1000 resultados para Brasil História Guerra dos Farrapos, 1835-1845
Resumo:
A alimentao de peixes e os padres ecomorfolgicos esto relacionados com vrios fatores como ontogenia. O presente trabalho foi realizado a fim de testar a hiptese de que a dieta e os padres ecomorfolgicos apresentam correlaes positivas entre os diferentes estgios de ontogenia de Plagioscion squamosissimus (Heckel, 1840), pois medida que a espcie passa da fase jovem para adulta altera a sua alimentao e morfologia. A pescada foi escolhida por ser a espcie mais abundante no reservatrio da Estao Ecolgica de Tapacur, Estado de Pernambuco. Os padres ecomorfolgicos foram avaliados e relacionados com a alimentao dos indivduos capturados no reservatrio no ms de abril de 2013. As medidas morfomtricas foram retiradas de todos os indivduos capturados e posteriormente recolhidos seus estmagos. Os peixes foram separados de acordo com a fase de desenvolvimento, juvenis e adultos. Tambm foram tomados seu peso total, comprimento padro e aferidas onze medidas lineares, utilizadas para obter os ndices que representam os atributos ecomorfolgicos. Os itens alimentares foram identificados e separados at menor nvel taxonmico possvel, sendo o mais frequente o camaro Macrobrachium amazonicum (Heller, 1862). Foi possvel observar que nos juvenis os itens ingeridos apresentavam maior amplitude no tamanho em comparao com os adultos. Dos dados morfomtricos observa-se que os valores de largura da cabea so maiores nos juvenis e os valores da altura do corpo so mais elevados nos adultos, sendo estes fatores importantes para determinar o tamanho da presa ingerida pelo peixe. Conclui-se que a espcie Plagioscion squamosissimus mostrou relao positiva entre a morfologia e alimentao ao longo do desenvolvimento ontogentico evidenciado pela variao de comprimento dos itens ingeridos entre juvenis e adultos, porm no houve distino em relao ao alimento ingerido entre eles.
Resumo:
RESUMO As aves podem se agregar a diversos tipos de insetos sociais (formigas, vespas, cupins). Estas associaes podem ser agrupadas em trs tipos, um deles relacionado a atividade alimentar e dois, a atividade reprodutiva: 1) forragear seguindo formigas de correio; 2) nidificar nas proximidades de colnias ativas de vespas e formigas; 3) nidificar em colnia ativas de cupins. Os trs tipos de associao podem ser considerados como exemplos de comensalismo. Sumariamos aqui as associaes de aves com insetos sociais que observamos no Sudeste do Brasil. Seguir formigas de correio foi habitual a raro para uma grande variedade de espcies, de Accipitridae a Tyrannidae. Nidificar nas proximidades de colnias ativas de vespas foi habitual para uma espcie de Rhynchocyclidae. Nidificar em cupinzeiros arborcolas ativos foi habitual para duas espcies de Trogonidae e ocasional para duas espcies de Psittacidae. Nidificar em cupinzeiros terrestres ativos foi raro para uma espcie de Picidae e uma espcie de Strigidae. Entretanto, variaes quali e quantitativas regionais provavelmente ocorrem, o que justificaria este tipo de estudo em habitats e regies distintas das aqui estudadas. Estudos orientados para história natural devero revelar maior riqueza de espcies e variedade de aves que se associam a colnias ativas de insetos sociais.
Resumo:
RESUMO Padres de riqueza de espcies, abundncia, diversidade, equitabilidade e dominncia, alm da organizao em guildas trficas e comportamentais da fauna de Scarabaeinae foram analisados em trs diferentes fitofisionomias (floresta, campo natural e lavoura) na regio noroeste do estado do Rio Grande do Sul, Brasil, entre setembro e novembro de 2012, atravs da utilizao de armadilhas de queda iscadas com distintos recursos (fezes, carne em decomposio e banana fermentada). Foram capturados 9.325 espcimes, distribudos em nove gneros e 32 espcies. As espcies mais abundantes foram Onthophagus aff.tristis Harold, 1873, Canthidium aff.trinodosum (Boheman, 1858), Canthon aff.fallax Harold, 1868, Canthon lividusBlanchard, 1845 e Deltochilum morbillosum Burmeister, 1848 que representaram 65,54% do total de indivduos amostrados. A floresta apresentou os valores mais elevados de nmero de indivduos e de espcies. A menor riqueza foi observada no campo, enquanto a lavoura apresentou a menor abundncia de indivduos. Scarabaeinae apresentou diferenas quali- e quantitativas em suas assembleias pelas fitofisionomias amostradas. A floresta abrigou a maior riqueza observada de espcies e uma frao destas exclusiva deste ambiente, e dificilmente ocorre em outros tipos de ecossistemas. A floresta apresentou uma proporo maior de espcies generalistas ou copro-necrfagas em sua composio. Outra parte desta fauna, representada por espcies coprfagas, est adaptada ao ambiente aberto indicando uma modificao na guilda alimentar causada pela substituio da floresta por pastagem. Dessa forma, em um contexto mais amplo a paisagem pode desempenhar um papel importante na diversidade de Scarabaeinae.
Resumo:
Assinala-se, no Estado do Maranho, Brasil, a existncia de mais duas espcies transmissoras da molstia de Chagas, o Panstrongylus megistus (BURMEITER, 1835) PINTO 1931, e o Triatoma rubrofasciata (DE GEER, 1773) KIRKALDY, 1907, alm do Panstrongylus geniculatus (LATREILLE, 1811) PINTO, 1931, cuja presena nesse Estado j era conhecida.
Resumo:
Dans le prsent travail quatre espces nouvelles de Stylogaster Macq. ont t dcrites avec le dessin des respectives "genitalia" pour mieux dterminer les espces. Ils ont t faits aussi dessins du mle de Stylogaster stylata Fabricius pour la comparaison avec S. souzai sp. n. Nous avons utilis, pour cette tude, le matriel collect par John Lane au Territrio do Amap, Brasil en 1957, 1958 et 1959.
Resumo:
Shi analitza la deducci terica i la contrastaci experimental originals de la dispersi electr-electr (dispersi Mller, 1932), amb lobjectiu desbrinar quin paper van tenir en el desenvolupament de lelectrodinmica quntica. Shi mostra que Christian Mller (1904-1980) va deduir la frmula que du el seu nom mitjanant la noci de correspondncia, evitant aix els problemes que plantejava una incipient teoria quntica de camps. La frmula noms va assolir el seu estatus actual daplicaci paradigmtica de lelectrodinmica quntica desprs de la Segona Guerra Mundial, un cop la teoria va haver superat aquests problemes a travs del procs de renormalitzaci. El treball aclareix daquesta manera un episodi clau en el desenvolupament duna de les teories fonamentals de la fsica del segle XX.
Resumo:
Lobjectiu daquest treball s estudiar la popularitzaci de la frenologia i del mesmerisme (tamb conegut com a magnetisme animal) a la Catalunya de mitjan segle XIX. A Catalunya el procs de popularitzaci daquestes cincies va tenir el seu punt lgid durant la primera meitat de la dcada de 1840, coincidint amb les activitats del frenleg Mari Cub Soler (1801-1875). El treball demostra la importncia del context poltic i cultural, aix com la incomoditat que generaven les prctiques de frenlegs i magnetitzadors com a elements clau per entendre les actituds de lelit intellectual catalana vers la introducci daquestes noves cincies.
Resumo:
So indicadas novas localizaes geogrficas para Ischnoplax pectinatus (sowerby, 1840) no litoral sul do Brasil. Alm disso so estudados sua morfologia e alguns aspectos biogeogrficos.
Resumo:
L'objectiu ha estat posar en relaci dues realitats que fins al moment havien estat considerades completament alienes, com sn lndia i Espanya. La recerca de fonts per a les relacions bilaterals de tot tipus es va iniciar al segle XIX. A partir daquest moment apareixen tres camps fonamentals on aprofundir. Duna banda tenim les relacions diplomtiques i la seva vessant poltica a partir del segle XX. El desenvolupament de representacions consulars t a veure amb el creixement de lactivitat econmica amb lndia britnica, especialment en el camp del provement de primeres matries (cot i jute). En aquest sentit, la recuperaci de les relacions econmiques va ser clau per al posterior mutu reconeixement diplomtic el 1957 quan lndia ja era un estat independent. Entre mig queden anys de malvolena degut a la vinculaci de Nehru amb el govern republic durant la Guerra Civil i la posici de lndia en el cas dEspanya a lONU. Un altre camp dinters per a les relacions bilaterals es centra en la missi de Bombay que a partir de 1920 fou administrada per jesutes catalans, valencians i aragonesos. Finalment, un seguiment de la premsa i la intellectualitat espanyola mostra com lndia es va convertir a partir de 1920 en un nou focus dinters informatiu i pel mn acadmic, com no ho havia estat fins llavors. Aquest descobriment de lndia per part de viatgers, artistes i periodistes obra una nova via dintercanvi que es veur trucada per la Guerra Civil i el posterior establiment dun rgim que destru el teixit intellectual del pas.
Resumo:
Aquest projecte de recerca ha consistit, en primer lloc, en l'elaboraci prvia de materials en suport paper combinats amb una presentaci de powerpoint per a l'aprenentatge del tema de la guerra civil espanyola (1936-1939) d'acord amb les prescripcions del currculum corresponent a l'alumnat de 4t d'ESO. En aquesta primera fase hi han collaborat professors de Secundria de l'equip de recerca.(...)
Resumo:
Des de que comen aquest projecte, el grup de recerca ha intentat aprofundir el coneixement de la Catalunya de la Guerra del Francs (1808 -1814) a partir duna ptica britnica. El grup pretenia aix desenvolupar la relaci que es va establir entre els catalans i els britnics al llarg de tota la guerra, des dels primers contactes permesos per la presncia de la flota britnica en la costa catalana fins a la intervenci de forces britniques en territori catal. Daquesta manera, i primerament, el grup inici la consulta de les bases de dades i catlegs catalans i britnics per a completar el nostre llistat de referncies arxivstiques i bibliogrfiques. El segon pas van sser les tres estades dinvestigaci que entre el 2006 i el 2007 es van fer a Anglaterra, principalment a Londres. La investigaci es realitz a la British Library, al Institute of Historical Research of the School of Advanced Studies de la University of London, al National Maritime Museum i als National Archives of the United Kingdom. A continuaci, el grup analitz la informaci recollida de la lectura de fonts primries i bibliogrfiques en aquests centres de recerca. Finalment, el grup creu que la intensa relaci que es va establir entre les dues parts, reflecteix la importncia que les autoritats britniques van donar a Catalunya, i que el seu allament amb el centre poltic del bndol patriota va permetre que desenvolups les seves prpies dinmiques i cronologies, encara que sintegraven en el desenvolupament general de la guerra.
Resumo:
Desde los aos noventa del pasado siglo estamos asistiendo a la proliferacin de estudios que se centran en el anlisis de los conflictos blicos ms recientes y sobre todo desde el 11 de septiembre de 2001, tambin el fenomno terrorista. Trminos como "guerra asimtrica", "guerra irregular", "guerra sin restricciones", "guerras de cuarta generacin" han pasado a formar parte del lenguaje comn de polticos, militares y analistas. Igualmente, expresiones como "nuevas guerras", "nuevos conflictos" y otras similares han adquirido casi la categoria de autnticos "comodines" empleados de forma tan recurrente que no utilizarlos empieza a ser sntoma de excentricidad. Cabe aducir dos objeciones relevantes a esta proliferacin conceptual. En primer lugar, que los diversos conceptos con que se intentan definir las guerras y conflictos ms recientes, tienden a llamar de otra manera a lo que tradicionalmente se ha denominado "guerra irregular". En segundo lugar, la insistencia en el uso de adjetivo "nuevo" releva un a carencia en esta clase de estudios.
Resumo:
Aquest treball s una proposta metodolgica per lelaboraci dun estudi histric doients de rdio. La proposta fa un estudi de cas, centrat en la ciutat de Girona entre 1937 i 1939, per tal de demostrar que la metodologia aplicada ha funcionat. s el primer que es fa amb dades completament objectives per aproximar-se a la audincia histrica de la rdio. A partir daquest treball que troba, prova i valida les eines que han de servir per poder fer un EGM histric, es pot concloure per exemple que a Girona lany 1937, en plena Guerra Civil, hi havia almenys 7.380 persones que podien escoltar diriament la rdio, o que un 7% de la poblaci tenia un aparell de rdio a casa seva.
Resumo:
Aquest treball s una primera aproximaci al magmtic mn del teatre societari barcelon de principis de segle XX. Vol ser una radiografia, primer, en forma destat de la qesti general, i desprs, en forma danlisi de dos casos concrets, el CADCI i lAteneu Obrer del districte II, de tots els aspectes que engloba el fet teatral en aquests espais: des dels repertoris al funcionament de les companyies, passant per la recepci, el paper del pblic o la importncia del teatre com a eina poltica i de transmissi generacional del coneixement. Tot aix en el context duns anys de crisi del mn teatral, en general, i del teatre catal, en particular.
