Alteración de la atención y concentración en estudiantes de medicina que realizan turnos de noche

El sueño, es indispensable para la recuperación, física, mental y de procesos como la consolidación de memoria, atención y lenguaje. La privación de sueño (PS) incide en la atención y concentración. La PS es inherente a la formación médica, pero no es claro el papel de los turnos nocturnos en estudiantes, porque no cumplen con un objetivo académico, pero hay relación con disminución de la salud, productividad, accidentes, y alteraciones en diversas actividades. Está descrito el impacto de la PS sobre la capacidad de aprendizaje y aspectos como el ánimo y las relaciones interpersonales. MÉTODOS: Se realizó un estudio analítico observacional de cohorte longitudinal, con tres etapas de medición a 180 estudiantes de Medicina de la Universidad del Rosario, que evaluó atención selectiva y concentración mediante la aplicación de la prueba d2, validada internacionalmente para tal fin. RESULTADOS: Se estudiaron 180 estudiantes, 115 mujeres, 65 hombres, entre los 18 y 26 años (promedio 21). Al inicio del estudio dormían en promedio 7,9 horas, cifra que se redujo a 5,8 y 6,3 en la segunda y tercera etapa respectivamente. El promedio de horas de sueño nocturno, disminuyó en el segundo y tercer momento (p<0,001); Además se encontró mediante la aplicación de la prueba d2, que hubo correlación significativa directa débil, entre el promedio de horas de sueño, y el promedio del desempeño en la prueba (r=0.168, p=0.029) CONCLUSIONES: La PS, con períodos de sueño menores a 7,2 horas, impactan de manera importante la atención selectiva, la concentración

Modelo de gestión del conocimiento para una empresa del sector de insumos químicos para la industria farmacéutica, cosmética y de alimentos: caso Disaromas S.A.

La creación de conocimiento al interior de las organizaciones es visible mediante la dirección adecuada del conocimiento de los individuos, sin embargo, cada individuo debe interactuar de tal manera que forme una red o sistema de conocimiento organizacional que consolide a largo plazo las empresas en el entorno en el que se desenvuelven. Este documento revisa elementos centrales acerca de la gestión de conocimiento visto desde varios autores y perspectivas e identifica puntos clave para diseñar un modelo de gestión de conocimiento para una empresa del sector de insumos químicos para la industria farmacéutica, cosmética y de alimentos de la ciudad de Bogotá.

Cap a un model per interpretar i facilitar l'aprendre: estratègies i recursos per a la reflexió-acció en i des de la pràctica

1.- L'enquadrament d'aquest treball de recerca s'ha fet en i des de la praxis. EI que interessa és descobrir i proposar instruments pedagògics d'ajuda, assequibles i contextualitzats, especialment en el terreny de la comunicació i la interacció Educador-Educand. La metodologia que s'ha fet servir és de caire qualitatiu, etnogràfic, en un enfocament basat en la investigació-acció. La visió de la persona és volgudament holística; els sentiments, els significats, I' orientació personal, I' autodirecció. esdevenen elements centrals. La hipòtesi de treball, en la qual es fonamenta la recerca, podria formular-se així: 'En la pràctica, els Educadors, d'una forma més o menys reflexiva, perceben i interpreten el procés d'aprendre dels Educands; hi intervenen, el mediatitzen; n'avaluen la direcció i l'encert". A partir d'aquest supòsit, l'investigador veu convenient donar resposta a tres qüestions centrals: A) Com comprenem i interpretem els Educadors el procés d'aprendre dels Educands?; B) Quin tipus d'intervenció resultarà adient per promoure i/o facilitar l'aprendre?; C) Amb quins instruments i estratègies comptem per ajudar pedagògicament? 2.- Per llegir l'aprendre, l'investigador fa ús d'un model mental, indispensable per ordenar les dades de l'experiència. Convé, per tant, explicitar-lo, fer-ne ciència, coneixement compartit. En aquesta direcció de treball se li plantegen dos tipus d'interrogants: A) Quins són els elements comuns a qualsevol experiència d'aprenentatge?; Quina mena d'activitat o experiència personal desenvolupen tots els Educands; i B) Com es manifesta aquesta experiència? Amb quins indicadors? Quina mena de "text" llegeix l'Educador per orientar la seva intervenció d'ajuda? 3.- L'aprenentatge. en aquest treball, és considerat per l'investigador com la resultant de tres processos personals: el posicionament, l'estratègia i l'avaluació. Quan l'Educador vol compartir amb l'Educand el seu procés idiosincràtic d'aprendre, procura reconstruir amb ell aquestes tres accions bàsiques: A) Com es posiciona: què tem o desitja, què creu, què espera, quines expectatives viu, com es motiva? B) Quines són les seves pautes d'actuació: com treballa, com memoritza, com recupera la informació que té a la memòria, què fa davant d'un problema... ? C) Què busca; què és important per a ella; què pretén... ? 4.- Davant la complexitat dels missatges emesos per l'Educand l'investigador opta per llegir tres tipus de "textos": els productes i els resultats; les conductes; i els missatges parlats. Entre tots tres, pensa, podrà trobar elements i indicadors adequats per fonamentar, sempre hipotèticament, la seva actuació pedagògica. 5.- Procura sobretot detectar i fer existir els èxits, aquells productes i/o resultats que l'Educand troba valuosos, per tal d'ajudar-lo a prendre consciència dels seu repertori personal d'estratègies i capacitats. En aquest àmbit es proposen tres actituds o enfocaments del treball d'ajuda: A) El primer fa referència a la presa de consciència de l'estratègia personal, que s'amaga darrera el producte valorat. B) El segon apunta cap al respecte per l'estratègia que cadascú executa i, per tant, li és familiar. L'Educand la necessita. Es la seva. Es troba en la seva experiència, encara que no necessàriament existeixi en la seva construcció conscient. C) El tercer ,el duu a valorar l'estratègia d'acord amb les finalitats de l'Educand. La seva adequació es legitima pel que es proposa. Partim del supòsit que tota conducta es troba dirigida per un propòsit a vegades difícil de copsar i no sempre recomanable per a l'Educand. 6.- La conducta percebuda de l'Educand és entesa com un missatge, un conjunt d'indicadors de la seva activitat contextualitzada, interna i externa; missatge que, en relació amb altres, com els productes i les verbalitzacions, manifesta fragments dels seus significats, projectes, estratègies, valors. Es fa un èmfasi especial en les conductes "internes", els gestos mentals, l'acció interior, tramesa per mitja de microcomportaments sovint no conscient, i certificada per mitjà de la verbalització del viscut. 7.- Parlar amb l'Educand suposa dues menes d'accions: escoltar i emetre. Escoltem per comprendre; emetem per perfilar la comprensió i també per ajudar. En l'emissió, el missatge pedagògic té dues funcions: a) rellançar i orientar el pensament i l'autoexploració de l'Educand; i b) influir per tal que desenvolupi amb èxit el seu projecte d'aprendre. Interessa d'una manera especial ajudar a integrar en la consciència de l'Educand aquests elements de la seva experiència que poden facilitar-li l'adquisició del coneixement. I entenem que, en aquesta empresa, la paraula i la interacció verbal poden tenir-hi un joc important. Per aquesta raó s'ha considerat necessari oferir un model d'anàlisi de la interacció i els missatges verbals. 8.- "Les persones aprenen sempre, amb recursos, processos i sistemes de valoració idiosincràtics, per fa qual cosa la seva orientació en el context esdevé un referent central en el disseny de l'ajuda pedagògica i en la seva avaluació". Aquesta és la hipòtesi de sortida per dissenyar la intervenció pedagògica. Tothom aprèn, inevitablement; la qüestió és quina cosa està aprenent i de quina manera els seus resultats d'ara són mediatitzats per l'experiència passada i, alhora, condicionen el seu aprendre futur. L'aprenent es posiciona, anticipa el procés d' aprendre, valora la seva. capacitat per desenvolupar-lo amb èxit, es motiva en una determinada direcció, d'acord amb la seva experiència, els seus aprenentatges anteriors. Executa estratègies, mostra un tipus d'intel·ligència, una forma personal de processar la informació. Pretén quelcom. És un sistema obert en relació amb el medi: hi ha uns valors que dirigeixen la seva presa de decisions. Utilitza uns criteris propis, una gamma personal d'opcions conscients. Avalua el que fa, el resultat que obté i la seva capacitat personal. 9.- L'ajuda pedagògica que I' autor proposa s'encamina sobretot a facilitar en l'Educand la descoberta dels seus propis recursos. Es tracta de portar-lo cap a la consideració atenta de la seva pròpia experiència, per amplificar-la i fer-la existir com a recurs conscient . Ha dibuixat i experimentat tres conjunts d'intervenció cadascun enfocat vers un àmbit de l'experiència d'aprendre, el qual col·loca com a prioritari, sense oblidar qualsevol dels altres que pugui ser rellevant, per comprendre o ajudar. A) Intervenció sobre el posicionament. En aquest àmbit enfoca l'estil de motivació que executa l'Educand, mira de corregir-lo, si cal, a partir de l'anàlisi i la comprensió de les seves formes de motivar-se quan ell viu l'èxit. Treballa proposant objectius paradoxals de fracàs gairebé impossible, buscant l'assoliment de petits èxits, potser aparentment insignificants, però estratègics; prescriu l'automatisme, per modificar-lo si l'Educand ho desitja; comprova el procés d'anticipació de I' experiència que l'aprenent es construeix per orientar-se; l'ajuda a contextualitzar anticipació i a fer ús dels seus Ilenguatges interns més eficaços i còmodes;... B) Intervenció sobre les estratègies i processos. En un segon enfocament, no necessàriament posterior al descrit, considera les estratègies de I'Educand, també a partir dels seus encerts i èxits. Mira de portar-lo cap a fa descripció i presa de consciència de les seves maneres de fer mes còmodes i segures, les que lliguen amb les seves preferències cerebrals. Quan viu dificultats, el convida a explorar les excepcions, els moments en els quals les seves realitzacions són satisfactòries. Pretén sobretot modificar les seves creences limitants, posant-lo en conflicte amb els fets de l'experiència. A vegades, caldrà facilitar l'adquisició d'estratègies i procediments nous que l'Educand considera plausibles. Es tracta específicament de fer existir opcions noves d'actuació per tal d'assolir allò que vol i/o necessita. C) Intervenció sobre el sistema de valors de l'Educand. L'Educand viu uns valors, els quals expliquen el seu món intern les conductes que realitza i els resultats que obté. Aquest àmbit és col·locat, en el model, al centre del procés d'aprendre. Hom actua amb propòsits determinats, no necessariament conscients. L'obertura de la persona a l'experiència d'aprendre es dirigeix segons criteris i valors irrenunciables. 10.- L 'Educador procura compartir els objectius de l'Educand i els seus projectes per assolir-los; vol tanmateix que se'n faci coneixedor i director responsable. Per a això li convé preguntar-se per quina mena d'experiència està desenvolupant i quin sentit ecològic te per a ell. L'Educador, el seu model del món, la seva persona, està compromès en el procés d'ajuda. No és només un tècnic que aplica recursos objectius. El seu model de comunicació, el seu pensament, les seves expectatives i anticipacions, tenen un pes considerable en el tipus d'intervenció pedagògica que durà a terme i, d'escreix, en el tipus d' aprenentatge que facilita. En la intervenció, l'Educador parteix d'una avaluació intencionadament positiva, centrada en els recursos i les solucions, en la metacognició i l'autoregulació dels processos, a partir de premisses que pressuposen l'èxit personal.

Memory and power : two movements

The institutions that work with the preservation and diffusion of cultural heritage - be them archive, libraries, museums, art galleries or cultural centres - present a certain discourse about reality. To understand this discourse, composed by sound and silence, by fullness and emptiness, by presence and absence, by remembrance and forgetting, an operation is implied, not only with the enunciation of speech and its gaps, but also the comprehension of that which causes to speak, of who is speaking and of the point whence one speaks. Preservation and destruction, or, in another way, conservation and loss, walk hand in hand in the arteries of life. As suggested by Nietzsche (1999, p.273), it is impossible to live without loss, it is entirely impossible to live avoiding destruction to play its game and drive the dynamics of life on. However, by means of a kind of tautological argument, one often justifies preservation by the imminence of loss and memory by the threat of forgetting. Thus, one ceases to consider that the game and the rules of the game between forgetting and memory are not fed by themselves and that preservation and destruction are not opposed in a deadly duel, but instead they complement one another and are always at the service of subjects that build themselves and are built through social practices. To indicate that memories and forgettings can be sown and cultivated corroborates the importance of working towards the denaturalisation of these concepts and towards the understanding that they result from a construction process also involving other forces, such as: power. Power is a sower, a promoter of memories and forgettings.

‘Souvenirs, souvenirs': the role of memory in the work of Annie Saumont

The work of nouvelliste Annie Saumont constantly explores the phenomenon of memory, and of memories. This article identifies and nuances the various forms that this exploration takes. An introductory contextualization of author and theme is followed by the presentation of a short story, ‘Méandres’, which embodies the first quality of memory to be examined: its capacity not only to recall but also to re-evaluate a past which is thus shown to be as hypothetical as the future. Memory as guilt that moulds or puts its indelible stamp on lives is then evoked by means of examples from other stories, illustrating the gradations Saumont achieves in her investigation of the power of this complex faculty. The next section turns to her portrayal of involuntary memory. Unlike for Proust, the instances of spontaneous remembering that are experienced by her characters lunge at them down the years almost exclusively to wound or disorientate. Depictions of the memory which conserves, and is thus burdened by, secrets are then considered, and finally Saumont's evocation of characters who have different reasons to analyse the way their own and other people's memories work. The conclusion to be drawn is that for Saumont, we are our memories; the ability to master a ‘judicious interpretation’ of memory – or indeed, to forget – is, in her stories, overwhelmingly a quality to be envied.

Targeting myocardial remodelling to develop novel therapies for heart failure: a position paper from the Working Group on Myocardial Function of the European Society of Cardiology

The failing heart is characterized by complex tissue remodelling involving increased cardiomyocyte death, and impairment of sarcomere function, metabolic activity, endothelial and vascular function, together with increased inflammation and interstitial fibrosis. For years, therapeutic approaches for heart failure (HF) relied on vasodilators and diuretics which relieve cardiac workload and HF symptoms. The introduction in the clinic of drugs interfering with beta-adrenergic and angiotensin signalling have ameliorated survival by interfering with the intimate mechanism of cardiac compensation. Current therapy, though, still has a limited capacity to restore muscle function fully, and the development of novel therapeutic targets is still an important medical need. Recent progress in understanding the molecular basis of myocardial dysfunction in HF is paving the way for development of new treatments capable of restoring muscle function and targeting specific pathological subsets of LV dysfunction. These include potentiating cardiomyocyte contractility, increasing cardiomyocyte survival and adaptive hypertrophy, increasing oxygen and nutrition supply by sustaining vessel formation, and reducing ventricular stiffness by favourable extracellular matrix remodelling. Here, we consider drugs such as omecamtiv mecarbil, nitroxyl donors, cyclosporin A, SERCA2a (sarcoplasmic/endoplasmic Ca(2 +) ATPase 2a), neuregulin, and bromocriptine, all of which are currently in clinical trials as potential HF therapies, and discuss novel molecular targets with potential therapeutic impact that are in the pre-clinical phases of investigation. Finally, we consider conceptual changes in basic science approaches to improve their translation into successful clinical applications.

Gradual Decline in Malaria-Specific Memory T Cell Responses Leads to Failure to Maintain Long-Term Protective Immunity to Plasmodium chabaudi AS Despite Persistence of B Cell Memory and Circulating Antibody

The mechanisms responsible for the generation and maintenance of immunological memory to Plasmodium are poorly understood and the reasons why protective immunity in humans is so difficult to achieve and rapidly lost remain a matter for debate. A possible explanation for the difficulty in building up an efficient immune response against this parasite is the massive T cell apoptosis resulting from exposure to high-dose parasite Ag. To determine the immunological mechanisms required for long-term protection against P. chabaudi malaria and the consequences of high and low acute phase parasite loads for acquisition of protective immunity, we performed a detailed analysis of T and B cell compartments over a period of 200 days following untreated and drug-treated infections in female C57BL/6 mice. By comparing several immunological parameters with the capacity to control a secondary parasite challenge, we concluded that loss of full protective immunity is not determined by acute phase parasite load nor by serum levels of specific IgG2a and IgG1. Abs, but appears to be a consequence of the progressive decline in memory T cell response to parasites, which occurs similarly in untreated and drug-treated mice with time after infection. Furthermore, by analyzing adoptive transfer experiments, we confirmed the major role of CD4(+) T cells for guaranteeing long-term full protection against P. chabaudi malaria. The Journal of Immunology, 2008, 181: 8344-8355.

A note on Chambers's "long memory and aggregation in macroeconomic time series"

Chambers (1998) explores the interaction between long memory and aggregation. For continuous-time processes, he takes the aliasing effect into account when studying temporal aggregation. For discrete-time processes, however, he seems to fail to do so. This note gives the spectral density function of temporally aggregated long memory discrete-time processes in light of the aliasing effect. The results are different from those in Chambers (1998) and are supported by a small simulation exercise. As a result, the order of aggregation may not be invariant to temporal aggregation, specifically if d is negative and the aggregation is of the stock type.

Robustness of stationary tests under long-memory alternatives

This paper investigates the presence of long memory in financiaI time series using four test statistics: V/S, KPSS, KS and modified R/S. There has been a large amount of study on the long memory behavior in economic and financiaI time series. However, there is still no consensus. We argue in this paper that spurious short-term memory may be found due to the incorrect use of data-dependent bandwidth to estimating the longrun variance. We propose a partially adaptive lag truncation procedure that is robust against the presence of long memory under the alternative hypothesis and revisit several economic and financiaI time series using the proposed bandwidth choice. Our results indicate the existence of spurious short memory in real exchange rates when Andrews' formula is employed, but long memory is detected when the proposed lag truncation procedure is used. Using stock market data, we also found short memory in returns and long memory in volatility.

Limited memory and the essentiality of money

This paper investigates the relationship between memory and the essentiality of money. We consider a random matching economy with a large finite population in which commitment is not possible and memory is limited in the sense that only a fraction m E(0; 1) of the population has publicly observable histories. We show that no matter how limited memory is, there exists a social norm that achieves the first best regardless of the population size. In other words, money can fail to be essential irrespective of the amount of memory in the economy. This suggests that the emphasis on limited memory as a fundamental friction for money to be essential deserves a deeper examination.

Money versus memory

A well–established fact in monetary theory is that a key ingredient for the essentiality of money is its role as a form of memory. In this paper we study a notion of memory that includes information about an agent’s past actions and trading opportunities but, in contrast to Kocherlakota (1998), does not include information about the past actions and trading opportunities of an agent’s past partners. We first show that the first–best can be achieved with memory even if it only includes information about an agent’s very recent past. Thus, money can fail to be essential even if memory is minimal. We then establish, more interestingly, that if information about trading opportunities is not part of an agent’s record, then money can be better than memory. This shows that the societal benefit of money lies not only on being a record of past actions, but also on being a record of past trading opportunities, a fact that has been overlooked by the monetary literature.

The aliasing effect, the Fejer Kernel and temporally aggregated long memory processes

This paper derives the spectral density function of aggregated long memory processes in light of the aliasing effect. The results are different from previous analyses in the literature and a small simulation exercise provides evidence in our favour. The main result point to that flow aggregates from long memory processes shall be less biased than stock ones, although both retain the degree of long memory. This result is illustrated with the daily US Dollar/ French Franc exchange rate series.