Chebanov law and Vakar formula in mathematical models of complex systems

Ecological models written in a mathematical language L(M) or model language, with a given style or methodology can be considered as a text. It is possible to apply statistical linguistic laws and the experimental results demonstrate that the behaviour of a mathematical model is the same of any literary text of any natural language. A text has the following characteristics: (a) the variables, its transformed functions and parameters are the lexic units or LUN of ecological models; (b) the syllables are constituted by a LUN, or a chain of them, separated by operating or ordering LUNs; (c) the flow equations are words; and (d) the distribution of words (LUM and CLUN) according to their lengths is based on a Poisson distribution, the Chebanov's law. It is founded on Vakar's formula, that is calculated likewise the linguistic entropy for L(M). We will apply these ideas over practical examples using MARIOLA model. In this paper it will be studied the problem of the lengths of the simple lexic units composed lexic units and words of text models, expressing these lengths in number of the primitive symbols, and syllables. The use of these linguistic laws renders it possible to indicate the degree of information given by an ecological model.

A logic-mathematical point of view of the truth: Reality, perception, and language

In this article, the authors propose a theory of the truth value of propositions from a logic-mathematical point of view. The work that the authors present is an attempt to address this question from an epistemological, linguistic, and logical-mathematical point of view. What is it to exist and how do we define existence? The main objective of this work is an approach to the first of these questions. We leave a more thorough treatment of the problem of existence for future works.

Ideological Complex Systems: Mathematical Theory

The goal of this article is to build an abstract mathematical theory rather than a computational one of the process of transmission of ideology. The basis of much of the argument is Patten's Environment Theory that characterizes a system with its double environment (input or stimulus and output or response) and the existing interactions among them. Ideological processes are semiotic processes, and if in Patten's theory, the two environments are physical, in this theory ideological processes are physical and semiotic, as are stimulus and response.

“Unintended effects”: A theorem for complex systems

Unintended effects are well known to economists and sociologists and their consequences may be devastating. The main objective of this article is to formulate a mathematical theorem, based on Gödel's famous incompleteness theorem, in which it is shown, that from the moment deontical modalities (prohibition, obligation, permission, and faculty) are introduced into the social system, responses are allowed by the system that are not produced, however, prohibited responses or unintended effects may occur.

Taller de revistes digitals com a eina didàctica: de l’ensenyament no universitari a la universitat

El novembre de 2014 el CEFIRE d’Alacant organitzà el I Taller d’Intercanvi d’Experiències per a l’elaboració i divulgació de revistes digitals, hereu de la I i II Jornadas de Prensa en los IES de Alicante que es celebraren els anys 2007 i 2011. Aquest taller tingué com a objectius, entre d’altres, divulgar i intercanviar experiències didàctiques relacionades amb revistes digitals entre centres de diversos nivells, afavorir la creació de projectes educatius cooperatius mitjançant les revistes digitals o establir les bases que permeteren la creació d’una xarxa col·laborativa de revistes digitals. A banda de palesar les diverses propostes dels centres escolars i la incorporació de la revista escolar tradicional al m��n digital, d’aquella experiència, i parant sobretot atenció al darrer dels objectius citat, ha sorgit la xarxa en docència universitària “Taller de revistes digitals com a eina didàctica: de l’ensenyament no universitari a la universitat”, amb l’objectiu d’aprofundir en les possibilitats didàctiques de les revistes digitals tant pel que fa a l’alumnat no universitari com en les diverses titulacions que ofereix la Universitat d’Alacant. A m��s de compartir experiències i fomentar l’aprenentatge col·laboratiu de l’alumnat i del professorat implicats, aquesta xarxa en docència universitària vol articular-hi un espai digital permanent en que es puguen recopilar les revistes digitals dels diversos centres educatius.

Perfils. Josep Tero, alumne i amic de M. Àngels Anglada

La primera vegada que Josep Tero va sentir el nom de M. Àngels Anglada va ser quan M. Rosa Gratacós, pianista i cantautora, el va convidar a cantar les cançons que ell mateix havia compost. Gratacós parlava d'Anglada i dels seus poemes amb tanta definició de perfils i amb tant d'èmfasi sobra la seva tendència clàssica que, tot i no haver-la vist mai, el jove cantautor se la va imaginar com en realitat la va trobar al matí que la va conèixer. Tero ha estat a Girona per presentar el seu darrer disc, en què ha musicat poemes de M. Àngels Anglada

Josep Carreras Barnés i l'evolució dels enzims

Entrevista a Josep Carreras Barnés

La Costa Brava amb uns altres ulls [Ressenya del llibre Itineraris geològics per la Costa Brava, de Josep Duran i Carpintero]

Ressenya de l' obra d'en Josep Duran i Carpintero, 'Itineraris geológics per la Costa Brava' i editada pel Consorci de la Costa Brava l'any 1989. El llibre inclou 8 itineraris per la Costa Brava, cadascun d' ells amb una fitxa tècnica amb informació pel docent o visitant, una descripció geològica i activitats i qüestions per a l'alumne

Tombes i cementiris del sector nord-oriental del turó d'Empúries

Descripció de les troballes arqueològiques que al 1982 es van fer a la part nord-oriental del turó d’Empúries, conegut com Muntanya dels Horts, o Horts de la Palanca.. Es trcta de 2 enterraments infantils en àmfora

Empúries. De les darreries del segle III a mitjan segle I a.C. Algunes idees

A l’article s’estableixen un seguit d’hipòtesis que expliquen el procés històric d’Empúries al llarg dels del segle i mig immediatament anterior al canvi d’Era, és a dir, cap als segles II i I a.C. Es tracta de teories que es recolzen en evidències força segures

La ceràmica d'engalba blanca: Una nova aportació a l'estudi del període baix-republicà (segles II-I a.C.) al nord-est del Principat

La ceràmica d'engalba és una de les produccions indígenes m��s personals dels dos darrers segles abans de l'era vulgar. La seva distribució queda limitada, bàsicament, a les comarques costaneres de Girona i la seva tipologia de formes s'especialitza en urnes i gerres, molts de cops de dimensions considerables, esveltes. El centre de producció cal cercar-lo a “Emporiae”, i el seu estudi pot ajudar a aprofundir en el coneixement de la primera etapa de la romanització a casa nostra

Geografia històrica i història del paisatge [Ressenya del llibre Geografia històrica i història del paisatge, de Joan Nogué i Josep Maria Puigvert (eds.)]

Ressenya d’aquesta obra que es compon de tretze articles de tem��tica diversa (paisatge, divisions territorials, xarxa viaria, espais industrials i rurals, geografia urbana històrica...), que mostren un ampli ventall d'idees, conceptes i temes que ofereix la recerca en aquests camps; tot plegat, sense allunyar-se del seu context acadèmic i geogràfic m��s immediat

Una Girona poc il·luminada [Ressenya del llibre Girona a l'època de la Il·lustració, de Ramon Alberch, Javier Antón, Montserrat Jim��nez i Josep Quer]

Ressenya d'aquesta obra historiogràfica sobre la Girona del segle XVIII. Es presenten tres treballs, dos d'ells entorn l’àmbit clerical i el tercer entorn la poca evolució de l’estructura econòmica i social de la Girona d’aquell temps

El Programa Partnership i l'estudi de problemes mediambientals a l'IES Josep Sureda i Blanes

El objetivo del programa Partnership es trabajar problemas medioambientales en diversos centros escolares de diferentes pa??ses europeos para que se tome consciencia que los problemas del medio ambiente no son locales sino que nos afectan a todos. Se trata de un proyecto interdisciplinar en el que est??n implicados alumnos y profesores de diferentes departamentos. Las comunicaciones entre los centros participantes son una parte importante del proyecto. En las Baleares participan cuatro institutos de ense??anza secundaria, entre ellos el IES Josep Sureda i Blanes, que trata la problem??tica del agua potable en Palma. Este instituto se ha asociado con centros de caracter??sticas similares de Dinamarca, Inglaterra y Gibraltar, que trabajan el mismo tema. El art??culo recoge las aportaciones de este IES al proyecto a partir del an??lisis de la ciudad de Palma de Mallorca, especialmente el an??lisis sensorial de la salinidad del agua. Se concluye que la experiencia ha sido positiva para el alumnado en tanto ha servido para tomar conciencia de un problema ambiental local y las soluciones adoptadas para resolverlo.

Josep Segrelles, un artista injustament poc valorat i molt oblidat.

Resumen tomado de la publicación. Incluye ilustraciones