El marmor de Tarraco. Explotació, utilització i comercialització de la pedra de Santa Tecla en època romana Tarraco marmor. The Quarrying, Use and Trade of Santa Tecla Stone in Roman Times

Aquest és el llibre més complet que hi ha sobre la pedra de Santa Tecla i el llisós, dos materials procedents de Tarragona i molt utilitzats en època romana. Els autors, arqueòlegs i geòlegs, caracteritzen aquestes dues varietats i presenten el panorama de les seves aplicacions, i també donen pautes per identificar-les i diferenciar-les d’altres pedres que s’hi podrien confondre, com la “portasanta” o la pedra de Buixcarró.

In & Out – 180 habitatges per a gent jove i gent gran Camí Antic de València al Poblenou

Estratègies d’ordenació: L’ordenació proposada vol recollir la hibridesa i complexitat d’espais típica del Poble Nou. Caracteritzat pels espais lliures de mida intermèdia –a cavall entre els dels teixits i els del eixamples – i per la riquesa en les seves articulacions (mitjançant passatges, a través d’edificis,…) ; per la permeabilitat cap a l’interior de l’illa: la connexió dels buits interiors amb els carrers i espais públics annexes o per la variabilitat del gra edificat.És per això que l’edificació no s’entén com una sèrie de blocs aïllats sinó que està concebuda com una gran peça articulada, amb una alçada constant en el volum a carrer i una lleugera variabilitat volumètrica en altura en els diferents volums interiors de igual mòdul i de gra menor, homòleg al del seu context urbà més pròxim.És essencial al projecte la definició de l’espai buit interior de l’illa en relació als habitatges, i la seva relació –a una escala major- amb els espais lliures de l’entorn. L’ordenació proposada configura dos paisatges diferents: un pati més urbà, delimitat en planta baixa per un equipament del barri i al que s’hi aboquen els habitatges per a joves i un altre més tranquil i més tou, un jardí per als més grans, accessible des del carrer i des de l’espai públic contiguEl volum més llarg afegeix una nova inflexió a les que ja té el carrer, ampliant-lo amb un espai amb funció de vestíbul i recuperant així, a partir d’una traça parcel•laria històrica, la direcció de l’Eixample.Els diferents volums es relacionen/articulen mitjançant corredors i espais col•lectius de distintes mesures i qualitats. Espais de relació, de dimensió variable, en diferents situacions relatives –respecte al ple, al sòl- i amb distints caràcters, que van del privat al públic...passant pel col•lectiu.Les galeries i els corredors d'accés als habitatges, protagonistes d'aquests espais híbrids (privats-semiprivats-col•lectius/ interiors-exteriors/ tancats-oberts), es converteixen gràcies a la flexibilitat en el tancament de la unitat d'habitació en espais d'intercanvi, on la variabilitat en l'ús permet diferents apropiacions de l'espai col•lectiu.La superposició en altura d'aquests espais funciona com una estructura lleugera adossada a la façana, és una epidermis complexa amb aparença de bastida.L’edificació té la voluntat de tancar-se a carrer amb una façana poc perforada, que llisca indiferent al carrer, i d’obrir-se a l’interior de l’illa, a sud, on es torna complexa, amb successives pells i tamisos...

Mycorrhizal dependency of mangaba tree under increasing phosphorus levels

The objective of this study was to evaluate the mycorrhizal dependency of mangaba tree (Hancornia speciosa) plantlets, under increasing levels of phosphorus fertilization. The experimental design was completely randomized in a 4×5 factorial arrangement with three mycorrhizal fungi inocula - Gigaspora margarita, Glomus etunicatum, or a pool of native mycorrhizal fungi (Acaulospora longula, Glomus clarum, Gigaspora albida, Paraglomus sp.) -, and a nonmycorrhizal control, in combination with five levels of phosphorus applied to the substrate: 0, 25, 50, 75, and 100 mg kg-1. After 180 days of growth, plantlets with inoculation of native mycorrhizal pool produced more shoot and root dry biomass and had higher shoot phosphorus content and accumulation. The noninoculated control showed the lowest values, independently of the phosphorus level. The highest relative mycorrhizal dependency occurred with the inoculation of native mycorrhizal fungi. Plants with mycorrhizal fungi did not respond to phosphorus addition above 50 mg kg-1. Mangaba tree is highly dependent on mycorrhiza, but the degree of dependency varies according to phosphorus levels and fungal inocula. In general, mangaba tree is more responsive to mycorrhizal fungi inoculation than to phosphorus addition.

[Rome. Roma vecchia]

Référence bibliographique : Weigert, 649

[Venise. Basilica di San Marco]

Référence bibliographique : Weigert, 729

[Venise. Basilica di San Marco]

Référence bibliographique : Weigert, 730

August i la política d'entreteniment popular: la construcció d'edificis d'espectacles durant l'època augustal.

Quan August va accedir al poder en solitari l'any 31 aC, Roma es trobava trastornada per un seguit de guerres civils que havien deixat l'Estat molt malparat. A partir d'aquell moment, el principal objectiu d'August va ser el retorn a la normalitat, assegurar les necessitats del poble i consolidar el règim que acabava d'inaugurar. No en va, aquest emperador presumia d'haver trobat una Roma de maons i haverla deixat de marbre. August va assumir una bona part de les despeses que generava aquesta política com si fos un veritable deure personal. Gràcies a la immensa fortuna heretada de Juli Cèsar, August va poder finançar aquells aspectes de la vida pública que més atreien els seus contemporanis. El primer ciutadà de l'Imperi es converteix també en el primer evergeta (benefactor) amb un propòsit ben interessat: captar el favor popular.

Etalonnage de trois épreuves de recognition continue : Effets de l'âge, du sexe et du niveau socio-professionnel sur les mesures de discrimination et de biais de réponse. [Standardization of three continuous recognition test forms - Effects of age, sex and socio-economic level on measurements of discrimination and response bias.]

Nous présontons l'étalonnage d'un test mnésique de recognition dans un échantillon de 180 adultes francophones de la Suisse Romande. Le test comprend trois formes utilisant un matériel verbal (mots) ou non verbal (visages ou paysages). Une attention particulière est accordée à l'âge dans la présentation des résultats. Celui-ci affecte plus précocement et plus intensément la performance aux formes non verbales qu'à la forme verbale du test. Il induit également une importante augmentation du nombre de fausses reconnaissances pour les formes non verbales.

Obispos y gladiadores: El recurso a los profesionales del anfiteatro en disputas por la elección episcopal.

[spa]La costumbre de enrolar a combatientes del anfiteatro (arenarii) como guardia personal en el marco de luchas faccionales sobrevivió durante el siglo IV. Incluso si en la mayor parte de casos este fenómeno se explica por razones políticas, conocemos dos ejemplos en los que los candidatos a obispo recurrieron a gladiadores para triunfar sobre sus oponentes. El primer ejemplo está relacionado con la elección de Silvano (en el 305 o en el 307/308), quien llegó a hacerse elegir obispo de Cirta (actual Constantine)gracias a la ayuda del arenarius Muto. Esta ayuda quedó bien demostrada por el testimonio de diversas personas durante el proceso seguido contra Silvano en el 320, en el que se reconoció su culpabilidad y se le condenó al exilio. El segundo ejemplo es el del papa Dámaso (366), elegido obispo de Roma en la iglesia de Lucina el mismo día en el que el diácono Ursino era escogido en la basílica de Julio. En el conflicto siguiente, Dámaso convocó a arenarii, quadrigari y fossores, quienes acudieron en su ayuda fuertemente armados. Éstos atacaron la basílica en la que se habían refugiado los partidarios de Ursino y el resultado del asalto fue de 137 muertos. [eng]The habit of engaging fighters of the amphitheatre (arenarii) as a personal guard in the factional struggles survived during the 4th century. Although in most cases it was about political causes, we know two examples where the candidates to be bishops turned to gladiators in order to overcome their opponents. The first example is that of election of Silvanus (305 or 307-308), who got the bishopric of Cirta (the modern Constantine) thanks to the help of the arenarius Mutus. This help was proved by the testimony of several witnesses during the trial which was followed against Silvanus in 320, where his guilt was admitted and he was condemned to the exile. The second exemple is that of the the Pope Damasus (366), elected bishop of Rome in the church of Lucina in the same day as the deacon Ursinus was elected in the basilica of Julius. In the conflict that was to follow, Damasus called arenarii, quadrigarii and fossores who came to help him heavily armed. They attacked the basilica where the supporters of Ursinus had taken refuge and as a result of the assault 137 people died.

Piperine as a phytogenic additive in broiler diets

The objective of this work was to determine the effect of piperine as a phytogenic additive in chicken broiler diet. Seven‑day‑old male chicks were randomly allocated in four experimental treatments (n = 24), with four replicates (n = 6). The piperine was added to diets at concentrations of 0, 60, 120, and 180 mg kg‑1 for 35 consecutive days. The following were evaluated: biochemical, hematological and histopathological parameters; performance and carcass yield. Histomorphometric analyses were also carried out. The addition of 120 and 180 mg kg‑1 of piperine did not alter broiler body weight and feed conversion, whereas 60 mg kg‑1 of piperine interfered positively in both parameters from 36 to 42 days of age and significantly increased the absorption surface of the duodenum and the ileum. No macroscopic alteration in organ size and color was observed in the broilers fed diets with the evaluated concentrations of piperine. The supplementation of 120 and 180 mg kg‑1 of piperine is toxic to liver tissue and reduces the absorption surface of the jejune. The diet supplemented with 60 mg kg‑1 of piperine is safe.

Tectonomagmatic evolution of Western Amazonia: Geochemical characterization and zircon U-Pb geochronologic constraints from the Peruvian Eastern Cordilleran granitoids

The results of a coupled, in situ laser ablation-inductively coupled plasma-mass spectrometry (LA-ICP-MS) U-Pb study on zircon and geochemical characterization of the Eastern Cordilleran intrusives of Peru reveal 1.15 Ga of intermittent magmatism along central Western Amazonia, the Earth's oldest active open continental margin. The eastern Peruvian batholiths are volumetrically dominated by plutonism related to the assembly and breakup of Pangea during the Paleozoic-Mesozoic transition. A Carboniferous-Permian (340-285 Ma) continental arc is identified along the regional orogenic strike from the Ecuadorian border (6 degrees S) to the inferred inboard extension of the Arequipa-Antofalla terrane in southern Peru (14 degrees S). Widespread crustal extension and thinning, which affected western Gondwana throughout the Permian and Triassic resulted in the intrusion of the late- to post-tectonic La Merced-San Ramon-type anatectites dated between 275 and 220 Ma, while the emplacement of the southern Cordillera de Carabaya peraluminous granitoids in the Late Triassic to Early Jurassic (220-190 Ma) represents, temporally and regionally, a separate tectonomagmatic event likely related to resuturing of the Arequipa-Antofalla block. Volcano-plutonic complexes and stocks associated with the onset of the present Andean cycle define a compositionally bimodal alkaline suite and cluster between 180 and 170 Ma. A volumetrically minor intrusive pulse of Oligocene age (ca. 30 Ma) is detected near the southwestern Cordilleran border with the Altiplano. Both post-Gondwanide (30-170 Ma), and Precambrian plutonism (691-1123 Ma) are restricted to isolated occurrences spatially comprising less than 15% of the Eastern Cordillera intrusives. Only one remnant of a Late Ordovician intrusive belt is recognized in the Cuzco batholith (446.5 +/- 9.7 Ma) indicating that the Famatinian arc system previously identified in Peru along the north-central Eastern Cordillera and the coastal Arequipa-Antofalla terrane also existed inboard of this parautochthonous crustal fragment. Hitherto unknown occurrences of late Mesoproterozoic and middle Neoproterozoic granitoids from the south-central cordilleran segment define magmatic events at 691 +/- 13 Ma, 751 +/- 8 Ma, 985 +/- 14 Ma, and 1071-1123 +/- 23 Ma that are broadly coeval with the Braziliano and Grenville-Sunsas orogenies, respectively. Our data suggest the existence of a continuous orogenic belt in excess of 3500 km along Western Amazonia during the formation of Rodinia, its ``early'' fragmentation prior to 690 Ma, and support a model of reaccretion of the Paracas-Arequipa-Antofalla terrane to western Gondwana in the Early Ordovician with subsequent detachment of the Paracas segment in form of the Mexican Oaxaquia microcontinent in Middle Ordovician. A tectonomagmatic model involving slab detachment, followed by underplating of cratonic margin by asthenospheric mantle is proposed for the genesis of the volumetrically dominant Late Paleozoic to early Mesozoic Peruvian Cordilleran batholiths.