Esquizofrenia y cultura moderna : razones de la locura

Resumen tomado de la publicaci??n. Este trabajo es una versi??n abreviada de la Lecci??n Inaugural del Curso Acad??mico 2011-12 de la Universidad de Oviedo

Àlgebra moderna: conjunts, relacions i aplicacions

Oferim als estudiants universitaris i als lectors interessats aquesta guia didàctica de la matemàtica universitària com a fruit dels nostres anys de docència de les matemàtiques a la Universitat. El resultat final ha esdevingut una col·lecció de setze petits volums agrupats en els dos mòduls d'Àlgebra Lineal i de Càlcul Infinitesimal. El primer volum de la col•lecció, s’inicia amb les nocions primàries del conjunt, element i pertinença que constitueixen el pilar bàsic del llenguatge matemàtic. Tot seguit tractem el tema de les relacions binàries entre els elements d’un conjunt, destacant-hi entre elles les relacions d’equivalència que, com veurem en el proper volum, permetran la fonamentació de les diferents classes de nombres. Finalment, es tracten les aplicacions entre conjunts, un concepte que es desenvoluparà plenament en l’estudi del Càlcul Funcional

Àlgebra moderna: estructures algebraiques

Oferim als estudiants universitaris i als lectors interessats aquesta guia didàctica de la matemàtica universitària com a fruit dels nostres anys de docència de les matemàtiques a la Universitat. El resultat final ha esdevingut una col·lecció de setze petits volums agrupats en els dos mòduls d'Àlgebra Lineal i de Càlcul Infinitesimal. El present volum continua l’estudi de l’Àlgebra moderna iniciada en l’anterior volum. Es comença amb la noció de llei de composició, una operació entre els elements d’un conjunt que utilitzarem pel posterior estudi del concepte d’estructura algebraica, de gran importància en l’Àlgebra moderna. Tot seguit es fa una senzilla introducció a les estructures algebraiques més importants, com són les de grup, anell i cos, fent a més un repàs a les diferents classes de nombres: enters, racionals, reals i complexos

[Ressenya del llibre Il "genere" dei libri. Storie e rappresentazioni della lectura al femminile e al maschile tra Medioevo e età moderna, de Tiziana Plebani]

"Cada escritura nace de un deseo, de una pasión ..., los libros, que parecen objetos inanimados, ocultan mucho más que ideas". Comparto estas palabras de Tiziana Plebani, su libro, sin duda, es fruto del deseo de aunar la historia erudita del libro con la atención a lo particular, a lo cotidiano, y con la voluntad de dar espacio a los cuerpos de las mujeres y de los hombres en la historia de lo escrito en la Europa Mediterránea, especialmente en Italia, y es un deseo hecho realidad

La Pax Romana (Tito Flavio Vespasiano: 69 d.C. - Marco Aurelio antonino: 180 d.C.) a la luz de la Teoría de la Estabilidad Hegemónica : aplicabilidad de una teoría moderna de las relaciones internacionales a un caso históricamente antiguo

El presente trabajo intenta aplicar la teoría de la Estabilidad Hegemónica al análisis de un sistema internacional no contemporáneo (no Estado-Westfaliano) permitiendo observar la trascendencia de las teorías de las Relaciones Internacionales en el tiempo; permite ampliar el margen de estudio de las relaciones internacionales obteniendo nuevas herramientas de análisis para futuros debates teóricos: si existe una trascendencia de las teorías de las relaciones internacionales hacia el pasado, ¿podrían ser aplicables en un futuro ausente de Estados-Nación? Ahora bien, los aportes pueden brindar sustento a la Teoría de la Estabilidad Hegemónica considerándola como la mejor propuesta para analizar la configuración del sistema internacional que permita concretar una estabilidad económico-política en las relaciones internacionales mundiales.

[Ressenya del llibre Obres didà ctiques I. Exercici sobre la Mitologia. Compendi de la Filosofia Moral. Les aventures d'Aristònous [Obra completa d'Antoni Febrer i Cardona, XVI]

Ressenya del llibre Obres didàctiques I. Exercici sobre la Mitologia. Compendi de la Filosofia Moral. Les aventures d’Aristònous. Es tracta d’un recull d’obres de l’autor antic Antoni Febrer i Cardona a càrrec de la filòloga clàssica Maria Paredes

Els inicis de la filologia catalana moderna: estudi biogrà fic d'Antoni de Bastero i Lledó, canonge de Girona (1675-1737)

Treball resultat d’un seguit de recerques paral·leles a l’estudi de l’obra filològica d’Antoni de Bastero, considerat avui el més important filòleg del segle XVIII, precursor dels estudis literaris i lingüístics moderns al nostre país

Mosques, sants i política a la Catalunya moderna. L’episodi del setge de 1653

Repàs de les posteriors referències en documents d’arxiu al miracle de les mosques als setges de Girona

Conquista, dominación y legitimidad en la Obra de Francisco de Vitoria

Francisco de Vitoria es un filósofo que ha sido generalmente estudiado y reconocido como jurista. Sin embargo, el análisis de su obra comprende múltiples aspectos que lo hacen un filósofo político. Su estudio arroja un concepto de legitimidad, que a pesar de ser dado dentro de un método propio de la escolástica medieval, da la entrada al estudio de la filosofía política moderna. Así, el concepto de legitimidad vitoriano, al ser analizado bajo el marco conceptual de Max Weber en su estudio sobre la dominación, convierte la filosofía política vitoriana en una especie de bisagra que se soporta tanto en la filosofía medieval como la moderna, y convierte al pensador burgalés en un visionario de la filosofía política moderna.

La ciudadanía moderna a la luz de Hannah Arendt

Con la Modernidad, la política sufrió una crisis que vació de contenido los conceptos políticos más importantes. Hannah Arendt, a través de su obra, hace patente esta situación y problematiza la manera en que entienden la política las principales corrientes ideológicas hoy en día.

Pretextos perifèrics : més Història de la Filosofia (Filosofia II). 'Pretextos periféricos : más Historia de la Filosofía (Filosofía II)'.

Resumen tomado de la publicación

(Pre)textos perifèrics (2) : més Història de la Filosofia (Filosofia II). '(Pre)textos periféricos (2) : más Historia de la Filosofía (2)'.

Resumen tomado de la publicación

Filosofia 6-18 : petita història d'un projecte per ensenyar el valor de pensar. 'Filosofía 6-18 : pequeña historia de un proyecto para enseñar el valor de pensar'.

Resumen tomado parcialmente de la revista

L'educació en valors en el projecte Filosofia 6-18. 'La educación en valores en el proyecto Filosofía 6-18'.

Resumen tomado parcialmente de la revista. La autora se inició en la experimentación de programas de filosofía para niños en el IES Can Peu Blanc de Sa Pobla, en el curso escolar 1997-1998

Filosofia de l'anà lisi experimental del comportament : una nota sobre l'objectivitat. 'Filosofía del análisis experimental del comportamiento : una nota sobre la objectividad'.

Volumen especial dedicado a filosofía y ciencias de la educación