Pédiatrie. 5. Le partage de l'information médicale en 2012 [Pediatrics. Sharing of the medical letter with the patient].

Some paediatrics centres routinely send the medical consultation letter not only to the primary or referring physician but to the patient and his/her family as well. This way of sharing medical information is appreciated not only by the patients themselves but also by a majority of physicians.

The profiling of MDMA tablets: a study of the combination of physical characteristics and organic impurities as sources of information

The profiling of MDMA tablets can be carried out using different sets of characteristics. The first type of measurements performed on MDMA tablets are physical characteristics (i.e. post-tabletting characteristics). They yield preliminary profiling data that may be valuable in a first stage for investigation purposes. However organic impurities (i.e. pre-tabletting characteristics) are generally considered to bring more reliable information, particularly for presentation of evidence in court. This work aimed therefore at evaluating the added value of combining pre-tabletting characteristics and post-tabletting characteristics of seized MDMA tablets. In approximately half of the investigated cases, the post-tabletting links were confirmed with organic impurities analyses. In the remaining cases, post-tabletting batches (post-TBs) were divided in several pre-tabletting batches (pre-TBs), thus supporting the hypothesis that several production batches of MDMA powder (pre-TBs) were used to produce one single post-TB (i.e. tablets having the same shape, diameter, thickness, weight and score; but different organic impurities composition). In view of the obtained results, the hypotheses were discussed through illustrating examples. In conclusion, both sets of characteristics were found relevant alone and combined together. They actually provide distinct information about MDMA illicit production and trafficking.

Usos y formas de la biblioteca virtual en la educación a distancia

L'ús de les noves tecnologies de la informació ha fet possible la creació de biblioteques virtuals universitàries que, no solament són part integrant del model pedagògic, sinó que poden introduir els seus continguts i serveis en llocs fins ara insospitats: a les aules virtuals formant parteix de les assignatures, en els espais virtuals de suport a la docència, en les àrees de recerca i, sens dubte, en l'apartat de Biblioteca que li és propi. Aquestes facilitats derivades de l'organització de Campus Virtuals, permeten al professional bibliotecari/documentalista personalitzar continguts i serveis, i crear biblioteques a mida de cada necessitat. També permeten desenvolupar tècniques "push" per notificar i disseminar els serveis més adequats a cada tipologia d'usuari.

Bibliotecas y centros de documentación virtuales en la nueva era de la sociedad de la información : la Biblioteca Virtual de la UOC

L'aparició i l'ús creixent i cada vegada més generalitzat de les tecnologies de la informació ha fet possible l'aparició d'un nou escenari que ha originat i fins i tot precipitat, una sèrie de canvis de gran abast en tots els nivells, especialment a nivell social, econòmic i cultural. Aquest nou escenari ha influït en gran manera en l'entorn pedagògic; l'aparició de nous models educatius, propiciats per aquest important canvi, s'ha anat succeint de forma continuada i ininterrompuda des de fa amb prou feines una dècada. Aquests nous models educatius han fet possible que sectors de la població que no podien accedir a cert tipus d'estudis, per circumstàncies d'índole diversa, es veiessin afavorits per un nou entorn, que no solament els facilitava l'accés a tot tipus d'ensenyaments, sinó que creava espais i eines cada vegada més fàcils d'usar perquè aquesta nova possibilitat no aparegués com una barrera tecnològica que els tanqués de nou l'accés.

Use of the internet as a source of health information by Spanish adolescents

The Internet is a fundamental part of the daily life of adolescents, they consider it as a safe and confidential source of information on health matters. The aims is to describe the experience of Spanish adolescents searching for health information on the Internet. Methods A cross-sectional study of 811 school-age adolescents in Granada was carried out. An adapted and piloted questionnaire was used which was controlled by trained personnel. Sociodemographic and health variables were included together with those concerning the conditions governing access to and use of information and communication technologies (ICT). Results 811 adolescents were surveyed (99.38% response rate), mean age was 17 years old. Of these, 88% used the Internet; 57.5% used it on a daily or weekly basis and 38.7% used it occasionally. Nearly half the sample group (55.7%) stated that they used the Internet to search for health-related information. The main problems reported in the search for e-health were the ignorance of good web pages (54.8%) and the lack of confidence or search skills (23.2%). Conclusions In conclusion, it seems plausible to claim that websites designed and managed by health services should have a predominant position among interventions specifically addressed to young people.

¿Qué información sobre salud esconde Internet? Un análisis cualitativo de su contenido

L'acostament entre el professional de la salut i el qui necessita els seus serveis és un tema d'interès per a la psicologia de la salut des que va començar com a disciplina. En el context de la societat de la informació i el coneixement apareix un nou escenari d'intervenció d'aquests dos col·lectius que és necessari conèixer. Per això s'han començat diferents propostes, però la que presenta el grup d'investigació de Psicologia de la Salut i Xarxa (PSINET) de la Universitat Oberta de Catalunya s'encamina a potenciar la creació d'espais virtuals de trobada entre ambdós col·lectius (professionals de la salut i usuaris de serveis de salut). L'establiment de plataformes digitals de serveis sanitaris per als ciutadans del segle XXI passa primer per conèixer la realitat dels diferents col·lectius implicats en la relació salut i xarxa. L'objectiu que es planteja en aquest estudi se centra en el primer col·lectiu i en el descobriment del que hi ha sobre salut a Internet. Per a això, seguint una metodologia de recerca exhaustiva per Internet, s'han recollit webs sobre salut en català i castellà, i s'ha fet una anàlisi de dades textuals de la informació que contenien els webs en català. Aquesta anàlisi ha permès conèixer i descriure el prototip de web sobre salut que hi ha a la xarxa en el moment de fer l'estudi.

Is hospital discharge administrative data an appropriate source of information for cancer registries purposes? Some insights from four Spanish registries

Background. The use of hospital discharge administrative data (HDAD) has been recommended for automating, improving, even substituting, population-based cancer registries. The frequency of false positive and false negative cases recommends local validation. Methods. The aim of this study was to detect newly diagnosed, false positive and false negative cases of cancer from hospital discharge claims, using four Spanish population-based cancer registries as the gold standard. Prostate cancer was used as a case study. Results. A total of 2286 incident cases of prostate cancer registered in 2000 were used for validation. In the most sensitive algorithm (that using five diagnostic codes), estimates for Sensitivity ranged from 14.5% (CI95% 10.3-19.6) to 45.7% (CI95% 41.4-50.1). In the most predictive algorithm (that using five diagnostic and five surgical codes) Positive Predictive Value estimates ranged from 55.9% (CI95% 42.4-68.8) to 74.3% (CI95% 67.0-80.6). The most frequent reason for false positive cases was the number of prevalent cases inadequately considered as newly diagnosed cancers, ranging from 61.1% to 82.3% of false positive cases. The most frequent reason for false negative cases was related to the number of cases not attended in hospital settings. In this case, figures ranged from 34.4% to 69.7% of false negative cases, in the most predictive algorithm. Conclusions. HDAD might be a helpful tool for cancer registries to reach their goals. The findings suggest that, for automating cancer registries, algorithms combining diagnoses and procedures are the best option. However, for cancer surveillance purposes, in those cancers like prostate cancer in which care is not only hospital-based, combining inpatient and outpatient information will be required.

The Strategic Adaptation of Party Organizations to New Information and Communication Technologies : A Study of Catalan and Spanish Parties

Aquest document se centra en els casos dels dos principals partits espanyols (PP i PSOE) i catalans (PSC i CDC) en el període immediatament després de les eleccions generals espanyoles de maig de 2008, quan aquests celebraren els seus congressos. En general, es poden distingir tres tipus d'actors: en primer lloc, els ciberactivistes que tracten d'obtenir el reconeixement formal de la seva activitat en els seus partits. Així com, els líders del partit que poden intentar promoure la presència del partit en el ciberespai, però que també poden romandre indecisos perquè no és clar l'impacte electoral a la xarxa del ciberactivisme. Finalment, alguns militants tradicionals (off-line) solen ser reticents al reconeixement del ciberactivisme perquè amenaça les recompenses previstes dins del partit. Aquest article mostra com els nostres partits varen respondre al desafiament del ciberactivisme i arriba a la conclusió que la seva situació electoral, mediada per la seva ideologia, estructura organitzativa i el tipus de militància, poden ajudar-nos a comprendre el grau diferent d'institucionalització en l'organització del partit.

Migration and information flows. A new lens for the study of contemporary international migration

Aquest document de treball mira d'establir un nou camp d'investigació a la cruïlla entre els fluxos de migració i d'informació i comunicació. Hi ha diversos factors que fan que valgui la pena adoptar aquesta perspectiva. El punt central és que la migració internacional contemporània és incrustada en la dinàmica de la societat de la informació, seguint models comuns i dinàmiques interconnectades. Per consegüent, s'està començant a identificar els fluxos d'informació com a qüestions clau en les polítiques de migració. A més, hi ha una manca de coneixement empíric en el disseny de xarxes d'informació i l'ús de les tecnologies d'informació i comunicació en contextos migratoris. Aquest document de treball també mira de ser una font d'hipòtesis per a investigacions posteriors.

The Role of Information in Contemporary Migration. More Sources but Less Informed

La migració internacional contemporània és integrada en un procés d'interconnexió global definit per les revolucions del transport i de les tecnologies de la informació i la comunicació. Una de les conseqüències d'aquesta interconnexió global és que les persones migrants tenen més capacitat per a processar informació tant abans com després de marxar. Aquests canvis podrien tenir implicacions inesperades per a la migració contemporània pel que fa a la capacitat de les persones migrants per a prendre decisions més informades, la reducció de la incertesa en contextos migratoris, el desdibuixament del concepte de distància o la decisió d'emigrar cap a llocs més llunyans. Aquesta recerca és important, ja que la manca de coneixement sobre aquesta qüestió podria contribuir a fer augmentar la distància entre els objectius de les polítiques de migració i els seus resultats. El paper que tenen els agents de la informació en els contextos migratoris també podria canviar. En aquest escenari, perquè les polítiques de migració siguin més efectives, s'haurà de tenir en compte la major capacitat de la població migrant de processar la informació i les fonts d'informació en què es confia. Aquest article demostra que l'equació més informació equival a més ben informat no es compleix sempre. Fins i tot en l'era de la informació, les fonts no fiables, les expectatives falses, la sobreinformació i els rumors encara són presents en els contextos migratoris. Tanmateix, defensem l'argument que aquests efectes no volguts es podrien reduir complint quatre requisits de la informació fiable: que sigui exhaustiva, que sigui rellevant, que s'hi confiï i que sigui actualitzada.