Spatial and temporal distribution of anopheline larvae in two malarious areas in Sucre State, Venezuela

The spatial and temporal distribution of anopheline larvae was studied in two coastal malarious areas of Sucre, State, Venezuela. Seven habitat types were sampled in the village of Guayana and eight species of Anopheles were collected. Anopheles aquasalis was the predominant species collected and was most abundant in the brackish marsh habitat (71 larvae per 100 samples). It was most abundant during the rainy season. At the second location, Santa F e, six habitat types were sampled and four anopheline species were collected. Habitats where An. aquasalis was most abundant were temporary freshwater ponds (34 larvae per 100 samples) and mangroves (10.5 larvae per 100 samples). At this location it was also most abundant in the rainy season. During the dry season it was collected in small numbers in river pools (1.3 larvae per 100 samples) along with large numbers of An. pseudopunctipennis (479 larvae per 100 samples). Larval control could be an important component of the malaria control program because major habitats could be defined and presence and abundance of larvae was limited to specific times of year.

Gestextil. Sistema de planificación de recursos empresariales (ERP)

Este proyecto se basa en la implementación de un sistema ERP. Para ello, se desarrolla la base principal del sistema, la cual es genérica para todas las empresas. A partir de aquí se realiza el estudio personalizado e individual de los módulos necesarios para una PYME que ofrece servicio en el sector del téxtil y se implementan algunos de estos módulos acorde con las necesidades particulares. Para su desarrollo se aplica una arquitectura basada en tecnologías Java. Se tienen en cuenta factores como el coste económico de implantación, plataforma necesaria e incluso el rendimiento del propio sistema.

La difusió de la producció científica a la UPF : optimització de recursos

Un dels objectius estratègics de la Universitat Pompeu Fabra és que la recerca produïda a la universitat tingui la major visibilitat i projecció. La Biblioteca ha promogut dues iniciatives importants, i complementaries entre si, com a contribució principal a la realització d'aquest objectiu: el Portal de Producció Científica (PPC) i el Repositori Digital de la UPF (l'e-Repositori). En la presentació s'explicaran diverses actuacions (implementació de programaris de suport, reutilització de metadades, organització del personal, etc.) que permeten optimitzar els fluxos de treball, per tal que, amb pocs recursos, es pugui assegurar la sostenibilitat d'aquests projectes.

Recursos digitals a la URV : ús actual i estratègies de futur

La Biblioteca de la Universitat Rovira i Virgili, en el marc dels projectes de cooperació que desenvolupa el CBUC, ha aconseguit augmentar d’una forma molt important els recursos digitals als quals té accés. Com ja es conegut per tots, un avantatge addicional dels recursos electrònics és la possibilitat de rebre informació detallada sobre l’ús dels esmentats recursos, ja sigui en funció dels diversos col·lectius universitaris o dels diferents recursos utilitzats. L’experiència que presentarem des de la Biblioteca de la URV es deriva de l’anàlisi de les dades d’ús dels recursos digitals a la nostra universitat, que ens porten a emprendre una sèrie d’accions per incentivar el coneixement i l’explotació d’aquests recursos. En concret, explicarem les accions que es duran a terme al llarg del 2005, que tenen en compte diversos canals de difusió així com diferents tipus d’usuaris. Algunes d’aquestes accions són augmentar l’amplitud i la qualitat de la informació subministrada per l’OPAC i la pàgina web; aconseguir un accés únic i simple als recursos d’informació electrònica; augmentar la formació i les habilitats del personal en aquest àmbit i, en darrer lloc, dissenyar campanyes de marquèting que vagin dirigides a col·lectius concrets en els quals cal reforçar la utilització dels recursos digitals.

The spatio-temporal brain dynamics of processing and integrating sound localization cues in humans.

Interaural intensity and time differences (IID and ITD) are two binaural auditory cues for localizing sounds in space. This study investigated the spatio-temporal brain mechanisms for processing and integrating IID and ITD cues in humans. Auditory-evoked potentials were recorded, while subjects passively listened to noise bursts lateralized with IID, ITD or both cues simultaneously, as well as a more frequent centrally presented noise. In a separate psychophysical experiment, subjects actively discriminated lateralized from centrally presented stimuli. IID and ITD cues elicited different electric field topographies starting at approximately 75 ms post-stimulus onset, indicative of the engagement of distinct cortical networks. By contrast, no performance differences were observed between IID and ITD cues during the psychophysical experiment. Subjects did, however, respond significantly faster and more accurately when both cues were presented simultaneously. This performance facilitation exceeded predictions from probability summation, suggestive of interactions in neural processing of IID and ITD cues. Supra-additive neural response interactions as well as topographic modulations were indeed observed approximately 200 ms post-stimulus for the comparison of responses to the simultaneous presentation of both cues with the mean of those to separate IID and ITD cues. Source estimations revealed differential processing of IID and ITD cues initially within superior temporal cortices and also at later stages within temporo-parietal and inferior frontal cortices. Differences were principally in terms of hemispheric lateralization. The collective psychophysical and electrophysiological results support the hypothesis that IID and ITD cues are processed by distinct, but interacting, cortical networks that can in turn facilitate auditory localization.

Reduced fronto-temporal and limbic connectivity in the 22q11.2 deletion syndrome: vulnerability markers for developing schizophrenia?

The 22q11.2 deletion syndrome (22q11DS) is a widely recognized genetic model allowing the study of neuroanatomical biomarkers that underlie the risk for developing schizophrenia. Recent advances in magnetic resonance image analyses enable the examination of structural connectivity integrity, scarcely used in the 22q11DS field. This framework potentially provides evidence for the disconnectivity hypothesis of schizophrenia in this high-risk population. In the present study, we quantify the whole brain white matter connections in 22q11DS using deterministic tractography. Diffusion Tensor Imaging was acquired in 30 affected patients and 30 age- and gender-matched healthy participants. The Human Connectome technique was applied to register white matter streamlines with cortical anatomy. The number of fibers (streamlines) was used as a measure of connectivity for comparison between groups at the global, lobar and regional level. All statistics were corrected for age and gender. Results showed a 10% reduction of the total number of fibers in patients compared to controls. After correcting for this global reduction, preserved connectivity was found within the right frontal and right parietal lobes. The relative increase in the number of fibers was located mainly in the right hemisphere. Conversely, an excessive reduction of connectivity was observed within and between limbic structures. Finally, a disproportionate reduction was shown at the level of fibers connecting the left fronto-temporal regions. We could therefore speculate that the observed disruption to fronto-temporal connectivity in individuals at risk of schizophrenia implies that fronto-temporal disconnectivity, frequently implicated in the pathogenesis of schizophrenia, could precede the onset of symptoms and, as such, constitutes a biomarker of the vulnerability to develop psychosis. On the contrary, connectivity alterations in the limbic lobe play a role in a wide range of psychiatric disorders and therefore seem to be less specific in defining schizophrenia.

Gestión de recursos en nodos multi-core de memoria compartida

La gestión de recursos en los procesadores multi-core ha ganado importancia con la evolución de las aplicaciones y arquitecturas. Pero esta gestión es muy compleja. Por ejemplo, una misma aplicación paralela ejecutada múltiples veces con los mismos datos de entrada, en un único nodo multi-core, puede tener tiempos de ejecución muy variables. Hay múltiples factores hardware y software que afectan al rendimiento. La forma en que los recursos hardware (cómputo y memoria) se asignan a los procesos o threads, posiblemente de varias aplicaciones que compiten entre sí, es fundamental para determinar este rendimiento. La diferencia entre hacer la asignación de recursos sin conocer la verdadera necesidad de la aplicación, frente a asignación con una meta específica es cada vez mayor. La mejor manera de realizar esta asignación és automáticamente, con una mínima intervención del programador. Es importante destacar, que la forma en que la aplicación se ejecuta en una arquitectura no necesariamente es la más adecuada, y esta situación puede mejorarse a través de la gestión adecuada de los recursos disponibles. Una apropiada gestión de recursos puede ofrecer ventajas tanto al desarrollador de las aplicaciones, como al entorno informático donde ésta se ejecuta, permitiendo un mayor número de aplicaciones en ejecución con la misma cantidad de recursos. Así mismo, esta gestión de recursos no requeriría introducir cambios a la aplicación, o a su estrategia operativa. A fin de proponer políticas para la gestión de los recursos, se analizó el comportamiento de aplicaciones intensivas de cómputo e intensivas de memoria. Este análisis se llevó a cabo a través del estudio de los parámetros de ubicación entre los cores, la necesidad de usar la memoria compartida, el tamaño de la carga de entrada, la distribución de los datos dentro del procesador y la granularidad de trabajo. Nuestro objetivo es identificar cómo estos parámetros influyen en la eficiencia de la ejecución, identificar cuellos de botella y proponer posibles mejoras. Otra propuesta es adaptar las estrategias ya utilizadas por el Scheduler con el fin de obtener mejores resultados.

La cortesía en la publicidad del Tercer Sector: recursos gramaticales y fónicos en español y en inglés

En este trabajo se analizan de manera contrastiva los mecanismos lingüísticos y fónicos de la cortesía en la publicidad convencional y en la publicidad de las organizaciones del Tercer Sector o ONG. A su vez también se analizan las diferencias y similitudes entre los mecanismos de cortesía utilizados en el lenguaje publicitario en español y en inglés

Creació de recursos digitals per a la innovació docent en Geologia Estructural i Tectònica

El projecte ha estat dedicat a l’elaboració d’una sèrie de recursos didàctics en format digital per a l’ensenyament de les matèries de Geologia Estructural i Tectònica en titulacions universitàries relacionades amb les Ciències de la Terra. L’objectiu és la millora de la formació i del rendiment dels estudiants mitjançant l’elaboració d’activitats de suport no presencials que fomentin l’autoaprenentatge i l’autoregulació per part de l’estudiant. Les activitats intenten aprofitar les noves eines informàtiques disponibles i fomentar l’accés mitjançant la xarxa. El material que s’elabora en el marc del projecte consisteix en: 1) un fons documental d’imatges relacionades amb la Geologia Estructural i la Tectònica amb explicació, disponibles en xarxa i accessibles per motors específics de cerca, 2) un conjunt d’exercicis i casos pràctics, alguns d’ells resolts, i 3) sortides de camp virtuals d’una regió geològica que permeten proposar activitats prèvies a una pràctica presencial de camp o desenvolupar la pràctica a nivell completament autònom. Per aconseguir aquests objectius, les tasques realitzades són: la compilació i digitalització de la base d'imatges d'exemples naturals d'estructures geològiques de deformació de que disposàvem, junt amb la redacció de material explicatiu (text i figures), la selecció d'un conjunt d'exercicis de la disciplina, i la preparació de dades de camp per a la realització de les sortides virtuals. Paral•lelament, aquest material s'ha estat processant per a la seva disposició en xarxa com un recurs lliure y obert, accessible en una website i domini específics (plataforma REDITEC).

Banc electrònic d'objectes i recursos d'aprenentatge dels estudis de comunicació audiovisual

OdACAV és un banc electrònic d’objectes d’aprenentatge (OdA) que te com a finalitat principal servir als docents de les assignatures troncals dels Estudis de Comunicació Audiovisual (CAV) de la UB (obert també a altres universitats catalanes) implicats o que es vulguin implicar en la innovació docent i pretén facilitar i potenciar la documentació per a la investigació i la recerca a l’entorn del paper innovador dels OdA digitals; així com la patrimonialització dels mateixos. Què és i que no és un OdA de CAV? És tot allò que serveix en un procés d'ensinistrament, d'aprenentatge, de formació - que en els cas que ens ocupa, es tradueix en una col·lecció d'imatges fixes, en un hipertext, en una hipermèdia, un vídeo, etc.-, i la missió dels quals és suscitar l’interès i l'aprofitament en el transvasament dels continguts de les assignatures dels estudis actuals (de la Llicenciatura) i futurs (del Grau) de Comunicació Audiovisual. El projecte sorgeix com a necessitat orgànica de la mateixa naturalesa de l'ensenyament de Comunicació Audiovisual, on en el pla dels continguts els exemples, els referents, els models no són encara prou desenvolupats i costa molt disposar d'OdAs suficientment competents. Les fonts documentals del cinema, de la televisió i dels mitjans en general són la base sobre la que s’han bastit els OdA de la base de dades del web http://www.lmi.ub.es/repositori/ amb l’esperança que resultin adequats a la innovació en els Estudis de Comunicació Audiovisual. És, doncs, un repositori de condició cooperativa, dinàmic i flexible; amb esperit blog/wiki, els objectius del qual són: la creació d'un sistema de dipositació dels OdA; l'establiment d'un sistema de recuperació dels mateixos; la implantació de fluxos d'entrada i sortida; la consolidació d'un observatori d'investigació i de recerca sobre la innovació dels OdA en els entorns i els sistemes educatius actuals; l’articulació de possibles accions patrimonials al voltant de la creació i preservació d’aquests.

Disseny i optimització metològica de sistemes telemàtics interactius per a la millora de la docència universitària : l'entorn BSCW i nous recursos docents

Aquest projecte de dos anys de durada, ha tingut com a objectius: el disseny i la creació de recursos multimèdia, així com, l’optimització de metodologies d'aplicació de sistemes telemàtics interactius per a la millora de la docència universitària. Com a entorn telemàtic s’ha utilitzat la plataforma de treball cooperatiu BSCW (Basic Support for Cooperative Work). S'ha dissenyat i produït un recurs multimèdia enfocat a l'alumnat de l'assignatura troncal Ciències naturals i la seva didàctica de la diplomatura de Mestre d'Educació Primària, que porta per títol 'Alimentació i nutrició humanes i la seva didàctica’ i es pot consultar a: http://www.ub.edu/didactica_ciencies/mqd06/. Aquest material està format per dues unitats: a) Alimentació i nutrició; b) L'ensenyament-aprenentatge de la digestió humana des d'una perspectiva constructivista. Les unitats s'han orientat a la millora de la formació inicial dels futurs mestres i tenen un enfocament de clar caire constructivista, amb exercicis interactius de detecció de concepcions alternatives, així com organitzadors previs, posteriors nodes expositius i d'obtenció d'informació, exercicis interactius destinats al canvi conceptual i una interactivitat d'avaluació final amb un cert caràcter sumatiu. Cada unitat es tanca amb un mapa conceptual dels continguts tractats. La metodologia emprada en la seva elaboració és una evolució de la que l'equip de la Universitat Pompeu Fabra va encetar en la web ‘Aracné. Ciència en xarxa’: http://www.edu365.com/aulanet/aracne/ (usuari i contrasenya: guest100), i va perfeccionar a 'Idees i vincles en el segle XX. La ciència': http://www.xtec.es/aulanet/seglexx/ (cal permetre que s'obrin finestres emergents), en ambdós casos hi ha col·laborat professorat del nostre grup d'innovació docent de la UB.

Elaboració de nous recursos docents en el camp de la biologia vegetal, mitjançant l'ús de noves tecnologies de microscòpia com làser confocal i multifotó

Aquest projecte s'ha realitzat al Servei de Microscòpia de la Universitat Autònoma de Barcelona, i ha tingut una durada de dos anys (2007-2009). Els objectius concrets d'aquest projecte assolits per a les diferents assignatures ha estat l'anàlisi de característiques citològiques, característiques morfològiques i anatòmiques de les estructures vegetatives dels diferents nivells d’organització, característiques morfològiques i anatòmiques de les estructures reproductores. El material docent obtingut en aquest projecte està sent utilitzat en les assignatures següents: Botànica Farmacèutica, Biodiversitat vegetal marina, Recursos vegetals aquàtics: les algues, Plantes d'ús alimentari, Conserv. i gestió de poblacions i comunitats marines, Usos i cultius de recursos algals marins, B. i diversitat de criptògames, Biologia II, Tècniques Exp. de biologia II, Botànica, Biologia animal i vegetal. Per a la realització de l’estudi, s'ha obtingut una col·lecció d’imatges al MLC, MER i MET per aclarir els criteris sistemàtics. Durant el primer any s’han adquirit totes les imatges necessàries, per tal de poder elaborar el material didàctic en suport digital. Durant el segon any s’ha implementat aquest material a les respectives classes pràctiques i s’ha avaluat la seva importància en la millora de la formació dels alumnes i del suport al professor. L’aplicació del material elaborat a la docència pràctica durant el tot segon any ha permès fer un primer estudi per valorar la seva eficàcia i fer-hi les correccions oportunes. Durant tot el projecte, el treball conjunt de professors i tècnics ha estat bàsic per a l’obtenció de material didàctic adequat a la realitat dels estudis actuals i a la docència pràctica.

Spatio-temporal gait analysis in children with cerebral palsy using, foot-worn inertial sensors.

A child's natural gait pattern may be affected by the gait laboratory environment. Wearable devices using body-worn sensors have been developed for gait analysis. The purpose of this study was to validate and explore the use of foot-worn inertial sensors for the measurement of selected spatio-temporal parameters, based on the 3D foot trajectory, in independently walking children with cerebral palsy (CP). We performed a case control study with 14 children with CP aged 6-15 years old and 15 age-matched controls. Accuracy and precision of the foot-worn device were measured using an optical motion capture system as the reference system. Mean accuracy±precision for both groups was 3.4±4.6cm for stride length, 4.3±4.2cm/s for speed and 0.5±2.9° for strike angle. Longer stance and shorter swing phases with an increase in double support were observed in children with CP (p=0.001). Stride length, speed and peak angular velocity during swing were decreased in paretic limbs, with significant differences in strike and lift-off angles. Children with cerebral palsy showed significantly higher inter-stride variability (measured by their coefficient of variation) for speed, stride length, swing and stance. During turning trajectories speed and stride length decreased significantly (p<0.01) for both groups, whereas stance increased significantly (p<0.01) in CP children only. Foot-worn inertial sensors allowed us to analyze gait spatiotemporal data outside a laboratory environment with good accuracy and precision and congruent results with what is known of gait variations during linear walking in children with CP.

Ecoetiqueta de serveis i aprofitament dels recursos hídrics i energètics als establiments hotelers de Sitges

Aquest projecte té com a objectiu l’estudi de l’estat ambiental dels hotels del municipi de Sitges i l’estudi d’aprofitament dels recursos hídrics i energètics característics d’aquesta zona del Mediterrani per hotels de 4 i 5 estrelles. Sitges és un municipi que al període estival dobla la població, i que amb una superfície de 43,85 Km2 conta amb 35 hotels i apart pensions, hostals i càmpings, per tant, el turisme és l’activitat més important a Sitges. Per desenvolupar aquest projecte s’ha realitzat una enquesta senzilla sobre qualitat ambiental per conèixer el comportament ambiental dels diferents hotels. En aquest estudi han participat 15 dels 35 hotels del municipi, ja que el 49% d’aquests romanen tancats des d’Octubre fins a Març i dels 18 hotels restants 15 han accedit a formar part d’aquest estudi. A través d’una prova pilot s’ha avaluat la implantació del Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental a l’hotel Antemare i a l’hotel Sunway Playa Golf, aquests dos hotels pertanyen a la categoria de quatre estrelles, categoria que reuneix més nombre d’hotels i el tant per cent d’ocupació és major en comparació amb les altres categories. El DGQA és una ecoetiqueta de serveis que atorga la Generalitat de Catalunya a partir de la revisió de l’establiment per mitjà d’un tècnic autoritzat. S’ha analitzat l’aprofitament dels recursos local com, les aigües pluvials i la radiació solar en els hotels de 4 i 5 estrelles per obtenir l’autosuficiència individual dels 9 hotels objecte d’estudi. Els resultats obtinguts en aquest estudi reflecteixen la possibilitat de millorar l’estat ambiental dels establiments hotelers, duent a terme alguns criteris bàsics com, la recollida selectiva i una major implantació d’energies renovables, així com també la utilització d’aquestes per assolir un cert nivell d’autosuficiència energètica i hídrica. La prova pilot mostra que els dos hotels estudiats estan molt a prop d’aconseguir el DGQA, els vectors on s’haurien de fer millores són, informació ambiental, energia, aigua i residus.

Electrode location and clinical outcome in hippocampal electrical stimulation for mesial temporal lobe epilepsy.

PURPOSE: To study the clinical outcome in hippocampal deep brain stimulation (DBS) for the treatment of patients with refractory mesial temporal lobe epilepsy (MTLE) according to the electrode location. METHODS: Eight MTLE patients implanted in the hippocampus and stimulated with high-frequency DBS were included in this study. Five underwent invasive recordings with depth electrodes to localize ictal onset zone prior to chronic DBS. Position of the active contacts of the electrode was calculated on postoperative imaging. The distances to the ictal onset zone were measured as well as atlas-based hippocampus structures impacted by stimulation were identified. Both were correlated with seizure frequency reduction. RESULTS: The distances between active electrode location and estimated ictal onset zone were 11±4.3 or 9.1±2.3mm for patients with a >50% or <50% reduction in seizure frequency. In patients (N=6) showing a >50% seizure frequency reduction, 100% had the active contacts located <3mm from the subiculum (p<0.05). The 2 non-responders patients were stimulated on contacts located >3mm to the subiculum. CONCLUSION: Decrease of epileptogenic activity induced by hippocampal DBS in refractory MTLE: (1) seems not directly associated with the vicinity of active electrode to the ictal focus determined by invasive recordings; (2) might be obtained through the neuromodulation of the subiculum.