1000 resultados para Politica cultural
Resumo:
The author exposes the main research lines in the history of local culture. He briefly considers the main lines in cultural contemporary history investigation. The author studies the introduction and development of cultural history based on the concept of intellectual professional in Catalan historiography at a moment when economical and social research were preferred by a large part of local historians.
Resumo:
Aquest article argumenta que la construcció histbrica de la feminitat va ser crucial en la conceptualització i definició del treball remunerat de les dones. En el context de la Catalunya de finals del segle dinou i comentaments del vint, examina la construcció sociocultural de gtnere i se centra en el discurs de la conceptualització del treball femení al mateix temps que 6s examinat des de la perspectiva de la diversitat de classe. A més, I'estudi analitza el desenvolupament d'una cultura del treball en el context del moviment de la classe treballadora i planteja el problema del context de la classe treballadora per generar una visió alternativa del treball remunerat de les dones que reconegui el paper de les treballadores. Demostra que, malgrat la visió radical i10 revolucionAria de la societat, les relacions de gknere en gran mesura no han estat qüestionades en els circuits de la classe treballadora. Aquest article considera el discurs de la domesticitat com a crucial en el desenvolupament de I'actitud de la classe treballadora catalana cap al treball assalariat femení i examina les implicacions que aixb va tenir en la continua discriminació i en la manca del reconeixement social del treball assalariat de les dones.
Resumo:
O artigo examina os estudos contemporâneos sobre a constituição dos currículos escolares, bem como os processos de seleção dos conhecimentos a serem ensinados, buscando ponderar a relevância e a urgência de produzirmos uma reflexão crítica sobre os modos de transmissão cultural mobilizados nas diferentes cenas pedagógicas. Para tanto, inscreve essa problematização no âmbito dos estudos curriculares, indicando as maneiras pelas quais se atribui centralidade ao conceito de conhecimento escolar. Serão revisados três pensadores sociais do século XX: Émile Durkheim, Antonio Gramsci e Hannah Arendt. Em condições teóricas diferenciadas, partindo de pressupostos argumentativos divergentes, os pensadores assinalam a relevância social e política da tarefa da transmissão cultural na escola.
Resumo:
Report on the Iowa Department of Cultural Affairs for the year ended June 30, 2012
Resumo:
Os conteúdos informacionais nas redes eletrônicas são analisados na perspectiva de seu impacto social e da promoção da identidade cultural. Considera a penetrabilidade e capilaridade das teconologias da informação um dos principais indicadores de desenvolvimento da sociedade da informação e defende a instalação de pontos de acesso à internet em bibliotecas públicas e escolares. Defende também o fomento à produção de conteúdos, seu registro e difusão nos âmbitos de governo, da sociedade pelos indivíduos, de forma a refletir as diversidades culturais e regionais, urbanas, periféricas e rurais, assim como o resgate da memória já registrada em língua portuguesa mas ainda não acessível. O documento foi elaborado com a participação de especialistas de todo o país e serviu de base para a redação do Capítulo 5 do Livro Verde do Programa Sociedade da Informação no Brasil - Socinfo.
Resumo:
Objectives The purpose of this study is to assess short and long term changes in knowledge, attitudes, and skills among medical residents following a short course on cultural competency and to explore their perspectives on the experience. Methods Eighteen medical residents went through a short training programme comprised of two seminars lasting 30' and 60' respectively over two days. Three months later, we conducted three focus groups, with 17 residents to explore their thoughts, perspectives and feedback about the course. To measure changes over time, we carried out a quantitative sequential survey before the seminars, three days after, and three months later using the Multicultural Assessment Questionnaire. Results Residents expressed a wide variety of perspectives on the main themes related to the content of the training - culture, trialogue, stereotypes, status, epidemiology, history and geopolitics - and related to its organization - relevance, volume, timing, target audience, training tools, and working material. Using the MAQ, we observed a higher global performance score (n=16) at three days (median=38) compared to results before the training (median=33) revealing a median difference of 5.5 points (z=2.4, p=0.015). This difference was still present at three months (∆=4.5, z=2.4, p=0.018), mainly due to knowledge acquisition (∆=3) rather than attitudes (∆=0) or skills (∆=1). Conclusions Cross-cultural competence training not only brings awareness of multicultural issues but also helps participants understand their own cultures, perception of others and preconceived ideas. Physicians' education should however also focus on improving implementation of acquired knowledge in cross-cultural competence.
Resumo:
Amb aquests dos gruixuts volums Joan Peytaví fa un regal inestimable als filòlegs, particularment als estudiosos de l"onomàstica i la llengua catalanes, als historiadors i estudiosos de la història de la població i, en general, a la cultura catalana i, especialment, a la de la Catalunya del Nord.
Resumo:
Agency Performance Report
Resumo:
Agency Performance Report
Resumo:
Agency Performance Report