School food: top marks - A summary report on food in schools research in Northern Ireland

This�report highlights�the barriers that schools in Northern Ireland have experienced in implementingnutritional standards. In particular, it identifies the potential adverse impact that external sourcesof food may have on pupils��' healthy eating practices within the school setting. It also illustrateshow the accessibility of food and drinks contradicting the standards, within the school, may limitthe success of the standards. This report further emphasises how practical constraints within the

Action Research : the first steps to start up a pilot experiment in heritage education

Peer-reviewed

Are the health messages in schoolbooks based on scientific evidence? A descriptive study.

BACKGROUND Most textbooks contains messages relating to health. This profuse information requires analysis with regards to the quality of such information. The objective was to identify the scientific evidence on which the health messages in textbooks are based. METHODS The degree of evidence on which such messages are based was identified and the messages were subsequently classified into three categories: Messages with high, medium or low levels of evidence; Messages with an unknown level of evidence; and Messages with no known evidence. RESULTS 844 messages were studied. Of this total, 61% were classified as messages with an unknown level of evidence. Less than 15% fell into the category where the level of evidence was known and less than 6% were classified as possessing high levels of evidence. More than 70% of the messages relating to "Balanced Diets and Malnutrition", "Food Hygiene", "Tobacco", "Sexual behaviour and AIDS" and "Rest and ergonomics" are based on an unknown level of evidence. "Oral health" registered the highest percentage of messages based on a high level of evidence (37.5%), followed by "Pregnancy and newly born infants" (35%). Of the total, 24.6% are not based on any known evidence. Two of the messages appeared to contravene known evidence. CONCLUSION Many of the messages included in school textbooks are not based on scientific evidence. Standards must be established to facilitate the production of texts that include messages that are based on the best available evidence and which can improve children's health more effectively.

COMPETENCY-BASED TRAINING IN NURSING: LIMITS AND POSSIBILITIES

Objective To analyze the possibilities and limits of competency-based training in nursing. Method An integrative review of the literature on the subject was carried out, and an analysis was made of the results of a survey evaluating a nursing course based on areas of competency. A dialog was then established between the review and the results of the research. Results On the question of which theoretical type of competency the articles from the literature relate to, there is a predominance of the constructivist perspective, followed by the functionalist approach and the dialog-based approach. In the dialog between the literature and the research, limits and possibilities were observed in the development of a training by areas of competency. Conclusion The dialog-based approach to competency is the proposition that most approximates to the profile defined by the National Curriculum Guidelines for training in nursing, and this was also identified in the evaluation survey that was studied. However, it is found that there are aspects on better work is needed, such as: partnership between school and the workplace, the role of the teacher, the role of the student, and the process of evaluation.

Bringing Funds of Family Knowledge to school. The Living Morocco Project (“برغملا شيعلا”)

The purpose of the study, grounded in sociocultural theory, is to describe the funds of knowledge of a Moroccan family living in Catalonia (Spain) in order to document how teachers can use these funds of knowledge to make direct links between students' lives and classroom teaching. The funds of knowledge approach is based on a simple premise: regardless of any socio-economical and sociocultural "deficit" that people may or may not have all families accumulate bodies of beliefs, ideas, skills and abilities based on their experiences (in areas such as their occupation or their religion). The challenge consists in connecting these bodies of educational resources with teaching practice in order to connect the curriculum with students' lives. In doing so, qualitative research can be carried out using several techniques such as self portraits, self-definition tasks, assessment of family artefacts, documenting routines through photographs, or the analysis of a person's significant circle. The results in terms of teaching practices illustrate the variety of ways teachers can make connections between home and school in ways that assist learners in their academic development. In this article, we propose using the term funds of identity to complement the concept of funds of knowledge

Addressing elementary school teachers' professional stressors: Practical suggestions for schools and adminstrators

Purpose: Given the preponderance of education reform since the No Child Left Behind Act (U.S. Department of Education, 2001), reform efforts have shaped the nature of the work and culture in schools. The emphasis on standardized testing to determine schools' status and student performance, among other factors, has generated stress, particularly for teachers. Therefore, district and school administrators are encouraged to consider the contextual factors that contribute to teacher stress to address them and to retain high-performing teachers. Research Methods/Approach: Participants were recruited from two types of schools in order to test hypotheses related to directional responding as a function of working in a more challenging (high-priority) or less challenging (non-high-priority) school environment. We employed content analysis to analyze 64 suburban elementary school teachers' free-responses to a prompt regarding their stress as teachers. We cross-analyzed our findings through external auditing to bolster trustworthiness in the data and in the procedure. Findings: Teachers reported personal and contextual stressors. Herein, we reported concrete examples of the five categories of contextual stressors teachers identified: political and educational structures, instructional factors, student factors, parent and family factors, and school climate. We found directional qualities and overlapping relationships in the data, partially confirming our hypotheses. Implications for Research and Practice: We offer specific recommendations for practical ways in which school administrators might systemically address teacher stress based on the five categories of stressors reported by participants. We also suggest means of conducting action research to measure the effects of implemented suggestions.

The International LAM Registry: a component of an innovative web-based clinician, researcher, and patient-driven rare disease research platform.

BACKGROUND: A relative inability to capture a sufficiently large patient population in any one geographic location has traditionally limited research into rare diseases. METHODS AND RESULTS: Clinicians interested in the rare disease lymphangioleiomyomatosis (LAM) have worked with the LAM Treatment Alliance, the MIT Media Lab, and Clozure Associates to cooperate in the design of a state-of-the-art data coordination platform that can be used for clinical trials and other research focused on the global LAM patient population. This platform is a component of a set of web-based resources, including a patient self-report data portal, aimed at accelerating research in rare diseases in a rigorous fashion. CONCLUSIONS: Collaboration between clinicians, researchers, advocacy groups, and patients can create essential community resource infrastructure to accelerate rare disease research. The International LAM Registry is an example of such an effort. 82.

Mentally Ill Offenders in Community-Based Corrections, Research in Brief, Iowa Department of Corrections, April 2008

A survey of offenders supervised by the eight district departments of correctional services. This report was commissioned by the Iowa Department of Corrections Focus Group on Mental Health in Community-Based Corrections.

DEA does not like positive discrimination : a comparison of alternative models based on empirical data

Due to the existence of free software and pedagogical guides, the use of data envelopment analysis (DEA) has been further democratized in recent years. Nowadays, it is quite usual for practitioners and decision makers with no or little knowledge in operational research to run themselves their own efficiency analysis. Within DEA, several alternative models allow for an environment adjustment. Five alternative models, each of them easily accessible to and achievable by practitioners and decision makers, are performed using the empirical case of the 90 primary schools of the State of Geneva, Switzerland. As the State of Geneva practices an upstream positive discrimination policy towards schools, this empirical case is particularly appropriate for an environment adjustment. The alternative of the majority of DEA models deliver divergent results. It is a matter of concern for applied researchers and a matter of confusion for practitioners and decision makers. From a political standpoint, these diverging results could lead to potentially opposite decisions. Grâce à l'existence de logiciels en libre accès et de guides pédagogiques, la méthode data envelopment analysis (DEA) s'est démocratisée ces dernières années. Aujourd'hui, il n'est pas rare que les décideurs avec peu ou pas de connaissances en recherche opérationnelle réalisent eux-mêmes leur propre analyse d'efficience. A l'intérieur de la méthode DEA, plusieurs modèles permettent de tenir compte des conditions plus ou moins favorables de l'environnement. Cinq de ces modèles, facilement accessibles et applicables par les décideurs, sont utilisés pour mesurer l'efficience des 90 écoles primaires du canton de Genève, Suisse. Le canton de Genève pratiquant une politique de discrimination positive envers les écoles défavorisées, ce cas pratique est particulièrement adapté pour un ajustement à l'environnement. La majorité des modèles DEA génèrent des résultats divergents. Ce constat est préoccupant pour les chercheurs appliqués et perturbant pour les décideurs. D'un point de vue politique, ces résultats divergents conduisent à des prises de décision différentes selon le modèle sur lequel elles sont fondées.

Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: La Xarxa School plus

[cat] Aquest projecte és una continuació del programa de recerca iniciat amb el projecte de R+D "School+ more than a platform to build the school of tomorrow" (IST-2000-25162) parcialment finançat per la Unió Europea a través de la convocatòria L'Escola del Demà, del Programa de Tecnologies de la Societat de la Informació del 5è Programa Marc. Aquesta iniciativa va ser seguida i aprofundida amb el projecte "Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: la Xarxa School+", parcialment finançat pel DURSI a través de la convocatòria ARIE 2004. En aquest sentit, s'inscriu sota el mateix paraigües epistemològic (sociocultural) i metodològic (construccionista) dels projectes anteriors, i es basa en la utilització de diferents tipus d'evidències,en aquest cas però prestant especial atenció a la qüestió de l'avaluació de l'aprenentatge per a la comprensió i la dotació de sentit. En aquest context adquireix especial rellevància la idea del portafoli -o e-portafoli, webfoli, portafoli electrònic o digital- com a estratègia avaluadora de la comprensió i afavoridora de formes més complexes d'aprenentatge. En aquest informe, i d¿acord amb allò manifestat al projecte de recerca, es donen respostes a les següents qüestions: (a) quines són les possibilitats i les limitacions del portafoli electrònic com a sistema per avaluar processos d'aprenentatge de caràcter complex, orientats a la comprensió i la dotació de sentit; (b) com tenen lloc els processos d'innovació i millora a l'ensenyament secundari quan es fan servir entorns virtuals d'informació i comunicació, i es persegueix el desenvolupament d'un model pedagògic i curricular de caràcter interdisciplinari;(c) quins processos pedagògics, organitzatius, cognitius i emocionals estan implicats en les situacions d'aprenentatge orientades a la comprensió i la dotació de sentit, i no en la memorització i repetició de continguts; (d) com es desenvolupen experiències de col·laboració entre professors, estudiants i centres de secundària.

El portafoli electrònic com a procediment avaluador de l'aprenentatge per a la comprensió als centres de secundària de la xarxa school+

[cat] El projecte que s'ha dut a terme sota el nom "El portafoli electrònic com a procediment avaluador de l'aprenentatge per a la comprensió als centres de secundària de la Xarxa School +", s'ha desenvolupat a partir de tres eixos prioritaris que sintetitzen els objectius que ens havíem plantejat:1. Desenvolupar una experiència pedagògica que impliqués la perspectiva educativa delsprojectes de treball, i la utilització del sistema d¿ensenyament i aprenentatge virtualSchool+Microcosmos. 2. Afavorir una experiència de col·laboració entre el professorat de cada centre i entre elprofessorat dels diferents centres participants. 3. Realitzar una recerca sistemàtica, a partir de la utilització de diferents procediments de recollida d'evidències (observacions, entrevistes, anàlisis de materials, actes de reunió delgrup, informes finals,...) al voltant de les formes de comprensió que es poden produir per part dels estudiants, i com a camí per un replantejament de l'aprenentatge a l'educació secundària. La recerca desenvolupada ens ha mostrat com les possibilitats de promoure la comprensió des de la perspectiva educativa adoptada -els projectes de treball- són manifestes, però es troben limitades per les constriccions organitzatives -sobretot temporals i espacials- i curriculars que actualmentmediatitzen la capacitat innovadora dels centres de secundària. Aquest informe recull els processos i els resultats de la recerca i la innovació educativa realitzades, així com algunes de les seves conseqüències per a plantejar canvis en l'educació secundària.

Web-based reference databases and subject gateways to locate current research information in agricultural and food sciences : a Finnish perspective

Selostus: Maatalous- ja elintarviketieteiden www-pohjaiset viitetietokannat ja aihehakemistot - suomalaisen tiedonetsijän näkökulma

Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: La Xarxa School plus

[cat] Aquest projecte és una continuació del programa de recerca iniciat amb el projecte de R+D "School+ more than a platform to build the school of tomorrow" (IST-2000-25162) parcialment finançat per la Unió Europea a través de la convocatòria L'Escola del Demà, del Programa de Tecnologies de la Societat de la Informació del 5è Programa Marc. Aquesta iniciativa va ser seguida i aprofundida amb el projecte "Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: la Xarxa School+", parcialment finançat pel DURSI a través de la convocatòria ARIE 2004. En aquest sentit, s'inscriu sota el mateix paraigües epistemològic (sociocultural) i metodològic (construccionista) dels projectes anteriors, i es basa en la utilització de diferents tipus d'evidències,en aquest cas però prestant especial atenció a la qüestió de l'avaluació de l'aprenentatge per a la comprensió i la dotació de sentit. En aquest context adquireix especial rellevància la idea del portafoli -o e-portafoli, webfoli, portafoli electrònic o digital- com a estratègia avaluadora de la comprensió i afavoridora de formes més complexes d'aprenentatge. En aquest informe, i d¿acord amb allò manifestat al projecte de recerca, es donen respostes a les següents qüestions: (a) quines són les possibilitats i les limitacions del portafoli electrònic com a sistema per avaluar processos d'aprenentatge de caràcter complex, orientats a la comprensió i la dotació de sentit; (b) com tenen lloc els processos d'innovació i millora a l'ensenyament secundari quan es fan servir entorns virtuals d'informació i comunicació, i es persegueix el desenvolupament d'un model pedagògic i curricular de caràcter interdisciplinari;(c) quins processos pedagògics, organitzatius, cognitius i emocionals estan implicats en les situacions d'aprenentatge orientades a la comprensió i la dotació de sentit, i no en la memorització i repetició de continguts; (d) com es desenvolupen experiències de col·laboració entre professors, estudiants i centres de secundària.