Simultaneous Evaluation of Intact Glucosinolates and Phenolic Compounds by UPLC-DAD-MS/MS in Brassica oleracea L. var. botrytis

A method for the simultaneous determination of intact glucosinolates and main phenolic compounds (flavonoids and sinapic acid derivatives) in Brassica oleracea L. var. botrytis was proposed. A simplified sample extraction procedure and a UPLC separation were carried out to reduce the total time of analysis. Brassica oleracea samples were added with internal standards (glucotropaeolin and rutin), and extracted with boiling methanol. Crude extracts were evaporated under nitrogen, redissolved in mobile phase and analyzed by UPLC with double detection (ESI--MRM for glucosinolates and flavonoids, and DAD for main sinapic acid derivatives). The proposed method allowed a satisfactory quantification of main native sinapic acid derivatives, flavonoids and glucosinolates with a reduced time of analysis.

Sempre connectats: les biblioteques en un món de connectivitat permanent

La comunicaci�� mòbil és la tecnologia que ha estat adoptada d'una forma més àmplia i ràpida que cap altra. (Castells et al., 2007). Representa la difusi�� de les comunicacions i de la capacitat computacional en una part cada cop més gran de les activitats socials, d'investigaci�� i aprenentatge. Ha trobat eco en el comportament emergent de la joventut, donant recolzament als models característics d'interacci�� social i formaci�� de grups, ús de la informaci�� i expressi�� personal. La creaci�� de xarxes difuses canvia la manera de coordinar els nostres recursos per aconseguir objectius. Per exemple, canvia l'ús del temps i l'espai. La pausa en directe és una rutina perquè els estudiants puguin escoltar o mirar conferències en el gimnàs o en el tren. L'ús de l'espai per promoure cites “ad hoc” i l'aprenentatge social està guanyant importància. A mesura que la xarxa s'estén, tenim múltiples punts de connexi�� que ens ofereixen diferents graus d'experi��ncia (l'escriptori, el telèfon mòbil, l'xBox o la Wii, el sistema GPS, els telèfons intel·ligents, ordinadors ultraportàtils, etc.). Malgrat coincidir en diversos espectes, també estan optimitzats per diferents propòsits. Un acompanyament natural a aquesta xarxa de punts de connexi�� és el trasllat de molts serveis cap al núvol, que es troba disponible a la xarxa a través dels diferents dispositius i entorns. Això significa que cada cop és més parcial centrar-se exclusivament en el lloc web institucional com a principal mecanisme de distribuci�� i en el navegador com a principal entorn de consum. Els estudiants estan orientats als resultats i valoren la comoditat. Aquest èmfasi, juntament a les restriccions de disseny d’alguns dispositius promou la necessitat d’arribar ràpidament a la rellevància. La socialitzaci��, la personalitzaci�� i la consci��ncia de la localitzaci�� cobren més importància. Les biblioteques han estat treballant per desenvolupar serveis preparats per la xarxa. La comunicaci�� mòbil intensifica aquesta activitat i hi afegeix nous reptes mentre s'estudia què vol dir estar preparat per la xarxa. Això té implicacions en l'organitzaci�� des del moment que l'èmfasi es desplaça cap a la integraci�� del procés de treball al voltant de l'estudiant o investigador i crea noves relacions amb altres organitzacions de serveis del campus. També té conseqüències en la manera d'utilitzar l'espai, en les habilitats de la biblioteca i en com es desenvolupen les col·leccions. Podem observar l'impacte de la comunicaci�� mòbil en els serveis de dues maneres. En primer lloc, els serveis es poden convertir en aptes per ser mòbils, com és el cas de les interfícies mòbils per als serveis de les biblioteques, els serveis d'alerta, etc. En segon lloc, la mobilitzaci�� continua la reestructuraci�� dels serveis, les organitzacions i l'atenci�� produïda per la xarxa. Penseu aquí la manera de socialitzar i personalitzar els serveis; en com adaptar l'ús de la col·lecci�� i el servei que s'estén a l'entorn institucional, personal i de núvol; en com posicionar i promoure la marca de la biblioteca a mesura que els serveis s'atomitzen i es fan menys visibles a la xarxa; i altres qüestions més complexes com què és millor fer localment i què s'ha de fer amb acords de col·laboraci�� o terceres parts.

Anàlisi i tècniques de processat del senyal per a la generaci�� de mapes eòlics

L’emplaçament del projecte es situa a un parc eòlic marítim, on es vol observar el vent a través del radar VAD, Velocity Azimuth Display, per poder controlar la velocitat de rotaci�� dels aerogeneradors, i poder substituir els actuals anemòmetres. No ens centrarem en el control d’aquest, sinó que l’objectiu principal d’aquest projecte és analitzar el funcionament i processat de dades del VAD. Es proposaran, simularan i estudiaran noves tècniques d’estimaci�� espectral per obtenir una millora important amb les mesures de velocitat, direcci�� i divergència del vent, per tal de construir un radar més robust a pertorbacions. A més a més, també il·lustrarem mapes eòlics obtinguts a partir de tot el processat.

Implementaci�� d'un demostrador wireless: network cording i virtualitzaci�� d'interfícies sense fils

El treball realitzat en aquest projecte es basa en l'implementaci�� d'un demostrador wireless, i més específicament, en l'estudi de les tècniques network coding i virtualitzaci��. Network coding és un nou mètode de transmissi�� de dades que es basa en la codificaci�� de paquets per incrementar el rendiment fins ara obtingut als mètodes de transmissi�� convencionals. La virtualitzaci�� és una tècnica que consisteix en compartir de forma més eficient els recursos d'un sistema. En el nostre cas s'utilitzarà la virtualitzaci�� per dividir una interfície sense fils en diferents usuaris virtuals transmetent i rebent dades simultàniament. L'objectiu del projecte és realitzar un seguit de proves i estudis per veure els avantatges d'aquestes dues tècniques.

Determinaci��n cualitativa de los componentes del cemento portland CEM I 52,5-R endurecido

Se pretende contribuir al esclarecimiento de la causa o causas de la importante disminuci��n de la resistencia de las pastas de cemento portland sometidas a altas temperaturas. Para ello el primer paso y el que desarrolla este trabajo final de carrera es la determinaci��n de los diferentes componentes de las pastas de cemento portland y más concretamente las fases en las que se encuentran los C-S-H a diferentes edades ya que son los responsables de las principales resistencias mecánicas de los materiales realizados con cemento portland, como los morteros y los hormigones.

Itinerari polític i ideològic de Ferran Valls-Taberner : de la República al franquisme (1931-1942)

Ferran Valls-Taberner fou un intel•lectual i polític que va militar a la Lliga Regionalista durant més de vint-i-sis anys i després es va convertir en un ideòleg del franquisme. En aquest treball s'estudien les raons que el van portar a fer aquest canvi a partir dels llibres i articles que va publicar.

Indicadors de sostenibilitat i percepci�� social del Camí de Cavalls a Menorca

S’efectuarà una avaluaci�� global de l’estat ambiental del camí a partir dels indicadors. A més a més, es crearà un SIG que permeti la representaci�� gràfica dels resultats dels indicadors i de la seva avaluaci��. Es realitzarà una aproximaci�� social al Camí de Cavalls que engloba la percepci�� dels actors de la societat menorquina rellevants en la seva gesti��, així com el tipus d’usuari del camí. A partir d’aquí, s’elaboraran uns productes de comunicaci��: a nivell divulgatiu, es realitzarà una monografia sobre el sistema d’indicadors ambientals del Camí de Cavalls. A nivell científic, s’aportaran una sèrie d’indicadors que podran ser emprats per a qualsevol camí litoral del món.

Anàlisi i diagnosi ambiental de la dinàmica del porc senglar (Sus scrofa) al Parc del Garraf

El Parc del Garraf (PG) és una zona on la dinàmica del porc senglar amb el medi té una alta importància, tot i que la densitat de poblaci�� al PG d’aquest ungulat és de les menors de Catalunya. Els aspectes més rellevants de la relaci�� porc senglar-medi són: la correlaci�� que hi ha entre l’abandonament d’àrees de conreu i activitats forestals amb l’augment de la poblaci�� de porc senglar, i l’afectaci�� que per tant, provoca a les àrees de conreu que hi ha actualment, que es pot veure minvada aplicant bones mesures correctores. També la relaci�� que té amb el margalló (Chamaerops humilis), que és positiva ajudant a la recuperaci��, conservaci�� i a la dinàmica ecològica de l’espècie, així com amb el medi del PG en general, i, per últim, els impactes viaris a la xarxa vi��ria del PG, tot i que no existeix cap TCCU (Tram de Concentraci�� de Col·lisions amb Ungulats) dins els límits del PG. Referent a la caça, actualment és la única mesura viable de control de la poblaci�� de porc senglar, tot i que no hi ha relleu generacional per a aquesta activitat.

Disseny i implementaci�� d'una etapa d'acondicionament per a mesures de conductivitat realitzades amb un microscopi de forces atòmiques

En aquest treball, s’ha dissenyat un mòdul d’acondicionament a fi de millorar les mesures de conductivitat realitzades amb un AFM (Microscopi de Forces Atòmiques). L’equip actual disposa d’un preamplificador de baix soroll amb un guany de 10 10V/A. Donat que els corrents que es pretenen mesurar són extremadament petits (~pA), s’ha dissenyat un filtre per eliminar diferents fonts de soroll, com ara el soroll que introdueix la xarxa elèctrica a 50Hz. Es pretén reduir aquesta component freqüencial un factor mínim de 10 (20dB). També s’ha afegit un filtre passa baixos per eliminar els soroll que es troba fora de l’amplada de banda del preamplificador. S’ha introduït una etapa d’amplificaci�� de guany variable: 1, 10 i 100 per augmentar la flexibilitat de l’equip i finalment també s’ha dissenyat una etapa per eliminar la tensi�� d’offset d’aquest amplificador. L’abast del treball anirà des del disseny fins la implementaci�� final sobre una placa PCB.

Classificaci�� i importància dels elements paisatgístics del territori Tsimane' segons la percepci�� local

En aquesta tesis es presenten els resultats de la investigaci�� duta a terme a les comunitats indígenes Tsimane’ de l’Amazònia boliviana. La investigaci�� estudia la percepci�� dels indígenes sobre l’etnoclassificaci�� del seu territori. S’estableix una clau de classificaci�� i es determina la importància dels elements paisatgístics del territori Tsimane’ segons la percepci�� local. Aquesta informaci�� permetrà integrar el coneixement local dins dels programes de desenvolupament integral i de planificaci�� territorial en l’Amazònia Boliviana. L’estudi conclou que la poblaci�� Tsimane’ classifica els elements paisatgístics del seu entorn en 89 taques conformades per una espècies arbòria dominant i que estan incloses en un o més dels nou paisatges identificats: Därsi Därä, Sajras, Sinues Ojñi���, Mayes, Múcúya, Tsäquis Därä, Cum, Tajñi��� i Jaman. A partir d’un anàlisi multicriteri s’ha determinat una importància total per cada paisatge segons els següents criteris d’importància: diversitat de taques, activitats econòmiques realitzables, presència espiritual, percepci�� individual i importància relativa segons els altres paisatges. Així doncs s’ha trobat que el paisatge més important és el Därsi Därä (bosc primari caracteritzat per un estrat arbori superior a 50 metres d’altura). També s’han analitzat les dades discernint segons el gènere de l’entrevistat i segons la proximitat de les comunitats estudiades a la ciutat més propera.

Auditoria ambiental de l'edifici de l'Àrea de Territori, Medi Ambient, Paisatge i Espai Urbà de l'Ajuntament de Sitges

Aquest projecte realitza una auditoria ambiental de l’edifici de l’Àrea de Territori, Medi Ambient, Paisatge i Espai Urbà de l’Ajuntament de Sitges, com a primer pas per a la implantaci�� d’un sistema de gesti�� ambiental (SGA), en acord amb el Reglament (CE) nº 761/2001, i la posterior obtenci�� d’un certificat de gesti�� i auditories ambientals (EMAS). L’auditoria s’inicia amb la identificaci�� dels aspectes ambientals de l’edifici, mitjançant la recopilaci�� de dades sobre consums energètics i hídrics, la estimaci�� de la generaci�� de residus i enquestes de mobilitat als treballadors. Aquestes dades són utilitzades per determinar els aspectes ambientals significatius i posteriorment, exposar una sèrie de propostes de millora per tal de corregir-los o minimitzar-los, com ara sistemes d’estalvi d’aigua, d’enllumenat, de producci�� d’electricitat i l’educaci�� ambiental dels treballadors. Per a la implantaci�� d’un SGA en la situaci�� actual de l’edifici, es necessària, entre altres coses, la implantaci�� d’un sistema de registre que arxivi els consums d’aigua, energia i generaci�� de residus, per tal de dur un control de les despeses de cadascun dels vectors. A més, caldrà implementar un Programa de bones pràctiques ambientals en l’oficina per tal de reduir el consum elèctric, d’aigua i generaci�� de residus, i la seva classificaci�� per part dels treballadors.

Disseny d'un mètode de valoraci�� d'itineraris d'educaci�� ambiental i aplicaci�� a l'àmbit Parc Natural de l'Alt Pirineu - Alt Urgell

El Parc Natural de l’Alt Pirineu (PNAP) està creant una xarxa d’itineraris d’educaci�� ambiental amb l’objectiu de divulgar els valors del parc i conscienciar els seus visitants sobre la importància de conservar el medi ambient. El desenvolupament de mètodes de valoraci�� de l’aptitud de potencials itineraris d’educaci�� ambiental pot servir per crear eines de gesti�� molt útils a l’hora d’ampliar aquesta xarxa de senders. Per aquest motiu, un grup anterior de la llicenciatura de Ci��ncies Ambientals va desenvolupar el preprotocol Neret, que permet obtenir una puntuaci�� numèrica per a un itinerari, responent a una sèrie de preguntes senzilles. En el present projecte, s’ha aplicat el protocol anterior a tres itineraris de muntanya per tal d’estudiar-ne el funcionament en un tipus d’itinerari diferent dels de fons de vall, on va ser dissenyat. L’anàlisi del preprotocol s’ha efectuat mitjançant una matriu DAFO, a partir de la qual s’han proposat una sèrie d’estratègies de millora i, a partir d’aquestes, s’ha desenvolupat un nou mètode de valoraci��. Els principals aspectes negatius del preprotocol són la seva manca de flexibilitat, la sobrevaloraci�� dels criteris relacionats amb la dificultat del recorregut, la manca de detall en l’anàlisi del potencial interpretatiu dels itineraris a més del poc pes que té aquest criteri en la puntuaci�� global i, finalment, l’absència d’un criteri que valori els potencials impactes que es podrien derivar de l’ús de l’itinerari. Aquestes mancances s’han mirat de corregir al mètode de valoraci�� dissenyat en el present projecte mitjançant les següents aportacions: una estructura transversal dividida en quatre factors avaluats per separat, sense criteris de valoraci�� excloents i amb una ponderaci�� final dels quatre principals criteris modificable segons els objectius dels gestors; una valoraci�� més detallada dels continguts de l’itinerari, i finalment, la inclusi�� d’un nou criteri que considera la vulnerabilitat del medi a qualsevol tipus d’impacte.

Projecte pilot d’anàlisi de la coordinaci�� entre la Guia de Carrers digital de l’AMB i el Mapa de Carrers d’OpenStreetMap (OSM)

La Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB) i Logisim en col•laboraci�� amb el Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Laboratori de Càlcul de la Facultat de Informàtica de Barcelona (LCFIB), porten a terme la migraci�� de la guia de carrers dels municipis de l’AMB al format de cartografia mundial lliure de OpenStreetMap (OSM), creant un servidor de dades geoespacials propi que contindrà els mateixos components i eines que l’estructura original de OSM, permetent l’edici��, sincronitzaci�� i actualitzaci�� d’aquestes dades per part de diferents usuaris dels ajuntaments.