Differences in therapeutic alliance when working with an interpreter: a preliminary study

This preliminary study aims to analyze the therapeutic alliance in a crosscultural triadic setting, where there is a therapist and a client who speak a different language but are able to interact thanks to an interpreter/cultural mediator. The participants' (therapists, clients, interpreters) representations associated with the notion of therapeutic alliance, and the level of alliance between each group was obtained and compared. Clients (N = 9) were all from Albanese origin. The results show that the three groups of participants give particular meanings to the alliance and tend to evaluate their alliance level differently. The interpreter's mediating role in the construction of the therapeutic alliance is discussed.

Models teòrics i programació d'activitat física en l'envelliment

L’envelliment és un procés personal, multidimensional i de canvi constant que té lloc al llarg de tota la nostra vida. Amb independència de l’existència de malaltia, amb l’edat el nostre organisme experimenta canvis en els diferents sistemes, que suposen el seu deteriorament. L’adquisició d’un estil de vida saludable, és determinant per mantenir un envelliment òptim. L’activitat física esdevé un instrument útil per minimitzar els efectes de la progressiva pèrdua de funcionalitat, fins i tot en persones de més edat i més fràgils. Per aquest motiu, en les persones grans es recomana participar en programes d’activitat física, i la seva pràctica. Per al disseny i desenvolupament d’aquestes pràctiques cal tenir en compte l’estat biològic de la gent gran, les recomanacions de prescripció d'exercici físic, les barreres i factors d’èxit de les intervencions en aquest col·lectiu. A Catalunya, les pràctiques físiques i esportives vinculades a les persones grans han experimentat una ràpida evolució durant els darrers anys, convertint-se en un important instrument a considerar entre els professionals encarregats de les polítiques de salut. Dia a dia augmenta la consciència entre aquest col·lectiu de la importància que té la pràctica d’activitat física en la prevenció de malalties cròniques i l’augment de l’esperança de vida.

L'Envelliment en persones amb trastorn mental sever

Són moltes les investigacions que han aprofundit en l’estudi de l’esquizofrènia i algunes aporten resultats de persones que estan a la tercera edat. L’objectiu principal d’aquest estudi és descriure alguns aspectes mèdics i de gestió de casos en població gran afectada de trastorn mental. Un segon objectiu és observar si hi ha un major risc cardiovascular en edat avançada en comparació amb persones de menor edat. Es tracta d’un estudi descriptiu i transversal amb una mostra de 220 subjectes afectats de trastorn mental sever, 33 dels quals sobrepassen els 60 anys. Es van utilitzar els registres sobre les dades mèdiques, clíniques i de funcionament social durant l’any 2011. Entre els resultats principals s’ha trobat una bona adherència al tractament i al seguiment(95,3%-90% respectivament) una bona participació familiar en el tractament(90%), nivells més elevats de dislipèmies(colesterol 70,6%; triglicèrids 64,3%), menor nombre de fumadors(28%). Les valoracions psicopatològiques no mostren significació estadística respecte al grup més jove (p=.468) ni en reingressos ni urgències(p=.181;.420 respectivament). Les dades que es presenten en aquest estudi fan èmfasi en la necessitat de tenir cura dels malalts mentals també a la tercera edat, on la fragilitat física i psicosocial s’accentua a nivell de comorbilitat amb altres malalties mèdiques.

Noves perspectives en el diagnòstic del deteriorament cognitiu lleu i la malaltia de l'Alzheimer

Els criteris per al diagnòstic clínic de la malaltia d’Alzheimer es van establir el 1984 pel National Institute of Neurological and Communicative Disorders and Stroke (NINCDS) i la Alzheimer’s Disease and Related Disorders Association (ADRDA). D’aplicació continuada fins a l’actualitat, aquests criteris estan quedant obsolets i per tant des de diversos àmbits s’ha abogat per una revisió profunda dels mateixos. Tres grups d’experts formats per reconeguts especialistes del National Institute on Aging (NIA) i la Alzheimer’s Association proposen un conjunt de recomanacions per modificar aquests criteris en l’àmbit de la investigació clínica. Dues diferències remarcables s’inclouen en aquests nous criteris: la incorporació de biomarcadors i la formalització de diferents estadis de la malaltia d’Alzheimer. D’aquesta manera, el deteriorament cognitiu lleu s’incorpora al procés diagnòstic com un estadi més de la patologia. Tanmateix, aquests criteris es troben en revisió i, de moment sols son aplicables en l’àmbit de recerca per tal d’arribar a un consens definitiu que permeti la modificació definitiva dels criteris clínics universals a aplicar. En aquest article es presenten els principals avenços en la investigació referents a la malaltia d’Alzheimer i al Deteriorament Cognitiu lleu per tal d’emmarcar els nous criteris de recerca.

La importància de les vacunes. Un conflicte entre llibertat individual i protecció social

Els grups contraris a les vacunes guanyen adeptes, i la seva actitud comença a ser una amenaça per a la salut publica, atès que contribueix que hi hagi rebrots de malalties que ja s'havien eradicat a Catalunya.

A comparison of the dental status and treatment needs of older adults with and without chronic mental illness in Sevilla, Spain

Objectives: To study the dental status and treatment needs of institutionalized older adults with chronic mental illness compared to a non-psychiatric control sample. Study Design: The sample size was 100, in which 50 were psychogeriatric patients (study group; SG) classified according to DSM-IV, with a mean age of 69.6 ± 6.7 years, and 50 non-psychiatric patients (control group; CG), with a mean age of 68.3 ± 6.9 years. Clinical oral health examinations were conducted and caries were recorded clinically using the Decayed, Missing and Filled Teeth Index (DMFT). Results were analyzed statistically using the Student"s t-test or analysis of variance. Results: Caries prevalence was 58% and 62% in SG and CG, respectively. DMFT index was 28.3 ± 6.6 in SG and 21.4 ± 6.07 in CG (p < 0.01). Mean number of decayed teeth was higher in SG (3.1) compared to CG (1.8) (p=0.047). Mean number of missing teeth were 25.2 and 16.4 in SG and CG respectively (p<0.05). DMFT scores were higher in SG in all the age groups (p < 0.01). Mean number of teeth per person needing treatment was 3.4 in SG and 1.9 in CG (p= 0.037). The need for restorative dental care was significantly lower in the SG (0.8 teeth per person) than in the CG (1.7 teeth per person) (p = 0.043). Conclusions: Institutionalized psychiatric patients have significantly worse dental status and more dental treatment needs than non-psychiatric patients.

Els virus van fer evolucionar el cervell

Un retrovirus va contribuir a incrementar les capacitats cognitives dels éssers humans. Va incidir sobre un gen que també està involucrat en algunes malalties mentals

Vigilar les calories per poder mantenir el cervell jove

Els excessos a la taula també influeixen en els mecanismes que expliquen el desenvolupament de les malalties neurodegeneratives

Canvis neuropsicològics en el procés d’envelliment en les persones amb Síndrome de Down

La millora en la qualitat de vida ha afavorit considerablement l'augment de la longevitat de les persones amb discapacitat intel·lectual i amb síndrome de Down (SD) en particular i, per aquesta raó, és important descriure les característiques que presenta el seu procés d'envelliment. Per tant, és molt important aconseguir una major precisió en la detecció inicial dels canvis cognitius i emocionals, per tal de dur a terme una bona prevenció i/o intervenció ajustada a les necessitats de cada persona. És per tant, fonamental una bona prevenció i detecció de l’inici del deteriorament per així, millorar la intervenció en la seva qualitat de vida durant el procés d’envelliment. En aquest sentit i degut a què hi ha encara pocs estudis sobre el deteriorament cognitiu en l’envelliment de les persones amb SD, cal fomentar la realització d’estudis que permetin un millor coneixement del seu procés d’envelliment. Per aquest motiu, s’ha iniciat un estudi multicèntric amb diferents institucions que treballen amb persones amb SD, amb la finalitat de determinar si existeix un patró de deteriorament i l’evolució dels canvis cognitius i emocionals en el procés d’envelliment en les persones amb SD.

El Rol del cuidador en l'atenció a persones amb demència

El present article té com a objectiu analitzar el rol del cuidador no professional, sigui familiar o no, en l’atenció a persones amb demència, tant les seves característiques com els trets principals. Els estudis realitzats sobre el cuidador familiar són els més nombrosos i refereixen canvis tant a nivell psicològic, físic, social, familiar com econòmic, per tot el que comporta atendre una persona amb algun tipus de demència durant un llarg període de temps. Aquests canvis, conseqüència de l’atenció a una persona que pateix demència, porten habitualment al cuidador a patir sobrecàrrega, estrés i burnout, les quals tenen clares conseqüències en la seva pròpia salut i benestar. En els darrers anys han sorgit noves línies d’investigació que posen la mirada en els aspectes més positius del cuidar en el marc del desenvolupament de la Psicologia positiva. Els pocs estudis realitzats fins l’actualitat en contextos formals (residències, hospitals, entre d’altres) ens avancen que els cuidadors amb vinculació a la tasca o engagement pateixen menys estrés i burnout, donat que actua com amortidor d’aquests factors. Considerem que cal continuar investigant a partir d’aquests nous enfocaments, donat que probablement aportaran nous elements en la intervenció amb cuidadors, per tal de millorar el seu benestar i qualitat de vida.

Aportacions de la musicoteràpia a les persones amb demència

La incidència de les demències en la societat actual va en augment. A causa de la seva llarga durada i de les conseqüències físiques, psicològiques i socials que representa s’ha evidenciat la necessitat de buscar diferents tipus d’intervencions, tant farmacològiques com biopsicosocials, que pal·liïn els seus efectes negatius, ajudin el malalt a preservar, el màxim temps possible, les seves funcions, i contribueixin a una millora de la qualitat de vida de la persona amb demència i dels seus cuidadors i familiars. En aquest article es farà una aproximació breu a les demències i als tractaments biopsicosocials, per entrar amb més detall en la intervenció musicoterapèutica. Es donarà a conèixer què és la musicoteràpia, quins són els beneficis que aquesta teràpia aporta al malalt i a la seva qualitat de vida segons les recerques científiques actuals més rellevants, per acabar mostrant com és el treball del musicoterapeuta en les diferents fases de les demències.

Regulation of human class I alcohol dehydrogenases by bile acids

Class I alcohol dehydrogenases (ADH1s) are the rate-limiting enzymes for ethanol and vitamin A (retinol) metabolism in the liver . Because previous studies have shown that human ADH1 enzymes may participate in bile acid metabolism, we investigated whether the bile acid-activated nuclear receptor farnesoid X receptor (FXR) regulates ADH1 genes. In human hepatocytes, both the endogenous FXR ligand chenodeoxycholic acid and synthetic FXR-specific agonist GW4064 increased ADH1 mRNA, protein, and activity. Moreover, overexpression of a constitutively active form of FXR induced ADH1A and ADH1B expression, whereas silencing of FXR abolished the effects of FXR agonists on ADH1 expression and activity. Transient transfection studies and electrophoretic mobility shift assays revealed functional FXR response elements in the ADH1A and ADH1B proximal promoters, thus indicating that both genes are direct targets of FXR. These findings provide the first evidence for direct connection of bile acid signaling and alcohol metabolism.

Primary Sjogren syndrome.

Sjögren syndrome is a systemic autoimmune disease causing secretory gland dysfunction. This leads to dryness of the main mucosal surfaces such as the mouth, eyes, nose, pharynx, larynx, and vagina. 1 Sjögren syndrome may be a serious disease, with excess mortality caused by haematological cancer. 2 The cause of Sjögren syndrome is unknown, but factors postulated to play a role are both genetic and environmental .....

Group motivational intervention in overweight/obese patients in primary prevention of cardiovascular disease in the primary healthcare area

Background The global mortality caused by cardiovascular disease increases with weight. The Framingham study showed that obesity is a cardiovascular risk factor independent of other risks such as type 2 diabetes mellitus, dyslipidemia and smoking. Moreover, the main problem in the management of weight-loss is its maintenance, if it is achieved. We have designed a study to determine whether a group motivational intervention, together with current clinical practice, is more efficient than the latter alone in the treatment of overweight and obesity, for initial weight loss and essentially to achieve maintenance of the weight achieved; and, secondly, to know if this intervention is more effective for reducing cardiovascular risk factors associated with overweight and obesity. Methods This 26-month follow up multi-centre trial, will include 1200 overweight/obese patients. Random assignment of the intervention by Basic Health Areas (BHA): two geographically separate groups have been created, one of which receives group motivational intervention (group intervention), delivered by a nurse trained by an expert phsychologist, in 32 group sessions, 1 to 12 fortnightly, and 13 to 32, monthly, on top of their standard program of diet, exercise, and the other (control group), receiving the usual follow up, with regular visits every 3 months. Discussion By addressing currently unanswered questions regarding the maintenance in weight loss in obesity/overweight, upon the expected completion of participant follow-up in 2012, the IMOAP trial should document, for the first time, the benefits of a motivational intervention as a treatment tool of weight loss in a primary care setting.

Differential pattern of glycogen accumulation after protein phosphatase 1 glycogen-targeting subunit PPP1R6 overexpression, compared to PPP1R3C and PPP1R3A, in skeletal muscle cells

Background PPP1R6 is a protein phosphatase 1 glycogen-targeting subunit (PP1-GTS) abundant in skeletal muscle with an undefined metabolic control role. Here PPP1R6 effects on myotube glycogen metabolism, particle size and subcellular distribution are examined and compared with PPP1R3C/PTG and PPP1R3A/GM. Results PPP1R6 overexpression activates glycogen synthase (GS), reduces its phosphorylation at Ser-641/0 and increases the extracted and cytochemically-stained glycogen content, less than PTG but more than GM. PPP1R6 does not change glycogen phosphorylase activity. All tested PP1-GTS-cells have more glycogen particles than controls as found by electron microscopy of myotube sections. Glycogen particle size is distributed for all cell-types in a continuous range, but PPP1R6 forms smaller particles (mean diameter 14.4 nm) than PTG (36.9 nm) and GM (28.3 nm) or those in control cells (29.2 nm). Both PPP1R6- and GM-derived glycogen particles are in cytosol associated with cellular structures; PTG-derived glycogen is found in membrane- and organelle-devoid cytosolic glycogen-rich areas; and glycogen particles are dispersed in the cytosol in control cells. A tagged PPP1R6 protein at the C-terminus with EGFP shows a diffuse cytosol pattern in glucose-replete and -depleted cells and a punctuate pattern surrounding the nucleus in glucose-depleted cells, which colocates with RFP tagged with the Golgi targeting domain of β-1,4-galactosyltransferase, according to a computational prediction for PPP1R6 Golgi location. Conclusions PPP1R6 exerts a powerful glycogenic effect in cultured muscle cells, more than GM and less than PTG. PPP1R6 protein translocates from a Golgi to cytosolic location in response to glucose. The molecular size and subcellular location of myotube glycogen particles is determined by the PPP1R6, PTG and GM scaffolding.