Automatización de testing

El objetivo del proyecto es el desarrollo de una herramienta de trabajo para un departamento de Calidad. A través de ella, se deben poder ejecutar unos test automatizados sobre unas funcionalidades que tiene la aplicación Logic Class: el Cálculo de Nómina y Seguros Sociales.

Ús de la ressonància magnètica nuclear amb espectroscopia per a la detecció del càncer prostàtic a la glàndula central

El diagnòstic precoç del càncer de pròstata fins a dia d’avui s’ha servit del tacte rectal, i els valors de PSA per establir quins pacients són sospitosos de patir aquesta afecció. Treballs recents estableixen que proves morfològiques com la ressonància magnètica, i funcionals com l’espectroscòpia ajudarien encara més a discriminar aquests pacients dels sans. En el nostre treball pretenem esbrinar; si l’ús de la ressonància magnètica amb espectroscòpia és igual d’eficient en el cas de que l’eventual càncer es localitzi a la glàndula central.

Immunofluorescence test on Schistosoma mansoni worm paraffin sections (IgM-IFT) for the study of schistosomiasis transmission in Campinas, São Paulo, Brazil

The detection of IgM antibodies for Schistosoma mansoni using gut-associated antigens (IgM-IFT) was compared to the parasitological Kato-Katz method for study of the transmission of schistosomiasis in an urban area in Campinas. About 400 schoolchildren whose ages ranged from 6 to 18 years, were observed for a period of two years. Blood samples on filter paper and fecal samples were collected, at intervals of six months. Serological (IgM-IFT) prevalence rates of 1.2%, 4.3%, 3.6%, 2.9% and 3.4% were obtained in five surveys carried out. S. mansoni eggs were detected in only one child out of the 225 children (0.4%) who were submitted to the Kato-Katz method (three slides for each fecal sample) in the 1st survey. Sixty eight children who submitted five blood samples, one for each survey, were found IFT negative throughout the study. No child was found to be IFT positive in all five surveys, and only four children showed IFT positive results in at least four surveys. Seroconversion from IFT negative to positive was observed from the 1st to the 2nd survey in six chidren, from the 2nd to the 3rd survey in three children, from the 3rd to the 4th survey in four children, and from the 4th to the 5th survey in two cases. However, confirmation of S. mansoni infection using the fecal examination was not possible in any of the cases. Also, in most of them the IFT result oscillated from negative to positive and vice versa. Our data implied that recent transmission of schistosomiasis in the study area was not possible.

Immunotherapy for Visceral Leishmaniasis: Ability of Factors Produced during Anti-leishmania Responses of Skin Test Positive Adults to Inhibit Peripheral Blood Mononuclear Cell Activities Associated with Visceral Leishmaniasis

The course of human Leishmania chagasi infections appears to be determined by the balance between type 1 (T1) CD4+ and CD8+ T suppressor (Ts) cell activities. Skin test positive adults living in hyperendemic areas who have no history of visceral leishmaniasis (VL) have T1 CD4+ T cell immunodominant responses against L. chagasi. The cytokines they secrete during anti-leishmania responses are a probable source of cytokines which inhibit the CD8+ Ts cells associated with VL. The ability of supernatants generated from peripheral blood mononuclear cells derived from skin test positive adults to reverse immune responses which appear to be mediated by CD8+ Ts cells was assessed in three sets of screening assays. The supernatants displayed three candidate factors. One, which could be explained by Leishmania antigens in the supernatant, decreased high endogenous IL-10 secretion characteristic of one class of VL patients. A second activity decreased high endogenous proliferation characteristic of the same class of patients without decreasing antigen specific proliferation. The third activity inhibited or killed CD8+ T cells but not CD4+ T cells. These activities might be useful in treating VL.

Incidencia de delirium en una unidad de cuidados críticos postquirúrgicos

El deliri és un trastorn neuropsiquiàtric que poden patir els pacients greus a les unitats de cures intensives. La seva aparició s’associa amb un augment de la morbimortalitat. La seva incidència varia entre el 20-80% segons els mètodes diagnòstics i la situació clínica del pacient. L’objectiu principal del estudi fou avaluar la incidència de delirium en la Unitat de Reanimació de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol mitjançant el test ICDSC i associar el delirium amb la edat, severitat del pacient, urgència de la cirurgia, especialitat quirúrgica i opinió del equip d‘infermeria sobre el test. Durant 3 mesos es van incloure 50 pacients que van ser avaluats amb el ICDSC dues vegades al dia, durant 5 dies. La incidència de delirium a la unitat fou del 18%. Es va trobar una associació estadísticament significativa entre delirium i la edat i el APACHE II score al ingrés. És recomanable monitoritzar diàriament el delirium i tractar-lo com a un signe vital més. El test ICDSC és un test senzill i fàcil que ens ajuda a no infravalorar el delirium del pacient crític.

Tienda online y gestor de stock

El objetivo de este proyecto es desarrollar una aplicación web que sirva y gestione una tienda de música, tanto para su tienda física como para su tienda online. La aplicación Web está gestionada por los usuarios "administrador" y utilizada por los dos tipos de usuarios: administradores y clientes. Sus principales funciones son: Introducción y modificación de artículos. Gestión de entradas y salidas de productos. Gestión de pedidos. Obtención de datos para la gestión de la empresa. Minimizar los errores de gestión. Mejorar la imagen de la empresa. Ampliar los ámbitos de negocio. Correcta visualización de los artículos. Facilitar la búsqueda y compra de artículos.

Diferencias entre las dosis pautadas y las dosis administradas en las Técnicas Continuas de Depuración Extrarrenal

Introducció: El fracàs renal agut és una complicació que afecta entre el 6 i el 25% dels pacients crítics. Un 72% d’aquests malalts necessitaran de tècniques de depuració extrarenal contínues (TCDER) o intermitents en algun moment de l’ingrés. Actualment la dosi d’ultrafiltrat a cada situació clínica és objecte d’estudi i publicacions. Objectius: Analitzar les diferències entre les dosis pautades i administrades en les TCDER. Comparar les diferències entre la dosi en funció del tipus de TCDER: hemofiltració venovenosa contínua (HVVC) i hemodiafiltració venovenosa contínua. Descriure la tassa de recuperació de la funcionalitat renal o bé la necessitat d’hemodiàlisis convencional a l’alta d’UCI en els malalts que s’han sotmès a TCDER. Determinar la mortalitat Material i mètodes: Estudi observacional de 40 pacients crítics sotmesos a TCDER, 20 pacients en HVVC i 20 pacients en HDFVVC. S’han analitzat les dades mitjançant proves no paramètriques U de Mann Withney, test exacte de Fischer i Chi quadrat. Resultats: L’edat mitjana de la mostra fou 63 ± 13 anys, amb un 57% d’homes. La incidència d’hipertensió arterial fou del 60%, de diabetis mellitus del 30%, de dislipèmia del 25% i de malaltia renal crònica del 27%. La mediana de puntuació de SOFA fou de 10, i d’AKIN de 3. Un 85% dels pacients van precisar ventilació mecànica i/o amines durant l’ingrés. Vam registrar la dosi d’ultrafiltrat pautada pel facultatiu, essent la mitjana de la mostra de 34,34 mL/kg/h (34,73 en HVVC i 33,95 en HDFVVC), mentre que la dosi administrada fou de 27,93 mL/kg/h (26,85 en HVVC i 29 en HDFVVC), essent la diferència entre ambdues estadísticament significativa. L’estada mitjana a UCI fou de 23,7 dies, i la mortalitat de la sèrie del 65%. Conclusió: Les dosis d’ultrafiltrat rebudes en les TCDER són menors a les dosis pautades independentment del tipus de tècnica. La mortalitat de la nostra sèrie fou similar a les sèries publicades.

Impacte de les mutacions del gen KRAS en pacients afectes de carcinoma no microcític de pulmó estadi IV i la seva relació amb altres biomarcadors

Hem analitzat la mutació KRAS i els seus subtipus en mostres tumorals de 114 pacients diagnosticats d’un carcinoma de pulmó estadi IV. Un 21,9% dels pacients presentaren la mutació de KRAS. Dels seus subtipus, la més freqüent va ser G12C (44%). Dels pacients tractats amb quimioteràpia s’obtingueren un 4,8% de respostes completes i un 47,6% presentaren progressió de la malaltia. S’observà una tendència significativa a menor temps fins a la progressió i major supervivència global acord amb el performance status i els nivells de RAP 80.Els pacients KRAS-G12C presentaren una tendència no significativa a major supervivència global respecte els altres.

Avaluació de la qualitat de vida dels pacients amb tumor vesical sotmesos a tractament amb BCG o Mitomicina endovesical

El tumor vesical superficial és la neoplàsia més comuna de l’aparell genitourinari. El tractament d’elecció és la RTU vesical, però moltes vegades precisa d’adjuvància posterior, com les instil•lacions de BCG o Mitomicina C endovesicals. Aquests tractaments no estan exempts d’efectes adversos, que poden afectar la qualitat de vida dels pacients als quals se’ls administra. La qualitat de vida relacionada amb la salut és una eina important per valorar l’impacte que tenen alguns procediments terapèutics. Mitjançant qüestionaris de salut es pretén avaluar-ho. S’ha intentat crear un qüestionari que pugui utilitzar-se en la pràctica diària pels pacients que reben tractament amb quimioteràpia o immunoteràpia endovesical.

Impacte ambiental dels iots en els ports de Sitges: anàlisi comparativa

Els ports esportius a nivell català han augmentat considerablement a causa de la creixent afició a la navegació i els esports nàutics. L’increment de la demanda d’amarratges al port i la conseqüent concentració d’iots, ha implicat la necessitat d’un estudi dels seus impactes potencials. El Port Garraf té un impacte més reduït degut a que prioritzen les embarcacions de vela, en canvi pel que fa al Port d’Aiguadolç i Port Ginesta la proporció d’embarcacions a motor és superior, per tant tindran un consum més elevat de combustible. Pel que fa a residus especials, concretament olis, els tres ports tenen un impacte sever per la difícil recuperació del medi en cas d’accident, encara que hi ha una bona gestió en els ports. Per acabar el Port d’Aiguadolç és el que té un consum d’aigua superior. Segons la comparació que s’ha realitzat dels diferents fluxos, es pot concloure que el port Ginesta és el més sostenible. Gràcies a la bona gestió portuària i a la sensibilització dels usuaris del port, tot i tenir major superfície i més quantitat d’embarcacions, aquest port és el que té menors impactes potencials.

Comrades or Culprits? Donor Engagement and Budget Transparency in Aid Dependent Countries

Budget transparency has come to be considered a key aspect of governance. Over the past decade, donors have invested increasing resources in strengthening processes through which budget transparency in developing countries can be enhanced. According to the 2008 Open Budget Index (OBI) Report, however, aid dependency and budget transparency appear to be inversely correlated. This article looks at the role of donor agencies in promoting or preventing budget transparency in aid dependent countries. It analyzes data for a sample of 16 aid-dependent countries included in the OBI, to test some preliminary hypotheses and select six countries for which more detailed findings are then presented. All of these countries have implemented reforms aimed at enhancing budget transparency, with substantial donor support. These, however, often had only limited success, partly because they were not well adapted to the local context, and partly because donors put limited emphasis on improving public access to budget information. Donor efforts were also often offset by other characteristics of donor interventions, namely their fragmentation, lack of transparency, and limited use of program aid modalities such as budget support and pooled sector funding.

R&D cooperation between Spanish firms and scientific partners: what is the role of tertiary education?

This paper explores the factors that determine firm’s R&D cooperation with different partners, paying special attention on the role of tertiary education (degree and PhDs level) in facilitating the connection between the firms and the to scientific bodies (technology centres, public research centres and universities). Here, we attempt to answer two questions. First, are innovative firms that carry out internal and external R&D activities more likely to cooperate on R&D projects with other partners? Second, do Spanish innovative firms with a high participation of researchers with degrees or PhDs tend to cooperate more with scientific partners? To answer both questions we apply a three-dimensional approach on a firm level Panel Data with a sample of 4.998 manufacturing and services Spanish firms. First, we run a complementary test between external R&D acquisition and skilled research workers and find that firms which carry out external R&D activities obtain a greater return on R&D cooperation when they have skilled workers in R&D, especially in high-tech manufactures and KIS services. Second, we carry out a 2-step tobit model to estimate, in the first stage, the determinants that explain whether Spanish innovative firms cooperate or not; and in the second stage the factors that affect the choice of partners. And third, we apply an ordered probit model to test the marginal effects of explanatory variables on the different partners. Here we contrast some of the most interesting empirical hypotheses of previous studies, and which emphasize the role of employees with degrees and PhDs in facilitating cooperative R&D between firms and scientific partners.

Estratègies d’intervenció i tractament en els centres penitenciaris catalans amb membres de bandes juvenils organitzades

L’estudi suposa un apropament al fenomen de les bandes des de l’entorn on s’originen, a la ciutat de Guayaquil (Equador), fins a la seva expansió a Catalunya fruit dels moviments migratoris. L’estudi té la vocació de contribuir al disseny i la implementació d’un programa d’intervenció en els membres de bandes juvenils en l’àmbit de les presons catalanes, aprofitant els coneixements teòrics i les eines i estratègies d’intervenció amb les quals treballa Ser Paz i, més concretament, la Sra. Nelsa Curbelo, per adaptar-les a la nostra realitat. Per conèixer el camp d’anàlisi escollit, és a dir, les bandes juvenils, s’ha utilitzat el mètode d’observació participant de tipus etnològic, que és essencialment qualitatiu i permet contextualitzar les observacions i apropar-se a altres realitats amb la distància necessària. El treball de camp s’ha realitzat a Guayaquil durant un període de dos mesos, participant en la vida col·lectiva dels joves objecte d’estudi, observant en detall els seus estils de vida i realitzant posteriorment un treball comparatiu sistemàtic de la convergència entre les diferents informacions que es rebien. Aquest estudi s’ha complementat amb entrevistes amb professionals de les àrees de prevenció i seguretat de Barcelona i Catalunya, amb la recerca bibliogràfica especialitzada en la temàtica exposada, amb reportatges periodístics i la visita a llocs web i amb l’accés a la normativa interna d’alguns grups amb els quals s’ha intervingut. Per comprovar la diferent naturalesa de les bandes al nostre país i conèixer de primera mà el seu perfil, s’han realitzat entrevistes individualitzades semiestructurades amb membres de bandes juvenils interns en els centres penitenciaris de Catalunya, amb la pretensió d’establir les estratègies d’intervenció. En la part final de l’estudi s’ha proposat un programa d’intervenció i tractament per implementar-lo a les presons catalanes, en què es recullen les experiències en aquest àmbit a Guayaquil.