La Infermera i la gestió del flux de ciutadants en l'atenció primària de salut

Les consultes d’infermeria contribueixen com una porta d’entrada normalitzada en el sistema d’Atenció Primària, oferint resposta a la demandahabitual d’un número important de ciutadans. Una expectativa és reduir els cost i el volum de treball dels metges, sempre que es mantingui la qualitat de l’atenció al ciutadà. La millora organitzativa vers l’accessibilitat al Centre de Salut millora la satisfacció de ciutadans i professionals.

Disseny i implementació d'una aplicació que genera informes de Plans de Seguretat i Salut d'una obra aplicant l'enginyeria de la usabilitat

Aquest treball explica el procés d'estudi, desenvolupament, disseny i implementació de l'aplicació web http://www.segurplan.com SegurPlan és una aplicació web concebuda per generar informes en format PDF de Plans de Seguretat i Salut d'obra, destinada a ser usada per Tècnics en Prevenció de Riscos Laborals. El procés de desenvolupament s'ha realitzat tot utilitzant els criteris de l'enginyeria de la usabilitat amb l'objectiu principal de facilitar i minimitzar el temps de treball dels usuaris finals.

Dit is die prologhe và den spieghel onser [...]. [Ceci est le prologue du miroir de notre salut] (Fol. 5, verso :) Hier beghint die spieghel... [Ici commence le miroir de notre salut]. A la fin : Dit boek is volmaect... [Ce livre a été achevé dans la bonne ville de Culenborg par moi Jean Veldener dans l'année 1483]

[Speculum humanae salvationis (néerlandais). 1483]

Intervenció educativa basada en la promoció dels elements facilitadors del desenvolupament positiu de menors subjectes de mesures judicials

Al llarg dels darrers mesos i amb la participació de bona part del col·lectiu d’educadors i tècnics de medi obert del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, s’ha fet un treball d’aprofundiment entorn del paper que tenen els elements facilitadors del desenvolupament positiu dels joves que es troben en mesures penals juvenils, com a veritables desencadenants de processos de millora i d’inclusió social. Hem tractat de fer una classificació i guia per identificar aquests elements i una metodologia concreta per determinar-ne la presència o absència. Finalment, hem intentat, comptant amb l’experiència del col·lectiu , elaborar una guia d’eines i estratègies per a la promoció d’aquests elements positius, que poden afavorir el desenvolupament dels menors i facilitar la intervenció del tècnic. Després d’intensos i interessants debats sorgits en les aportacions al Fòrum del portal, i també en les reunions del grup d’entusiastes, hem acabat per definir el concepte, el que entenem, allò a què ens referim quan parlem d’elements facilitadors. És així que,finalment, els definirem com: Tots els recursos personals, familiars, socials i institucionals que promouen el desenvolupament exitós de l’adolescent, o bé que fan disminuir el risc d’aparèixer un desenvolupament alterat. La pretensió del “producte” elaborat no és constituir-se en un document de caràcter teòric, més aviat hem volgut donar-hi un sentit pràctic que l’apropi més a una eina de treball que no pas a un marc teòric de caire general. És per això que, un cop delimitat el concepte i els objectius del producte, el treball ha consistit en la relació i classificació d’aquests elements facilitadors del desenvolupament positiu que trobem en els menors i joves amb qui treballem, i en l’observació de la seva presència, absència o necessitat.

Una fuente histórica sobre la formación de la ideologia anarquista barcelonesa: Emili Salut i su obra

Quien busque en la respectiva sección bibliográfica las fuentes en que se basan las últimas obras sobre Salvador Seguí no encontrarán en ninguna de las tres el libro de emili SALUT: "Vivers de revolucionaris", aunque MOLAS y HUERTAS hacen referencia al mismo en el interior de sus respectivos textos.

Avaluació programa d’atenció a la treballadora embarassada del Parc de Salut Mar

Objectiu: Descriure i analitzar el programa d’atenció a la dona treballadora durant l’embaràs del Parc de Salut Mar des de que es posà en marxa i proposar millores del programa.Mètodes: Estudi de cohorts retrospectiva de treballadores embarassades del Parc de Salut Mar en el període comprès entre gener de 2008 fins desembre de 2012. Es realitzà una descripció i anàlisi detallada de la cohort, del temps que transcorreguè des de que s’inicià l’embaràs fins que aquest es notificà i del temps des de que es notificà fins que es planificà una acció preventiva. Es calculà la durada mediana i percentils dels dos temps i es valorà l’associació amb les diferents variables, obtenint odds ratios crues (Orc) i ajustades (Ora) i intervals de confiança del 95% (IC 95%).Finalment es realitzà una descripció de les gestants a les que es sol·licità la prestació per risc durant l’embaràs per mitjà de freqüències, durada mediana i percentils del temps que es tardà en ser atorgada i de la setmana de gestació en la qual s’ atorgà.Resultats: S’observà un increment de les notificacions des de l’any 2009. El 50% de les gestants notificaren l’embaràs al voltant de la setmana 15 de gestació (P50=106 dies). No s’aprecià diferència en els temps que es tardà en planificar una acció preventiva quan els riscos foren moderats/important en comparació amb quan foren tolerables o no hi haguessin. El 50% i el 75% d’actuacions preventives es planificaren abans dels 25 i dels 40 dies respectivament. El 50 % dels subsidis foren entregats abans dels 50 dies des de que es realitzà l’informe tècnic i la mediana de la setmana de gestació en la qual s’atorgà la prestació fou de 11 setmanes.Conclusions: Es tracta d’un programa bo i innovador en el qual cal seguir fent millores, sent molt important la unificació de totes les bases de dades en una de sola.

Nouvelle maniere d'ecrire comme on parle en France ; [suivi de Instructions cretiennes, mises en ortografe naturelle pour faciliter au peuple la lecture de la sience du salut] ([Reprod.])

Collection : Archives de la linguistique française ; 389