1000 resultados para Fortificacions -- Catalunya -- Àger
Resumo:
A la vista dels buits acadmics detectats, aquest estudi t per objectiu la configuraci del mapa de clsters turstics de Catalunya, a partir dels seus productes turstics, tant pel que fa a lexistncia actual com al potencial desenvolupament de noves sinrgies entre els existents, a partir de nous criteris dorganitzaci de loferta, fonamentalment per atendre a les noves motivacions de la demanda. Ens fem la pregunta:Es poden trobar criteris per al desenvolupament de les destinacions turstiques que permeabilitzin les estructures administratives actuals, i prioritzin criteris de producte, mercat o demanda i dempresa, garantint la mxima competitivitat i sostenibilitat dels productes turstics resultants?
Resumo:
Anlisi del flux de manterials que travessen el sector de la fusta a Catalunya durant lany 2005 calculant els balanos de matria i els indicadors derivats, de cara a avaluar la gesti dels boscos a Catalunya
Resumo:
Resum i conclusions del Primer Congrs de la Renovaci Pedaggica de lany 1996, fent especial atenci en la participaci de persones i entitats de les comarques de Girona
Resumo:
El context Europeu dEducaci Superior es troba des de lany 1999, a partir de la declaraci de Bolnia, en un important procs de canvi que considera imprescindible que tots els actors implicats participin activament en la definici i materialitzaci dels canvis que han de culminar el 2010 amb la creaci de lEspai Europeu dEducaci Superior. Al llarg de les diferents reunions de ministres europeus, a partir de les quals shan redactat les declaracions i comunicats que han de guiar tot aquest procs, sha comptat tamb amb la participaci dels agents implicats en aquest procs, com sn els propis governs locals, tamb les institucions deducaci superior en el seu conjunt, els agents socials i els mateixos estudiants. Val a dir que aquests ltims, a ms a ms, han estat exhortats en les diferents comunicacions de les reunions de ministres a assumir rols ms actius i participatius pel que fa a la implementaci daquesta reforma. Val a dir, per, que tot i aquests intents per a fomentar la participaci dels estudiants en lmbit universitari per part dels comunicats oficials, les universitats han avanat poc encara en la definici de poltiques clares per a afavorir que els estudiants tinguin un rol actiu en la desenvolupament de lactivitat de gesti i direcci universitria. s en aquest context que AQU Catalunya es propos lany 2004 iniciar el projecte de formaci destudiants per a lassegurament de la qualitat a universitria buscant la complicitat de les prpies universitats. Els objectius que es pretenen amb la implementaci daquest projecte sn: formar estudiants en matria de qualitat universitria, inclourels com a membres de comits davaluaci i en darrera instncia promoure la cultura de la participaci a la universitat. La concreci del projecte es desenvolupa a partir de la definici de cursos especfics, duna setmana de durada i una crrega dentre 1.5 i 2 ECTS, que ofereixen les universitats catalanes amb la collaboraci i suport de AQU Catalunya. Cada universitat pot dissenyar el curs segons les seves necessitats o especificitats, sempre que es doni resposta als objectius de formaci plantejats. Les diverses edicions del curs, que sha impartit ininterrompudament des de lany 2005, han perms a AQU Catalunya disposar destudiants preparats per a participar en avaluacions externes, al mateix temps que han donat a les universitats la possibilitat dincloure en els seus comits interns davaluaci estudiants, amb el mxim de garanties en ambds casos. Finalment, es presenten els primers resultats obtinguts del projecte i algunes conclusions que poden resultar dutilitat per a altres institucions que desitgin implementar un projecte daquestes caracterstiques
Resumo:
Article en motiu del seminari "Maurras a Catalunya: elements per a un debat" organitzat pel Grup de Literatura Contempornia de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat els dies 4 i 5 de mar
Resumo:
Estudi de lobra de Benet Sanxes Galindo, conegut en castell com Benito Snchez Galindo. Poeta i pintor del s. XVI, ha estat poc conegut i estudiat. Lautor aprofita per fer un reps de les obres que lhan tractat. Larticle semmarca en un nmero monogrfic amb el ttol Miscellnia dhomenatge a Modest Prats
Resumo:
En aquest treball s'intenta demostrar que els nivells inferiors de la Cova del Reclau-Viver de Seriny s'han d'atribuir a un Aurinyaci Primitiu, els ms profunds, i a un Aurinyaci Antic o Aurinyaci I els que ja estan en contacte amb el Graveti
Resumo:
La guerra dels Segadors (1640-1652/59) va ser tamb una guerra d'idees o arguments poltics. A diferncia, per, d'altres conflictes anteriors (com ara l'anomenada guerra civil catalana de mitjan segle xv), aquests arguments antagnics conegueren (al Principat i fins i tot mes enll) una difusi sense precedents; sobretot pel fet que s'expressaren tot sovint per la via impresa
Resumo:
Larticle parteix de la hiptesi de lexistncia d'un nou concepte de ciutat. Aquesta ha passat de ser d'una naturalesa nodal o focal a ser-ho de funcionament, de concepte i percepci difusos. L'objectiu principal s determinar lamplitud d'aquesta ciutat, utilitzant com a parmetre principal la mobilitat laboral obligada. Es parla de ciutat real, drees de cohesi a Catalunya, i de ciutats reals estructuradores del territori catal
Resumo:
Reps de les posteriors referncies en documents darxiu al miracle de les mosques als setges de Girona
Resumo:
El dimecres dia 27 de febrer de 2008, va tenir lloc a la Sala d'Actes de la Facultat d'Educaci i Psicologia una xerrada a crrec de Llusa Grcia, Llenges i immigraci a Catalunya: la importncia de la primera llengua en el procs d'adquisici de les segones (?) llenges
Resumo:
Resumen tomado de la publicacin
Resumo:
El Arxiu Nacional de Catalunya, asumiendo su responsabilidad de comunicar el patrimonio documental a la ciudadana, y con la finalidad de contribuir a la democratizacin de la cultura, ha implementado un servicio didctico (SDANC) que tiene por objetivo principal el de promover la didctica con fuentes de archivo. El instrumento principal del SDANC es la base de datos SDANC RECERCA, que rene la descripcin de fuentes de archivo a la cual se asocia la imagen digitalizada de los documentos que han sido seleccionados por su utilidad didctica. Este aplicativo, que actualmente rene 5000 documentos, ser accesible a travs de internet en los prximos meses.
Resumo:
La necesidad de unos equipamientos sociales de vivienda especialmente dedicados a las personas con disminucin psquica se fundamenta en el hecho que la caracterstica ms significativa de estas personas es que no llegarn nunca a alcanzar la plena madurez mental, lo que les imposibilita disfrutar de una total independencia. Ello comporta que se haya de prever para ellas una vivienda alternativa a la familiar, cuando la familia falla o no est en condiciones para convivir, sea porque est desestructurada y porque la convivencia continuada pueda ser perjudicial para el afectado o para otros miembros. As lo reconoce la Ley de Integracin Social de los Minusvlidos (LISMI) al prever, entre otros, este tipo de equipamientos. Por lo que respecta a Catalua, en la dcada de los 60 surgieron los primeros equipamientos residenciales para evitar el internamiento en psiquitricos y en los 70 se crean las residencias para personas gravemente afectadas as como hogares-residencia en zonas urbanas para normalizar los horarios laborales de comarcas con poblacin dispersa. En los ochenta se consolida la especializacin y se incrementa la creacin de estos hogares-residencia, as como su divisin en tres grupos segn si son hogares asistidos, semi-asistidos o semi-autnomos. Se resume la situacin actual y se esbozan las perspectivas de futuro.
Resumo:
El presente trabajo de investigacin pretende examinar la cooperacin entre las Naciones Unidas y diferentes organismos catalanes en la construccin de una Cultura de paz en Catalunya durante el periodo 2001-2010, para as determinar cul ha sido el alcance e influencia que ha tenido la Organizacin de las Naciones Unidas en la Comunidad Autnoma de Catalunya.
