A probable dual mode of action for both L- and D-lactate neuroprotection in cerebral ischemia.

Lactate has been shown to offer neuroprotection in several pathologic conditions. This beneficial effect has been attributed to its use as an alternative energy substrate. However, recent description of the expression of the HCA1 receptor for lactate in the central nervous system calls for reassessment of the mechanism by which lactate exerts its neuroprotective effects. Here, we show that HCA1 receptor expression is enhanced 24 hours after reperfusion in an middle cerebral artery occlusion stroke model, in the ischemic cortex. Interestingly, intravenous injection of L-lactate at reperfusion led to further enhancement of HCA1 receptor expression in the cortex and striatum. Using an in vitro oxygen-glucose deprivation model, we show that the HCA1 receptor agonist 3,5-dihydroxybenzoic acid reduces cell death. We also observed that D-lactate, a reputedly non-metabolizable substrate but partial HCA1 receptor agonist, also provided neuroprotection in both in vitro and in vivo ischemia models. Quite unexpectedly, we show D-lactate to be partly extracted and oxidized by the rodent brain. Finally, pyruvate offered neuroprotection in vitro whereas acetate was ineffective. Our data suggest that L- and D-lactate offer neuroprotection in ischemia most likely by acting as both an HCA1 receptor agonist for non-astrocytic (most likely neuronal) cells as well as an energy substrate.

Early childhood constraint therapy for sensory/motor impairment in cerebral palsy: a randomised clinical trial protocol.

INTRODUCTION: Cerebral palsy (CP) is the most common physical disability in childhood. It is a disorder resulting from sensory and motor impairments due to perinatal brain injury, with lifetime consequences that range from poor adaptive and social function to communication and emotional disturbances. Infants with CP have a fundamental disadvantage in recovering motor function: they do not receive accurate sensory feedback from their movements, leading to developmental disregard. Constraint-induced movement therapy (CIMT) is one of the few effective neurorehabilitative strategies shown to improve upper extremity motor function in adults and older children with CP, potentially overcoming developmental disregard. METHODS AND ANALYSIS: This study is a randomised controlled trial of children 12-24 months corrected age studying the effectiveness of CIMT combined with motor and sensory-motor interventions. The study population will comprise 72 children with CP and 144 typically developing children for a total of N=216 children. All children with CP, regardless of group allocation will continue with their standard of care occupational and physical therapy throughout the study. The research material collected will be in the form of data from high-density array event-related potential scan, standardised assessment scores and motion analysis scores. ETHICS AND DISSEMINATION: The study protocol was approved by the Institutional Review Board. The findings of the trial will be disseminated through peer-reviewed journals and scientific conferences. TRIAL REGISTRATION NUMBER: NCT02567630.

Un estudi de cas: inclusió d'un infant amb paràlisi cerebral

En aquesta investigació qualitativa s’ha fet un estudi sobre la possibilitat d’incloure a un infant amb paràlisi cerebral en una escola ordinària. Per fer-ho, s’ha treballat a partir de l’estudi de cas d’un infant concret escolaritzat en un centre d’educació espacial. S’ha realitzat un anàlisi de la realitat d’aquest centre, l’Arboç, i de dos centres on les investigadores han realitzat l’estada de pràctiques, a l’escola Camí del Mig i a la Llàntia. Els instruments utilitzats al llarg del procés de recerca han estat les entrevistes, les graelles d’observació, el diari de camp i l’anàlisi de documents dels centres. Aquests s’han complementat amb una observació directa i participant a les escoles esmentades. La conclusió obtinguda després d’haver realitzat tot el procés d’investigació, és que la inclusió d’aquest infant no seria possible en els dos centres ordinaris estudiats, ja que seria necessari introduir un seguit de canvis a nivell d’infraestructures, metodologia, organització i de recursos humans i materials.

Cerebral Lactate Metabolism After Traumatic Brain Injury.

Cerebral energy dysfunction has emerged as an important determinant of prognosis following traumatic brain injury (TBI). A number of studies using cerebral microdialysis, positron emission tomography, and jugular bulb oximetry to explore cerebral metabolism in patients with TBI have demonstrated a critical decrease in the availability of the main energy substrate of brain cells (i.e., glucose). Energy dysfunction induces adaptations of cerebral metabolism that include the utilization of alternative energy resources that the brain constitutively has, such as lactate. Two decades of experimental and human investigations have convincingly shown that lactate stands as a major actor of cerebral metabolism. Glutamate-induced activation of glycolysis stimulates lactate production from glucose in astrocytes, with subsequent lactate transfer to neurons (astrocyte-neuron lactate shuttle). Lactate is not only used as an extra energy substrate but also acts as a signaling molecule and regulator of systemic and brain glucose use in the cerebral circulation. In animal models of brain injury (e.g., TBI, stroke), supplementation with exogenous lactate exerts significant neuroprotection. Here, we summarize the main clinical studies showing the pivotal role of lactate and cerebral lactate metabolism after TBI. We also review pilot interventional studies that examined exogenous lactate supplementation in patients with TBI and found hypertonic lactate infusions had several beneficial properties on the injured brain, including decrease of brain edema, improvement of neuroenergetics via a "cerebral glucose-sparing effect," and increase of cerebral blood flow. Hypertonic lactate represents a promising area of therapeutic investigation; however, larger studies are needed to further examine mechanisms of action and impact on outcome.

Is there any influence of breastfeeding on the cerebral blood flow? A review of 256 healthy newborns

OBJECTIVE: To investigate whether breastfeeding influence the cerebral blood-flow velocity. MATERIALS AND METHODS: The present study included 256 healthy term neonates, all of them with appropriate weight for gestational age, 50.8% being female. Pulsatility index, resistance index and mean velocity were measured during breastfeeding or resting in the anterior cerebral artery, in the left middle cerebral artery, and in the right middle cerebral artery of the neonates between their first 10 and 48 hours of life. The data were analyzed by means of a paired t-test, Brieger's f-test for analysis of variance and linear regression, with p < 0.01 being accepted as statistically significant. RESULTS: Mean resistance index decreased as the mean velocity increased significantly during breastfeeding. Pulsatility index values decreased as much as the resistance index, but in the right middle cerebral artery it was not statistically significant. CONCLUSION: Breastfeeding influences the cerebral blood flow velocities.

En la mort de Francesc Ferrer Gironès (1935-2006)

Sobre la figura de Francesc Ferrer i Gironès

Cavernous sinus syndrome due to rhino-orbital-cerebral mucormycosis

The present report describes the case of a 43-year-old diabetic patient with facial pain, protruding eyes, nasal congestion and decreased right vision (involvement of the ipsilateral cranial nerves III, IV and V). Computed tomography showed diffuse sinusitis at right, cribriform plate erosion and presence of a hypodense collection in the frontal lobe with peripheral enhancement. Magnetic resonance imaging confirmed the presence of a cerebral abscess. Samples were collected from the lesion, confirming hyphae compatible with mucormycosis.

Evaluation of occupational and patient dose in cerebral angiography procedures

Objective The present study was aimed at estimating the doses received by physicians and patients during cerebral angiography procedures in a public hospital of Recife, PE, Brazil. Materials and Methods The study sample included 158 adult patients, and during the procedures the following parameters were evaluated: exposure parameters (kV, mAs), number of acquired images, reference air kerma value (Ka,r) and air kerma-area product (PKA). Additionally, the physicians involved in the procedures were evaluated as for absorbed dose in the eyes, thyroid, chest, hands and feet. Results The results demonstrated that the doses to the patients' eyes region were relatively close to the threshold for cataract occurrence. As regards the physicians, the average effective dose was 2.6 µSv, and the highest effective dose recorded was 16 µSv. Conclusion Depending on the number of procedures, the doses received by the physicians may exceed the annual dose limit for the crystalline lenses (20 mSv) established by national and international standards. It is important to note that the high doses received by the physicians are due to the lack of radiation protection equipment and accessories, such as leaded curtains, screens and protective goggles.

Dosimetria de pacientes submetidos a exames de PET/CT cerebral para diagnóstico de comprometimento cognitivo leve

Objetivo: O objetivo deste trabalho é avaliar a dose em pacientes submetidos a PET/CT para diagnóstico de comprometimento cognitivo leve. Materiais e Métodos: Para as medidas da dose absorvida proveniente da modalidade CT utilizaram-se detectores TLD-100 inseridos em um simulador Alderson Rando®. Os simuladores antropomórficos (versões masculina e feminina) foram submetidos aos mesmos protocolos técnicos para aquisição das imagens dos pacientes. A dose absorvida resultante da injeção do radiofármaco foi estimada por meio do modelo proposto pela ICRP 106. Resultados: A dose efetiva a que foram submetidos os pacientes com esta técnica diagnóstica foi, aproximadamente, (5,34 ± 1,99) mSv. Conclusão: Protocolos otimizados para cálculo de atividade radioativa que será injetada em cada paciente podem contribuir para a redução da dose efetiva nos pacientes durante a realização do diagnóstico de comprometimento cognitivo leve com PET/CT.

Walking-induced muscle fatigue impairs postural control in adolescents with unilateral spastic cerebral palsy.

BACKGROUND: Fatigue is likely to be an important limiting factor in adolescents with spastic cerebral palsy (CP). AIMS: To determine the effects of walking-induced fatigue on postural control adjustments in adolescents with unilateral CP and their typically developing (TD) peers. METHODS: Ten adolescents with CP (14.2±1.7yr) and 10 age-, weight- and height-matched TD adolescents (14.1±1.9yr) walked for 15min on a treadmill at their preferred walking speed. Before and after this task, voluntary strength capacity of knee extensors (MVC) and postural control were evaluated in 3 conditions: eyes open (EO), eyes closed (EC) and with dual cognitive task (EODT). RESULTS: After walking, MVC decreased significantly in CP (-11%, P<0.05) but not in TD. The CoP area was only significantly increased in CP (90%, 34% and 60% for EO, EC and EODT conditions, respectively). The CoP length was significantly increased in the EO condition in CP and TD (20% and 21%) and was significantly increased in the EODT condition by 18% in CP only. CONCLUSIONS: Unlike TD adolescents, treadmill walking for 15min at their preferred speed lead to significant knee extensor strength losses and impairments in postural control in adolescents with unilateral spastic CP.

Percepció de la mort en persones grans ingressades en un centre geriàtric: un estudi qualitatiu

La mort sempre ha estat present en tot individu i societat, tot i els grans avenços de les tecnologies i és per la persona un tema de profunda reflexió, tant des de la perspectiva filosòfica com religiosa i la més actual, la científica. No obstant, en les societats industrials avançades cada vegada és més difícil acceptar la simple idea de mort. L’arribada de la vellesa posa a la persona davant de nombrosos canvis i pèrdues que repercuteixen la seva qualitat de vida, la seva estabilitat emocional i porta en sí mateix la consciència de saber que la mort es troba cada vegada més a prop, generant principalment temors i pors. És per això que cal destacar la importància del tema per la infermera que treballa amb gent granObjectiu: Conèixer la percepció sobre la mort que tenen les persones grans ingressades en una residència geriàtrica

L' Impacte de la mort en estudiants d'infermeria durant el seu primer període de pràctiques

La mort i el procés de morir són fets quotidians en les persones grans i, conseqüentment, en els centres sociosanitaris, on bona part de les persones usuàries són d’edat avançada. Tot i que es tracta d’un fenomen natural que s’inclou dins del cicle vital de les persones, en la nostra societat la mort encara provoca rebuig, por, ansietat, tristesa i inquietud. En aquest marc, les estudiants1 d’infermeria són un col·lectiu que poden patir especialment l’impacte de la mort. Primer, perquè com a membres de la societat tenen interioritzat el codi social preestablert envers aquest tema i, segon, perquè durant la seva formació estan en contacte amb persones que estan al final de la vida i poden presenciar vivències de mort. En el primer període de pràctiques dels estudis d’infermeria, les estudiants han de fer front a diverses situacions del dia a dia fins aleshores desconegudes. Els conflictes interpersonals amb l'equip de treball i la inseguretat sobre les habilitats i les competències professionals són alguns dels aspectes que acostumen a viure amb més tensió. Tot i això, el que més impacte els provoca és la cura de les persones al final de la vida. Davant d'una situació de tensió, la persona viu un component estressor, que suposa el punt d’inflexió. A partir d’aquí s’activen els components adaptatius, que és el que emocionalment fa que la persona pugui fer front a aquesta situació estressant. A més, hi ha un component de suport, que són les ajudes que té. Segons com es treballi el component adaptatiu farà que la persona reaccioni en un futur de forma més automàtica i inconscient o, al contrari, que la persona respongui de forma més conscient i intencionada. El present treball està concebut per comprendre quins elements psicosocials – components estressors i components de suport– poden afectar a les estudiants que presencien la vivència de la mort de malalts geriàtrics terminals en el primer període de pràctiques en un centre sociosanitari. S’ha dissenyat un estudi descriptiu transversal quantitatiu, de caràcter exploratori, per tal de descriure la freqüència i algunes característiques psicosocials al voltant de la mort en estudiants d'infermeria en el seu primer període de pràctiques, tant a nivell personal com a nivell professional. La mostra de l'estudi són 65 estudiants, la majoria són dones d'entre els 18 i els 29 anys –més d’un 90%–. Els resultats indiquen que un 80% dels futurs professionals estudiats han patit la mort d’alguna persona significativa al llarg de la seva vida; d'aquests, gairebé un de cada quatre presenta dol complicat. Quant a la vivència de mort en les pràctiques, el 83% l'ha experimentat. Tot i aquest elevat percentatge, no totes les experiències tenen una connotació negativa. En prop de la meitat dels casos, les morts són percebudes com una experiència enriquidora i natural. Els components estressors més impactants que les estudiants han viscut durant les pràctiques per la mort d’alguna persona malalta són: la reacció de la família del finat, el patiment que es genera al seu voltant, algun signe o símptoma físic experimentat pel malalt al final del procés, i la pròpia reacció emocional. Els components de suport expressats són: saber gestionar les pròpies emocions, tenir més formació sobre relació d’ ajuda i empatia, tenir més formació en control de símptomes i comunicació, per atendre usuaris –tant malalts com familiars- i que algú els informés i orientés en el procés. Altres resultats a tenir en compte són que la població estudiada té més preocupació o inquietud per la mort i el procés de morir de la persona estimada i menys per la pròpia mort. A més, tot i que la meitat no hagués escollit geriatria com opció a les primeres pràctiques clíniques, gairebé tot el grup estudiat ho recomanaria després d'haver viscut l'experiència. Les implicacions pràctiques d'aquest estudi porten a pensar que es pot reorientar la informació i preparació que es dóna a les estudiants d’infermeria abans del primer contacte amb la realitat dels centres sociosanitaris, així com també el paper de formació i suport que pot fer tant la persona tutora de pràctiques com les infermeres de referència dels diferents centres. En conclusió, caldria dissenyar estratègies formatives i de suport entorn a la preparació psicològica personal de l’estudiant; entorn a l’acompanyament, les cures pal·liatives i el dol; i valorar la seva eficiència en el futur.