Els mamuts es van extingir per falta de diversitat genètica

Els mamuts han sigut els mamífers més grans que hi ha hagut a terra ferma, i han esdevingut una icona de la prehistòria. També són un paradigma de les extincions. Últimament, la possibilitat d'analitzar el genoma d'espècies extingides ha obert una nova porta per estudiar els mecanismes que porten a l'extinció. Un equip de recerca, internacional i multidisciplinari, ha analitzat i comparat el genoma de diversos mamut llanuts ( Mammuthus primigenius ). Segons l'estudi, publicat a Current Biology, la pèrdua de diversitat genètica va ser clau per a la seva extinció.

La Promoción de la salud en los diarios digitales, una cuestión de salud comunitaria

En el actual contexto de la sociedad del bienestar y de la información, la salud es una forma de vivir y de actuar que inunda nuestra cotidianidad a nivel individual y social. Los ciudadanos cada vez son más autónomos para gestionar su propia salud y participar en la promoción de la salud comunitaria. Para ello necesitan estar informados sobre todos aquellos temas que ayuden a tener cuidado de la salud y mejorarla. Es así como los medios de comunicación se han convertido en fuentes principales de información y su incremento viene acusado desde la irrupción de Internet y los medios digitales. El periodismo digital puede ofrecer formas de información plural, de calidad y equitativa gracias a las características propias del medio. Póster presentado en el XI Encuentro del Programa de Actividades Comunitarias en Atención Primaria, celebradas en Pamplona el 24/4/2009

Consumo y convergencia mediática de la prensa local en Cataluña

Los nuevos hábitos de consumo de medios en el marco de la convergencia digital están propiciando un cambio en las estrategias de los medios de comunicación. Mientras unos usuarios siguen prefiriendo la radio, la televisión y la prensa tradicional para informarse otros participan de la experiencia digital en internet (blogs, redes sociales...) y dispositivos móviles, etc. En este panorama es complicado precisar dónde nace y termina el contenido o hasta qué punto es la participación del usuario quien (re) construye la información; así los contenidos mutan y se diluyen en varios soportes. En este contexto, la prensa local también vive las consecuencias del nuevo paradigma y asume los retos del reacomodo del sector ante la nueva realidad. Esta comunicación presenta las conclusiones del estudio cualitativo con entrevistas en profundidad a los responsables de medios locales en Cataluña sobre sus usuarios, contenidos y soportes en el marco de la convergencia digital.

Extincions (I)

Si som al camp i donem un cop d'ull al nostre voltant,ràpidament ens adonarem de la gran diversitat d'éssers vius que hi ha. De la mateixa manera, si passegem per qualsevol ciutat cosmopolita del món i parem atenció a les persones que ens envolten, serem testimonis d'una gran diversitat cultural. Certament, la diversitat forma part del nostre entorn [...].

Marta Pessarrodona, traductora

Marta Pessarrodona és una de les traductores més representatives del segle XX en llengua catalana i castellana, juntament amb altres noms femenins que han cultivat l’art de la traducció com Maria Antònia Salvà, Carme Montoriol, Maria Teresa Vernet, Carme Serrallonga, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Abelló, Roser Berdagué, Maria Àngels Anglada, HelenaValentí, Maria Antònia Oliver, Maria Mercè-Marçal, entre d’altres. Tanmateix, per a la majoria, la tasca de torsimanys correspon a una activitat secundària per aquestes autores, en tant que prioritzen la seva faceta com a escriptores i l'ofici de la traducció sovint respon a una voluntat econòmica. De la mateixa manera, Marta Pessarrodona també ha destacat en altres camps de la literatura, concretament en la poesia, però també en l’assaig i la narració curta. Malgrat això, en tota la seva obra té intrínseca la traducció tant pel recurs d’usar paraules d’altres idiomes com també per la temàtica de les seves obres. La seva passió per les diferents llengües i cultures la porten a voler donar-les a conèixer a la nostra llengua i cultura, i per aquest motiu, té una prolífica activitat traductora, que ha restat sempre en la penombra, eclipsada per la seva activitat com a autora, principalment poeta, però també assagista, dramaturga, prologuista i articulista. L’activitat traductològica de Pessarrodona l’ha acompanyat al llarg de la seva carrera com a autora i ha publicat un llarg llistat d’obres, majoritàriament d’autores de parla anglesa, en llengua catalana i castellana. Tanmateix, tot i l’aportació tan important que ha realitzat a la nostra cultura a través de la traducció, la faceta de Marta Pessarrodona com a traductora no ha estat gaire estudiada enfront a la seva activitat com a escriptora, que gaudeix de més rellevància. És per aquest motiu que volem donar reconeixement a aquesta activitat en la qual Pessarrodona hi ha dedicat tant temps i esforç i que ens ha apropat obres cabdals de la literatura universal. Així doncs, l’objectiu principal d’aquest treball és donar a conèixer la faceta traductora de Marta Pessarrodona amb la finalitat de recuperar les veus traductològiques de la nostra història literària. Cal entendre aquesta traductora en relació amb el conjunt de la tradició literària alhora que en el context d’una geneologia femenina de la literatura que ha començat a esbossar-se d’un temps ençà.

Pèls a la llengua

Si sou calbs i voleu deixar de ser-ho, o si la vostra parella és calba i enyoreu aquells cabells llargs i espessos que lluïa a l'època hippie, esteu de sort. Però aneu alerta, perquè si sou d'aquelles persones que els agrada dir que no té pèls a la llengua, potser ara us en sortiran. O almenys això és el que hom pot pensar després de sentir una de les darreres notícies de ciència de gran ressò mediàtic: s'ha aconseguit que a un ratolí modificat genèticament per no tenir cap pèl li'n creixin. Els artífexs han estat els membres d'un equip de recerca de l'Institut Kennedy Krieger de la Johns Hopkins University, dels EUA, encapçalat per Catherine Thompson. I esclar, molts ja s'imaginen lluint llargues i espesses cabelleres on ara només tenen lluentors [...].

El foc dels avis

Una experiència personal molt gratificadora és endinsar-se en altres cultures, per pensar i aprendre. Aquests dies,a recer d'una duna, uns tuaregs han compartit amb la meva família el seu te i la seva cultura,a la vora del foc.Per als humans,el foc, que fou domesticat fa 450.000 anys pels Homoerectus, no ha estat només un mitjà de coure aliments, sinó un nucli aglutinador de l'activitat social i cultural, cabdals per a la supervivència de la nostra espècie [...].

Extincions (iII)

La primera part d'aquest article (AVUI,24-10) començava dient que la diversitat forma part del nostre entorn, tant la diversitat biològica, que és conseqüència de la diversitat genètica, com la diversitat cultural. Argumentava que la diversitat genètica dels éssers vius, que és el que garanteix la seva supervivència en permetre que s'adaptin a noves situacions ambientals, està greument amenaçada per l'activitat humana.Estem provocant, potser sense saber-ho i sense copsar-ne les greus implicacions, una de les més grans extincions massives d'éssers vius [...].

El virus de Nietzsche

Un dels temes més recurrents a la premsa aquestes darreres setmanes, a part de l'estranya epidèmia que ha generat el nou Estatut i de la contagiosa espiral de violència a França, és sens dubte la gripe aviària i la possibilitat que generi una pandèmia. Com argumentaré, l'origen filosòfic d'aquestes epidèmies ( i de moltes altres) és probablement el mateix [...].

Celíacs a l'Aconcagua

Malgrat els falsos profetes apocalíptics,que darrere els seus auguris de frac- tura social només amaguen obscurs anhels partidistes que es produeixin, el cert és que vivim un bon moment pel que fa a l'assumpció i integració de les diferències, incloses les mal anomenades minusvalideses. A poc a poc es van eliminant les barreres arquitectòniques que dificulten la vida social de les persones amb mobilitat reduïda, i augmenta la conscienciació social per eliminar els comportaments incívics, com ara aparcar davant els passos de vianants [...].

E=mc2

Quan hom ha d'escriure un text de divulgació científica ha de posar a l'abast de tothom conceptes i idees que inicialment poden semblar difícils. Pera ixò mai s'hi inclouen fórmules matemàtiques. L'única que és permesa en aquests escrits és la famosa equació d'Einstein, que encapçala aquest article. Molt poca gent entén totes les seves implicacions, però és tan senzilla i elegant, i l'hem vista tantes vegades, que ningú la troba estranya [...].

Mentides arriscades

Les relacions humanes estan impregnades de tabús amb arrels culturals. Un dels molts tabús de la nostra cultura és el de l'engany. Ja de ben petits se'ns educa per dir sempre la veritat, malgrat que ben aviat els infants s'adonen que els adults diuen força mentides. El fet de mentir està molt arrelat a la condició humana.Tothom ho fa en major o menor grau, per acció o per omissió. Mentim cada cop que diem una cosa que sabem que no és certa,quan no diem el que pensem o quan diem el que no pensem o el que no sabem [...].

Economia, colors i estigmes

El passat 12 de desembre, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic va fer públic un informe que revelava que durant l'any 2004 la Xinava superar els EUA com a líder mundial en exportacions de tecnologies de la informació, com ara telèfons mòbils, ordinadors portàtils i càmeres digitals. Aquesta notícia, que confirma l'espectacular creixement d'aquest gegant asiàtic, m'ha fet reflexionar sobre diversos escrits que he llegit aquest darrer any [...].

Discriminació nicotínica

Per als que no som fumadors, i a la llarga també per a molts fumadors, l'aplicació de la nova llei antitabac és, si es fa correctament, una bona notícia. Durant massa anys la nicotina ha exercit un fort poder discriminatori sobre els no-fumadors, als quals no s'ha reconegut el dret a poder fer les activitats normals, com treballar, sense fum. Almenys inicialment, però, la llei antitabac continuarà mantenint tot el poder discriminatori de la nicotina, traslladant-lo també cap als fumadors [...].

Ecologia laboral

Avui he canviat els meus costums. Generalment començo a escriure l'article a les 6 del matí, tan bon punt arribo al meu laboratori. Ara, en canvi, són quasi les 12 de la nit, i no sóc pas a Barcelona, sinó a Manchester. Ens hi hem reunit uns quants col·legues de diferents països que compartim interessos en un camp concret de la recerca biomèdica: dos anglesos, un pakistanès afincat a Anglaterra, un espanyol, un txec i un català, el qui signa aquest article [...].