Parròquia i societat rural al Bisbat de Girona, segles XIII i XIV

La parròquia, poc valorada per la historiografia medieval, fou una la institució fonamental per a l'ordenació de la societat rural del bisbat de Girona entre els segles X i XIV. Constituïa un territori ben delimitat, els habitants del qual rebien els sagraments eclesiàstics dels clergues que regien l'església i, a través de l'obreria i dels obrers, participaven en la gestió del temple i de la seva economia. La parròquia va incidir directament en l'ordenació del poblament rural a través tant dels nuclis eclesials o "celleres" com dels masos dispersos pel terme d'una parròquia. A més, la parròquia era una important font de rendes: a través de la documentació generada pel bisbe de Girona, el delme era una renda en mans, sobretot, de senyors feudals, cavallers i importants institucions eclesiàstiques; els clergues parroquials només rebien les primícies i altres drets de menor valor. Finalment, la parròquia contribuí enormement a la configuració de les comunitats rurals de bona part del bisbat de Girona.

Rhode. Caracterització del jaciment i de les produccions dels seus tallers ceràmics

RESUM En la primera part de la tesi es revisen els materials arqueològics i els documents de les excavacions antigues al jaciment grec de la Ciutadella de Roses (Alt Empordà). Es fan estudis comparatius i de conjunt amb els resultats proporcionats per les excavacions recents. A partir d'aquí s'obté una periodització del jaciment, des del moment de la fundació de la colònia massaliota de Rhode, al segon quart del segle IV aC, fins a la fi de la ciutat, al 195 aC. Es tracten aspectes de topografia, urbanisme i estudi dels edificis. La segona part analitza les produccions dels tallers ceràmics (vernissos negres, pastes clares, ceràmiques de cuina i altres produccions secundàries). Es fa una nova classificació, un estudi de les formes, de la cronologia i paral·lels. S'estudien les instal·lacions dels tallers, els forns, la seva capacitat, les argiles i les terreres. Es conclou amb una caracterització socioeconòmica i històrica de la ciutat, i dels aspectes històrics relacionats amb les fases de la seva fundació, desenvolupament i fi.

Vivienda obrera en Bilbao y el Bajo Nervión: las casas baratas, una nueva forma de alojamiento (1911-1936)

A finales del siglo XIX y principios del siglo XX la provincia de Vizcaya despuntó en el contexto internacional como importe centro extractor de mineral de hierro y como relevante foco productor siderometalúrgico. Las explotaciones mineras se adueñaron de los Montes de Triano y las fábricas conquistaron las márgenes del Río Nervión, arrastrando tras de sí una densa marea humana. Alojar a esa población se convirtió en una cuestión de primer orden. Paralelamente, las instituciones estatales desbordadas por problemas similares en otros puntos de la geografía española, idearon y pusieron en práctica un complejo engranaje administrativo para erigir las primeras viviendas sociales. Así, las denominadas Casas Baratas fueron la respuesta oficial a la insuficiencia de vivienda obrera y Vizcaya fue una de las provincias donde mayor desarrollo tuvieron este tipo de propuestas constructivas. De este modo, la presente investigación comienza indagando sobre el origen de la problemática en Bilbao y la Cuenca del Bajo Nervión, para después repasar las medidas adoptadas por el Estado y la Diputación de Vizcaya en esta materia. Hecho esto, se da paso a un concienzudo repaso de las características principales de la edificación de Casas Baratas en toda la provincia de Vizcaya, descendiendo, posteriormente, a la realidad de Bilbao, Baracaldo, Sestao, Portugalete, Guecho y Erandio, haciendo hincapié en las inquietudes locales. El estudio finaliza con un ejercicio comparativo con las Casas Baratas de Barcelona, Sabadell y Tarrasa, estableciéndose similitudes y divergencias con el foco industrial más importante del momento en el panorama nacional.

Asserta aphoristica, et chirurgica ...

Texto con orla tip

Systema sacrum chronico-historicum et expositium : ab orbe condito usque ad mundi novissima...

Texto fechado en 1733

Theologicarum Theseon systema : disputationi proponit

El dia del evento está manuscrito

Ioannes Franc. Pastor et Villar Vincentius Mora et Juliá Raphael Cabrera et Omar Michael Sanchis et Caurin has de re theologica Propositiones pro doctorali laurea adsequenda publicae concertationi exponunt praeside D.D. Francisco Martinez... in Valentina Universit... MDCCXCII

Marca tip. en port

Universa Theologia Thomistica cum propiis fontibus en ancilla philosophia...publicae offert comertationi P. Fr. Emmanuel Lazaro...adsistente...Casimiro Ignacio Ibañez...ann. MDCCLXXXIV

Sign. : []4, A-F4, G2

Theses theologicae quas in petitione doctoratus concertationi

Tesis-Universitat de València

Theses ex logica metaphysica et ethica quas pro baccalaureatus gradu... D. Thoma Aquinate opitulante

El autor aparece en an. ms. después del "defendet"

Philosophicae conclusiones quas sub auspiciis intemeratae Virginis defendet Fr. Josephus Baydal, Regularis Observant, alumnus, cui adsidebit P. Fr. Vincentius Coltell ... in conventu Chelvae ... anni MDCCCXXXIV

Fecha tomada del tít

Asserta Theologico-Critico-Historico-Dogmatico-Scholastica ... [Texto impreso]

Sign. : A8

Gregorius Morata et Melia... Propugnabit has theologicas theses ex Guillelmi Estii in lib. II. Sentent. comment. Desumtas... [Texto impreso]

Sign. : A2, B4

Punctorum vocalium traditio et origo in linguae hebraicae tentamine [Texto impreso]

[]3, A6

De linguis orientalibus [Texto impreso] : deque re antiquitatis litteraria theses atque exercitationes

Sign. : []3, A-B4, C1