Harmonization of research and control in schistosomiasis

I have been employed by several different organizations during over 30 years working on schistosomiasis, the majority spent in endemic areas of Caribean, South America, Africa and the Western Pacific. Much of the work is best classified as applied research but sometimes it strayed to the extremes of either public health control programmes or pure research. Over this period, there have been several significant research developments that have altered our whole approach to control. Ideally, research and control should complement each other but, in reality, they sometimes have conflicting objectives. Public health workers understandably wish to provide immediate, shot-term protection to the communities in their care, but research workers may, within ethical limits, reasonably want to observe untreated communities for extended periods in order to understand the underluing process of transmission, disease pathogenesis and immunity to help develop more effective control measures. An example of this situation has occured recently in Senegal where water development projects seem to have favoured the introduction and spreed of Schistosoma mansoni in the Senegal River Basin. I have been asked to be the scientific consultant to the newly formed ESPOIR programme, linking European research organizations and the Senegal Ministry of Health, to reconcile the conflictiong aims of public health workers, wishing to use whatever funds can be obtained for an immediate chemotherapy to try to eliminate the focus, at present confined to the vicinity of a relatively small, commercially run sugar irrigation scheme; and research workers who see a rare chance to study the development of immune mechanisms in a adults in a community not previously exposed to the infection. This information could prove invaluable in understanding the development of immunity and the pathogenesis of disease, leading eventually to the development of vaccines to revolutionise the future approach to schistosomiasis...

Ad-Pay: Programa de control de bons d'hores

Sistema de fidelització de clients mitjançant bons d’hores que el client anirà recarregant i del que se li descomptaran les feines que se li vagin fent. També ha d’ajudar a assegurar-se el cobrament de les feines realitzades. L’aplicació és capaç de mantenir una cartera de clients amb el seu saldo de bons, fer les imposicions de diners i introduir els albarans de les feines produïdes. També mostra dades interessants perquè el gerent de l’empresa client pugui treure les estadístiques necessàries per explotar al màxim la capacitat de la seva empresa.

Diseño e implementación de un portal web para una empresa de sistemas de control de iluminación

El objetivo del proyecto es facilitar a los clientes de la empresa el acceso a las actualizaciones de software y a los modelos de funcionamiento a través de un portal WEB. Además, se desea mejorar la imagen de empresa que se ofrece a los clientes y futuros clientes incluyendo información relacionada con la empresa y sus productos. Para cumplir con estos requisitos la aplicación hará uso del lenguaje de etiquetas HTML junto con CSS, el lenguaje de programación PHP y el sistema gestor de datos MySQL para generar contenidos dinámicos.

Anàlisi i tècniques de processat del senyal per a la generació de mapes eòlics

L’emplaçament del projecte es situa a un parc eòlic marítim, on es vol observar el vent a través del radar VAD, Velocity Azimuth Display, per poder controlar la velocitat de rotació dels aerogeneradors, i poder substituir els actuals anemòmetres. No ens centrarem en el control d’aquest, sinó que l’objectiu principal d’aquest projecte és analitzar el funcionament i processat de dades del VAD. Es proposaran, simularan i estudiaran noves tècniques d’estimació espectral per obtenir una millora important amb les mesures de velocitat, direcció i divergència del vent, per tal de construir un radar més robust a pertorbacions. A més a més, també il·lustrarem mapes eòlics obtinguts a partir de tot el processat.

Age-targeted chemotherapy for control of urinary schistosomiais in endemic populations

Severity of urinary tract morbidity increases with intensity and duration of Schistosoma haematobium infection. We assessed the ability of yearly drug therapy to control infection intensity and reduce S. haematobium-associated disease in children 5-21 years old in an endemic area of Kenya. In year I, therapy resulted in reduced prevalence (66% to 22%, P < 0.001) and intensity of S. haematobium infection (20 to 2 eggs/10 mL, urine), with corresponding reductions in the prevalence of hematuria (52% to 19%, P < 0.001). There was not, however, a significant first-year effect on prevalence of urinary tract abnormalities detected by ultrasound. Repeat therapy in years 2 and 3 resulted in significant regression of hydronephrosis and bladder abnormalities (41% to 6% prevalence, P< 0.001), and further reductions in proteinuria. Repeat age-targeted therapy was associated with decreased prevalence of infection among young children (< 5yr) entering into the target age group. Two years after discontinuation of therapy, intensity of S. haematobium infection and ultrasound abnormalities remained suppressed, but hematuria prevalence began to increase (to 33% in 1989). Reinstitution of annual therapy in 1989 and 1990 reversed this trends. We conclude that annual oral therapy provides an effective strategy for control of morbidity due to S. haematobium on population basis, both through regression of disease in treated individuals, and prevention of infection in untreated subjects.

Anàlisi i diagnosi ambiental de la dinàmica del porc senglar (Sus scrofa) al Parc del Garraf

El Parc del Garraf (PG) és una zona on la dinàmica del porc senglar amb el medi té una alta importància, tot i que la densitat de població al PG d’aquest ungulat és de les menors de Catalunya. Els aspectes més rellevants de la relació porc senglar-medi són: la correlació que hi ha entre l’abandonament d’àrees de conreu i activitats forestals amb l’augment de la població de porc senglar, i l’afectació que per tant, provoca a les àrees de conreu que hi ha actualment, que es pot veure minvada aplicant bones mesures correctores. També la relació que té amb el margalló (Chamaerops humilis), que és positiva ajudant a la recuperació, conservació i a la dinàmica ecològica de l’espècie, així com amb el medi del PG en general, i, per últim, els impactes viaris a la xarxa viària del PG, tot i que no existeix cap TCCU (Tram de Concentració de Col·lisions amb Ungulats) dins els límits del PG. Referent a la caça, actualment és la única mesura viable de control de la població de porc senglar, tot i que no hi ha relleu generacional per a aquesta activitat.

Auditoria ambiental de l'edifici de l'Àrea de Territori, Medi Ambient, Paisatge i Espai Urbà de l'Ajuntament de Sitges

Aquest projecte realitza una auditoria ambiental de l’edifici de l’Àrea de Territori, Medi Ambient, Paisatge i Espai Urbà de l’Ajuntament de Sitges, com a primer pas per a la implantació d’un sistema de gestió ambiental (SGA), en acord amb el Reglament (CE) nº 761/2001, i la posterior obtenció d’un certificat de gestió i auditories ambientals (EMAS). L’auditoria s’inicia amb la identificació dels aspectes ambientals de l’edifici, mitjançant la recopilació de dades sobre consums energètics i hídrics, la estimació de la generació de residus i enquestes de mobilitat als treballadors. Aquestes dades són utilitzades per determinar els aspectes ambientals significatius i posteriorment, exposar una sèrie de propostes de millora per tal de corregir-los o minimitzar-los, com ara sistemes d’estalvi d’aigua, d’enllumenat, de producció d’electricitat i l’educació ambiental dels treballadors. Per a la implantació d’un SGA en la situació actual de l’edifici, es necessària, entre altres coses, la implantació d’un sistema de registre que arxivi els consums d’aigua, energia i generació de residus, per tal de dur un control de les despeses de cadascun dels vectors. A més, caldrà implementar un Programa de bones pràctiques ambientals en l’oficina per tal de reduir el consum elèctric, d’aigua i generació de residus, i la seva classificació per part dels treballadors.

Type I hyperprolinemia: genotype/phenotype correlations.

Type I hyperprolinemia (HPI) is an autosomal recessive disorder associated with cognitive and psychiatric troubles, caused by alterations of the Proline Dehydrogenase gene (PRODH) at 22q11. HPI results from PRODH deletion and/or missense mutations reducing proline oxidase (POX) activity. The goals of this study were first to measure in controls the frequency of PRODH variations described in HPI patients, second to assess the functional effect of PRODH mutations on POX activity, and finally to establish genotype/enzymatic activity correlations in a new series of HPI patients. Eight of 14 variants occurred at polymorphic frequency in 114 controls. POX activity was determined for six novel mutations and two haplotypes. The c.1331G>A, p.G444D allele has a drastic effect, whereas the c.23C>T, p.P8L allele and the c.[56C>A; 172G>A], p.[Q19P; A58T] haplotype result in a moderate decrease in activity. Among the 19 HPI patients, 10 had a predicted residual activity <50%. Eight out of nine subjects with a predicted residual activity > or = 50% bore at least one c.824C>A, p.T275N allele, which has no detrimental effect on activity but whose frequency in controls is only 3%. Our results suggest that PRODH mutations lead to a decreased POX activity or affect other biological parameters causing hyperprolinemia.

Trypanosoma cruzi: metacyclogenesis in vitro - I. Changes in the properties of metacyclic trypomastigotes maintained in the laboratory by different methods

In this work we have studied the modifications in the biological properties of Trypanosoma cruzi when the parasite is maintained for a long time in axenic culture. The studies were done with a clone from an avirulent strain (Dm30L) and a non-cloned virulent strain (EP) of T. cruzi. Both parasiteswere maintained, for at least three years, by successive triatomine/mouse alternate passage (control condition), or by serial passage in axenic medium (culture condition), or only in the mouse (mouse condition). The comparison between parasites of culture and control condition showed that metacyclogenesis capacity was reduced in the former and that the resulting metacyclics displayed an attenuatedvirulence. In order to compare the virulence of metacyclics from the urine of the insect vector, Rhodnius prolixus were infected by artificial feeding with parasites of the control or culture condition. After three triatomine/triatomine passages, there was observed an almost identical biological behavior for these parasites, hence indicating that the maintenance of T. cruzi for a long time in axenic culture affects the differentiation capacity and the virulence of the parasite. Additionally, it was demonstrated that it is possible to maintain T. cruzi exclusively through passages in the invertebrate host.

Soporte geoespacial para modelos de distribución de especies (I): generalización del mapa de vegetación del Montseny apoyada en información de imágenes de satélite

Los mapas de vegetación son a menudo utilizados como proxis de una estratificación de hábitats para generar distribuciones geográficas contínuas de organismos a partir de datos discretos mediante modelos multi-variantes. Sin embargo, los mapas de vegetación suelen ser poco apropiados para ser directamente aplicados a este fin, pues sus categorías no se concibieron con la intención de corresponder a tipos de hábitat. En este artículo presentamos y aplicamos el método de Agrupamiento por Doble Criterio para generalizar un mapa de vegetación extraordinariamente detallado (350 clases) del Parque Natural del Montseny (Cataluña) en categorías que mantienen la coherencia tanto desde el punto de vista estructural (a través de una matriz de disimilaridad espectral calculada mediante una imágen del satélite SPOT-5) como en términos de vegetación (gracias a una matriz de disimilaridad calculada mediante propiedades de vegetación deducidas de la leyenda jerárquica del mapa). El método simplifica de 114 a 18 clases el 67% del área de estudio. Añadiendo otras agregaciones más triviales basadas exclusivamente en criterios de cubierta de suelo, el 73% del área de estudio pasa de 167 a 25 categorías. Como valor añadido, el método identifica el 10% de los polígonos originales como anómalos (a partir de comparar las propiedades espectrales de cada polígono con el resto de los de su clases), lo que implica cambios en la cubierta entre las fechas del soporte utilizado para generar el mapa original y la imagen de satélite, o errores en la producción de éste.

Desenvolupament d’un pla operatiu per a la gestió del medicament en els centres penitenciaris

Les drogodependències, la infecció pel VIH-VHC i la tuberculosi, entre d’altres patologies, incideixen actualment de manera molt important en els centres penitenciaris, de manera que han canviat radicalment la sanitat en aquestes institucions en les darreres dues dècades. Les necessitats terapèutiques són diferents i la utilització de fàrmacs a les presons s’ha convertit en més complexa. La població penitenciària ha crescut en els darrers cinc anys més d’un 36% i, d’aquesta manera, ha augmentat la demanda assistencial i en conseqüència la prescripció farmacèutica, amb una corresponent pujada de la despesa en medicaments. Segons la legislació penitenciària general, l’Administració Penitenciària és responsable del control de les malalties transmissibles a les presons, en col·laboració amb l’Administració Sanitària. La gestió dels medicaments, per ser eficaç, ha d’incidir en una sèrie d’elements, com ara la selecció dels medicaments, l’adquisició, la distribució, la dispensació i l’administració, entre d’altres. Els medicaments utilitzats per al tractament de patologies del sistema nerviós són els productes més consumits en el CPHB, amb una major quantitat d’unitats dispensades. Alhora, la despesa d’aquests medicaments suposa aproximadament la meitat de la factura total. La diferència de preus entre especialitats farmacèutiques genèriques i especialitats farmacèutiques de marca evidencia de manera teòrica que la utilització de genèrics pot reduir la despesa total farmacèutica. Els estudis de selecció, adquisició i control de medicaments a centres penitenciaris per part de professionals sanitaris són eines fonamentals i necessàries per a la millora en l’ús de fàrmacs.

La utilització dels sistemes de control electrònic monitorat a la població penada de Catalunya

La present recerca té per objecte l’estudi de la utilització dels sistemes de control electrònic monitorat a la població penada a Catalunya. La finalitat principal del projecte és la d’analitzar l’adequació d’aquests sistemes als fins que la llei penal, processal i penitenciària els encomana i valorar la viabilitat d’ampliació de la utilització d’aquests sistemes. L’interès en la realització d’aquest estudi deriva de la constatació, per una banda, de l’existència d’una àmplia oferta de sistemes tecnològics, en constant desenvolupament i millora, que permeten un seguiment i control dels individus en la comunitat, i per altra banda, de la progressiva incorporació d’aquestes tecnologies en la legislació penal i penitenciària. La recerca parteix de la base que en l’actual context de presons superpoblades, de creixent volum de la població interna en centres penitenciaris i de recerca de mesures de major control del risc, l’anàlisi de l’ús que s’ha donat a aquest recurs legal i la valoració que de la seva utilització en fan els subjectes involucrats en la seva aplicació pot resultar cabdal per al disseny de noves polítiques penitenciàries. A més, la recerca hauria de permetre plantejar l’eventual extensió d’aquests sistemes a un major nombre de supòsits en el mateix context del tercer grau penitenciari o bé fins i tot plantejar la seva utilització en la llibertat condicional o en altres àmbits de l’execució penal.

Risc i efectes a la salut de la desinfecció de l'aigua: una aproximació a la relació entre els subproductes de la cloració de l'aigua i el càncer colorectal

Aquest projecte es centra en l'estimació del risc ambiental que suposen els subproductes de la desinfecció de l'aigua (amb els trihalometans com a marcadors) per a la incidència de càncer colorectal. Això s'estudia mesurant les exposicions i usos de l'aigua d'un grup de casos i controls a diversos llocs de l'Estat Espanyol, comparant els nivells de trihalometans d'aquestes ciutats, estimant-ne l'absorció i, per últim, calculant-ne el risc mitjançant la odds ratio (probabilitat de patir la malaltia dividit per la probabilitat de no desenvolupar-la). Per assolir-ho és vital l'acurada estimació de l'exposició de la població a aquests productes, ja que, tot i que l'aigua de xarxa és una exposició ubiqua i, per tant, ambiental, hi ha persones més exposades que d'altres. Comparant els nivells de trihalometans arreu d'Espanya, la qualitat de l'aigua de consum varia molt als diferents llocs d'estudi, essent Barcelona la de pitjor qualitat ambiental i Guipúscoa la millor. La primera estimació al risc (l'estudi oficial, dut a terme pel Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental, no està conclòs) dóna positiu en la majoria d'exposicions, amb l'excepció de l'assistència a piscines durant l'hivern.

La depuradora de Begues: reactor biològic o aiguamolls construïts?. Estudi comparatiu dels vectors: superfície, consum energètic, integració en el medi

L’objectiu del present estudi és comparar els vectors de superfície, consum energètic i integració en el medi entre 2 tipus d’instal·lacions EDAR al municipi de Begues; una ja existent amb tractament secundari i terciari mitjançant un reactor biològic i una potencial amb tractament secundari i terciari mitjançant aiguamolls construïts. La finalitat del projecte és determinar, gràcies a l’estudi dels principals vectors ambientals de la infraestructura i a altres estudiats per en Jordi Gómez Castillo, quina de les 2 tipologies d’instal·lació s’ajusta més al territori i a les necessitats de tractament de les aigües del mateix. Els resultats de la investigació indiquen que els aiguamolls construïts fan un ús més productiu del sòl però ocupen l’espai de reserva disponible amb el sistema de reactor biològic. A més, consumeixen 50kWh/dia menys que l’altra instal·lació, fet que implica un 7% menys d’emissions de CO2 anuals. Finalment, tenen una millor integració en el medi i proporcionen uns beneficis auxiliars afegits. Amb el projecte d’en Jordi Gómez Castillo, les conclusions que es poden establir en referència a la decisió d’instal·lar una depuradora o una altra indiquen que l’EDAR sense aiguamolls té més probabilitat de ser escollida com la més adient per les necessitats del territori d’estudi.