Secretory IgA: an actor of the interplay between the commensal flora and the intestinal immune system?

In the gastro-intestinal tract,Peyers patches have been describedas a major inductive site for mucosalsecretory IgA (SIgA) responses directedagainst pathogens. The classicalview is that SIgAserves as the firstline of defense against microorganismsby agglutining potential invadersand faciliting their clearance byperistaltic and mucociliary movements,a mechanism called immuneexclusion. Our laboratory has shownthat SIgA is not only able to be"retrotransported" into Peyers patchesvia the associated M cells, but also todeliver sizeable cargos in the form ofSIgA-based immune complexes, resultingin the onset of non-inflammatorytype of responses. Such a novelfunction raises the question of thepossible role of mucosal SIgA in theinterplay with commensal bacteriaand the contribution of the antibody inbacterial homeostasis. To address thisquestion, Lactobacillus rhamnosus(LPR) was administered into a mouseligated loop comprising a Peyerspatch, in association or not with SIgA.The fate of fluorescently labelled bacteriawas followed by laser scanningconfocal microscopy at different incubationtimes. After 2 hours of incubationin the loop, LPR bacteria arefound more abundantly in thesubepithelial dome (SED) regionwhen they are coated with SIgA thanLPR administered alone despite theyare absent from neighboring villi.Herein, it is shown that this mechanismof entry involves M cells inPeyers pathes. After their sampling byM cells, bacteria are engulfed by thedendritic cells of the subjacent SEDregion. Interestingly, LPR bacteriaare found coated by the endogenousnatural SIgA present in mice intestinalsecretions, confirming the requirementof SIgA for this type of entry.The subsequent effect on the maturationof dendritic cells after interactionwith LPR was investigated in vitroin presence or not of SIgA by measuringthe expression of CD40, CD80and CD86 surface markers with flowcytometry analyses. Results show thatDCs respond in the same way in presenceof SIgA than with LPR bacteriaalone, indicating that SIgA does notmodulate the interaction betweenDCs and bacteria in this context. Thiswork gives new evidences about theinvolvement of SIgA in the mechanismby which the intestinal immunesystem permanently checks the contentof the intestine.

Le tour de France : état actuel de la classe ouvrière sous l'aspect moral, intellectuel, matériel / Flora Tristan... ; notes de Jules L. Puech

Collection : Archives et documents

Avaluació de la flora i vegetació del bosc de ribera dins l'àmbit del projecte "Riberes del Ter"

L’any 2009, els ajuntaments de Manlleu, Les Masies de Voltregà i Torelló, sota la coordinació del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM, en endavant), varen engegar un projecte anomenat “Riberes del Ter”. Aquest projecte consisteix en la restauració ecològica del bosc de ribera al curs migalt del riu Ter, partint d’acords de custòdia amb els titulars de les finques (públics o privats). L’objectiu dels acords és ordenar els usos que afecten el bosc de ribera per millorar-ne l’estat ecològic i garantir-ne la conservació. Els instruments per aconseguir-ho són les tècniques silvícoles combinades amb la regulació dels usos ramaders, lúdics i de gestió de la biodiversitat (CAMPRODON et al., 2010). Tanmateix, l’avaluació de l’estat de conservació d’espais naturals és part fonamental, tant per la realització d’estudis del medi com també per poder planificar i desenvolupar projectes de restauració. La valoració de la qualitat o naturalitat d’un espai permet realitzar futures comparacions i conèixer d’una forma objectiva l’eficàcia de mesures correctores i treballs de restauració. En aquest sentit, el projecte “Riberes del Ter” es complementa també amb el projecte “RICOVER” (programa Interreg SUDOE 2009-2011) que, de forma prèvia i posterior a les actuacions, permet efectuar un pla de seguiment de variables hidromorfològiques i biològiques (CAMPRODON et al., 2010; ORDEIX et al., 2010). El present treball s’emmarca doncs, dins d’aquest dos projectes, com un primer estudi de vegetació riberenca al llarg del tram de riu afectat pels treballs de restauració, per poder avaluar en la posteritat els resultats de les actuacions de millora de l’entorn del riu.

Contribució al coneixement de la flora catalana occidental, III

En aquest treball s'aporten dades sobre la presència de nous tàxons a la plana occidental catalana, i que impliquen, en la majoria dels casos, ampliar de manera notable l'àrea de distribució de l'espècie. Són de destacar Cheirolophus intybaceus (Lam.) Dostál, Iris spuria L., Lathyrus annuus L., Phagnalon rupestre (L.) DC., Succisa pratensis Moench, Trigonella gladiata Steven ex Bieb. i Orchis laxiflora Lam. subsp. palustris (Jacq.) Bonnier & Layens.

Aportaciones a la Flora del Sudeste Iberico, II.

Aportaciones a la Flora del Sudeste Ibérico, II.

Aportacion al conocimiento de la flora liquenica silicicola de la parte culminal de Sierra Nevada

Aportación al conocimiento de la flora liquénica silicícola de la parte culminal de Sierra Nevada comprendida entre los Peñones de San Francisco (2.500 m) y el Mulhacén (3.482 m). Se da cuenta de 104 especies, en su mayoría nuevas citas para Sierra Nevada, entre las cuales, son táxones nuevos para España los que se citan en el resumen en inglés.

De Flora Dianicae

Breve aportación al catálogo provincial de RIGUAL (Flora y Vegetación de la provincia de Alicante, Inst. Est. Alicantinos, 1972), a la par que se recuerda la estancia de ROUY en este enclave (Excursions botaniques en Espagne. Bull. Soc. Bot. France 31:33-41, 52-56. 1884). En el trabajo de Rouy, que no menciona el señor Rigual, se recogen no pocas novedades, algunas de indudable interés para la flora alicantina. De las mismas, aquí nos limitaremos a transcribir las que hemos podido testificar en el campo. Señalamos con un asterisco (*) las novedades al mencionado catálogo. Coordenadas UTM en cuadrículas de 10 Km de lado. Designación de uso y zona para todas las localidades: 31S. Testimonios: herbario de la Facultad de Farmacia de Barcelona (BCF).

Consideraciones generales sobre la flora del valle de Ribes

Coup d'oeil sur la flore de la vallée de Ribes (Pyrénées catalanes). On fait des commentaires critiques des principales publications apportant des données floristiques sur la contrée: le «Catàlech de la Flora de la Valí de Nuria», d'E. VAYREDA I VILA , la «Flora de la Valí de Nuria i els seus encontorns», de Frère SfeiMNEN, la «Flora de Catalunya», de J. CADEVALL I DARS et la «Végétation alpine des Pyrénées orientales», de J. BRAUNBLANQUET. On donne una liste partielle des espèces l'existence desquelles dans la région malgré y avoir été indiqués par divers auteurs parait inadmissible ou, au moins, fort douteuse. On indique la répartition dans la contrée de quelques plantes appartenant à des éléments phytogéographiques différents et on divise la contrée en des petits territoires, caractérisé chacun d'eux par de divers groupes d'espèces.

Notes sobre la flora de la Terra Baixa Catalana.

Durant les nostres excursions hem aplegat una bona quantitat de dades sobre la flora catalana. D'aquestes dades hem seleccionat les que creiem que son mes intéressants tant per la seva novetat com per la seva raresa. Llevat de molt poques excepcions ara només aportem citacions de plantes de la terra baixa i, en especial, de les serralades costeres catalanes. Ultra la indicació de les dades de localització de cada pianta (comarca, municipi, indret concret i altitud) i d'alguna indicació de l'habitat o l'ecologia, hi afegim la notació del quadrat U.T.M. de 10 km de costat. Remarquem que en alguns casos, quan ens ha estât possible, hi afegim, entre claudàtors, la xifra del quadrat d'U.T.M. d'un quilòmetre de costat. A la llista que segueix, les espècies són disposades per ordre alfabètic.

Biological Flora of the British Isles: Ambrosia artemisiifolia

1. This account presents information on all aspects of the biology of Ambrosia artemisiifolia L. (Common ragweed) that are relevant to understanding its ecology. The main topics are presented within the standard framework of the Biological Flora of the British Isles: distribution, habitat, communities, responses to biotic factors, responses to environment, structure and physiology, phenology, floral and seed characters, herbivores and disease, history, and conservation, impacts and management. 2. Ambrosia artemisiifolia is a monoecious, wind-pollinated, annual herb native to North America whose height varies from 10 cm to 2.5 m according to environmental conditions. It has erect, branched stems and pinnately lobed leaves. Spike-like racemes of male capitula composed of staminate (male) florets terminate the stems, while cyme-like clusters of pistillate (female) florets are arranged in groups the axils of main and lateral stem leaves. 3. Seeds require prolonged chilling to break dormancy. Following seedling emergence in spring, the rate of vegetative growth depends on temperature, but development occurs over a wide thermal range. In temperate European climates, male and female flowers are produced from summer to early autumn (July to October). 4. Ambrosia artemisiifolia is sensitive to freezing. Late spring frosts kill seedlings and the first autumn frosts terminate the growing season. It has a preference for dry soils of intermediate to rich nutrient level. 5. Ambrosia artemisiifolia was introduced into Europe with seed imports from North America in the 19th century. Since World War II, it has become widespread in temperate regions of Europe and is now abundant in open, disturbed habitats as a ruderal and agricultural weed. 6. Recently, the N. American ragweed leaf beetle (Ophraella communa) has been detected in southern Switzerland and northern Italy. This species appears to have the capacity to substantially reduce growth and seed production of A. artemisiifolia. 7. In heavily infested regions of Europe, A. artemisiifolia causes substantial crop-yield losses and its copious, highly allergenic pollen creates considerable public health problems. There is consensus among models that climate change will allow its northward and up-hill spread in Europe.

Mixomicetes nuevos o interesantes para la flora iberica y Balear. III

Señalamos la presencia de Calomyxa metallica, Clastoderma debaryanum y Dianema harveyi en diferentes localidades peninsulares. De dichas especies, no indicadas hasta el momento para la flora española, comentamos la corologia, ecologia y caracteres diferenciales.

Cambio climático y diversidad de la flora vascular en las montañas tabulares de Guayana.

Una de las posibles consecuencias del calentamiento global es la extinción de especies de alta montaña por migración ascendente de las condiciones ambientales y pérdida de hábitat, fenómeno que, por el momento, ha sido considerado únicamente en montañas templadas y boreales. Este trabajo analiza la misma situación en montañas tropicales y estima el grado de amenaza de la flora vascular de las cimas de las montañas neotropicales de Guayana, al norte de Sudamérica. Del estudio basado en una muestra de 83 especies, entre aproximadamente el 8 y el 33% de las mismas se encuentran en peligro de extinguirse debido a la desaparición de su hábitat. La mayoría de estas especies son endémicas de Guayana, por lo que su desaparición afectaría a la biodiversidad global.

Peucedanum schottii Besser ex DC., novedad para la Flora Iberica.

En otoño de 1984 tuvimos la ocasión de recolectar este orófito europeo, con fruto maduro, en la cumbre del macizo calcáreo de la 'Mare de Deu del Mont', próximo a la población de Besalú (Prepirineos orientales). Vive en los rellanos herbosos inclinados, fisuras y oquedades de la cumbre, muy localizado, en pastos mesoxerófilos del Festucion gautieri. Un inventario tomado en el lugar muestra la siguiente composición florística (exp. N, incl. 60°, cobert. 100%): Festuca gautieri 5.5, Peucedanum schottii 2.3, Veronica austriaca subsp. vahlii 1.1, Avenula mirandana 1.1, Cruciata glabra 1.1, Phyteuma orbiculare 1.1, Seseli montanum 1.1, Dianthus seguieri subsp. gautieri 1.1, Galium pinetorum + , Vicia sepium +, Campanula rotundifolia +, Moehringia muscosa +.1, Allium senescens +, Teucrium chamaedrys + , Asperula cynanchica +, Dactylis glomerata + , Dianthus monspeliacus +, Sedum reflexum +, Vincetoxicum hirundinaria subsp. intermedium +.

Aportacion al conocimiento de la Flora Briologica de la vertiente septentrional de la Serra de Cadi

Como resultado de las campañas realizadas para iniciar el estudio de los briófitos de la vertiente septentrional de la Serra de Cadí, damos a conocer una serie de táxones que constituyen la primera aportación a la flora briológica de esta Sierra. Las recolecciones se realizaron básicamente en los torrentes de la zona y en los bosques de Pinus sylvestris y P. uncinata.