Estructura i dinàmica del sistema bentònic en llacunes costaneres dels aiguamolls de l'Empordà

S'ha estudiat l'estructura i dinàmica del sistema bentònic de llacunes costaneres de la maresma dels aiguamolls de l'Empordà (NE de la península Ibèrica) i els factors que les determinen. Amb aquesta finalitat es van prendre mostres d'organismes del bentos (mensualment), nutrients i pigments de l'aigua (setmanalment) i el sediment (mensualment), així com paràmetres físics de l'aigua (setmanalment), durant dos cicles d'inundació (1997-1998 i 1998-1999). En aquesta maresma els factors determinants per als organismes bentònics i el contingut en nutrients del sediment són principalment físics: el grau de permanència de l'aigua, el confinament i la granulometria. De manera que els factors tròfics tenen menys pes que els físics tal com es posa de manifest amb les associacions de nematodes. El règim hídric de les llacunes integra des del grau de permanència de l'aigua fins a la salinitat i el confinament, per la qual cosa a partir de la caracterització dels diferents tipus de règim hídric es poden discriminar les tres tipologies d'ambients amb comunitats bentòniques diferenciades en l'estructura, la composició i la dinàmica temporal. Així, les tres comunitats diferenciades són: (1) la d'aigües permanents caracteritzada per una riquesa i diversitat elevades i constants en el temps, i per un nombre més elevat de tàxons sense adaptacions per passar situacions adverses; (2) la d'aigües semipermanents i temporànies d'inundació pulsativa, caracteritzada per una menor riquesa i diversitat, i per la dominància d'organismes amb estructures de resistència per passar la fase seca i aguantar condicions desfavorables, i (3) la d'aigües temporànies d'inundació continuada, caracteritzada per una major variabilitat de la riquesa i diversitat al llarg del cicle i per una singularitat taxonòmica més elevada, ja que s'observen cladòcers i una major representació taxonòmica dels insectes. Durant la realització d'aquest estudi els dos cicles d'inundació van suposar entrades d'aigua en el sistema diferents, per això es va diferenciar un cicle humit (1997-1998) i un de sec (1998-1999). En relació amb la major importància de les entrades d'aigua en el sistema, es va observar un contingut en nutrients de l'aigua significativament superior durant el cicle humit. Pel que fa al sediment, la seva major inèrcia explicaria la manca de diferències significatives en el contingut en nutrients del sediment del cicle humit i del sec. Ara bé, sí que s'observa diferència en la composició d'organismes. Així, la variabilitat interanual en l'estructura de la comunitat bentònica de la maresma es pot atribuir a una situació d'estrès provocada pel cicle sec. Aquesta situació va comportar un augment de la diversitat per disminució de la dominància a totes les llacunes estudiades, determinada, en gran manera, per la disminució de l'abundància original de poblacions dominants i característiques d'ambients permanents, Corophium orientale, o temporànies, Gammarus aequicauda. No existeix un patró estacional en les comunitats estudiades, sinó que els principals canvis en el plàncton i el bentos són deguts a pertorbacions hídriques. Aquestes pertorbacions provoquen que s'estableixi una situació en què dominen uns tàxons característics en el plàncton (Synchaeta i Eutintinnus) i, en canvi, que en el bentos es perdi l'estructura pròpia de les comunitats característiques dels diferents ambients (comunitats dominades per Corophium orinetale en aigües permanents i per Chironomus salinarius en temporànies). La severitat és diferent en funció del grau de permanència de l'aigua, i és més alta en ambients permanents i més baixa en els temporanis. La major severitat en ambients permanents ve determinada per la menor adaptació del bentos d'aigües permanents a les fluctuacions ambientals i a l'efecte de la predació sobre el plàncton. A més, tant en el bentos com en el plàncton es donen fenòmens d'histèresi, segons els quals l'efecte de la pertorbació no solament depèn de la causa pertorbadora sinó també de l'estat en què es troba la comunitat en el moment de la pertorbació.

Composição ictiofaunística e estratégias reprodutivas de quatro espécies de peixes nativos da Bacia Hidrográfica Piranhas - Assu, Rio Grande do Norte

This study focuses on the fish fauna composition and reproductive strategies of four native fish species in relation to environmental variables of the Piranhas-Assu hydrographic basin of the Caatinga biome, Rio Grande do Norte, Brazil. Fish and environmental data were collected monthly during the period September 2008 to February 2010, in the Marechal Dutra reservoir and River Acauã a tributary of Piranhas- Assu. The fish were measured, weighed and dissected, and the gonads were removed, weighed and examined macroscopically for identification and determination of gonad maturation stages. The results of this work generated seven articles. The first article is about the fish fauna composition of the Piranhas-Assu hydrographic basin, Rio Grande do Norte. The 602 fish samples captured were distributed in four orders (Characiformes, Perciformes, Siluriformes and Synbranchiformes), 11 families and 22 species, of which 17 are endemic to the Caatinga ecoregion. The order Characiformes was more representative followed by Perciformes, Siluriformes and Synbranchiformes. The second article is about the length-weight relationship and growth of seven native fish species Crenicichla menezesi, Cichlasoma orientale, Triportheus angulatus, Psectrogaster rhomboides, Pimelodella gracilis, Prochilodus brevis and Leporinus piau from a semiarid Brazilian reservoir. The third article is about the reproductive aspects of Crenicichla menezesi. Males were larger, heavier and with a slight predominance as compared to females. Four stages of gonadal development were characterized, being immature, maturing, mature and spent. The females reached sexual maturity earlier than males, with an average fecundity of 398 oocytes per batch. The spawning was partial with a long reproductive period. The fourth article deals with the reproductive strategy of Leporinus piau a neotropical freshwater fish in semi-arid region of Brazil. The population of L. piau (n = 211) showed a slight predominance of males (55%), with larger and heavier females. The males matured earlier than the females. This species presented total spawning, with an average fecundity of 55,000 mature oocytes. Rainfall and concentration of dissolved oxygen acted as influential factors during the spawning season. L. piau shows a seasonal reproductive strategy. The fifth article is related to the morphometric-meristic characteristics and reproductive aspects of freshwater sardine, Triportheus angulatus from River Acauã of the Caatinga biome. There was a predominance of larger females, reaching first maturation before males. There was total spawning during the rainy period of the region. The sixth article reports on the reproductive strategy of Psectrogaster rhomboides. The sex ratio was 1M: 1F, with negative allometric growth. Males reached sexual maturity earlier than females Females and males showed four stages of gonadal development and spawned during the rainy season. The fecundity was low and this species presented total spawning. The seventh article reports on the dynamics of territorial behavior of Crenicichla menezesi. Ten agonistic behaviors displayed by the males were observed: frontal and lateral threat, chasing, circular chasing, perpendicular, lateral and mouth attacks, escape, parallel positioning and stationary. The formation of four social groups was observed among males: without interaction; interaction with submission and escape; with frontal and lateral agonistic interactions. In social interactions between males and females, it was observed that the larger males interacted more among themselves and with the larger females. The large male established its territory and the two small males along with the small female were excluded from the other groups. These studies clarified the fish fauna composition and reproductive strategies of four native species Crenicichla menezesi, Leporinus piau, Triportheus angulatus and Psectrogaster rhomboides of the Piranhas- Assu hydrographic basin of the Caatinga biome, Rio Grande do Norte, Brazil.

Business development service centres in Italy. An empirical analysis of three regional experiences: Emilia Romagna, Lombardia y Veneto

Includes bibliography

Manuel pratique d'évaluation de l'impact social, économique et environnemental des catastrophes

Inclut la bibliographie

Esttrutura cromossômica e caracterização cariotípica no gênero Characidium (Teleostei, Characiformes, Crenuchidae)

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

The Somatic Chromosomes of Some North American Marmots (Sciuridae), with Remarks on the Relationships of Marmota browerii Hall and Gilmore

Karyotypes are defined for two nearctic species of marmots, Marmota olympus (2n = 40) and M. vancouverensis (2n = 42), and supplemental information is included on the karyotypes of M. flaviventris, M. monax ochracea, and M. marmota. The six North American species of Marmota (NF = 66) comprise a distinct group as compared with the middle Asian species (NF = 70) for which the karyotypes are known. Karyologic findings and zoogeographic evidence based upon the distribution of two nearctic species of host-specific cestodes indicate that M. broweri, in northern Alaska, is a pre-Würm relict. Its affinities appear to be with the North American caligata-group rather than with the northeastern Siberian M. camtschatica. The occurrence on M. broweri of the Asian flea, Oropsylla silantiewi, has not been explained. Some ecological and behavioral characteristics of M. broweri are briefly described and compared with those of other species. Family groups of M. broweri hibernate together in single winter dens that are plugged at the entrance; copulation takes place before the animals emerge from the winter den, near mid-May; face-glands are utilized in marking of territory. French abstract: Les auteurs définissent les caryotypes de deux espèces néarctiques de marmottes, Marmota olympus (2n=40) et M. vancouverensis (2n=42), et donnent des précisions sur les caryotypes de M. flaviventris, M. monax ochracea et M. marmota. Les six especes de Marmota (NF=66) d'Amérique du Nord forment un groupe distinct des espèces d'Asie centrale (NF=70) dont Ie caryotype est connu. Les données caryologiques et les preuves zoogéographiques basées sur la répartition de deux espèces néarctiques de cestodes spécifiques de I'hôte démontrent que M. broweri, dans l'Alaska septentrional, est une relicte du pré-Würm. Elle semble avoir plus d'affinités avec Ie groupe nord américain de caligata qu'avec M. camtschatica du nord de la Sibérie. La présence sur M. broweri de la puce asiatique, Oropsylla silantiewi, n'est pas expliquée. Quelques caractéristiques écologiques et éthologiques de M. broweri sont décrites brièvement et comparées avec celles d'autres espèces. Les groupes familiaux de M. broweri hibernent dans un meme terrier dont l'entrée est bouchée; la copulation à lieu avant que les animaux sortent de leur abri hivernal, it la mi-mai ; ils se servent de leurs glandes faciales pour marquer leur territoire.

Esttrutura cromossômica e caracterização cariotípica no gênero Characidium (Teleostei, Characiformes, Crenuchidae)

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Length-weight relationship for seven freshwater fish species from Brazil

The present study reports length-weight relationships for seven native freshwater fish species (Triportheus angulatus, Psectrogaster rhomboides, Prochilodus brevis, Leporinus piau, Cichlasoma orientale, Crenicichla menezesi, and Pimelodella gracilis) captured in a semiarid Brazilian reservoir located in the state of Rio Grande do Norte.

La costituzione augustea

Schemi riassuntivi dell'ordinamento augusteo discussi, spiegati e presentati a lezione. Tali schemi sono da intendersi come mero supporto al manuale e alle lezioni

Aspetti -emici e aspetti -etici del fenomeno della "quantità vocalica" nei dialetti dell'Italia settentrionale.

Nel file mancano le figure di cui sarà distribuita fotocopia durante le lezioni.