Rättsvetenskap - handelsrätt

Samlingen med signum ESF Handelsrätt är en mindre samling i anslutning till ämnet Handelsrätt. Vid enheten finns inte behov av äldre litteratur, varför samlingen innehåller endast litteratur tryckt efter 1970. Litteraturen i samlingen söks i Alma med sökfunktionen Signum och söktermen ESF Handelsrätt Vid huvudbiblioteket finns en allmän samling rättsvetenskaplig litteratur med signum HB VId, omfattande också äldre litteratur.

Rättsvetenskap - offentlig rätt

Samlingen med signum ESF Off. rätt. är en mindre samling i samband med ämnet Offentlig rätt. Vid enheten finns inte behov av äldre litteratur, varför samlingen innehåller endast litteratur tryckt efter 1970. Litteraturen i samlingen söks i Alma med sökfunktionen Signum och söktermen ESF Off. rätt. Vid huvudbiblioteket finns en allmän samling rättsvetenskaplig litteratur med signum HB VId omfattande också äldre litteratur.

Rättsvetenskap - privaträtt

Samlingen med signum ESF Privaträtt är en specialsamling i anslutning till ämnet Privaträtt. Vid enheten finns inte behov av äldre litteratur, varför samlingen innehåller endast litteratur tryckt efter 1970. Litteraturen i samlingen söks i Alma med sökfunktionen Signum och söktermen ESF Privaträtt Vid huvudbiblioteket finns en allmän samling rättsvetenskaplig litteratur med signum HB VId omfattande också äldre litteratur.

Rättsvetenskap - sjörätt

Samlingen med signum ESF Sjörätt är en mindre samling med anslutning till ämnet Handelsrätt. Vid enheten finns inte behov av äldre litteratur, varför samlingen innehåller endast litteratur tryckt efter 1970. Litteraturen i samlingen söks i Alma med sökfunktionen Signum och söktermen ESF Sjörätt. Vid huvudbiblioteket finns en allmän samling rättsvetenskaplig litteratur med signum HB VId omfattande också äldre litteratur.

Rättsvetenskap - skatterätt

Samlingen med signum ESF Skatterätt är en mindre samling i anslutning till ämnet Handelsrätt. Vid enheten finns inte behov av äldre litteratur, varför samlingen innehåller endast litteratur tryckt efter 1970. Litteraturen i samlingen söks i Alma med sökfunktionen Signum och söktermen ESF Skatterätt Vid huvudbiblioteket finns en allmän samling rättsvetenskaplig litteratur med signum HB VId omfattande också äldre litteratur.

Rättsvetenskap

Samlingen med signum ESF Rättsv är en mindre samling i anslutning till ämnet Rättsvetenskap Vid enheten finns inte behov av äldre material, varför samlingen innehåller endast litteratur tryckt efter 1970. Litteraturen i samlingen söks i Alma med sökfunktionen Signum och söktermen ESF Rättsv Vid huvudbiblioteket finns en allmän samling rättsvetenskaplig litteratur med signum HB VId omfattande också äldre litteratur.

Språkvetenskap

Samlingen med signum HF Allm.spr. finns vid Humanistiska biblioteket i anslutning till ämnet Allmän språkvetenskap. Vid huvudbiblioteket finns dessutom mycket språkvetenskaplig litteratur. Litteraturen i samlingen söks i Alma med sökfunktionen Signum och söktermen HF Allm.spr.

La gestió del coneixement en projectes de canvis organitzatius i de processos

Aquesta memòria és un estudi del coneixement, de la gestió del coneixement en les organitzacions i de l'impacte de la pèrdua del coneixement a les organitzacions com a conseqüència de projectes de canvis organitzatius i de processos que donen resposta a l'estratègia de negoci de l'organització.

La Promoción de la Costa Brava: recuperación de la memoria histórica

La Costa Brava, situada en el noreste de la Península Ibérica, al sur de la frontera francesa, es uno de los territorios turísticos más destacados a nivel mundial. Actualmente está asociada a una fuerte imagen de turismo de sol y playa (desarrollada a partir de los años 1960), si bien cada vez más se la complementa con valores naturales y culturales, retornando en cierto modo al espíritu de la promoción que se realizaba a principios del s. XX. Esta dimensión histórica de la promoción turística ha sido, y sigue siendo, un aspecto ampliamente desconocido tanto por la población como por los mismos agentes turísticos, dado que la mayor parte de los materiales que se han editado en los últimos 100 años se han perdido o, en el caso que se hayan conservado, se desconoce su existencia y ubicación. Teniendo en cuenta esta situación, sumada a la importancia que diversos autores dan al estudio de la imagen turística (Miossec 1977; Urry, 1990; Kotler, Haider y Rein, 1994; Galí, 2005; o Camprubí y Prats, 2009), el proyecto “Imagen gráfica de la Costa Brava” se erige como el esfuerzo del Patronato de Turismo Costa Brava – Girona y la Facultad de Turismo de la Universidad de Girona por recuperar este fragmento de la memoria histórica, a partir de los documentos conservados en distintos archivos

La experiencia laboral durante los estudios universitarios: el rol las prácticas en los estudios de turismo

El nuevo Espacio Europeo de Educación Superior, al que dan forma entre otros la Declaración de Bolonia (1999), favorecerá la movilidad de estudiantes y profesionales mediante la armonización de los estudios universitarios en el espacio europeo. Uno de los puntos más estresados en este proceso de convergencia de los estudios es el enfoque práctico que la educación superior tiene que ofrecer. El objetivo de este trabajo es mostrar un aspecto de este enfoque práctico: lasprácticas de estudiantes, que son una cooperación universidad - empresa. Habitualmente estas prácticas laborales significan la primera oportunidad para que los estudiantes experimenten un contacto con el mundo de los negocios y también una oportunidad para tomar conciencia de la aplicabilidad de los conocimientos adquiridos en las aulas. En particular, este trabajo expondrá el ejemplo de prácticas de estudiantes durante sus estudios sobre el turismo en la Facultad de Turismo de la Universidad de Girona. El Grado en Turismo estipula pasantías obligatorias para los estudiantes, siendo conscientes de su utilidad para proporcionar una visión del sector profesional y también como una característica positiva para su incorporación en el mercado laboral. Sin embargo, los beneficios de estas experiencias no son sólo para los estudiantes, sino también para las empresas de alojamiento (como fuente de innovación) y de universidades (para posicionarse en sectores específicos)

La responsabilitat penal dels menors. Entre la retribució i la prevenció

Seguint les aportacions de Sutherland al desenvolupament de la teoria de l'associació diferencial, la delinqüència juvenil és producte de l'aprenentatge que els menors realitzen de conductes i valors criminals. La conducta criminal és, doncs, apresa en interacció amb d'altres persones en un grup social íntim. Lluny de semblar una teoria massa simplista en els seus postulats, aquesta engloba una sèrie de factors socials i criminològics que recolzen la meva proposta d'intervenció. Caldria, a parer meu, graduar la intensitat de la resposta penal conforme al procés evolutiu del menor. Així doncs, en l'establiment de les mesures de responsabilitat civil i penal hauríem d'estar amatents al grau de maduresa en el discerniment per part del menor d'allò que està permès i d'allò que ras i curt no es pot fer.

El uso de las herramientas digitales 2.0 en la educación primaria en Barcelona

La intenció del present estudi es esbrinar si el propòsit institucional d'integrar les TICs i desenvolupar les competències digitals entre l'alumnat s'assoleix a l'escola primària, si la formació del professorat es suficient per aquests objectius i si l'ús està integrat en el procés d'ensenyament i aprenentatge. També volem saber si a la pràctica les TICs queden relegades només a un nivell individual, deixant en segon pla l'ús col·lectiu dins l'aula amb l'alumnat, i l'ús queda restringit sobre tot a la consulta i no incorpora la producció de material digital.Per tant, el nostre objectiu és conèixer el grau d'utilització de les TICs, en particular les que donen pas i fomenten la cultura participativa (eines 2.0) del professorat de Primària, el tipus d'ús i el coneixement sobre l'alumnat destinatari de l'aprenentatge. Per tal d'obtenir una descripció de la utilització d'aquest col·lectiu de les TICs s'ha creat un qüestionari que intentarà respondre als nostres objectius.

Inventario de Violencia y Acoso Psicológico en el Trabajo (IVAPT-E-R)

Peer-reviewed

Aborígenes mocovíes, misioneros franciscanos y colonos en la zona Chaqueña (1870-1910). El "último malón mocoví" de la Diócesis de Santa Fe.

Este artículo se centra en la vida mocoví del norte santafesino a través del "último malón mocoví" producido en abril de 1904, abordando las percepciones franciscanas que nos dan pistas para comprender la acción de fray Buenaventura Giuliani durante la "revolución" mocoví de 1904, así como la conversión del mocoví Teófilo Salteño que quedó en manos de los franciscanos por su condición de huérfano. Los objetivos son comprender el rol del gobierno provincial santafesino; las difíciles relaciones tejidas entre fray Ducca y fray Giuliani; y el significado del lento abandono de la Reducción Indígena por parte de los propios mocovíes al ser sustituidos por los criollos y extranjeros de finales del siglo XIX y principios del siglo XX. Entre estos inmigrantes "blancos" encontramos al historiador Alcides Greca, director de la primera película filmada en el interior de la Argentina en el año 1917, precisamente sobre el "último malón mocoví" producida en la Reducción Indígena de San Javier el 21 de abril de 1904.

Desde los actos de habla de Austin a los actos comunicativos. Perspectivas desde Searle, Habermas y CREA

El concepto de acto de habla ha sido una gran aportación de la filosofía del lenguaje al estudio de los procesos de comunicación que está tomando mayor importancia con el actual giro dialógico de las sociedades y las propias ciencias sociales. El desarrollo posterior que hizo Searle de las contribuciones de Austin fue tomado como el punto de partida de la concepción de actos de habla y actos comunicativos que Ha-bermas consideró una de las bases de su teoría de la acción comunicativa. Sin embargo, en el trabajo conjunto de Searle y CREA se clarificaron los errores de comprensión que Habermas tuvo de la concepción de Searle. De ese debate surgió la importancia del desarrollo de la concepción de actos comunicativos dialógicos y actos comunicativos de poder que ha sido incorporada al proyecto INCLuD-ED1 cuyo equipo ha continuado desarrollándola hasta la actualidad en diferentes ámbitos. En este artículo se desarrolla esa evolución a partir de un análisis de las aportaciones recientes de la filosofía del lenguaje, seguidamente de una explicación de los actos de habla y los actos comunicativos y finalmente un análisis de las relaciones de poder y las relaciones dialógicas que se dan en los diferentes actos comunicativos.