, peri-aortic hematoma, irregular aspect of the aortic wall, aortic pseudodiverticulum, intimal flap and traumatic dissection. Aortic injury was diagnosed on 14 SCT examinations (2.9 %), five of the patients having had an additional digital aortography that confirmed the aortic trauma. Twelve subjects underwent surgical repair of the thoracic aorta, which in all but one case confirmed the aortic injury. Two patients died before surgery from severe brain lesions. The aortic blunt lesions were confirmed at autopsy. According to the follow-up of the other 473 patients, we are aware of no false-negative SCT examination. Our limited series shows a sensitivity of 100 % and specificity of 99.8 % of SCT aortography in the diagnosis of aortic injury. It is concluded that SCT aortagraphy is an accurate diagnostic method for the assessment of aortic injury in blunt thoracic trauma patients.
Resumo:
Josep de Calasanç Serra i Ràfols va dedicar una part molt important de la seva vida professional a la topografia arqueològica, als arxius del Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans i a fer el seguiment de la descoberta i l’evolució dels jaciments arqueològics del país. En consonància amb aquesta labor, el 1928 va publicar la primera carta arqueològica de la península Ibèrica, una de les primeres corresponents al programa Forma Orbis Romani, de la Unió Acadèmica Internacional. Després de la Guerra Civil, proposem que fou el principal redactor de la Carta Arqueológica de España. Barcelona, que representa la tercera carta arqueològica publicada a la península Ibèrica.
Resumo:
Durante los últimos años el Institut Català d’Arquelogia Clàssica, el Museu d’Història de Tarragona, contando con la colaboración de la Generalitat de Catalunya, han desarrallado el proyecto Planimetría Arqueológica de Tárraco, destinado a la elaboración de una planta arqueológica global en la cual se recogieran intervenciones y noticias referentes a los hallazgos arqueológicos existentes. Este trabajo fue publicado utilizando como plataforma de trabajo un SIG construido para tal fin (Macias et al. 2007). Sin embargo, un problema de difícil solución arqueológica venía dado por las transformaciones urbanísticas de la ciudad, sufridas en su mayor parte a lo largo de los siglos XIX y XX. Éstas habían provocado la pérdida irremediable de gran parte de la elevación que acogiera la ciudad romana, cambiando substancialmente su aspecto original. Ante esta situación y como proyecto paralelo a la realización de la Planimetría Arqueológica de Tarragona se plantearon formas de cubrir este vacío. Se presenta en esta comunicación una propuesta metodológica para la reconstrucción de los grandes «vacíos topográficos » originados por la evolución urbanística de Tarragona mediante la obtención e integración en un SIG de diversos tipos de información documental. En estas zonas rebajadas no resulta posible la obtención de información estratigráfica y arqueológica, por lo que es imprescindible la definición de vías metodológicas alternativas basadas en la extrapolación de datos extraídos de la cartografía histórica, panorámicas del XVI o fotografías tomadas en los siglos XIX y XX. Esta técnica permite aplicar los resultados obtenidos en los nuevos análisis interpretativos, complementando así la interpretación arqueológica de la topografía urbana de la ciudad romana. A partir de esta información, y aplicando funciones y técnicas de interpolación propias de un GIS, se propone aquí un modelo de relieve de la ciudad de Tarraco.
Resumo:
Descripció del projecte. S’han de destacar les innovacions i aportacions a l’avanç del coneixement que incorpora el projecte. Es poden incorporar memòries, plànols, fotografies, esbossos, etc. També l’adreça web si s’ha penjat més informació sobre el projecte a la web.DESCRIPCIÓ DE L’EDIFICI: La proposta vol implantar-se seguint la topografia del Parc de Torreblanca i aprofitar el desnivell per disposar les edificacions al voltant de patis per tal de minimitzar les seves alçaries.L'edifici Creapolis s'ubica pròxim al Centre Borja per establir relacions immediates i de proximitat entre la Residencia-Club i els llocs de Treball de Creapolis.L'àrea Academico-Docent, és localitza al voltant de patis vegetals, que de manera natural disposem estratègicament al voltant dels aularis, i ajudem a la concentració i reflexió.La Residència Universitària situada a l'extrem Sud del complex, amb un bon assoleix i en connexió directa amb l'àrea Docent i l'àrea Esportiva. Finalment, un recorregut-rambla serà la peça que des del nivell d'accés -extrem Nord- vagi connectant amb totes les àrees per arribar finalment a la zona esportiva, sense creuar el vial d'accés al Centre Borja.
Resumo:
O objetivo deste trabalho foi avaliar a cokrigagem ordinária, com dados de altitude e distância do mar, em comparação à krigagem ordinária, na espacialização da precipitação pluvial dos períodos anual, seco e úmido, no Estado do Espírito Santo. Os dados de altitude e distância do mar foram obtidos de pontos de amostragem em grades regulares e irregulares. Foram utilizados dados de 108 postos pluviométricos. A avaliação dos métodos e das variáveis foi realizada com base na validação cruzada, tendo-se considerado os erros dos valores preditos e o ajuste dos modelos de regressão linear para valores observados e preditos. A grade regular para amostragem das covariáveis apresentou melhor acurácia de predição em comparação à grade irregular. A cokrigagem produziu resultados mais acurados do que a krigagem, verificados por pequenas diferenças nos erros médios absolutos, capazes de produzir mapas estatisticamente diferentes. A interpolação por cokrigagem e o uso de grades regulares para amostragem são preferíveis, principalmente se as covariáveis são de fácil obtenção e de baixo custo.
Resumo:
In this paper, an advanced technique for the generation of deformation maps using synthetic aperture radar (SAR) data is presented. The algorithm estimates the linear and nonlinear components of the displacement, the error of the digital elevation model (DEM) used to cancel the topographic terms, and the atmospheric artifacts from a reduced set of low spatial resolution interferograms. The pixel candidates are selected from those presenting a good coherence level in the whole set of interferograms and the resulting nonuniform mesh tessellated with the Delauney triangulation to establish connections among them. The linear component of movement and DEM error are estimated adjusting a linear model to the data only on the connections. Later on, this information, once unwrapped to retrieve the absolute values, is used to calculate the nonlinear component of movement and atmospheric artifacts with alternate filtering techniques in both the temporal and spatial domains. The method presents high flexibility with respect to the required number of images and the baselines length. However, better results are obtained with large datasets of short baseline interferograms. The technique has been tested with European Remote Sensing SAR data from an area of Catalonia (Spain) and validated with on-field precise leveling measurements.