The Institutional Foundations of Regulatory Capitalism: The Diffusion of Independent Regulatory Agencies in Western Europe

This article studies the diffusion of the main institutional feature of regulatory capitalism, namely, independent regulatory agencies. While only a few such authorities existed in Europe in the early 1980s, by the end of the twentieth century they had spread impressively across countries and sectors. The analysis finds that three classes of factors (bottom-up, top-down, and horizontal) explain this trend. First, the establishment of independent regulatory agencies was an attempt to improve credible commitment capacity when liberalizing and privatizing utilities and to alleviate the political uncertainty problem, namely, the risk to a government that its policies will be changed when it loses power. Second, Europeanization favored the creation of independent regulators. Third, individual decisions were interdependent, as governments were influenced by the decisions of others in an emulation process where the symbolic properties of independent regulators mattered more than the functions they performed.

Examining the sustainability issues in UKOER projects : Developing a sustainable OER ecosystem in HE

The development of open educational resources (OERs) is becoming a strategic priority for governments and education institutions around the world, in response to funding cuts and rising costs in educational provision. In the United Kingdom, a government-sponsored Pilot Programme on Open Educational Recourses (JISC/HEA, 2009) was launched in 2009 with an initial budget of £5.7m. This paper reviews the key sustainability issues identified by the projects including the different approaches and models that have been adopted in order to sustain the continuing development and release of OER once funding has ended. The analysis also considers the challenges relating to the development and implementation of policies and processes for sustainable OER practice within institutions and among academics. The paper concludes by drawing on the experiences from the wider United Kingdom and international OER communities to develop a sustainable OER ecosystem model that can facilitate discussions on future development of OER initiatives.

Validador de políticas de acceso abierto

MELIBEA és un directori i validador de polítiques en favor de l'accés obert a la producció científico-acadèmica. Com a directori, descriu les polítiques institucionals existents relacionades amb l'accés obert (AO) a la producció científica i acadèmica. Com a validador, les sotmet a una anàlisi qualitatiu i quantitatiu basat en el compliment d'un conjunt d'indicadors que reflecteixen les bases en què es fonamenta una política institucional. El validador indica una puntuació i un percentatge de compliment per a cada una de les polítiques analitzades. Això es realitza a partir dels valors assignats a certs indicadors i la seva ponderació en funció de la seva importància relativa. La suma dels valors ponderats de cadascun dels indicadors s'ajusta a una escala percentual i condueix al que hem anomenat "Percentatge validat d'accés obert", el càlcul del qual s'exposa en l'apartat de Metodologia. Els tipus d'institucions que s'analitzen són universitats, centres de recerca, agències finançadores i organitzacions governamentals.

E-Government and Online Government-Citizen Interaction

En l'última dècada, les administracions públiques han fet un esforç especial per desenvolupar portals d'administració i oferir serveis en línia. L'objectiu d'aquest article és crear un marc teòric i analític per a investigar els efectes dels nous canals d'interacció basats en la tecnologia entre els governs i els ciutadans en l'estructura organitzativa i les dinàmiques de les administracions públiques i, finalment, en el lliurament de serveis. També assenyala possibles enfocaments metodològics que podrien resultar útils en la recerca futura sobre aquest tema.

E-government and Public Services : a Case Study of the Inter-administrative Portal CAT365. Research report (sythesis document)

Aquest estudi analitza els usos de les TIC a l'administració autonòmica catalana. De forma més específica, l'estudi se centra en la interacció entre l'ús d'un vessant concret de les TIC, la xarxa Internet, per part de l'administració pública, i determinats aspectes centrals d'aquest tipus d'institucions: la seva organització i estructura internes, la provisió de serveis públics o la relació amb altres agents socials. Hem analitzat, doncs, el fenomen del govern electrònic en el marc particular de la Generalitat de Catalunya, estudiant-ne el grau de desenvolupament i penetració, les seves característiques més remarcables i els problemes més importants que s'hi plantegen. El projecte de recerca es concreta en un estudi de cas sobre un projecte d'innovació específic però de gran abast, que es trobava en el moment de realització de l'estudi en la seva primera fase d'implementació: el projecte Administració Oberta de Catalunya (AOC). Concretament ens hem centrat en el vessant d'aquesta iniciativa pública que es concretava en la creació d'un portal interadministratiu a Internet, el portal www.cat365.net, destinat a proveir electrònicament serveis públics de totes les administracions que operen a Catalunya. L'estudi analitza les transformacions internes de l'administració que s'hi poden trobar associades i els elements que les condicionen, tant positivament com negativa. Igualment, intentem analitzem el que aquestes transformacions poden suposar per a la relació entre els ciutadans i les institucions públiques.

Analysis of Irish tourism policy’s contribution to urban tourism: Dublin case study

L’objectiu principal del treball és analitzar les polítiques i plans turístics irlandesos nacionals, regionals i locals, i determinar com aquestos influeixen en el turisme urbà a Dublín. L’objectiu secundari és investigar el concepte de turisme urbà i examinar les tendències turístiques actuals i la seva repercussió en la formulació de polítiques

"The 3/3 strategy": a successful multifaceted hospital wide hand hygiene intervention based on WHO and continuous quality improvement methodology.

BACKGROUND Only multifaceted hospital wide interventions have been successful in achieving sustained improvements in hand hygiene (HH) compliance. METHODOLOGY/PRINCIPAL FINDINGS Pre-post intervention study of HH performance at baseline (October 2007-December 2009) and during intervention, which included two phases. Phase 1 (2010) included multimodal WHO approach. Phase 2 (2011) added Continuous Quality Improvement (CQI) tools and was based on: a) Increase of alcohol hand rub (AHR) solution placement (from 0.57 dispensers/bed to 1.56); b) Increase in frequency of audits (three days every three weeks: "3/3 strategy"); c) Implementation of a standardized register form of HH corrective actions; d) Statistical Process Control (SPC) as time series analysis methodology through appropriate control charts. During the intervention period we performed 819 scheduled direct observation audits which provided data from 11,714 HH opportunities. The most remarkable findings were: a) significant improvements in HH compliance with respect to baseline (25% mean increase); b) sustained high level (82%) of HH compliance during intervention; c) significant increase in AHRs consumption over time; c) significant decrease in the rate of healthcare-acquired MRSA; d) small but significant improvements in HH compliance when comparing phase 2 to phase 1 [79.5% (95% CI: 78.2-80.7) vs 84.6% (95% CI:83.8-85.4), p<0.05]; e) successful use of control charts to identify significant negative and positive deviations (special causes) related to the HH compliance process over time ("positive": 90.1% as highest HH compliance coinciding with the "World hygiene day"; and "negative":73.7% as lowest HH compliance coinciding with a statutory lay-off proceeding). CONCLUSIONS/SIGNIFICANCE CQI tools may be a key addition to WHO strategy to maintain a good HH performance over time. In addition, SPC has shown to be a powerful methodology to detect special causes in HH performance (positive and negative) and to help establishing adequate feedback to healthcare workers.

I ara què? que hi ha en polítiques de joventut després del Plans de Joventut?

Fa més de 10 anys del primer Pla Nacional de Joventut de Catalunya, del pas de les polítiques de suport a l’associacionisme a les polítiques integrals, i amb aquestes la prolífica etapa dels Plans de Joventut i de l’expansió real de les polítiques de joventut al territori català. És a dia d’avui, en un moment de grans esdeveniments en aquest camp, en que es proposa un anàlisi sobre la futura evolució de les polítiques de joventut, basat en l’estudi i la interpretació de la informació existent i les aportacions de 9 persones vinculades al món de les polítiques de joventut