Relationships and knowledge in the firm internationalization process

Based on the variables relationship and knowledge, this article aimed at analyzing how a multinational enterprise selects an entry mode to operate in a particular international market and how this initial choice evolves over time. We devised a rather new theoretical framework to address it by combining three theoretical approaches that have dealt with the firm internationalization: the Uppsala model, the relational approach, and the subsidiary development literature. We constructed a qualitative backward-looking longitudinal case study of the internationalization process of a North-American multinational enterprise in the Brazilian market. Results show that four types of relationships and three types of knowledge played the role in the events that characterized the internationalization of this firm. Based on these results, five new hypotheses concerning the interplay between relationships and knowledge in the internationalization process of the firm are suggested for future empirical tests.

The dual career process in the Brazilian perspective: Unraveling typologies

ABSTRACT A phenomenon closely linked to changes in social, economic, and cultural context is growing and growing as the years go by and attracting the attention of researchers for the development of studies involving both the individual and the organizational field. Named as "dual career family", this phenomenon emphasizes a joint move from a husband and wife (a couple) in the family sphere and in the development of both careers. Thus, in order to know how these relationships are being established, this study set out to investigate what are the determining factors that compose the dual career phenomenon in the Brazilian context. The research involved 340 participants, all former students of a public university, married or living in a marital status. The results allowed to feature, through descriptive statistics, the profile of dual career couples in the Brazilian scene and check what are the types of dual career in the country. We obtained five types of dual career: coordinated familistic, conventional familistic, coordinated careerist, conventional careerist and acrobat.

Embedding objects into Matlab/Simulink for process supervision

This paper introduces how artificial intelligence technologies can be integrated into a known computer aided control system design (CACSD) framework, Matlab/Simulink, using an object oriented approach. The aim is to build a framework to aid supervisory systems analysis, design and implementation. The idea is to take advantage of an existing CACSD framework, Matlab/Simulink, so that engineers can proceed: first to design a control system, and then to design a straightforward supervisory system of the control system in the same framework. Thus, expert systems and qualitative reasoning tools are incorporated into this popular CACSD framework to develop a computer aided supervisory system design (CASSD) framework. Object-variables an introduced into Matlab/Simulink for sharing information between tools

Traduir i interpretar les llengües de la immigració a Catalunya: cap a la formació i acreditació d’un perfil professional emergent

El projecte que sol•licitem és el resultat natural d’una recerca iniciada l’any 2008 pel grup de recerca MIRAS (Mediació i Interpretació: Recerca en l’Àmbit Social) de la Universitat Autònoma de Barcelona. La recerca del grup MIRAS ha tingut com a objectiu general, durant els darrers dos anys, la definició del perfil professional del traductor/intèrpret als serveis públics. Aquesta figura emergent i encara poc reconeguda al nostre país va començar a sorgir a partir del boom migratori de les darreres dècades a Catalunya com a resposta als problemes de comunicació freqüents entre la població nouvinguda i els serveis públics locals. Per a assolir l’objectiu esmentat, la primera fase de la recerca del grup MIRAS s’ha centrat en el disseny, distribució, buidatge, anàlisi i creuament de dades de 250 qüestionaris semioberts dirigits als tres principals agents implicats en la interacció comunicativa que estudiem: els traductors/intèrprets, els usuaris i els proveïdors dels serveis. Els resultats d’aquest estudi han demostrat, entre d’altres qüestions rellevants, la manca d’una formació específica per als traductors/intèrprets als serveis públics, així com una absència de regulació de la professió que aquests exerceixen. Un cop realitzat aquest primer estudi pilot, i en vista dels resultats obtinguts, ens sembla doncs evident que el següent pas de la nostra recerca ha d’anar orientat cap a la formació i regulació professional dels traductors/intèrprets als serveis públics. En concret, en el projecte que sol•licitem ens proposem dissenyar una formació especialitzada per a traductors/intèrprets als serveis públics que compleixi amb els següents tres prerequisits: a) estar oberta a tot tipus de persones, independentment del seu nivell d’estudis; b) oferir un ampli ventall de llengües, principalment les llengües de la immigració a Catalunya (per a una primera selecció d’aquestes llengües, vegeu informe demogràfic de la SIM de l’1 de gener de 2010 i resultats de l’estudi pilot de MIRAS), i c) conduir a una acreditació nacional que reguli l’exercici de la professió de traductor/intèrpret als serveis públics de Catalunya. La implementació d’un sistema d’acreditació, segon objectiu del projecte que presentem, és essencial ja que no només permetrà la regulació d’una professió fins avui poc o mal definida, sinó que també garantirà la qualitat dels serveis oferts per aquests professionals en el futur.

What process research tells us about brief intervention efficacy.

ISSUE: This article explores mechanisms of the efficacy of brief intervention (BI). APPROACH: We conducted a BI trial at the emergency department of the Lausanne University Hospital, of whom 987 at-risk drinkers were randomised into BI and control groups. The overall results demonstrated a general decrease in alcohol use with no differences across groups. The intention to change was explored among 367 patients who completed BI. Analyses of 97 consecutive tape-recorded sessions explored patient and counsellor talks during BI, and their relationship to alcohol use outcome. KEY FINDINGS: Evaluation of the articulation between counsellor behaviours and patient language revealed a robust relationship between counsellor motivational interviewing (MI) skills and patient change talk during the intervention. Further exploration suggested that communication characteristics of patients during BI predicted changes in alcohol consumption 12 months later. Moreover, despite systematic training, important differences in counsellor performance were highlighted. Counsellors who had superior MI skills achieved better outcomes overall, and maintained efficacy across all levels of patient ability to change, whereas counsellors with inferior MI skills were effective mostly with patients who had higher levels of ability to change. Finally, the descriptions of change talk trajectories within BI and their association with drinking 12 months later showed that final states differed from initial states, suggesting an impact resulting from the progression of change talk during the course of the intervention. IMPLICATION: These findings suggest that BI should focus on the general MI attitude of counsellors who are capable of eliciting beneficial change talk from patients. [Daeppen J-B, Bertholet N, Gaume J. What process research tells us about brief intervention efficacy.

Diagnòstic en profunditat sobre la integració dels i les joves de 14 i 18 anys migrats a Catalunya

La finalitat d'aquest projecte és aprofundir en el procés d'integració socioeducativa de la joventut migrada a Catalunya, específicament, dels i les joves entre 14 i 18 anys. Entre els resultats destaquem que els ioves tenen un concepte força tancat i excloent del concepte de ciutadania com a estatus , i un baix grau, de coneixement de la diversitat cultural, especialment els joves autòctons, tot i que tenen una actitud de reconeixement i acceptació, favorable a la convivència intercultural, tant al centre educatiu com al seu barri. No obstant, tenen una visió de la diversitat cultural i del fet migratori en clau de coexistència, sense el reconeixement que suposaria un pas més cap a la convivència. La immigració és vista com un col•lectiu vulnerable, amb un baix nivell econòmic i cultural i que també és percebut com un problema i, fins i tot, com a causant de les dificultutats que actualment pateix i travessa el conjunt de la societat. Els joves tendeixen a relacionar-se amb el seu grup cultural, i responen de forma passiva en la comprensió i actuació davant dels problemes i assumptes públics. Entre els elements que valoren per sentir-se ciutadà té una especial importància la llengua. Eis joves que fa més de 10 anys que viuen a Catalunya són els que tendeixen a tenir un sentiment de pertinença cívica amb el lloc de residència. De fet, com mes temps porten els joves estrangers vivint al lloc d’acollida, perden importància elements d’identificació cultural del país d’origen, però la religió, les celebracions populars, l’art i la tendència a formar parella són elements identitaris del lloc d’origen, més estables. Es demana una intervenció urgent en diversos nivells i destinades a diferents agents. Destaquem: la importància d’una acollida afectiva i efectiva; potenciar espais de trobada; treballar els prejudicis; transversalitzar l’educació intercultural; potenciació de l’aprenentatge de la llengua catalana; formació del professorat en competències interculturals.

'Doctor, what would you do in my position?' Health professionals and the decision-making process in pregnancy monitoring.

OBJECTIVE: Routine prenatal screening for Down syndrome challenges professional non-directiveness and patient autonomy in daily clinical practices. This paper aims to describe how professionals negotiate their role when a pregnant woman asks them to become involved in the decision-making process implied by screening. METHODS: Forty-one semi-structured interviews were conducted with gynaecologists-obstetricians (n=26) and midwives (n=15) in a large Swiss city. RESULTS: Three professional profiles were constructed along a continuum that defines the relative distance or proximity towards patients' demands for professional involvement in the decision-making process. The first profile insists on enforcing patient responsibility, wherein the healthcare provider avoids any form of professional participation. A second profile defends the idea of a shared decision making between patients and professionals. The third highlights the intervening factors that justify professionals' involvement in decisions. CONCLUSIONS: These results illustrate various applications of the principle of autonomy and highlight the complexity of the doctor-patient relationship amidst medical decisions today.

Programa d’educació intercultural als centres penitenciaris

Després de la Jornada de Bones Pràctiques dels educadors socials de l'àmbit penitenciari català (febrer de 2008) es va veure la necessitat de revisar el Programa marc d'educació per a la convivència en la diversitat als centres penitenciaris. El programa fou elaborat i implementat als centres a partir de mitjan 2002. I, tot i que la justificació del seu naixement continua essent vàlida, sí que hi ha matisacions teòriques que han canviat a l’hora d'entendre la convivència en la diversitat i, sobretot, a l’hora de treballar-la des d'un enfocament educatiu. Proposem una educació intercultural que s'articuli com una pedagogia de la ciutadania i del desenvolupament d'una societat democràtica. Cal promoure la reflexió sobre aquesta nova ciutadania, la igualtat d'oportunitats i la dimensió social de la identitat en la complexa societat en la qual es desenvolupa. Així, ni la cultura ni la identitat ni tampoc els continguts educatius poden ser pensats des d'una perspectiva estàtica i determinista de les societats. La cultura, com a principal objectiu de l'educació intercultural, s'ha d'entendre com el dret a allò que és comú, o que hauria de ser comú. I per què un plantejament d'aquest tipus en el marc del sistema penitenciari? Doncs perquè precisament a les presons es tendeixen a amplificar les diferències i les caracteritzacions tenint en compte que una sèrie d'individus socialitzats en diferents maneres de pensar, sentir i actuar han de conviure de manera obligada. I que atesa la complexitat de les societats actuals (procés de globalització; interdependència a escala mundial; transformació dels models de comunicació, consum i treball; canvis polítics i econòmics; les migracions...) la uniformitat que se suposava que atorgava una cultura s'ha trencat. Així doncs, us presentem un programa d'educació intercultural que es proposa transmetre continguts, amb un valor social, per a la comprensió del món, de tal manera que permeti als participants adquirir els elements importants per circular per allò social ampli. Tampoc no se'ns escapa que estem plantejant la idea d'una acció educativa fora de l'espai social i familiar de la persona interna. És per aquest motiu que plantegem una pràctica educativa que parteix d'un handicap metodològic d'actuació: la impossibilitat d'una acció comunitària. Entenem tota acció comunitària des del punt de vista de lligam amb el territori de vida de les persones en llibertat. Per tant, l'acció educativa, en el cas que ens ocupa, s'ha de centrar necessàriament en un marc d'educació per a la transferència de coneixements i d'alternatives de canvi en la realitat personal i social des d'un punt de vista grupal i individual. Una transferència que pot posar en pràctica la persona interna en el moment en què s'incorpori a la vida en llibertat.